Tema 8: Pensament contemporani

El model escolar pensat actualment, és el del 1900 dels Il·lustrats, seguida de les idees de l'etapa industrial que és la etapa de modernitat. Ara estem a la societat postmoderna (on tot val). Actualment la societat és molt superficial i efímer. Es tan moderna que tot ha d'anar ràpid.

D'aquí surgeixen els paradigmes (model) cièntic del corrents filosòfics, ja que els filòsofs asseguren el coneixement de la ciència.

PARADIGMES O MODELS CIENTÍFICS(Activitat portafolis del tema 8)

Aristòtil va introduir i va establir una relació pel coneixement. Apareix la ciència positiva pràctica en sentit empíric, experimental. El plantejament dels Il·lustarts es divulga o s'imposa en la revolució francesa. La república dóna avenç a la ciència investigacional experimentalista. D'aquí apareixen els següents models cièntific:

1. Model racional positivista
La realitat és vista com a objectiva respecte a l'individu. Aquest es situa com a un subjecte que mira la societat com a un objecte. Intenta buscar la veritat de les coses.
2. Model hermanèutic interpretatiu
És un model en el qual l'individu veu la realitat i és conscient de que en forma part. Sap que ell i la societat estan cada vegada més units.
3. Model Sociocrític
Model que sorgeix d'un grup de sociòlegs: Marx i Berber entre d'altres.
Aquesta teoria posa en connexió amb els significats i interpretacions de la societat. És un model que planteja un analisis crític de la societat i unes propostes de canvi, centrades en la pràctica social.
4. Model Emergent
Aquest model incorpora l’experiència d’un mateix a la totalitat dels models anteriors.
Agafa la idea positivista de que l'individu forma part de la realitat social i al mateix temps fa que la persona pugui ser crítica davant de la societat segons les accions que ella com a subjecte du a terme en la realitat social.

* Així doncs podem dir que aquests quatre models van canviant segons els coneixements cietífics descoberts al llarg de la història, fins que arriben a l'actualitat, en la que tota persona sap que la seva manera de veure la societat serà totalment subjectiva, ja que tots nosaltres som subjectes que hem viscut unes experiències que ens condicionaran la manera de veure la realitat. Tal com deia el gran filòsof "jo sóc jo i les meves circunstàncies"

CORRRENTS FILOSÒFICS (De la modernitat a la postmodernitat)

Podriem definir la modernitat com a l'accés del racionalisme que porta al despotisme, i la postmodernitat com allò que vull, ho tinc al moment, no em costa cap mena desforç aconseguir-ho.
En certa manera agraim que la postmodernitat ens tregui tot l'abús racional de la modernitat.

Modernitat : és la solidesa dels fonaments. L'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. Aquest període va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món
Postmodernitat : societat líquida (s'adapta segons el recipient) s'adapta ràpidament a tot. És centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals. La ideologia postmoderna defensa la hibridació, la cultura popular, el descentrament de l'autoritat intel·lectual i científica i la desconfiança davant el que defineix com a grans relats.
La postmodernitat defensa el lema: No només s'ha de treballar també s'ha de viure.

Neoliberalisme: es refereix a la filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat.
Utilitarisme:és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. Es defensa el que beneficia a la majoria.

Ecologia :En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació en les comunitats biològiques. Reutilitzar, reduir, reciclar.
Sostenibilitat :és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. Mantenir les coses.

Comunitarisme :centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. És una ideologia que subratlla el dret de la majoria a prendre decisions que afectin a la minoria. el nucli de l'especie humana és femení, i la mutació d'aquesta especie és l'home.
Feminisme : buscar afavorir interessos de les dones en situació de submisió dels homes per modificar posicions de desigualtats i de violència. Hi ha cultures en que la poligamia és un deure, ja que és un cosa positiva per a les dones d'aquelles societats, perquè els homes les mantenen.

PERSONES I SOCIETAT

Cosmovisió:és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Sentit de la vida :és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció (per què vaig nèixer i que hi faig aquí)
-->totes dues són característiques de l'ésser humà.

Creiem que l'adquisició del coneixement i la cultura, superarien la superstició , però algunes persones encara la necessiten.
Autoajuda:és un terme que es pot referir a un individu o a un grup que cerca millorar des del punt de vista econòmic, espiritual, emocional o intel·lectual. L'autoajuda és un dels principis bàsics del cooperativisme.
Angoixa: La gent té por perquè l'educació no dóna una solidesa. Aquesta angoixa és una resposta normal al ser humà, i també a tots els animals, quan existeix un perill real. I és el que provoca el desig de fugir o evitar una situació potencialment perillosa.

