Marshall MacLuhan
Herbert Marshall McLuhan (Edmonton (Canadà), 21 de juliol de 1911 – Toronto, 31 de desembre de 1980) va ser un educador, filòsof i estudiós canadenc.
Professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de les comunicacions, McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme "aldea global" per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.
Amb la famosa frase 'El mitjà és el missatge' (The Medium is The Message), pretén qüestionar el que solem entendre per mitjà i per missatge.
Així com el mitjà és entés com una extensió del cos humà, el missatge no podria ser llavors simplement reduït a 'contingut' o 'informació', perquè d'aquesta manera exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.
Les seves obres més destacades són:
El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu
La Galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...
L'aldea global 1979.
La informació no té fronteres.
Al moment es rep una informació
a tot el planeta. També emocions.
Altra cosa és el coneixement.
A més estudia la història de la civilització.
estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat.
* Marshall amb la seva explicació sobre els mitjans de comunicació, aconsegueix, des del meu punt de vista, demostrar que cada vegada ens comuniquem per mitjans diferents al face to face de tota la vida, fina arribar a extrems en que les noves tecnologies provoquen un comportament asocial (si s'entèn asocial com a les persones que no saben estar en societat físicament, i no pas a través de les xaxes socials existents a internet)que a l'hora són la causa de moltes malalties mentals. Així doncs, opinio que si que es necessari que hi hagi mitjans de comunicació de masses perquè aporten molta informació en llocs on abans no hi arribava i perquè fa que les relacions entre persones de diferents parts del món pugui ser més activa i directe, però sempre s'ha de saber dir prou en el moment just.
Educació i mitjans de comunicació de masses
De la funció global de Hominització a les tres funcions socials:
COMUNICACIÓ-->relació-->informació
EDUCACIÓ-->reproducció-->formació
CULTURA-->nutrició-->coneixement
Aquestes tres funcions socials estan especialitzades en les següents disciplines d'estudi:
COMUNICACIÓ-->informació-->semiòtica, codis i significats
EDUCACIÓ-->formació-->pedagogia, finalitats i mitjans
CULTURA-->coneixement-->mediologia, trasmissions
Durant la trasmissió del missatge, hi ha un procés de mitificació que és la PERCEPCIÓ que és un concepte denotatiu, la SENSACIÓ que és connotatiu i l'EXPRESSIÓ que és un concepte estereotipat.
Ara bé si en la sensació del missatge la persona utilitza la raó crítica, és a dir, el seu propi criteri, o bé, es basa en una experiència compartida, esdevindrà una expressió creativa.
Seymour Papert
Seymour Papert (nascut el 1928) és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo el 1968. És considerat un destacat científic cognitiu, matemàtic i educador.
Aplica les teories de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. Logo és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement.
I pel seu treball amb Piaget és considerat com un dels seus més destacats deixebles (utilitza el constructivisme amb l'ordinador).
Algunes de les seves obres són:
Mindstorms: children, computers, and powerful ideas Desafío a la mente. computadoras y educación, 1981
The connected family: bridging the digital generation gap: Volum 1
La familia conectada. Padres, hijos y computadoras, 1997
A més va ser creador el LOGO (tortuga), lenguatge de programació gràfic
matemàtic, lògic, topogràfic. I col·laborador amb LEGO programat.
Contruir un aprenentatge personal, no acumular dades
Per a oder creat el teu propi pensament, has de contruir un aprenentatge personal:
1 intererès personal-->funcionalitat (motivació)
2 rendiment personal-->eficiència (exigència)
3 nivell d'aprenentatge--> eficàsia (esforç)
4 creativitat d'aprenentatge->optimització (entusiasme)
*Amb aquesta explicació, es veu com els mestres han d'aconseguir que els alumnis tinguin inetrès, ja que l'interès per mi és el principal fonament per a tirar endavant amb els coneixements. No s'han de fer classe memorístiques que a l'hora de la veritat no porten a l'exercitació del raonamnet tan necessària per a obtenir un criteri propi i ser lliures de pensament. Els mestres hem de se capaços de despertar aquest interès als infants, aconseguint una motivació en ells mateixos que els faci eforçar-se per les coses per arribar a conèixer allò que tenen interès per conèixer.
