Tema 14: L'Escola i societat digital-experiències pedagògiques recursos TIC-TAC

Actualment a les escoles s'han aplicat mesures per millorar l'educació relacionades amb les noves tecnologies, com les pissarres digitals interactives, els ordinadors portàtils per cada alumne i divesos aparells electrònic que segons els experts ens havien dit que farien millorar l'educació a les escoles. Però fa uns dies vaitg llegir en un artucle, que no recordo el nom, que comentava que tots aquests nous mètodes de treball, es creia, que no millorarin pas el nivell academic dels nostres alumnes, ja que encara que que volguem seguir el ritme de la societat dins les aules, ni els professors ni les infraestrucutres ho permeten desenvolupar amb plenitut.
--> Educat 1x1: tracta de que tots els alumnes de la classe posseeixin un ordinador portàtil personal, i que es prenguin els apunts a partir de l'ordinador, a més a més de fer els exercicis introduint un disc que correpon a l'antic llibre que el substitueix.
Tot i això els mestres segueixen dient que els infants han de saber fer un text a mà alçada, a part de saber utulitzar l'ordinador adequadament. És a dir ha de ser complementari i no substitutiu. El mitjà més simple pel mateix objectiu, és veure l'evolució. Hem de saber dedicar el temps amb diferents activitats: ordinador i sobre text.
Freine al seu temps ja deia que s'havien de fer coses diferents al ametxi temps (dins d'una classe no tots els alumnes fan el mateix.
Martí Teixidó l'any 1992, va argumentar que la lliçó magistral, havia de ser subtsituida per una lliçó comunicativa, ja que és molt més directe i hi ha molta més interacció entre mestres i alumnes, és a dir es tenen molt més en compte, veure les diferents opinions o idees sobre un mateix conecpte. És deixar participar als alumnes i això produeix més atenció i concentració dins l'aula.
El problema no està en el QUÈ sinó en el COM! L'escola s'adapta al món dels infants, però no a les seves limitacions de producció. Ha de ser positiu per ells, s'ha de fer de manera que afavoreixi als alumnes.

Escola del S.XXI

El professor ha de mostrar una visió humana personal.
El professor, l'organització, els recursos, els alumnes, la comunitat educativa, els objectius o continguts i la infraestrucutra, influeixen en la ametodologia que a l'hora de la veritat porta a aprendre.
No hem de descontrolar tant els horaris de les assignatures. Per exemple: als anys 70 hi ha abusos per part de professors, ara això no és així, els proferssors tene uns drets i uns deures com en totes les professions d'avui en dia, tothom ha de coneixer el seu codi deontològic. s'ha de canviar la metodologia d'aprendre, podria ser una metodologia de tipus Decroly que es basava en l'experimentació per aprendre conecpte, per exemple si s'està estudiant la radio, doncs es fa escolar la radio i s'ecplica el tema a través de la radio o bé de la televisió, no tenim perquè tenir un horari fix cada dia.

S’ha d’aprendre a memoritzar però de maneres diferents. No s’han d’aprendre totes les lliçons de memòria, sinó que hem d’entendre el que memoritzem, ho hem d’entendre i saber-ho explicar.

*Les tecnologies no s’han de fer per motivar, només, sinó per aprendre. S’ha d’ensenyar a través de les noves tecnologies que la societat té en el moment, perquè no hem d’oblidar mai que les escoles són un reflex de la societat.

Hi ha d’haver un canvi pedagògic en introduir activitats de comprensió lectora en ciència, matemàtiques ... De fet hi ha hagut una millora en la comprensió lectora a Catalunya. S’ha de fer un canvi de metodologia d’ensenyament, l’escola s’ha de modernitzar amb la societat.

EDUCAR LA MIRADA AULAMÈDIA

Per sisè any consecutiu AulaMèdia organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, aquesta vegada amb el títol Educar la Mirada.

A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.

Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.

Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.

Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.

EDUCACIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES (Mediació educadora)

Els procés mistificador de la comunicació de masses: es basa en la percepció, sensació i expressió. El raonament s’ha de criticar però amb experiència i comprensió. La finalitat de l’educació és aconseguir el màxim de desenvolupament personal i social, no pas la nota que s’obtingui, sinó la cultura i el coneixement.

RECUPERACIÓ DE CÉLESTINFREINET ET ÉLISE

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar,

els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet.

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments difícils (dues guerres).

* Hem sorprèn molt Freinet i la seva dona, ja que en aquells tems ja buscaven un altre tipus de models pedagògics . Buscaven renovació i intentaven millorar l’educació amb noves tècniques creades per ell.

COM PODEM CANVIAR EL MODEL ESCOLAR ACTUAL?

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar: El model escolar es canvia amb pedagogia!!

· fonamentada en el coneixement de l'infant o jove

· amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat

· que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).

· basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.

ALGUNES ESCOLES EXPLORADORES D’AQUEST NOU MODEL

École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...

Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....)

éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.

Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...

INFORME PISA 2009 (Activitat)

L’informe PISA del 2009 es basa en la comprensió lectora.

Els seus indicadors són els següents:

-Indicadors de rendiment de l’alumne al finalitzar l’ensenyament obligatori: eficàcia

En relació a:

-Indicadors de context: eficiència

PISA avalua el rendiment que un individu ha de saber fer per l’edat que té, no té afectes en el currículum. Es una avaluació del sistema.

Es fa una mostra representable del total d’alumnes per edat de 15 anys. I es repeteix cada 3 anys, és cíclic des del 200. És fa un anàlisi diacrònic (competència lectora, matemàtiques i coneixement científic). I a més a més la prova dura només 2 hores i el qüestionari que pregunta dades personals 30 minuts.

àRESULTATS EN COMPRENSIÓ LECTORA:

1. Identificació del contingut de la diapositiva:

Ens mostra la puntuació dels resultats de comprensió lectora de PISA 2009. Es calcula tenint en compte la mida de la població de cada país i cada país contribueix proporcionalment al mombre d’alumnes de 15 anys d’edat que té matriculats en les seves escoles. Això serà el total OCDE (els països més grans tenen més pes que els petits)

2. Descripció i/o explicació:

Els resultats de Catalunya es situen en 17 punts per sobre de la mitjana espanyola i també per sobre del total de la OCDE (organització per la cooperació i desenvolupament econòmic) (6,5 punts).

3. Interpretació:

Aquestes puntuacions poden ser degudes a les introduccions d’activitats de comprensió setmanal als centres de secundària, fet que fa pujar Catalunya per sobre de la mitjana espanyola.

à RESULTATS SEGONS TITULARITAT:

1. Identificació del contingut de la diapositiva:

Ens mostra els resultats segons la titularitat del centre, segons si són públics o privats en relació a la comprensió lectora de l’alumnat que ha realitzat la prova PISA 2009.

2. Descripció i/o explicació:

La puntuació obtinguda pels centres privats és del 16,5 punts superior a la dels centres públics. Els centres privats 5o5,4 punts en 22 centres i 488, 8 punts en els públics...en 28 centres de secundària.

3.Interpretació:

Aquesta puntuació pot ser deguda, també, en l’ambient en el que estan situats perquè no es el mateix un barri de treballadors que un de classe mitjana, ja que el que els interessa a uns i altres és diferent i entorns diferents de més o menys llibres o d’afició de llegir.

MICHAEL JACKSON (Black or waite) (Activitat)

àCom t’hi has sentit? T’ha agradat o no? Què t’ha sorprès? (part emotiva)

Al veure el videoclip, vaig sentir una barreja de sentiments diversos. Primer de tot vaig sentir, quan mostrava que el cantant ballava danses típiques de diverses llocs del món, un sensació d’harmonia i d’unió i pau entre les diverses cultures de respecte mutu entre tots i d’una gran convivència. Va ser un sentiment agradable per mi, era un sentiment positiu.