Religiositat:és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals.Cadascú segueix el seu procés.
Leicitat secularitat:és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. Així doncs,interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església És una conforntació de la religiositat. Una escola laica hauria de respectar i tenir en compte totes ni cada una de les reigions, perquè no va, ni a favor ni en contra de cap religió en concret.

* M'agradaria comentar que el fet que existeixin escoles laiques, és positiu, tal com he dit abans, perquè és una manera de que els nens i nenes que estudien en aquestes escoles aprenguin la gran diversitat de religions i creences que hi ha en tot el món, i així vegin, que no n'hi ha una que és millor o és pitjor, sinó que totes són iguals d'importants per aquells que hi creguin. Penso que les escoles laiques haurien d'agafar aquest concepte des del punt de vista que acabo d'esmentar, perquè si agafen el concepte totalment al contrari no estan afavorint en res l'enriquiment dels infants d'aquesta escola i a més estan actuan com si ser laic fos ser d'alguna religió que no permetés acceptar i respectar les demés religions.


Consum:és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.
Consumisme :és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa.

LA LLIBERTAT? LA MEVA VIDA?

La llibertat és una entelequia, són petites decisions que tu pots fer. El que compte és la teva llibertat.
la llibertat més lliure--> viure amb qui tu decideixis

No hem de dir la meva vida. Jo sóc 60 anys de vida, no sóc tota la vida.
La vida és pot donar, participant d'un procés. Però has de ser totalment fidel a ella, no la podem canviar per una altra.

* L'aclaració d'aquests conceptes em porta a la reflexió que és totalment cert que no pots dir la meva vida, perquè tu només ets vida des dels anys que tens en el moment que ho dius, com he dit abans. Tot i això, costa entendre que no sigui la teva vida sinó que sigui la vida, una part d'ella que tu estàs vivint. La vida la podem donar a una altra persona de moltes maneres, figurades o literals, però mai podem canviar la vida per una altra. Realment és un pensament complex que m'ha portat a fer aquesta particular reflexió.

Tema 6: Crítiques al model escolar

-->Societats occidentals (1960-1980)

Summerhill, infants en llibertat. Escola, des 1921...
Alexander S. Neil, mestre
Alexander Sutherland Neill (1883-1973) va ésser un pedagog escocès, el qual, després d'un breu parèntesi periodístic, començà la seua activitat docent als 31 anys.
El 1924, després d'haver treballat a Alemanya, Neill creà una comunitat terapèutica lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston, a uns 100 km. al nord-est de Londres. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir de dos principis bàsics: l'autogestió i l'autocontrol.
Neill va intentar portar a la pràctica escolar les idees de Norman Lane i Wilhelm Reich

Creu en la llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. Sense coaccions, llibertat d'acció. Llibertat menys en aquelles llibertats físiques irreversibles. Pedagogia antiautoritària. Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivència social i familiar (Lane), sexualitat (Reich; creien que els adolescents visquesin en llibertat sexual per conexe's a sí mateix i en la convivencia i així escollir una persona amb la que podia fer un projecte de vida). Esclosa la religió. Decisións democràtiques en assamblea: les normes es posen entre tots, tant alumnes com professors. Defensor del poble. Tribunal.

"En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, llo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad" (Neil)

* Neil era una persona molt liberal. En part estic a favor d'aquest tipus d'educació, tot i que avui en dia és una mica complicat, perquè els valors estan molt desgastats i no podem deixar que facin el que vulguin. Hem de marcar unes pautes, com; menjar, dormir, dutxar-se i complir les necessitats bàsiques.

La no-directivitat. Teràpia basada en el client (no el pacient).
Carl Rogers, psicoterapeuta
Psicoterapeuta. La no directivitat, Teràpia en el client (no en el pacient).
L'actitud del psicoterapeuta era escoltar. Tu anaves a les consultes per a comunicarte. Introduir coses de tipus no directiu, fa que la persona sigui ella mateixa.Autoteràpia. Cadascú fa el seu procès. Educació: procés. Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves possibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora. Aprenentatge vivenvial o significatiu (interès, creativitat).. No pot ser igual per a tots. La relació professor-alumne, tam important. S'ha de viure de manera plena, autoconcienciar.
"...tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicològico adecuado, esta tendencia puede expresarse libremente... se pone de manifiesto en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacción"(Karl Rogers)

Obres importants:
On becoming a person, 1961. El proces de convertir-se en persona.