Pedagogia narrativa. d'Homer a Tolstoi: Kieran Egan
Fou pofessor de ciències i d'educació i un gran introductor de l'ensenyamnet de les ciències.
S'anomena pedagogia narartiva perquè agafa la narrativa per ensenyar i ajudar al coneixement. Egan contarsta la visió socialitzadora de l'eduació. Entre Plató i Homer guanya Hommer, en l'eduació, perquè consideren que la narartiva es millor por aprendre que arribar a la veritat del coneixement màxim.
Crea un nova idea en l'educació, a través de tres de velles: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i la idea nova: recapitulació (Vigostski).
A partir d'aquestes tres idees ell crea la recapitulació i explica la comprensió al llarg de la vida de l'adquisició dels coneixements d'un infant. Diu que primer adquireix la mítica, seguit de la romàntica, la filosòfica i finalment la irònica i somàtica.
En la fase somàtica (és donar menjar, cuidar alimentar a un nen quan és un nadó)
En la fase mítica (el nen es creu tot el que li diuen, ha d'experimentar)
En la fase romàntica( l'adolescent es fa preguntes sobre la societat en la que està vivint)
En la fase filosòfica, on l'adolescent ja és adult i comprèn el món filosòfic (a partir dels 16 anys)
En la fase irònica i somàtica, és més entrada l'edat, un persona adulta completament que ha viscut, ha experimentat i entèn i utilitza la ironia de la societat fins que arriba a la vellesa, on ha de tornar a ser cuidat per altres persones com a la primera etapa.
*Els coneixements narratius fan que els coneixements quedin més. (Plató)
Els seus llibres més importants són:
Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15, 1989
The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas Paidós)
La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO
Appendre à être/Learning to be/Aprendre a ser, 1973
Revisió molt nesurada del passat de l'educació a escala Terra. Les competències bàsiques les ha de tenir en compte el professor per saber el que han d'aprendre els infants, però aquest no han de saber a quines competències han d'arribar ell mateixos.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.
Televisió, telecomunicacions, odinador, anàlisi de sistemes(1973)
Humanisme cientific i compromís social.
Cap a la ciutat educativa.
*Coneixer els cartes educadores són importants en qualsevol treball o exàmens. (Teixidó)
Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.
Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula
Es dóna més atenció a les tecnologies que a la pedagogia.
Les noves tecnologies VS els vells mètodes d'ensenyar
El docent que no té cultura tecnològica, que no és usuari de TIC no fa TAC
En equipament tecnològic les escoles són les darreres EDUCAT 1x1
L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.
*L'educació és l'àmbit on s'han incorporat més tard les noves tecnologies, quan hagués hagut de ser en el moment en que la societat ho comença a crear perquè, com he dit en altre ocasions, l'escola ha de seguir la societat perquè l'infant que s'està formant treballarà en aquesta societat. Així doncs, hem d'intentar entre, mestres, famílies i alumnes incoporar les noves tecnologies a les aules i educar els mestres en aquest aspecte, fet que cada vegada s'està produint més a les universitats del país on l'assignatura de les TIC és una de les tantes que hi ha al grau d'educació primària.
TRES IDEAS VIEJAS Y UNA IDEA NUEVA Kieran Egan (Activitat portafolis)
Un cop llegit el text de Egan i realitzat el seminari sobre la nova idea d'educació, arribo a la conclusió que en realitat Rousseau i Plató es comnplementen, ja que un estudiava els metodes i l'altre els objectius de l'eduació. Tot i això es veritat que en comptes d'unir-se i fer una nova idea d'educació per a millor el fracàs actual en el qual estem, podem veure com es separen i Rousseau coincideix més amb Dewey, Decroly i Piaget que creien en una eduació experimental que seguiex les eatpes psicològiques dels infants, i en canvi l'eduació de Plató que era més tradicionalista i creia en l'adquisició dels coneixements on el professor explicava i els alumnes escoltaven asseguts a la cadira. Per a Plató aquesta era la única manera d'arribar a conèixer la veritat.
A més apareix una altre idea d'eduació que és la de Durkeim que veu l'escola com a un agent socialitzador de l'infant, com a un primer contacte amb la societat en la qual ha nacut i en la qual hi treballarà en un futur.