En canvi, pel que fa a la segona part, ja vaig notar més ràbia i em va fer sentir més tristesa, però a l’hora ganes de reivindicar fets com el racisme o la xenofòbia.

àQue pots explicar? Que saps del qui balla? I del tema? (part racional)

No se gaire a que venia aquest videoclip, però pel poc que ser va ser degut a una pallissa que va patir un amic seu que era un home de color.

Així dons visualitzat les dues parts puc arribar a dir que mostrava un sentiment de rebuig cap a aquells que creen violència i que vol un món unit, sense diferències de races ni de religions.

Tema 13: Centres amb sistema pedagògic propi

La institució escolar és una realització pedagògica, on s'hi troben les bases científiques (neurològiques, psicològiques i sociològiques), on hi ha una inervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i una organització comú (administració, economia, gestió de personal), a més a més de ser en un sistema amb consistència interna i adequació extrena al context on es realitza.
Cal que tinguem presents:
-aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
-marc de la política i legislació en una societat
-necessitats generals dels ciutadans
-necessitats particulars de grups socials o d'alumnes

Model explicatiu de l'aprenentatge com a mediació cultural

Tal com hem explicat en altres temes en el model d'aprenentatge com a mediació cultural és important que el professor tingui en compte quins són els interessos de l'alumne i el seu entorn social i cultural, ja que aquests li donarà moltes pistes a l'hora d'entendre perquè adopta un determinat comportament i no pas un altre davant de certes situacions viscudes. Per això, com a futurs mestres no hem de deixar mai d'observar en l'aula que estem, ja que la bona obseravació ens diu moltes coses sobre l'estat dels nostres alumnes.
A més a més si el professor s'aconsegueix posar en la pell del seu alumne, saben quins progmanes de televisió mira, quines són le sseves aficcions i interessos, és mé senzill de mantenir una bona relació sense tensions entre professors i alumnes. Així doncs l'ambient a l'aula serà tranquil i equilibrat.

Sistemes pedagògics o projectes d'algunes escoles

-->Escola Thau de Sant Cugat
“La nostra escola es considera hereva d’aquells pedagogs renovadors de l’escola activa, a la vegada que som amatents a les teories educatives renovadores actuals que contemplen el coneixement com el resultat de la interacció entre l’alumne i la realitat que l’envolta. A les nostres escoles el nen és cridat a experimentar i a observar per assolir el coneixement, essent, així, agent del seu propi aprenentatge; i és alhora estimulat a ser reflexiu i a desenvolupar i madurar una capacitat crítica i un judici propis, entesos com a fonaments de la seva condició de persona". El nostre estil d’educar (2007)

El projecte educatiu de l’escola es vertebra en quatre principis que són la base dels seus continguts i les seves activitats:

-L’educació en els valors de l’humanisme cristià.
-La pedagogia participativa, integral i personalitzada en l’alumne com a centre del procés d’aprenentatge.
-El català com a llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia.
-L’obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat.

-->Súnior escola d'ESO i Batxillerat
El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors.
A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.
A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El professor a Súnion és, funamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar. aquest procés, gira al voltant de tres eixos:
- el didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
- el pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
- el de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.

-->Institut Sils
L'institut de Sils és la concreció d'un projecte pedagògic planificat a partir d'unes premisses ideològiques i que es posicionen clarament a favor del treball autònom, cooperatiu, integral i del tractament de la diversitat en grups heterogenis.
Partim de la idea que cal atendre els alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni. Entenem l'educació obligatòria com a una formació general per als futurs ciutadans, els quals tendeixin a aprendre de forma autònoma i tendeixin igualment a desenvolupar les capacitats de ser conscients, responsables i creadors respecte a la seva dimensió física, emocional i racional i, tendeixin encara a desenvolupar la col·laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.
El seu currículum es basa en un model de desplegament vertical o per competències i horitzontal en els temes.
Els alumnes dediquen 8 hores setmanals a treballar en projectes. Definim els projectes com “un procés planificat d’activitats en grups cooperatius, centrades en un tema, que parteixen d’un repte (motivació) en vistes a un resultat.”

-->Institut Gabriel Ferrater:
Projecte 1X1: Educat 1x1 és un projecte de la Generalitat de Catalunya per a la implantació de miniordenadors portàtils a les aules i la incorporació de llibres de text digitals en aquests ordinadors. Es tracta de la versió catalana del programa Escola 2.0 . El lema del projecte és: un alumne, un ordinador.
Els objectius del Projecte 1x1 són:
-Potenciar l’ús pedagògic de les Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement, enteses com a substrat imprescindible de qualsevol actuació educativa del segle XXI.
-Subministrar la base per a l’educació de l’alumnat en la “vida en un món connectat”.
-Convertir l’ordinador en l’eina personal de treball de l’alumne/a.
-Substituir progressivament els llibres de text en paper per llibres de text electrònics per a l'alumnat.
Tots els alumnes de 1ESO i 2ESO disposaran d’un ordinador ultraportàtil personal cofinançat pel Departament d’Educació (150€) i les famílies (150€).
Les aules estaran dotades de les tecnologies necessàries per a poder impartir les classes utilitzant llibres i materials en format digital, amb l'ajuda de pissarres digitals.
L’ús de les eines digitals a les aules facilita i potencia el treball de tots, professors i alumnes.
La digitalització de les aules millorarà el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’avaluació i d’organització que es desenvolupen als centres educatius i a l’entorn.

-->Escola Horitzó (Filosofia del Projecte)
L’ensenyament de l’Escola sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complexe en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica. Això exposat ho sintetitzem tot assenyalant els que considerem imprescindibles paràmetres generals, els quals són:

-Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
-La retroalimentació de cada nen.
-Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
-El seu entorn familiar i social.
-El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
-Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

A més a més la seva finalitat és: Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l´edat madurativa i les vivències amb l´entorn i en el temps.

Què són les comunitats d'aprenentatge?

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Els elements pedagògics de les comunitats d'aprenentatge són: el desenvolupament comunitari, l'aprenentatge: centralitat dins el projecte, expectatives positives i optimisme pedagògic i grups interactius dins l'aula.

CEIP Tanit de Santa Coloma de Gramanet, és un exemple de Comunitat d' Aprenentatge actualment.

*Les comunitats d'aprenentatges són una exel·lent manera de posar a la disposició de tot un barri l'educació dels infants que hi creixent, a través de realitzar activitats a l'escola com ara els grups interactius on els alumnes poden estar en contacte amb mares, pares o qualsevol persona que estigui al barri i es vulgui preocupar per l'educació dels infants d'aquest. D'aquesta manera s'acosta l'escola al barri i fer que l'educació sigui responsabilitat de tots els ciutadans.

El projecte Educatiu Institucional o Projecte educatiu de Centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:
1.Anàlisi de context: On som?
2.Trets d'identitat: Qui som?
3. Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4. Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5.Funcionament efectiu. Com ens va?

Programa Aprender en casa (Lo apoya el gobierno de Argentina)

Se acepta en algunos paises com en los USA, en France, pero en España se identifica educación obligatoria con escolarización obligatoria. La Fiscalía persigue los casos de niños no escolarizados... pero cada vez parece más difícil esta tarea.

COMO USAR APRENDRER EN CASA

Aprender en casa presenta información útil para organizar trabajos a distancia con niños, niñas, jóvenes, padres y adultos en situación escolar.

Los materiales provienen de diferentes organismos y programas del Ministerio de Educación, del portal educ.ar y del sitio web del Canal Encuentro. Pueden imprimirse y copiarse o enlazarse en blogs, mails o las páginas web de las escuelas.