* El que diu Karl Rogers és molt interessant, ja que considera que els infants es converteixen en persones a través de la pròpia experimentació i de les vivències que ells mateixos viuen. Per això se'ls ha de donar llibertat. Els infants no s'han de sentir empresonats en un món de normes constants, sinó que ells mateixos han d'aprendre a donar-se compte del que han de fer i del que no han de fer a través de les seva pròpia exprimentació.


M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965

* perspectiva sociopolítica: Projecte Educatiu: qui som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.

"La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la familia en el sector de la sociabilidad (socialización). Al proponer, como únicos modelos de relaciones sociales, la relación de autoridad, i la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven".

"El mestre és el que fa ser que cascú sigui ell mateix"

*Estic totalment d'acord amb la primera cita, ja que no s'ha de crear competitivitat entre els nens, ni odi entre els alumnes. S'han de mostrar valors com el respecte, la tolerància i la igualtat que és molt important per conviure amb els altres.

F. Oury, A Vàsquez, 1967

* orientació psicoterapèutica: Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció

"Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos"

* No m'agarada gaire acosta visió, ja que no cerc que s'hagin de formar persones per, sinño persones que tinguin els seus valors i que puguin conviure en societat, però sense encaminar el seu furur. Els infants han d'adquirir tot allò necessària per poder estar viura amb els altres, però no hem de crear mestres o metges. Això és un camí que escull l'infant un cop aquest té els recursos necessàris per fer-ho.

LA DESESCOLARITZACIÓ: LA MORT DE L'ESCOLA

M. MACLUHAN; El aula sin muros, 1964.
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura. L'escola era per a La galaxia Gutemberg, 1969. La Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.

IVAN ILLICH; La sociedad desescolarizada, 1971.
La rigidesa de l'escola és inoperant, recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia). El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola.XELL: xarxa d'escoles lliures.

EVERETT REIMER; La escuela ha muerto, 1974.
L'escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial docent.

PAUL GOODMAN; La desescolarización obligatoria 1973
L'educació sí i es fa a l'escola i a tota la ciutat. Hem de potenciar el diàleg i la convivència.

L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL

P. BOURDIEU i J.C. PASSERON:La reproducción. Elementos para una teoria del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) és objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrati (AuP), de una arbitrarietat. El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.

CH. BAUDELOT i B. ESTABLET; La escuela capitalista en Francia, 1971.
És un estudi de caràcter empíric sobre educació itreball. L'escola no uniffica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica).Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior.

L'EDUCACIÓ PERSONALITZADA

EMMANUEL MUNIER: Manifeste du service du personnalisme,, 1936.
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós). Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament. L'educació: inducció externa per família i comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal. L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

* Emmanuel creia en un escola religiosa, però també acceptava l'escola laica. Deia que els infants havien d'ecollir la religió volien estudiar. Creia en la comuniació entre alumnes i mestres. Amb el concepte de que els infants triïn el que volen estudiar sobre la religió, em recorda molt a les escoles d'avui en dia, ja que a les escoles públiques, les famílies poden triar si volen que el seu fill estudiï religió o no.

LOURENZO MILANI
OBRA: Carta a una mestra, 1987. Denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola.
Capellà rector de Barbiana, és un educador social. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societ.

L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
PAULO FREIRE:
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.
Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador:
Gran educador nascut a un barri pobre de Brasil. Fa educació d'adults amb gent de les fabeles. La gent vol estudiar per aprendre a llegir, escriure per votar, defensar-se i pensar. Va haver de fugir per dictadura.
Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària):
No ideològic: Pensa en la teva vida, tens dret a dir la teva paraula i anar a votar pensant a qui votes.
CONCIENTITZACIÓ: Proces per el qual un apren a alfabetitzar-se i a concienciar-se: apren quins son els seus drets, deures, apren a pensar, a tenir la seva pròpia opinió i no basar-se en la d'altres.
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència mítica. La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.
INGENU: la persona que no ha nascut. Per tant, consciècia ingènua: consciència que encara no ha nascut.
La persona ha de patir un canvi exterior i interior, un canvi de la persona. Aquest canvi és molt important.
Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs. L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand. L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
No és possible ser neutre, Paulo Freire no imposa res però segurament serà de la classe opressora ja que és la que té el poder.
Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica:
CAM PE SI NO
CAM, QUEM, QUIM, COM, CUM
PA, PE, PI, PO, PU
SA, SE, SI, SO, SU
NA, NE, NI, NO, NU
Amb aquestes síl·labes, els treballadors creen noves paraules amb sentit. Per exemple, CAM - PO.