Un cop tenim aquestes tres idees ben estructurades, veig que si agafem una d'elles, les altres caiuen i deixen de tenir sentit. Així doncs, el que diu al text es que a partir de la nova idea de Vygostky podriem crear-ne una de nova que porti a millorar l'eduació actual. Aquesta idea consisteix en identififar la naturalesa de la connexió entre el desenvolupament cultural en el passat i el desenvolupament educatiu en el present. A més creu que uns curriculums i uns mètodes d'ensenyamnet pràctics són clarament adequats per les condicions i els requisits de les societats modernes.
Resumint hem d'observar quines són les necessitats de la nostra societat i a partir de totes les idees esmentades veure quines són més adients per a satisfer aquestes necessitats en els infants d'avui en dia. Sempre hem de tenir present la societat en la qual estem treballant, i fer que els coneixements que aprenguin siguin utils per a la vida qüotidiana.
lunes, 18 de octubre de 2010
domingo, 17 de octubre de 2010
viernes, 15 de octubre de 2010
Tema 5: Metodologia sistèmica i tecnificació de l'educació
-->Teoria general de sistmes- Cibermètica -Taxonomies a Nord- Amèrica als anys 1950, en
investigacions universitàries.
TEORIES GENERALS DE SISTEMES (autors fora de l'àmbit educatiu)
Són mètodes que analitzen l'educació en sistemes, mitjançant la cibernètica, les matemàtiques i la inform+atica.
CIBERNÈTICA
La cibernètica és una ciència interdisciplinària que tracta dels sistemes de control i de comunicació. La paraula cibernètica prové del grec κυβερνητική i significa "art de pilotar un navili", encara que Plató la va utilitzar en La República amb el significat de "art de dirigir als homes" o "art de governar". En el segle XIX, André-Marie Ampère i James Clerk Maxwell van reprendre el sentit polític de la paraula. Però la cibernètica tal com l'entenem avui dia va ser formalitzada per Norbert Wiener en la seva obra Cibernètica o el control i comunicació en animals i màquines (Cybernetics, or control and communication in the animal and machine, 1948) i per uns altres, com William Ross Ashby.
Wiener va popularitzar les implicacions socials de la cibernètica, en establir analogies entre els sistemes automàtics com una màquina de vapor i les institucions humanes en la seva obra Cibernètica i societat (The Human Usi of Human Beings: Cybernetics and Society, 1950).
La cibernètica, segons l'epistemòleg, antropòleg, cibernetista i pare de la teràpia familiar, Gregory Bateson, és "la branca de les matemàtiques que s'encarrega dels problemes de control, recursivitat i informació".
Stafford Beer filòsof de la teoria organizacional i gerencial defineix a la cibernètica com "la ciència de l'organització efectiva".
En una reflexió molt poètica donada per Gordon Pask la cibernètica és "la ciència de les metàfores a ser defensades".
Molta gent associa la cibernètica amb la robòtica, els robots i el concepte de cyborg a causa del ús que se li ha donat al terme en algunes obres de ciència ficció, però des d'un punt de vista estrictament científic, la cibernètica tracta sobre sistemes de control basats en la retroalimentació (feedback, en anglès).
El desenvolupament de la cibernètica ha afavorit una relació multidisciplinar en la investigació que l'ha permès d'obrir-se a múltiples terrenys: en intel·ligència artificial, en teories sobre la ment, estudis de robòtica i automàtica, teoria de sistemes i informàtica.
Ludwig von Bratalanffy
Va ser un biòleg i filòsof austríac nascut a Viena, Àustria.
La teoria general de sistemes va ser, en els seus origens, una concepció totalitzada de la biologia, sota la qual es conceptualitzava a l’organisme com un sistema obert, en constant intervanvi amb altres sistemes cincundants pel mig de complexes interaccions. Aquesta concepció dintre d’una teoria general de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General de Sistemes. Bertalanffy va llegir primer un esboç de la seva teoria en un seminari de Charles Morris en l’universitat de Chicago en 1937, per a desenvolupar-la progressivament en diverses conferències dictades a Viena. La publicació sistemàtica de les seves idees es va haver de pospondre a causa del final de la Segona Guerra Mundial, però va acabar cristalitzant amb la publicació, en 1969 del seu llibre titulat, Teoria General de Sistemes.