En algunos recursos y actividades se proponen tareas grupales y/o colaborativas. Es importante resaltar que las mismas pueden realizarse a partir de crear grupos en forma virtual, mediante la utilización de herramientas colaborativas como mail, blogs o plataformas colaborativas.

àCOMO ESTÁN ORGANIZADOS LOS CONTENIDOS

La organización del sitio Aprender en casa es bastante sencilla. Lo fundamental es entender que los materiales se clasifican en tres grandes grupos:

En la sección Docentes, la información se organiza por colecciones, y en la sección de Alumnos la información se organiza por niveles educativos.

àSUGERENCIAS PARA PRIMÀRIA

En este documento los docentes encontrarán diferentes estrategias para el trabajo extraescolar en el área de tecnología.
Para el 1º ciclo se proponen actividades relacionadas al concepto de trabajo, para el 2º ciclo se propone una actividad de análisis comparativo de diversos envases y empaques, para permitir que comprendan las funciones del envase a partir de relacionar la forma, la resistencia, las posibilidades de manipulación, las características del material y las características del contenido que alberga.
Y para el 3º ciclo el objetivo primordial de la actividad esta centrado en reconocer al control como un elemento distintivo de la actividad tecnológica agrícola.

QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ LLIURE?

És difícil definir, en poques línies, el que representa l’educació lliure. A més, cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres.

Tanmateix, la majoria de projectes se senten identificats amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitat dels adults, no judici, conseqüències lògiques i que ajuden l’infant –en comptes de premis i càstigs extrínsecs--, acompanyament emocional, vivència, amor, etc.

Totes les escoles d’educació lliure acostumen a ser espais poc massificats, amb una ràtio promig d’1 adult/a per a cada 6 o 7 nens i nenes. Això no implica que un adult/a estigui sempre amb un mateix grup de nens i nenes, ni que aquests estiguin sempre en companyia dels mateixos nens i nenes. Ben al contrari, l’agrupament dels nens i nenes es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats.

Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils dels adults/es, i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

XARXA D’ESCOLES LLIURES

La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.

Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.

La Xell té dos grans objectius:

• Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
• Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.

AVANTATGES PER ALS PROJECTES ADHERITS A LA XELL

• Un assessorament inicial i documentació amb els temes més freqüents que són objecte de dubtes i consultes.
• Tenir accés a la informació restringida del web -amb documents sobre la creació de projectes, sobre temes de materials, sobre aspectes pedagògics, etc.- i als blocs interns: comissió de projectes, fòrum entre acompanyants, etc.
• Difusió de les activitats de l’espai educatiu a través de la llista, el web, fires...
• Descomptes a totes les activitats organitzades per la xell.
• Totes les famílies i els acompanyants d’un projecte adherit són sòcies de la Xell, amb els avantatges individuals corresponents.
• Representativitat col·lectiva davant l’administració en els temes legals acordats col·lectivament.

AVANTATGES PER A LES PERSONES ASSOCIADES A LA XELL

• Participar en els òrgans de l’associació: comissions, assemblees, junta, ...
• Obtenir descomptes en les activitats de la XELL: tallers de formació, seminaris,...
• Accés al centre de documentació.
• Possibilitat d'enviar mails a la llista.
• Descomptes en activitats d’altres entitats vinculades amb la xell.
• Possibilitat de fer difusió d'activitats i tallers propis a la llista i al web de la Xell.

Tema 12: Pedagogia com a sistema

La pedagogia és la ciència d'intervanció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.
Així doncs, en la pedagogia hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:
1. Renovació pedagògica (ajustar l'acció als alumnes)
2. Ordenació eduactiva (regulació administrativa)
3. Innovacions educatives (canvis necessaris)

1. Renovació pedagògica

La pedagogia s'ha de renovar, no innovar, si només fem innovació, no va bé perquè hem de tenir en compte el que ha passat.
En la renovació hi ha d'haver una part tradiccional i una part de petits canvis, no podem canviar-ho tot hem de mirar quines coses del passat han funcionat en l'educació i adaptar-les als temps que corren, però no canviar-ho tot.
La feina de la renovació és per part dels docents. Hem d'ensenyar de manera diferent segons cada infant i les etapes històriques en les que estem vivint.

2. Ordenació educativa

En una societat política que lluita per una educació per tots els ciutadants, es diu que s'ha d'ensenyar. L'administració mana massa. Un exemple molt clar, on es pot veure el gran poder de l¡'administració en l'àmbit educatiu és en les les proves d'avaluació de 6è, que presenten un nivell de 4t i 5è, d'aquesta manera poden dir que els resultats han sortit bé, perquè la gent vegis que l'educació a Catalunya no és tan dolenta com diuen.

3. Innovacions educatives

La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.

L'aprenentatge com a mediació cultural

L'educació és un sistema. Està en el sistema social i està aplicat a la comunicació de masses.
Els mestres han de convènçer els infants amb el coneixement i el mitjà per fer-ho és el missatge (Marshall...)
Els professors i els alumnes, han d'estar connectats. Un professor ha de saber que mira el seu alumne a la televisió, per exemple, o per quins àmbients es mou. Perquè si no, no hi ha connexió i no es pot fer una bona feina.
Dins d'una escola, hi ha professors, mestres i alumnes. Els professors planifiquen les classes, però, abans, s'ha de saber com és l'alumne. Treballar segons les aptituts, les capacitats i els interessos dels alumnes, és una manera molt bona d'aconseguir arribar al coneixement dels alumnes.
Tots els professors volen aconseguir l'aprenentatge de l'alumne, per això sabem que el professor ha de processar la informació del món, de l'actualitat i l'ecomonia. I aquest determina el seu comportament a l'aula.
En canvi, l'alumne, l'influeix el que veu i per això té un cert comportament. Per exemple: hi ha molts alumnes de primària que tenen el comportament del personatge Bart Simpson, de la serie The Simpson.
Així doncs com he dit, hi ha d'haver una comunicació entre alumne i professor. El professor ha de saber que mira el seu alumne i connectar amb ell. Hi ha d'haver una interacció bidireccional. Aplicar fora de l'àmbit escolar allò que ha adquirit a l'escola ( i al revès) que li serveixi pel dia a dia, que formi part de la seva cultura.

Els dos motors del sistema són les persones, hi hem de partir d'aquesta premisa en tot moment.
Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.
- Mestres i professors: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.
- L'alumne i l'estudiant: són una unitat psicofísica socicultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pesanament i el sentiment. Nosaltres neixem animals biològics i ens fem aniamls socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.
- Educació emocional: a l'escola no s'hi va per eduacar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.
Tal com es deia en el Catecismo, las facultades especificamente humanas son: la memoria, el entendimiento y voluntat. Però els de gran entendimiento no eduquen la volutat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonamnet com l'emotivitat. Dos aspectes essecials per a contruir una persona amb valors. El 100% ho és tot: podem tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviin. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que tiri endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.
- Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.

Educació ComunicActiva

L'escola activa, és una comunicació de masses. Així doncs, l'escola ComunicActiva és una escola de comunicació de masses telecomunicada ( Teixidó 1992)
Aquesta escola ve de l'Escola Activa de 1889 ( Abbotshome School, UK) i dels 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière de 1913, ja que com podem veure esl 30 punts, són empírics perquè venen d'una altra època. També trobem antecedents en l'Escola Moderna de les tècniques de Freinet de 1921-1966.
Freinet era un humanista que va crear la màquina de càccul. A més feia servir tota la maquinària del seu temps, dissenyant el programari pedagògic.
Avui en dia, hi ha les tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells,Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació) i Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.