Algunes de les seves obres més importants són:
La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.

* Freire feia educació als adults de les fabeles de Brasil. I va crear un manera d'essenyar ha llegir als nens, a partir de les paraules conegudes dels alumnes, les que tenien més significació i eren més properes a ells. Per exemple la "c" de "campo", sabien com s'esribia perquè aquesta paraula la veien constanment. En aquest sentit es semblant a Decroly, va d'allò general a allò específic.

"No hay cambio sin sueño, ni sueño sin esperanza"

PEDAGOGIA CRÍTICA
A través del curriculum s'ensenya a la gent a adaptar-se.
HENRY GIROUX:
Llibres més destacats:
Teachers as Intellectuals, 1988.
Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990.
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999. Els estudis culturals.
Parla dels professors com a intel·lectuals creatius.
Socioleg que va fer una constatació sociològica important: els codis lingüistics. No pots posar-te a parlar amb uns nens si no els has conegut, si no saps on estan vivint, el llenguatge que han aprés. Has d'informar-te de l'entorn on viuen els nens i el seu vocabulari i costumbs abans de poder educar-los.

*Estic totalment d'acord amb el que diu, perquè és cert que tu no pots tracar amb nens quan no coneixes quin és el seu context habitual, amb qui viu i quina situació tenen casa seva. Això ho vaig estudiar a Integració Social i s'en diu fer un diagnostic de la situació abans d'intervenir-hi. En aquest punt és molt important l'observació en tot moment.


MICHAEL APPLE:

Llibres més destacats:
Ideology and curriculum (El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.)

BASIL BERSTEIN:
Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.

Referents simbòlics, romàntics i comercials

* El Che, 1967 a América Latin.
* El Maig de 1968 a Paris
* La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia

Som el món, som els infants, tots hem estat infants.
La institució escolar, la professió de mestre, compromesos pel món dels infants.
Que creixin en llibertat, que esdevinguin persones. Cada escola una comunitat de persones, una institució oberta que s'estén als mitjans de comunicació, la ciutat sencera.
L'escola no pot ser aparell de reproducció . Depèn dels mestres professionals, intel·lectuals actius en la societat.

Funció d'un mestre/a

* Educar persona i comunitat
* Evitar el fracàs escolar
* Compensar les desigualtats socials
* Educar en la pràctica de la llibertat

* Estic totalment d'acord amb aquestes funcions, tot i que algunes són difícils d'aconseguir, com la de compensar les desigualtats socials, ja que crec que en la vida d'un infant intervenen molts altres factors socials que els mestres no podem controlar. Si que és cert que educant ja fem molt, però no ho és tot. No podem canviar la vida d'un infant, sí que podem donar-li estratègie i ajudar-lo a viure-la el millor possible, però mai podrem solucionar els problemes d'una família. Això ho vaig aprendre fent les pràctiques d'Integració Social a un IES d'un barri marginal de Sabadell.

Activitats portafolis

CONCEPTE D'EDUCACIÓ

Definició d'educació i classes d'educació:

EDUCACIÓ
Etimològicament, el concepte d’educació pot provenir de educare, que significa “conduir, portar, guiar; o bé, de exducere que vol dir “treure, extreure”. Partint d’aquests dos significats es podria definir l’educació com un procés pel qual es complementen els factors endògens i exògens, és a dir, aquells factors externs rebuts de la influència exterior, de la societat; i per altra banda, de la capacitat individual de cada persona. Per acabar de completar la definició es podria afegir que aquest procés dura tota la vida i condueix a les persones a la seva formació completa mitjançant els dos factors esmentats anteriorment.

CLASSES D’EDUCACIÓ
L’educació es pot classificar segons l’àmbit, i aquestes són:
- EDUCACIÓ FORMAL
També es coneix amb el nom d’educació reglada, i és l’ensenyament oficial reconegut, normalment pel govern d’un país, que s’imparteix a les escoles o centres similars. A més, té un currículum prescriptiu que guia els nivells d’aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s’han d’ensenyar a cada nivell.
El mestre ha d’orientar els alumnes i facilitar els recursos necessaris perquè es produeixi un procés d’ensenyament i aprenentatge coherent amb les característiques psicopedagògiques i amb el context sociocultural.
En aquest tipus d’educació s’obté un títol acadèmic oficial.