Von Bertalanffy va utilitzar els principis exposats allà per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incluint una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.
LLibres més destacats:
Teoria General de Sistemes
*Ludwig, ens mostra la tencologia com si d'un essèr humà es tractes. Compara les funcions vitals amb les d'una màquina.
CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ
Norbert Winner (1894-1964)
Va ser un matemàtic nord-americà. Se’l considerà el creador de la cibernètia.
Amb aquesta nova especialitat Wiener aporta una teoria matemàtica de la informació, nous conceptes com ara el d’entropia negativa i els principis dels sistemes automatitzats; tot plegat ha conduït a noves aplicaciones tecnològiques en els camps de la informàtica, la psicologia i la robòtica, entre d’altres.
Els seus llibres més importants són:
Cibernètica i societat (1950)
I am a Mathematician (1956)
Cybernetics (1948)
* Veu l'educació com un procés regulador en el qual intervenen diversos sistemes perquè funcioni correctement. Tan el director, com els mestres, com els pedagogs i els inspectors han d'anar molt ben coordinats per aconseguir una bona educació dels infants de la seva societat.
TEORIA MATEMÀTICA DE LA INFORMACIÓ DE CLAUDE SHANNON (1949)
La Teoria de la informació és una branca de la teoria matemàtica de la probabilitat i la estadística que estudia la informació i tot el relacionat amb aquesta, és a dir els canals, la compressió de dades, la criptografia i d'altres temes relacionats.
Aquesta branca fou iniciada per Claude E. Shannon a través de l'article "Una teoria matemàtica de la comunicació" presentat a les Bell System Technical Journal del 1948 i ens permet valorar la capacitat de transmetre informació per un canal de comunicació d'acord amb el seu ample de banda i la seva relació senyal a soroll.
La informació es tractada doncs com una magnitud física i per a caracteritzar la informació que transmet una seqüència de símbols s'usa un concepte anomenat entropia. Normalment considerem els canals no ideals però és habitual idealitzar les no linealitats per tal de poder estudiar la màxima quantitat d'informació útil que es pot arribar a enviar a través d'un cert canal.
La idea bàsica d'aquesta teoria es que la informació transmesa a través de qualsevol mitjà (telèfon, telègraf, televisió, etc) ho es amb la ajuda d'un determinat canal (línia telefònica o telegràfica, ondes hertzianes) i amb un codi particular. Els estudis d'aquesta teoria es divideixen en tres grans sectors:
* Estudi de la informació o quantitat d'informació
* Estudi de les propietats dels canals de transmissió
* Estudi de les relacions entre la informació que es vol transmetre i el canal a partir del qual es vols transmetre
* Com en tot en la vida, en l'educació també es necessària la informació, ja que segons quin canal utilizem pot arribar millor o pitjor. Com a mestres que som em de saber fer arribar als nostres estudiant tota aquella informació que volem que sàpiguen de la millor manera que els pugui arribar, fent-la creativa i interessant al seu gust.
TENOLOGIA EDUCATIVA I MESURES D'EFICÀCIA
Ralph Tyler
Crea l'any 1930, l'avaluació eduactiva com a mesura de resultats i el 1942 l'avaluació del currículum (entre objectius i resultats)
El seu pensament no arriba massa lluny, ja que no es veuen resultats millors.
Lee J. Cronbach
L'any 1963 crea una avaluació per millorar el currículum. L'avaluació de centres.
A partir de 1970 professionalització en l'avaluació: Scriven, Stake, Stufflebeam
Joint Committee on Standards for Educational Evaluation, 1981
Volen un control de la despesa pública. Obsessió per l'eficàcia, resultats.
INSTRUCCIÓ PROGRAMADA PER SKINNER (1950)
Burrhus Frederic Skinner (20 de març de 1904 - 18 d'agost de 1990), psicòleg, és un dels principals exponents del conductisme radical, que per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta, pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, és a dir, tant sers humans com animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seues conductes.
Va reformular la Llei de l'Efecte d'en Thorndike, donant lloc a la Llei del Reforç, que va servir de base per tots els seus desenvolupaments posteriors, i que afirma que si una conducta és seguida d'un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir.