Medicació educadora

La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( esteriotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.

Procés educador de la comunicació de masses

El nostre professor Teixidó diu que el processament racional i l'experiència, tot junt diu que dur a expressar-se lliurement, és a dir, tenir criteri, però amb coneixement.
L'adult porta elements raonables i racionals. Per això hem d'educar tant la raó com l'emoció, però ara potser més l'emoció, ja que sembla que als infants d'avui els costi expressar els seus setiments. Els mestres hem d'intentar veure les dues i mai perdre-les de vista.

Corresposabilitat educativa

Com ja hem comentat altres vegades, l'educació dels infants, és responsabilitat de molts agents socials, com poden ser: la famlília, l'escola, i molts més... tota la tribu, tota la ciutat. Per exmple, quan tu vas pel carrer i et creues amb un infant, en aquell moment estàs sent un agent educatiu, la manera que camines, si passes en vermell o en verd un semàfor etc... en tots aquests moments estàs sent un educador dels infants de la societat en la qual vius.
A més avui en dia, hi ha un altre agent molt important en l'educació dels infants, que són els mitjans de comunicació.

Agentes de educación- comunicaciión-cultura

La Institución familiar, tiene la tarea de interacción- ejercitación de la habituación social primaria que se observar mediante los indicadores de seguridad afectiva que proporciona al niño.
La Institución escola tiene la función de estructuración-aprendizaje y personalización i interacción, mediante el interés, la autonomia personal y el desarrollo personal.
Los medios de comunicación tienen la función de actualidad-difusión, socialización primaria y directorio cultural-motivación, mediante el pluralismo y el universalismo.
Los lugares de trabajo y las empresas de producción, tienen la función de habituació- instrucción, mediante la utilidad social.
La instancias del ocio, persiguen la tarea de satisfacción-goce y desarrollo personal, mediante actividades de crecimiento.
Publicidad- consumo, tinene la función de articulación, producción/consumo, mediante consumo efectivo y autoproducción.
A més de totes aquestes també existeix una cultura del temps de lleure, molt important en la societat d'avui en dia.

* Personalment opinó que hem de saber distingir quan un anunci ens agrada perquè creiem que és original, amb el fet d'haver de comprar el producte, ja que una cosa no treu l'altre. Ens pot agradar, però no por això ho hem de consumir. Crec que aquest aspecte s'ha de tenir molt clar i s'ha d'ensenyar als infants perquà ho sàpiguen diferenciar, sense caure en el consumisme.

LLei d'educació de Catalunya 2009

Estableix la carta de compromís educatiu, per ajudar a l'escola i a la família.
Tot i que es creu que falta un pacte amb els mitjans de comunicació, que com ja hem vist, són un gran agent educactiu. S'hauria de fer un pacte social per a la infància, ja que no s'adona que es un dels principals agents educatius de le societats modernes d'avui en dia.
Tots els ciutadans i ciutadanes hem de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància.
Per això en Teixidó ens parla de la ciutat educadora, on hi predominen els prinicipis següents:

1- EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA
-1-
Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d’una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l’exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d’associació a les quals pertanyin.
-2-
La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
-3-
Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.
-4-
Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.
-5-
Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat. El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals.
-6-
Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d’una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col•lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l’impacte educatiu i formatiu d’aquestes desicions.


A més ara podem parlar del treball en xarxa, on els mestres i educadors entre diverses escoles, d'arreu del món fan projecte com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d'escoles verdes (per una millor sostenibilitat), xarxes d'escoles Òmnium, xarxes d'escols Unesco, xarxa d'escoles europea, on fan que els alumnes d'escoles catalanes practiquin l'anglès amb alumnes d'escoles d'Anglaterra o Irlanda.


Faire l'École, faire la classe Philippe Meirieu (Activitat portafoli)

Meirieu nascut el 29 de de novembre de 1949 a Ales, és un investigador i escriptor francès, especialitzat en ciències de l'educació i pedagogia.
Va ser la inspiració per a les reformes educatives (introductor de mòduls a l'escola secunària) Basat en els grans mestres com Rousseau i Freinet, posa de relleu les tensions inherents a l'educació. S'ha contribuït a difondre a França a partir dels principis educatius de la Nova Educació.
- L'Escola: els pricipis d'una educació
1. L'escola no és només un servei, és una institució.
És a dir, que no es tracta de que els professors hagin d'ensenyar perquè és el que els toca fer per professió sinó que és més que tot això, és una qüestió de motivació per part del professor, de vocació d'aquest, al considerar l'escola com una institució formal, i no pas, com una mera empresa de serveis a la societat.
3. La institució escolar no existeix si els seus actors no encarnen, a diari, els principis que l'inspiren.
L'escola no pot ser una institució, si tots els agents implicats no hi participen i hi treballen cada dia per aconseguir que es compelixin tots els seus principis.
10. Per ser un espai públic dedicat a la transferència de coneixements, l'escola ha de suspendre les restriccions de producció, i considerem que és cada vegada més important per "entendre" en lloc d' "èxit"
És a dir, que l'escola no s'ha de veure com un espai, on el més important sigui l'èxit dels resultats dels alumnes que la formen, sinó que ha d'nar més enllà, ha de ser més humana i creure el fet d'adquirir coneixements i d'entendre allò que s'ensenya, de trobar útils els aprenentatges.
-El mestre: les tensions d'una professió
4. Entre la construcció del que els estudiants poden fer i trencar amb la proposta, entre l'ús de "ja existeix" i explorar altres mons i mostrar el resultat de les obertures i de camp obert de possibilitats.
El mestre ha de ser capaç d'anar renovant la seva metodologia segons els temps que corren i el que veuen, els seus alumnes, als mitjans de comunicació. A més sempre ha de pensar la menera més agradable d'adquirir els coneixements als seus alumnes de manera que aquests consegueixin l'interès per aprendre-ho.
8. Entre els grups homogenis i heterogenis, entre l'adaptació a les necessitats individuals i les diferències d'enriquiment, de forma permanent entre els modes de combinacions.
Sempre hi ha tensions en si s'han de fer grups heterogenis, o bé, s'han de fer grups homogenis, però el que s'ha de tenir clar, és que s'ha d'observar molt bé, abans de començar a utilitzar qualsevol mena de classificació, que segons la meva opinió, sempre és un aspecte negatiu en l'eduacació dels infants a les aules escolars, perquè s'està repetint el que es veu en la societat mateixa, i d'aquesta manera fem que els propis alumnes segueixin aquesta segregació en la societat en la qual treballaran.
10. Entre el deure i l'obligació de resultats, de manera col·lectiva proporcionarà indicadors d'èxit.
Només podrem veure reflectit l'èxit a través de l'eficàcia i l'eficiència dels resultats educatius d'una escola. No només d'un dels dos termes, sinó de tots dos en comparació, ja que no és el mateix que una escola en un barri perifèric obtingui uns resultats més baixos però millors que l'any anterior, que una escola al centre d'una gran ciutat que obtingui sempre els millors resultats, ja que els recursos de què disposaràn no seràn els mateixos.
- La classe: els punts de referència per a la pràctica
12. La tasca no és en si mateix l'objecte. És l'objecte que ha de ser avaluat a través de la tasca.
No és que la manera d'ensenyar s'hagi d'avaluar a través de l'alumne, sinó que l'alumne s'ha d'avaluar a través de la manera d'ensenyar. La importància està en la manera d'ensenyar als alumnes, no dels alumnes en qüestió.
14. L'avaluació individual segueix sent la pedra angular de les activitats de classe efectiva. No està dissenyat per posar a cada estudiant en rivalitat amb els altres, sinó per permetre que ell mateix desafiament i superar.
L'avaluació individual és necessària per veure com ha evolucionat l'alumne en qüestió, partint del seu nivell inicial i veien el potencial a on ha arribat. D'aquesta manera no es creen rivalitats entre els altres, perquè no hi ha comparació, sinó que és un aspecte que s'ha de voler millorar el mateix alumne, ell mateix ha de veure la necessitat de superar les seves pròpies marques.
19. La classe, en totes les activitats, és un aprenentatge de la democràcia. S'ha de permetre als estudiants a apendre a ser construït com un col·lectiu, per identificar els objectes dels que legítimament es pot legislar per definir les regles que conté el "bé comú"per aplicar a temps.
S'ha d'esenyar a ser democratics des de les aules, per obtenir una futura societat democràtica i cooperativa, que treballi per millorar el conjunt de la societat i no només l'afavoriment i l'enriquiment dels rics.