Ex.: l’escoles, llars d’infants, ...

- EDUCACIÓ NO FORMAL
També anomenada educació en el lleure, és aquella educacions planificada i no obligatòria que es porta a terme e el temps de lleure, i par tant, fora de la institució escolar de forma voluntària. Té una estructura pe`ro fora del sistema educatiu.
En els seus inicis aquest tipus d’educació es basava en l’educació d’adults, especialment en l’alfabetització.
És l’educació que té una organització similar o igual que la formal, però no s’aconsegueixen títols oficials. Però en l’actualitat, també té un fort pes en la població infantil i juvenil:

Ex.: activitats extra-escolars, casals d’estiu, esplai

Dins d’aquest àmbit també podem trobar aquelles intervencions de caràcter més social i assistencial:

Ex.: centre d’acollida, residències, centres de dia, etc.

- EDUCACIÓ INFORMAL
És l’educació que permet adquirir l’aprenentatge de forma continua i espontània, i es realitza fora del marc de l’educació formal i no formal, sinó com a un fet social no determinat.

Exs.: Mitjans de comunicació, excursió a una granja amb la família, etc.


*En el seminari del 14 d'octubre ens hem organitzat en grups de treball i hem buscat arguments de 4 de les diferents educacions proposades en les cartes. Posteriorment, les hem anat posant en comú per trobar l’argumentació idònia, reforçades amb les aportacions del professor, en Martí Teixidó.

Les argumentacions resultants són les següents:
Educació com a funció social: L’educació en aquest sentit, ajuda a relacionar-nos, a entendre’ns i a interactuar en la societat. La metàfora de “l’ascensor social”,clarifica la idea de que segons l’educació pots canviar amunt o avall segons la classe a la que pertanys.
Educació com a aspiració: les persones aspiren a tenir una educació, ja que veuen que a través d’aquesta els permetrà arribar, aconseguir el camí d’aconseguir les seves fites.
Educació com a realitat: L’educació és un fet inevitable que rebem per tot arreu, ja sigui en la familia, a través de la televisió, al cinema, amb el grup d’iguals, etc. I dins de l’educació es poden trobar els ensenyaments acadèmics i els socials, de l’entorn.
Educació com a necessitat: L’educació és necessària per tothom, ja que ens beneficia. Ajuda a millorar individualment i col·lectivament.
Educació com a desenvolupament: L’educació és important en l’àmbit del desenvolupament perquè necessitem tenir agents de socialització que ens ajudin a créixer fins arribar a obtenir un criteri propi i ser autònoms en la societat.
Educació com a funció internacional: L’educació en aquest sentit, amplia les possibilitats d’accés als estudis fora del país d’origen. Un exemple d’això seria la reforma que s’ha fet dels estudis universitaris amb Bolonya.
Educació com a funció cultural: En aquest cas, l’educació ens permet adquirir coneixements, en primer lloc sobre la cultura pròpia, catalana i espanyola. I amb l’arribada de nouvinguts, ha donat la oportunitat a l’educació d’ensenyar diverses cultures. Promovent un sentiment de més respecte i tolerància entre les diferents cultures.

CITES D'ALGUNS AUTORS (Tema 2)

Froebel:

Creemos que lo que precede responde suficientemente a las cuestiones: ¿Convienen las escuelas? ¿Porqué convienen las escuelas? ¿Qué conviene que las escuelas sean?

Por medio de la escuela llegaremos a ser hombres pensadores, conscientes y razonables, obrando con inteligencia, manifestando por el empleo de nuestra fuerza interior, don de Dios, la acción divina que en nosotros reside; no olvidaremos que todo lo que es terrestre tiene también derechos incuestionables;

Text extret del llibre “La educació de l'home”

John Dewey:

“Ningún número de lecciones de cosas dadas como lecciones de cosas para proporcionar informaciones, pueden constituir ni la sombra de la sustitución de la familiaridad con las plantas y los animales de granjas y jardines, adquirida en la convivencia con ellos tiene su cuidado. Ningún adiestramiento de los órganos sensibles en la escuela, introducido con el fin mismo del adiestramiento, puede competir con la alerta plenitud de la vida sensible que proceden de la intimidad diaria y del interés por las ocupaciones familiares. La memoria verbal puede ser adiestrada acometiendo tareas, cierta disciplina de la facultad razonadora puede adquirirse mediante lecciones de ciencias y de matemáticas; pero, después de todo, esto es algo remoto y dudoso, comparado con el adiestramiento de la atención y del juicio que se adquiere teniendo que hacer las cosas con un motivo real detrás y una aspiración efectiva delante.”