Skinner, pare del condicionament operant, desenvolupà esta tècnica en contrast al condicionament clàssic. Les parts importants de la seua teoria van ser l'incloure dins del condicionament els conceptes de: càstig, reforç positiu, reforç negatiu, i el seu efecte conductual.
Les característiques d'aquesta metodologia és que cada alumne va al seu ritme, no existèixen els exàmens, hi ha motivacions graduals les dificultats (pujar el mínim les dificultats perquè estigui clar tot allò anterior i no haver de tirar enrere després). El metode que utilitza s'anomena aprenentatge repetitiu.
TAXOMONIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ (PEDAGOGIA)
La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació composat per una jerarquia de tàxons aniuats.
Benjamin S. Bloom (1950)
És de l'àmbit del coneixement. Pensa que s'ha de programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables.
Volen el arribar al coneixement no al saber
-coneixement: recordar, identificar, localitzar
-comprensió: entendre, interpretar
-aplicació : tècnica, saber fer, realitzar
-anàlisi: descomposar el que és complex en parts, elements
-síntesi : reintegrar elements que formen part d'una estructura
-avaluació: identificadors clars per a comprovar l'aprenentatge
(Avaluat: una cosa ja pensada. Hi ha un model ja creat/ Valoració: no hi ha sistemes model, ni valors)
Aquesta metodologia s'introdueix a Espanya l'any 1970, amb finalitats i objectius: generals, específics, operatius, finals.
L'avaluació ha de ser inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
I els continguts ha de ser conceptuals, procedimetals, actitudinals-habituacions(1990)
*Bloom intenta buscar maneres, a través de tot al que s'ha anat dient al llarg dels anys, de millorar els resultats finals del sistema educatiu d'aquell moment. Avui en dia, també s'utilitzen alguns conceptes mencionats com ara la compresió i el recordar els coneixements adquirits.
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ (AFECTIVITAT, GANES D'APRENDRE)
David R. Kraathwohl (1960)
De l'àmbit de l'afectivitat.
Pensa que és molt important com arriben els coneixements als infants, per això creu que hi ha d'haver afectivitat durant el procés d'educar.
-recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva
-resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
-valoració: acceptació del valor, peferència pel valor, lliurament
-organització: conceptualització, organització sistema de valors
-caracterització conjunt e valors : prespectiva generalitzada, caracterització.
LA FORMACIÓ TECNOLÒGICA DELS MESTRES
Els mestres han de tenir:
-pensament sistèmic
-precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
-programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
-finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
-avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
-avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre
* Crec que és actualment és molt important la formació tecnològica per als mestres, ja que el món actual així ho demana i els mestres sempre han d'estar atents als canvis de la societat. A més és una manera d'acosatr-se més a la manera de viure dels infnats d'avui, on existeix una era de la tecnologia molt important. D'aquesta manera podrem ensenyar als nostres infants, amb eines creatives i que els criden l'atenció, els coneixements que han d'aprendre.
investigacions universitàries.
TEORIES GENERALS DE SISTEMES (autors fora de l'àmbit educatiu)
Són mètodes que analitzen l'educació en sistemes, mitjançant la cibernètica, les matemàtiques i la inform+atica.
CIBERNÈTICA
La cibernètica és una ciència interdisciplinària que tracta dels sistemes de control i de comunicació. La paraula cibernètica prové del grec κυβερνητική i significa "art de pilotar un navili", encara que Plató la va utilitzar en La República amb el significat de "art de dirigir als homes" o "art de governar". En el segle XIX, André-Marie Ampère i James Clerk Maxwell van reprendre el sentit polític de la paraula. Però la cibernètica tal com l'entenem avui dia va ser formalitzada per Norbert Wiener en la seva obra Cibernètica o el control i comunicació en animals i màquines (Cybernetics, or control and communication in the animal and machine, 1948) i per uns altres, com William Ross Ashby.
Wiener va popularitzar les implicacions socials de la cibernètica, en establir analogies entre els sistemes automàtics com una màquina de vapor i les institucions humanes en la seva obra Cibernètica i societat (The Human Usi of Human Beings: Cybernetics and Society, 1950).