Manca la posada en comú de la resta de companys, un com ens reunim concluiré amb els resultats comuns.

Tema 11: Escola Inclusiva i de qualitat

Avui en dia l'Administració no hauria de donar tanta normativa pels centres educatius, ja que aquests haurien de poder organitzar-se interiorment amb més autonomia de la que disposen en aquests moments.
En l'escola de la societat occidental l'educació obligatòria té un nivell fluix, i hi viu el fracàs escolar. Tot i que també, cal definir amb excactitut el concepte de fracàs escolar, aquest el podríem definir com a aquells alumnes que tenint la capacitat, el sistema educatiu no els ha sabut motivar a seguir els estudis obligatoris, que en aquest cas és un 20%. En canvi, podríem dir que no són fracàs escolar, aquells alumnes que tenint una discapacitat o una dificultats d'aprenentatge no aconseguiexen treure's els estudis obligatoris.
Per a tots aquests alumnes que tenen dificutats d'aprenentatge existeix el concepte d'escola inclusiva que no és el mateix que educació especial, ja que el terme inclusiva, engloba a tothom, sigui o no sigui discapacitat, sense excloure a ningú.

Escola inclusiva

L'escola inclusiva, és una escola que atent a la diversitat, ja sigui per altes capacitats, per discapacitats, per debilitats, o bé per alteracions de conducte (hiperactivitat, trastorns de personalitat)
Per tots els alumnes que presenten aquestes caraterístiques al llarg de la història del sistema educatiu han anat millorant, van començar amb escoles d'educació especial (EE), que encara existeixen avui en dia per aquells alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no poden seguir les classe en una escola ordinària. Però a més avui en dia hi ha molts dels alumnes amb NEE que poden estar en un centre ordinària gràcies a les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE) que exiteixen en moltes esoles ordinàries on dins d'aquestes tenen una petota unitat de usn 5 o 6 nens que reben una especial atenció, compartint moltes hores amb la resta de companys del centre.
Per a poder aconseguir el que he explicat anteriorment, és necessari un formació dels mestres molt més amplia amb pedagogia terapèutica, neurologia pediàtrica, paidopsicologia o paidopsiquiatria. Així doncs, es demanen mestres amb un coneixement pedagògic, de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil, ja que avui en dia no és així i es creu que més del 50% de la formació dels mestres hauria de ser amb d'aquestes especialitzacions.

Elements que afavoreixen la inlcusió

Pel que fa als estudiants amb discpacitats, l'EAP, l'equip d'assessorament psicopedagogic, és el professional que fa la valoració de s'hi l'alumne, al qual els mestres han notat certes difucultats d'aprenentatge, ha d'anar a un centre d'educació especial (CEE), si necessita l'ajuda d'una vetlladora per a seguir les classes en la mateixa escola ordinària, o bé s'hi hauria de fer una esolcrització compartida, anant a un CEE als matins i a les tardes seguir en el centre ordinari, o bé dos dies en un i tres en l'altre.

Pel que fa als estudiants amb altes capacitats, també cal afavorir en les seves relacions interpersonals i en la seva emotivitat, que moltes vegades és un dels àmbits on hi tenen més dificultats. Així doncs, no en treiem res de passar-los de curs, sinó que hem d'intentar que estiguin bé amb ells mateixos i amb la relació amb la resta de companys de l'aula.

*Hem de tenir en compte els pedagogs dels altres temps i veure quines eren les tècniques que utilitzaven ells, per comparar-les amb els temps que corren i renovar algunes de les tècniques que han quedat antiquades. Tot i això podem treure molt de Frenet com els treballs cooperatius i de Decroly com el tracte dels "anomals" com ell anomenava els alumnes amb alguna mena de discapacitat.

Educació Especial ( NEE), (CEE), (SEE o USEE)

S'ha de diferenciar entre educació individualitzada i educació personalitzada per a aquells alumnes amb difucultats d'aprenentatge, ja que l'educació individualitzada, és per tothom igual però cadascú fa el seu mateix, tots al mateix temps, és automàtic.
En canvi, l'educació personalitzada, és que cadascú va al seu ritme, segons les capacitats de cadscú.

Pedagogia terapèutica (Molt més important que l'educació especial)

És un sistema organitzat cientificament per desenvolupar capacitats dels joves. També composa capacitats per part del coneixement de la salut mental, com la neurologia pediàtrica i la psiquiatria.
Aquests professionals fan una gran feina a les escoles d'educació especial perquè té un enllaç directe amb els metges. A més també aniria bé que estigués en les escolaes ordinàries per millorar encara més l'educació inclusiva d'aquests alumnes.

*Com a experiència personal en l'àmbit de l'educació especial per la feina que realitzo com monitora de menjador d'una escola d'educació especial de Sabadell, m'agradaria comentar que haurien de posar moltes més ajudes a les escoles ordinàries perquè hi ha molts infants a les escoles d'educació especial que podríen seguir un escolarització ordinària totalment, però amb l'ajuda d'una vetlladora o d'una mestre d'educació especial dins l'aula d'una escola ordinària. Crec que s'han de millorar molt més aquests servei, perquè entre tots hem de fer que la inclusió sigui real a les aules i que tots els infants amb NEE rebin ajudes de professionals de l'àmbit de l'educació especial, però amb col·laboració amb la resta de professionals de l'àmbit educatiu, perquè al cap hi ha la fi, la societat és heterogenia, i els infants des de petits han d'aprendre que és una realitat latent en tota societat i d'aquesta manera farà agafar consciència de que aquests alumnes necessiten sentir-se part de la societat en la que viuen i necesiten sentir-se útils i no marginats per ser diferents, quan no hi ha ni una persona igual al món.
Així doncs, nosaltres com a futurs professionls de l'àmbit docent, hem de lluitar i fer entendre a la societat que són part d'aaquesta i que entre tots la formem. d

Ensenyament plurilingüe

La realitat lingüística en les escoles catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Español, així doncs hi ha un bilingüisme palpable en l'àmbit educatiu, com també hi és pressent als carrers de les diverses ciutats de Catalunya.
la llengua materna, és la llengua amb la que t'han abraçat, amb la que t'han parlat quan estaves al brassol. Primer s'pren aquesta llengua, després s'hi introdueix la del país on vius quan vas a l'escola i, tot i que la principi hi ha una barreja considerable entre les dues llengües, finalment, podem dir que queden perfecteamnet separades, aconseguint un bilingüisme en la persona que aconseguiex escriure i parlar les dues llengües sense traduir d'una a l'atra.