Text extret de la obra de Dewey, The School and Society (Chicago, University of Chicago Press, 1899), traduida i publicada en 1915 en el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (XXXIX, 662, pp. 129-134; 663, pp. 161-165).

Ovide Decroly:

“El que interessa al nen en l'edat preescolar es la realitat immediata sobre tota la vida que hi ha al seu voltant”
“que els alumnes aprenguin de la realitat tal com es, sense simplificacions inútils”

Aportacions de: Eli Ballester, Miriam Jimenez, Marc Montaner i Alba Madriles.

INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA (ILE)(Tema 3)

La Institución Libre de Enseñanzas va ser fundada l'any 1876 per un grup de catedràtics, entre els quals destaquen Francisco Giner de los Rios, expulsats de la Universitat per defensar la llibertat de càtedra i una pedagogia massa innovadora per a l'època.
Al ser expulsats per poder seguir exercint van haver de crear una escola privada al marge de les Universitats, així va ser com es va fundar la Institucion Libre de Enseñanza, que va provocar una reforma social i cultural a espanya a traves de la formació cientifica i cultural.
L'objectiu de la ILE era la transformació d'Espanya a traves de la educació
Caldria destacar que la pedagogia que duia a terme la ILE era molt moderna i progressista per a l'època. Els principals punts d'aquesta eren:

*
Classes amb nens de totes les edats
*
Motivant la seva imaginació
*
Exercici a l'aire lliure
*
Coeducació de sexes

Producte de les idees renovadores de la Institució Lliure d'Ensenyament, el 1910 es crea la residència d'estudiants
La Residència d'Estudiants, des de la seva fundació el 1910 per la Junta per a l'Ampliació d'Estudi, va ser el primer centre cultural d'Espanya i una de les experiències més vives i fructíferes de creació i intercanvi científic i artístic de l'Europa d'entreguerres. Durant la primera etapa el seu director va ser Alberto Jiménez Fraud, que va fer d'ella una casa oberta a la creació, el pensament i el diàleg interdisciplinari.

La Residència es proposava complementar l'ensenyament universitari mitjançant la creació d'un ambient intel·lectual i de convivència adequat per als estudiants. Característiques distintives de la Residència van ser propiciar un diàleg permanent entre ciències i arts i actuar com a centre de recepció de les avantguardes internacionals. Això va fer de la Residència un focus de difusió de la modernitat a Espanya, i d'entre els residents van sorgir moltes de les figures més destacades de la cultura espanyola del segle XX, com el poeta Federico García Lorca, el pintor Salvador Dalí, el cineasta Luis Buñuel i el científic Severo Ochoa. A part també acudien a ella com a visitants assidus o com a residents durant les seves estades|estances a Madrid Miguel de Unamuno, Alfonso Reyes, Manuel de Falla, Juan Ramón Jiménez, José Ortega i Gasset, Pedro Salinas, Blas Cabrera, Eugeni d'Ors o Rafael Alberti, entre molts altres.
La Residència va ser a més un fòrum de debat i difusió de la vida intel·lectual de l'Europa d'entreguerres, presentada directament pels seus protagonistes.
Una altra producte de les idees de la Institución de Libre Enseñanza van ser les famoses Misiones Pedagogicas
Ja el 1881 Francisco Giner havia proposat una sèrie de mesures per a la reforma de la institució pública que incloïen la idea de les Missions. En elles Giner suggeria la creació d'unes Missions Ambulants que incloïen els serveis com el servei de biblioteca, el museu del poble, el cinema, el cor i el teatre del poble, amb la seva secció de música
No va ser fins a l'arribada de la II República que es van creara traves del Decret de 29 de Maig de 1931.
L'objectiu de les Missions Pedagògiques era portar a totes les zones rurals i poblets aïllats, allò que es desenvolupava a les ciutats, perquè en gaudissin com|com a espanyols que formaven també part de la societat.
Les missions oferien entre d'altres els següents serveis

*
Biblioteca amb lectures per adults i per a nens.
*
Musica
*
Cor i teatre del poble
*
Cine
*
Museu circulant
*
Cursos per a mestres

Cal dir que amb la guerra i la posterior derrota del govern de la II República, les idees de la ILE, i les tasques que desenvolupaven tant la residencia d'estudiants com les missions pedagògiques van ser aixafades i censurades. La gran majoria de intel·lectuals, artistes o mestres que formaven part d'aquests projectes van haver de fugir a l'exili, ser amagats, i fins i tot alguns van ser executat. Les idees renovadores que creien que l'educació de tota la societat ens faria mes grans i mes lliures no quallaven amb les idees del nou regim feixista.