La cibernètica, segons l'epistemòleg, antropòleg, cibernetista i pare de la teràpia familiar, Gregory Bateson, és "la branca de les matemàtiques que s'encarrega dels problemes de control, recursivitat i informació".
Stafford Beer filòsof de la teoria organizacional i gerencial defineix a la cibernètica com "la ciència de l'organització efectiva".
En una reflexió molt poètica donada per Gordon Pask la cibernètica és "la ciència de les metàfores a ser defensades".
Molta gent associa la cibernètica amb la robòtica, els robots i el concepte de cyborg a causa del ús que se li ha donat al terme en algunes obres de ciència ficció, però des d'un punt de vista estrictament científic, la cibernètica tracta sobre sistemes de control basats en la retroalimentació (feedback, en anglès).
El desenvolupament de la cibernètica ha afavorit una relació multidisciplinar en la investigació que l'ha permès d'obrir-se a múltiples terrenys: en intel·ligència artificial, en teories sobre la ment, estudis de robòtica i automàtica, teoria de sistemes i informàtica.
Ludwig von Bratalanffy
Va ser un biòleg i filòsof austríac nascut a Viena, Àustria.
La teoria general de sistemes va ser, en els seus origens, una concepció totalitzada de la biologia, sota la qual es conceptualitzava a l’organisme com un sistema obert, en constant intervanvi amb altres sistemes cincundants pel mig de complexes interaccions. Aquesta concepció dintre d’una teoria general de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General de Sistemes. Bertalanffy va llegir primer un esboç de la seva teoria en un seminari de Charles Morris en l’universitat de Chicago en 1937, per a desenvolupar-la progressivament en diverses conferències dictades a Viena. La publicació sistemàtica de les seves idees es va haver de pospondre a causa del final de la Segona Guerra Mundial, però va acabar cristalitzant amb la publicació, en 1969 del seu llibre titulat, Teoria General de Sistemes.
Von Bertalanffy va utilitzar els principis exposats allà per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incluint una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.
LLibres més destacats:
Teoria General de Sistemes
*Ludwig, ens mostra la tencologia com si d'un essèr humà es tractes. Compara les funcions vitals amb les d'una màquina.
CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ
Norbert Winner (1894-1964)
Va ser un matemàtic nord-americà. Se’l considerà el creador de la cibernètia.
Amb aquesta nova especialitat Wiener aporta una teoria matemàtica de la informació, nous conceptes com ara el d’entropia negativa i els principis dels sistemes automatitzats; tot plegat ha conduït a noves aplicaciones tecnològiques en els camps de la informàtica, la psicologia i la robòtica, entre d’altres.
Els seus llibres més importants són:
Cibernètica i societat (1950)
I am a Mathematician (1956)
Cybernetics (1948)
* Veu l'educació com un procés regulador en el qual intervenen diversos sistemes perquè funcioni correctement. Tan el director, com els mestres, com els pedagogs i els inspectors han d'anar molt ben coordinats per aconseguir una bona educació dels infants de la seva societat.
TEORIA MATEMÀTICA DE LA INFORMACIÓ DE CLAUDE SHANNON (1949)
La Teoria de la informació és una branca de la teoria matemàtica de la probabilitat i la estadística que estudia la informació i tot el relacionat amb aquesta, és a dir els canals, la compressió de dades, la criptografia i d'altres temes relacionats.
Aquesta branca fou iniciada per Claude E. Shannon a través de l'article "Una teoria matemàtica de la comunicació" presentat a les Bell System Technical Journal del 1948 i ens permet valorar la capacitat de transmetre informació per un canal de comunicació d'acord amb el seu ample de banda i la seva relació senyal a soroll.
La informació es tractada doncs com una magnitud física i per a caracteritzar la informació que transmet una seqüència de símbols s'usa un concepte anomenat entropia. Normalment considerem els canals no ideals però és habitual idealitzar les no linealitats per tal de poder estudiar la màxima quantitat d'informació útil que es pot arribar a enviar a través d'un cert canal.