En l'àmbit educatiu, com ja he comentat, aquest aspecte també es veu reflectit, ja que si en un país es parlen dueso més llengües, els pares volen que els seus fills estudiin amb la seva, és a dir, amb la llengua materna. En alguns països com Alemanya, els pares poden demanar a l'escola que facin una educació complementaria al seus fills en la llengua dels seus pares, però les classes en horari lectiu seràn en l'idioma oficial del país.
Podríem definir llengua materna, com a aquella llengua personal, més la llengua del país on vius.
En el cas de C atalunya, a les escoles els alumnes aprènen tant el català (llengua vehicular) com el Castellà, ja que a Catalunya és necessari que els alumnes sàpiguen parlar les dues llengües, perquè si no, pateixen el problema de la no competència lingüística a l'hora de treballar.

Tot això es pot veure reflectit en el Projecte lingüístic de la LEC del 2009.

-->Projecte lingüístic

Article 14

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Article 15

Programes d'immersió lingüística

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.

2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

Article 16

El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.

2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.

3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.

5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

Més informació, clica a aquí

Servei de llengües

Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístics com: EuroComRom, Euromania , Lingumón i molts més, per ajudar a aquelles persones que fa poc temps que són aquí o que volen aprendre altres llengües poden fer-ho de manera molt pràctica. A més es millora l'interès per les llengües, ja que els infants com més llengües coneguin molt millor. A Catalunya tothom ha de conèixer el Català i el Castellà, però quan abans millor se li ha d'incorporar una trecera llengua estrangera, perquè els infants tenen facilitat en adquirir llengües com més petits són.

Escolarització de fills de treballadors migrants

Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.
Els serveis són els següents: alumnat nouvingut, llengua i cohesió LiC o LiCS, aules d'acollida, espais de benvinguda, centre acollidor, plans educatius d'entorn.

Papel de la memoria en el aprendizaje de las lenguas (Activitat Portafolis)

Segons el professor catedràtic de psicobiologia de la UAB, Ignacio Morgano en el video que tot següit em disposo a comentar, diu que segons l'aprenentatge que vulguis fer has d'utilitzar una classe de memoria o bé una altra.
Ignacio diu que l'aprenentatge i la memòria, són processos biològics.
Hi ha memòria implícita i explícita. La memòria implícita, és la del coneixement conscient com els hàbits. Són coses que costen d'adquirir però un cop les hem adquirit ens costen molt d'oblidar.
En canvi, la memòria explícita, és la memòria episòdica. És a dir, allò que ens ha passat que recordem, informació semàntica...és una memòria més flexible, ja que ho recordem de maneres diferents amb el pas del temps.
Així doncs, podem dir que quan aprenem una llengua, és més útil la memòria implícita. Apren's una llengua quan no penses en la llengua que has après quan la parles. És a dir, no penses en els fonaments d'aquesta. És una cosa àgil ràpida . Per tant per aprendre llengües millor la implícita, tot i que abans has hagut d'utilitzar la memòria explícita, quan aprenies la llengua en qüestió. Però la llengua no la acabem de saber bé del tot fins que no passa a formar part del mecanisme de la memòria implícita.
La memòria implicita és molt propensa a predisposicions biològiques, és a dir, cada persona neix amb més capacitat en un hàbit que en altres.
La instal·lació de les llengües maternes és fa, en parts del cervell concretes lluny de les que aprens al llarg de la vida. Com més temps passa d'un aprenentatge de la llengua a l'altra, s'instal·len en diferents llocs. Si està al mateix lloc és que s'aprèn al mateix moment, i forma part del mateix recurs cel·lular. Així doncs com menys edat tingui una persona més facilitat tindrà per aprendre les llengües i recordar-les perquè estaran en el mateix lloc del cervell.
Ignacio, diu que les llengües s'haurien d'aprendre a l'hora, a parvular-hi haurien d'utilitzar més d'una llengua quan expliquen un conte, per exemple.

Tema 10: Centres educatius (AP)

Els centres educatius disposen de: autonomia, direcció, avaluació, supervisió.
Tot això gràcies al Sistema escolar de catalunya la LEC del 2009 subsistema del SE d' España LOE 2006, derivat de l'Estatud de Catalunya/2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional : amb membres recusats, membres amb mandat finalitzat, més de tres anys per emetre sentència.

Catalunya surt del sistema escolar, é més un sistema educatius tal com diu la LEC, ja que també té en compte l'educació i la formació en temps de lleiure (esplais) i la carta de compromis educatiu (relació entre famílies i escola).

AUTONOMIA DE CENTRES I RENDIMENT DE COMPTES
autonomia de centres=responsiveness
rendiment de comptes=accountability

1.Quan els centres decideixen ells mateixos tenen autonomia (LEC 90.1)

1. Els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.
2. En exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.
3. L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel.lència de l'activitat educativa.

1.1.pedagògic (LEC,97)

1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
2. L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.
3. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.
4. Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.
5. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.

1.2.organitzatiu (LEC,98)

1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.
2. Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92.
3. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
4. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.

1.3. i 1.4. gestió de recursos humans i materials(LEC, 99)

1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
   • a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
   • b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
   • c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.
   • d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
   • e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
2. El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.
3. La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.

Aquestes decisions les prenen els directors dels centres educatius amb l'acord de tots el clautre de mestres del centre.

-->Avaluació educativa: sistema de valoració:
Sistemes de valoracions (anar de baix a dalt, ja que de dalt a baix és teocràtic de tipus jeràrquic)
-Centre educatiu (últim)
Conjunt del centre educatiu
-Equip professional
Avaluació professionals:Si no partim de l'avaluació d'alumnes no anem en lloc.
Hem de veure, si estan interssats, veure si fan el que poden segons les seves capacitats i el rendiment serà acord amb aquestes i la creativitat.
-Organització
Crear nous horaris, distribució de les assignatures i d'alumnes per classe, desdoblaments, grups heterogenis per les assignatures de llengües i matemàtiques.
-Ensenyament-aprenentatge
Abans quedava l'ensenyament, ara també queda l'aprenentatge.
-Grup- classe
A partir dels interessos, que volen aprendre, de que tenen curiositat.
Els que tenen gust per la materia treuran més nota, però no perquè vulgui treure més nota, sinó perquè tindran la necessitat de conèixer més d'aquell tema i tindran interès.
Abans només era ensenyament, ara també queda aprenentatge.
-Alumne:
Tenir en compte: 1.interès, 2.rendiment, 3.nivell i 4.creativitat (primer)
-->Avaluació del centre
-Interna: autoavaluació gent dins del centre educatiu.
-Externa tècnica: no deixen de tenir en compte la interna, però, són persones de fora com els inspectors que tenen certs protocols.
-Social: són els pares, que no saben el que s'espera de l'aprenentatge s'ha de saber com valoren ells, l'eduació. També han de deonar la seva opinió.
-Externa: és l'escola Activa d'Educació Pedagògica. Un exemple que ens va posar el professor Teixidó és que al Carmel els pares no saben que aquesta educació era tan moderna, ells volien que els seus fills surtin de l'escola sabent tots els rius de memòria. No entenen que saber buscar la informació és allò realment positiu, ja que al final sabien llegir mapes i buscar en enciclopèdies.
*Al consell escolar és l'organ institucional on es veu si els resultats funcionen o no.
-->Avaluació de sistema
Són proves estandaritzades, mostres, qüestionaris que mostren els resultats del sistema educatiu.
EXPPLICACIÓ DELS DOS MODELS D'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU (AP)
- Modelo integral de evaluación de la calidad del sistema educativo, Castillejo (1988)
Dins aquest model podem veure com, fins ara el consell superior era qui feia l'avalució i a partir d'ara, el patró i el model de referència serà com si fos una empresa de serveis segons el professor Casillejo.
A partir d'un determinat macro analisis del sistema educatiu, detecta parts del micro analisi de la classe d'un centre educatiu.
Veiem com l'entrada és dels alumnes i la sortida són els seus resultats després de passar pel sistema educatiu i de tota la organització interna del centre en concret.
L'avaluació és la part de l'anàlisi des del punt de vista de la part legal, organitzativa de l'espai i els recursos tant econòmics com humans.
La relació entre tots aquest elements és el que provoca una eficàcia i una eficiència millors o pitjors.
L'eficàcia= resultats/ objectius--> és el producte que ha de complir els objectius de l'inici del procés i s'han de comparar amb els resultats de les altres escoles.
L'eficiència= resultats/recursos-->és el valor afegit de l'escola. Per exemple: treure els resultats més baixos, però partien d'uns nivells inicials més baixos i han evolucionat més que altres centres que partien de nivells més elevats i no s'ha vist tanta evolució.
- Modelo EFQM
Aquest model s'explica a través de punts.
Sobre 100 punts, el 50% és el valor dels procesos i l'altre 50% és el valor dels resultats.
Dins el procés hi tenim el lideratge valorat amb un 10%, els processos en general valorats amb un 14% , les persones que hi treballen amb un 9%, les polítiques i les estratègies valorades amb un 8% i els recursos i aliances amb un 9%.
Pel que fa a la part de resultats del 50%, en tenim un 9% del resultats de les persones que hi treballen, un 20% dels resultats amb els clients (alumnes), un 6% de resultats de la societat en general, i un 15% de resultats clau.
Com podem veure tot va encarat cap els resultats, però per això cal que la innovació i l'aprenentatge comencin pels agenst facilitadors i el lideratge, segons el model EFQM.