Opinió: Com seria avui la gent d'Espanya si dos dictadures no haguessin interromput la obra de la ILE


Es difícil especular sobre com estaríem si la historia del segle XX a Espanya hagues estat diferent.
Els enemics de la cultura, la educació i la llibertat son el caciquisme i la espanya mes retrograda. Segurament ho son per que saben que en un món en que la societat esta culturitzada no tenen rao de ser. La cultura i la educació ens fan persones lliures, ens donen eines per a poder comparar, pensar i decidir i aixo no interessa a les elits que ho volen tenir tot sota control (sota el seu control). Segurament si no haguessin existit les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, que van frenar i tallar les aportacions de la ILE, avui estaríem al nivell cultural, de drets socials i d'infraestructures dels països europeus, o sigui per dir algo 40 o 50 anys més avançats. Les dictadures basades en la ignorància son un retrocés en l'evolució natural de la societat.
Per acabar voldríem destacar lo lo necessàries que, encara ara, son les idees que es desprenien de la ILE o de la Residencia d'estudiants, en l'actualitat gaudim d'una societat alfabetitzada on abunden les titulacions universitàries però realment, hem aconseguit transformar la societat a traves de l'educació com propugnava Francisco Giner? A la gent li costa pensar, discutir i crear. Lo més còmode és seguir el patro establert i no fer gaire soroll i en certa manera això es com seguir amb el model de fa 100 anys.

Per a més informació:
http://www.fundacionginer.org/
http://www.residencia.csic.es/

Aportacions de: Eli Ballester, Miriam Jimenez, Marc Montaner i Alba Madriles.

CONCLUSIONS EXTRETES DELS TEXTOS DE ROUSSEAU I DE CONDORCET (Tema 1)

Un cop hem posat en comú els diversos textos que cada persona del grup a trobat, arribem a la conclusió que Rousseau creu que l ’infant és capaç de desenvolupar-se, per naturalesa, amb un entorn adequat. I Condorcet creu que aquest entorn han de ser escoles públiques que impedeixin la desigualtat entre els homes, creant una educació per tothom.

(falta posar-la amb comú amb el grup)


30 PUNTS DE L'ESCOLA NOVA

Els trenta punts de l’Escola Nova (tret del llibre Els Mestres de la República)

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel•lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col•laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
5. La coeducació. Aquest punt trobo que actualment es té força en compte ja que hi ha una coeducació de sexes en gairebé totes les escoles. Trobo que aquest fet és positiu perquè els infants s’ acostumen a conviure amb persones de diferent sexe que també es trobaran en societat.
Si es parla coeducació en l’edat, no seria un punt se semblança ja que aquest aspecte si que es totalment al contrari avui en dia perquè s’intenta que siguin del mateix any tots els alumnes d’una mateixa aula.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy. Aquest punt em recorda al dibuixos lliures que feia a primària o la plastilina que fèiem servir per jugar, un cop ja havíem acabat la feina que ens havia manat la mestre.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports. Aquest punt també el veig semblant a l’escola d’avui en dia, ja que l’educació del cos, tot i que encara queda molt camí per recorre, és una de les assignatures obligatòries en el currículum d’un nen durant la seva escolarització, com ho seria la llengua catalana o les ciències socials, per exemple.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova. Avui en dia les excursions són i les convivències estan implantades en gairebé totes les escoles, i trobo que hauria de seguir així, ja que es veuen altres maneres de que els infants aprenguin de l’experimentació a la natura.(s’hauria de fer més)

11. En matèria d'educació intel•lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col•lectiu o en equip. El tema del treball col•lectiu també és un punt en comú, ja que cada vegada més a les escoles es treballa de manera col•lectiva perquè s’aprengui dels grups d’iguals que són una gran font de coneixement i de model a seguir.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel•lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida. La funció dels delegats de classe i dels encarregats és una figura que existeix avui en dia a les nostres aules. És un aspecte que trobo molt important perquè ajuda a fomentar la responsabilitat d’una tasca en particular com per exemple de apuntar els nens que es queden a dinar o de netejar l’aigua de la mascota que tinguin a classe.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col•lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."


Segons la meva opinió, l’estudi dels 30 punts m’ha sorprès gratament, ja que puc observar com un tipus d’escola creada al 1912 , actualment en les escoles d’avui en dia té tanta vigència. Sembla mentida que l’any1912 ja es parles de coeducació i que després en el temps del franquisme tornéssim enrere en aquest aspecte. Els punts que tracten de que els alumnes haurien de fer un assignatura per dia crec que tenen molta raó i que no s’ha aplicat prou bé a les escoles d’avui, ja que un infant té més dificultats de seguir diverses classes que parlin de temes diferents que centrar-se en una assignatura cada dia. A més el fet que creguin convenient que els infants estiguin en contacte amb la natura i que realitzin excursions trobo un fet molt positiu. També és curiós el fet que creguin que els infants han de ser encarregats de criar els animals i de escollir delegats de classe, penso que d’aquesta manera estem fomentant la responsabilitat i l’autoconfiança dels infants més joves. Un altre dels punts que és molt interessant és el que diu que és convenint que estiguin en contacte màxim amb la família, rebutjant d’aquesta manera a l’educació en internats aïllada, completament, de l’àmbit familiar.
Aspectes que s’haurien d’actualitzar serien el de considerar els internats com a centres positius pels infants i el tema d’aprendre a través de l’experimentació a la natura ja que cada vegada és més difícil trobar llocs amb vegetació a les grans ciutats. A més també s’hauria de tenir en compte que no s’ha de comparar l’evolució d’un infant amb l’evolució de la resta de la classe sinó que s’ha de comparar amb la seva mateixa evolució un mes enrere, per així veure millores i fer que l’alumne senti que a millorat, això farà que es motivi més i avanci a més bon ritme.

(falta posar-ho amb comú amb la resta del grup)




ACTIVITATS INDIVIDULS

ENFANT SAUVAGE: afecte, exigència i comunicació. Tres puntals en l’educació segons Jose- Antonio Marina.

Un cop vista la pel•lícula de l’Enfant Sauvage m’adono que el mestre sempre ha de tenir una actitud investigadora. Per això, la observació es clau en aquest aspecte.
Durant el visionat del film es pot veure com el doctor Itard utilitza els tres puntals en educació segons Jose-Antonio Marina, en el seu llibre La educacion del talento. Aquests tres puntals son l’afecte, la exigència i la comunicació.
L’afecte es necessari en tota educació ja que ajuda a que l’infant adquireixi una autoconfiança i autoestima necessàries per a creure en les seves possibilitats i estar segur d’ell mateix en tot moment. A mes li dona uns valors que l’ajudaran a encarar-se en les possibles situacions que li porti la vida.
L’exigència es un valor, que actualment s’està perdent molt en l’educació d’avui en dia, ja que la llei del mínim esforç i de donar les coses fàcils perquè no les hagin de buscar, es el que predomina en la societat actual. Penso que l’exigència sempre ha d’existir en l’educació i en la vida en general. Els infant han d’aprendre que “quien quiere algo, algo le cuesta”, es a dir que qui vol alguna cosa ha de fer quelcom perquè pugui aconseguir la cosa desitjada, d’aquesta manera també es potencia el valor de tenir cura de les coses que ha costat aconseguir.
La comunicació, es un altre dels puntals d’una bona educació. Si hi ha comunicació per part dels pares amb l’ infant, aquest veu que es un fet important en les relaciona entre les persones i ho utilitzarà en societat per resoldre possibles problemes que sorgeixen en qualsevol tipus de relació interpersonal entre dues o mes persones.
Justament aquest puntals que explica Jose-Antonio en el seu llibre, son usats per Itard amb l’infant salvatge. Aquest mostra un afecte per l’Infant que l’omple de comunicació en tot moment perquè el nen entengui com s’ha de comportar en societat i ajudar així a la seva socialització. També mostra exigència en el seu aprenentatge, quan per exemple es veu com el doctor li comença a dir una sèrie d’objectes que a d’anar a buscar i posar-los sobre la taula, o be quan li exigeix que faci línies rectes amb el guix a la pissarra.