*Sempre s'ha d'avaluar analitzant variables o indicadors de:
Entrada: context, recursos/ inversions
Procés: sevei, gestió/direcció, agents
Producte:resultats, beneficiaris/grups d'interès

España

1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua

1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa

Catalunya

1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema

2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14

*Personalment crec que el model que té més sentit utilitzar al sistema educatiu d'avui en dia és el de EFQM ja que posa el mateix interès en la metodologia per aconseguir els resultats desitjats que en els resulatst en si. A més intenta crear un espai adequat i que tant els mestres com els mateixos alumnes es sentin bé en el centre escolar en qüestió.

Avaluació als alumnes de sisè curs de l'Educació Primària 2010 (Activitats portafolis)
La conclusió a la que vam arribar un cop vam posar en comú la intrepretació de les gràfiques que ens va proporcionar el professor Teixidó, van ser les següents:
-Matemàtiques: en global a disminuit el nivell, d'un 78% de mitjana a un 78,2%. En canvi, ha pujat per numeració i càlcul i espai, forma i mesura , però a baixat en relacions i canvi.
Veiem també que si el nivell socioeconòmic del centre és més elevat, la mitjana puja. També veiem que la privada té més mitjana 83,3 %(+o,6), per contra en la pública hi ha més alumnes amb rendiment baix que alt.
- Llengua catalana: en global el nivell alt i el baix han augmentat i el mig ha disminuit. L'any 2010 ha baixat respecte l'any 2009 que era de 76,9% i ara és de 73,7%. Ha baixat la comprensió lectora i l'expressió escrita s'ha quedat igual 68,9%.
El nivell socioeconòmic més alt, té la mitjana més alta 78,5%, i quasi la meitat de la població amb un nivell socioeconòmic baix presenta un rendiment baix. Per contra hi ha doble de rendiment alt en el nivell elevat. Un fet curiós que hem pogut comprovar és que en la concertada hi ha un nivell més elevat que en la pública, tot i que en la privada hi ha menys baixos resultats i més resultats mitjans.
- Llengua castellana: en global respecte l'any passat ha augmentat el nivell alt i el nivell baix, i ha disminuit la població de nivell mig, sobretot el nivell de comprensió escrita i expressió oral.
Pel que fa als resultats pel nivell socioeconòmic alt, alts resultats, un 76,1% de mitjana. Per tant, en la privada més alts resultats, seguida de la concertada.
-Llengua anglesa: hi ha molta diferència de resultats depenent del nivell socioecònomic. On el rendiment és molt bo,en les persones d'un nivell econòmic alt, ja que podem pensar que van a acadèmies d'anglès privades. Així doncs, veiem que en la privada quasi no hi ha nivell baix, ja que el 80% té un nivell alt.
- Francés: molt poques persones tenen un nivell alt (23,50%) i mitja és el que més (49,00%).
l'any 2010 més gent té el nivell baix, però també el nivill alt (25%).

Pacte Nacional per a l'Educació de Catalunya (Activitat portafolis individual)
Acords relatius famílies i educació
-->Principis
La família ha d'educar eals fills, l'escola és un complement, però mai no ho substituirà. La relació de reforç per l'alumne entre la família i l'escola.
- Disminució individual de la participació de les famílies a l'escola
>Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius.
>Govern creu, en la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials de tots els centres oúblics educatius.
>Participació i corresposabilitat de famílies i els seus drets a saber com funciona el centre.
> Compromís de les famílies amb l'escola. Obligació famílies a donar suport necessitats fills, filles. L'escola també ha d'ajudar a les famílies en complir deures.
> Respectar PEC encara que no ho comparteixi.
>Compatibilitat activitat laboral amb obligacions educatives de les famílies. Permisos laborals pels treballadors amb fills i filles en edat escolar.
-Dimensió col·lectiva particpació famílies a l'escola: associació de mares i pares d'alumnes.
> Reconeixement AMPA com a associació d'utilitat pública. La llei catalana d'educació de govern promourà mesures fiscals i de suport de la seva tasca.
>Incloure grau participació AMPA en l'avaluació de centre educatius.
>Establiment de canals estables d'interlocució entre federacions AMPA i Administració educativa. Un responsable d'aquestes relacions assignat pel Departament d'Educació.
>Suport i assessorament de les activitats formatives organitzades per les federacions d'AMPA. departament d'educació dóna suport, especialment Escoles de Pares.
> Formació específica pel professorat per millorar les relacions amb les famílies.
Relació LEC amb la regulació Pacte Nacional de Catalunya
Artícle 20
-Carta de compromís educatiu: carta signada pels professionals de l'educació i les famílies on s'expresa objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte al desenvolupament de les activiatst educatives.
-Potenciar educació fills en les famílies. I han de complir principis de la carta.
Artícle 25. Participació famílies procés educatiu
- Tenen dret a rebre informació de projectes educatius de caràcter propi del centre, serveis que afavoreix al centre i caraterístiques que té, carta de compromís educatiu, coresposabilització famílies, normes organització i funcionament centres, activitats complementàries (caràcter voluntari), programació anual de centre, beques i ajuts a domicili.
- Dret a rebre informació de l'evolució dels fills, mitjançant tutories.
- Respectar P.E i caràcter propi i dret i deure de participar en l'educació dels fills.
- Govern promoure mesures facilitadores perquè pares vagin reunions escolars i tutories.
Artícle 26
- Finalitat essencial de facilitar la participació de mares i pares activitats centre.
- AMPA pot ser declarada com a utilitat pública.
Artícle 27: Suport formatiu famílies
- Formació per implicar famílies en l'educació dels fills.
-Govern ha de promoure intercanvi d'experiències sobre estratègies amb què les famílies eduquen llurs fills.
Artícle 91: Projecte educatiu
- Relació entre entorn social i projectes educatius territorials.
- Valorar caraterístiques socials, culturals context escolar i necessitat educativa alumne.
- PE ha de contenir: criteris organització pedagògica, indicadors de progrés pertinent, desenvolupament curriculum, criteris defineixen organitzativa pròpia, projectes lingüístics, caràcter del propi centre.
- Disposició tots membres comunitat educativa.
Analizi PEC, del CEIP Riera de Ribes i confrotació PNEC Catalunya i normativa legal
- Relació famílies participació en activitats sistemàtiques i qüotidianes de l'aula.
- Col·laboració en l'aula en racons, projectes, tallers...
- AMPA convoca periòdicament l'assemblea (regida per la junta) per tractar tant aspectes ordinàris com extraordinàris, si és el cas. Cada trimestr, la junta, també es troba amb l'Equip Directiu per compartir qüestions més rellevants treballades des de l'assemblea, així com les qüestions més relevants de la dinàmica general del centre.

La Qualitat de l'educació. Preocupació i retòrica de Martí Teixidó (Activitat portafolis)
Aquest article, escrit pel professor Teixidó, ens explica què és la qualitat de l'ensenyament i de com ha d'anar canviant aquest concepte al llarg del temps mirat des de diferents punts de vista d'una mateixa societat.
Ens diu que primerament es considerava que una bona qualitat està en la quantitat de persones que arriben a l'ensenyament i en la durada més llarga dels estudis obligatoris, ja que volien aconseguir un ensenyament bàsic més ampli per tothom i que l'educació obligatòria fos durant més anys com dicta la LOGSE 2000(1o anys educació obligatòria).Moviment rehivindicat per moviments obrers s. XIX i XX.
Com que veuen que no milloren els resultats, donen la culpa als baixos nivells de coneixements per part dels mestres i professors, ja que la es veu que la despesa d'educació ha augmentat i el nombre d'alumnes i el temps d'ensenyament, però els resultats segueixen estancats. No hi ha un justificació d'aquest dèficit públic.
D'aquest tema n'opinen pares, professors, mestres i polítics. A la pràctica tots som responsables, ja que els profesors només parlen de la seva eperiència i no analitzen el problema de fons, sense una base de ciència pedagògica. Els pares porten els fills a l'escola perquè els altres els eduquin perquè ells, diuen, que no tenen el temps suficient.
Per altra banda els mestres fan el que diu l'Administració i els pares són els que menys han evolucionat, però tampoc hi ha una orientació dels pares per part de professionals.
A partit d'aquesta situació van sortir diverses visions. La primera és la de l'informe Coleman que deia que la variable ambiental de la família sónj aspectes més formals determinats en el nivell i resultats academics dels alumnes. En canvi, Ronald Edmonds diu que els resultats d'un alumne depenen més de l'escola on va que de la família on ha nascut, perquè una educació sigui de qualitat ha de constar de 4 criteris. funcionalitat, eficiència, eficàcia i optimització. Tots en la seva proporció justa donan una bona qualitat en l'educació.
Així doncs, Un aspecte molt important és que els professors han de mostrar als alumnes que aquells coneixements són útils per ells, han de despertar l'interès en ells, d'aquesta manera s'ha de donar més importància a les llengües, els professors s'han de formar en aquest àmbit. I han d'aconseguir que els alumnes aprenguin a saber trobar la informació, no ha memoritzar-ho tot. Així doncs, hi ha dh'aver un canvi de concepte en el fet que no ha de ser important treure nota, sinó comprendre els coneixements. L'escola actual ha de ser personalitzadora i creativa i orientar a tothom, sense necessitat de fer exàmens de selectivitat per entrar a una carrera universitària.
Per últim m'agaradaria acabar amb una frase extreta del text que diu així: "la qualitat de l'ensenyament no depèn de la llei que la regula, sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar. "

Tema 9: L'escola

Quan parlem de l'escola, ho fem com a institució, perquè tots puguin incorporar-se en la nostra cultura i societat. L'educació que s'exerceix en aquest tipus d'institució ha de tenir: qualitat, equitat i excel·lència. Ha de ser una Escola amb autonomia i compte de resultats.

Segons l'article del mestre Teixidó, La Qualitat de l'educació: preocupació i retòrica, en diu que la qualitat de l'educació la creem entre tots: les empreses de lleure, els mitajans de comunicació, la família, l'escola, el lloc de treball, la publicitat.
Tot i que cada un dels agents socialitzadors anomenats anteriorment, veuen la qualitat d'una manera diferent ( diverses visons entre pares, mestres, polítics...)
La via per arribar la formació, és de la informació passant pel coneixement.

LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ: PREOCUPACIÓ I RETÒRICA, Martí Teixidó (AP)

Aquest article ens parla de què és la qualitat de l'ensenyament i de com ha anat canviant aquest concepte al llarg del temps, mirat des de diferents punts de vista.
Ens diu que primerament es considerava la qualitat de l'educació en el major nombre d'infants que estaven escolaritzats i en el temps que hi estaven, es a dir en la quantitat, que es va aconseguir gràcies a la LOGSE de l'any 2000.
Al veure que no hi havia millors resultats, van començar a buscar quina era la causa, i van arribar a la conclusió que era degut a la mala formació dels mestres i professors. Així doncs veiem com la despesa de l'educació ha augmentat, però els resultats estan estancants.
Els pares són els que estan més preocupats perquè veuen que els seus fills estan més temps a l'escola que ells i no surten amb uns grans nivells de coneixements. També s'ha de dir que molts pares d'avui en dia deixen a l'escola la responsabilitat d'educar els seus propis fills.
Després de les dicusions entre pares i mestres, s'ha vist que la causa d'aquests mals resultats és la falta de responsabilitats per les dues bandes, tots som educadors. Els mestres, es limiten a fer el que diu l'administració sense tenir en compte quines són les necessitats de cada alumne, sense observar abans de saber com intervenir.
Així doncs, s'arriba a la conclusió que els mestres han de mostrar als seus alumnes que els coneixements que aprenen tenen una utilitat per a ells, han de despertar l'interés pels coneixements. Apendre a saber trobar al informació, no a memoritzar sense entendre res de res. D'aquesta manera tots els alumnes rendiran al màxim de les seves capacitats.
Els mestres a més, també han de seguir formant-se, i relacionar-se amb els pares per formar-los i fer que ells també s'impliquin en l'eduació dels seus fills.
Estic molt d'acord amb el que diu en Teixidó, que hi ha d'haver un canvi de concepte en el fet que no ha de ser important treure nota, sinó, comprendre els coneixements. L'escola actual ha de ser pesonalitzadora i creativa i orientar a tothom, sense necessitat de fer exàmens per entrar als graus universitaris.
Per acabar dir que he trobat una frase d'aquest article que reflexa força bé el que he anat dient que és "la qualitat de l'ensenyament no depèn de la llei que la regula sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar."

Lagarto Amarillo 'HOY'

He escolit la cançó HOY, del grup LAGARTO AMARILLO per identificar-la amb la postmodernitat, ja que el lema que presenta és el fet d'adaptar-se al dia a dia que vas vivint amb una visió positiva "si ves la pagina medio vacia igual tienes que aprender a mirar". És un crit a deixar-se portar pels sentiments i pel que un vol fer i deixa de banda la racionalització sòlida dels fonemants de la modernitat "deja que te lleve el viento, hoy, a ver el mundo entero".
A més també mostra que sempre hi ha nous camins per explorar i escolir quins vols agafar "dale su tiempo al tiempo, hoy, porqué en el mundo entero, siempre hay un rumbo nuevo donde mirar"
Així doncs, malgrat els dies dolents que puguis tenir, sempre has de pensar que a la vida hi ha moltes opcions a escollir i que sempre pots rectificar si t'equivoques, per tant t'has de llençar sense por al que pugui passar. Per viure t'has d'arriscar.Has de seguir els sentiments, has de viure, sense pensar en si ho fas bé o no, perquè si segueixes el que et diuen els sentiments sempre estarà bé. "que llegas donde quieras, hoy, es todo lo que yo quiero"