La idea bàsica d'aquesta teoria es que la informació transmesa a través de qualsevol mitjà (telèfon, telègraf, televisió, etc) ho es amb la ajuda d'un determinat canal (línia telefònica o telegràfica, ondes hertzianes) i amb un codi particular. Els estudis d'aquesta teoria es divideixen en tres grans sectors:
* Estudi de la informació o quantitat d'informació
* Estudi de les propietats dels canals de transmissió
* Estudi de les relacions entre la informació que es vol transmetre i el canal a partir del qual es vols transmetre
* Com en tot en la vida, en l'educació també es necessària la informació, ja que segons quin canal utilizem pot arribar millor o pitjor. Com a mestres que som em de saber fer arribar als nostres estudiant tota aquella informació que volem que sàpiguen de la millor manera que els pugui arribar, fent-la creativa i interessant al seu gust.
TENOLOGIA EDUCATIVA I MESURES D'EFICÀCIA
Ralph Tyler
Crea l'any 1930, l'avaluació eduactiva com a mesura de resultats i el 1942 l'avaluació del currículum (entre objectius i resultats)
El seu pensament no arriba massa lluny, ja que no es veuen resultats millors.
Lee J. Cronbach
L'any 1963 crea una avaluació per millorar el currículum. L'avaluació de centres.
A partir de 1970 professionalització en l'avaluació: Scriven, Stake, Stufflebeam
Joint Committee on Standards for Educational Evaluation, 1981
Volen un control de la despesa pública. Obsessió per l'eficàcia, resultats.
INSTRUCCIÓ PROGRAMADA PER SKINNER (1950)
Burrhus Frederic Skinner (20 de març de 1904 - 18 d'agost de 1990), psicòleg, és un dels principals exponents del conductisme radical, que per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta, pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, és a dir, tant sers humans com animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seues conductes.
Va reformular la Llei de l'Efecte d'en Thorndike, donant lloc a la Llei del Reforç, que va servir de base per tots els seus desenvolupaments posteriors, i que afirma que si una conducta és seguida d'un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir.
Skinner, pare del condicionament operant, desenvolupà esta tècnica en contrast al condicionament clàssic. Les parts importants de la seua teoria van ser l'incloure dins del condicionament els conceptes de: càstig, reforç positiu, reforç negatiu, i el seu efecte conductual.
Les característiques d'aquesta metodologia és que cada alumne va al seu ritme, no existèixen els exàmens, hi ha motivacions graduals les dificultats (pujar el mínim les dificultats perquè estigui clar tot allò anterior i no haver de tirar enrere després). El metode que utilitza s'anomena aprenentatge repetitiu.
TAXOMONIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ (PEDAGOGIA)
La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació composat per una jerarquia de tàxons aniuats.
Benjamin S. Bloom (1950)
És de l'àmbit del coneixement. Pensa que s'ha de programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables.
Volen el arribar al coneixement no al saber
-coneixement: recordar, identificar, localitzar
-comprensió: entendre, interpretar
-aplicació : tècnica, saber fer, realitzar
-anàlisi: descomposar el que és complex en parts, elements
-síntesi : reintegrar elements que formen part d'una estructura
-avaluació: identificadors clars per a comprovar l'aprenentatge
(Avaluat: una cosa ja pensada. Hi ha un model ja creat/ Valoració: no hi ha sistemes model, ni valors)
Aquesta metodologia s'introdueix a Espanya l'any 1970, amb finalitats i objectius: generals, específics, operatius, finals.
L'avaluació ha de ser inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
I els continguts ha de ser conceptuals, procedimetals, actitudinals-habituacions(1990)
*Bloom intenta buscar maneres, a través de tot al que s'ha anat dient al llarg dels anys, de millorar els resultats finals del sistema educatiu d'aquell moment. Avui en dia, també s'utilitzen alguns conceptes mencionats com ara la compresió i el recordar els coneixements adquirits.
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ (AFECTIVITAT, GANES D'APRENDRE)
David R. Kraathwohl (1960)
De l'àmbit de l'afectivitat.
Pensa que és molt important com arriben els coneixements als infants, per això creu que hi ha d'haver afectivitat durant el procés d'educar.
-recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva
-resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
-valoració: acceptació del valor, peferència pel valor, lliurament
-organització: conceptualització, organització sistema de valors
-caracterització conjunt e valors : prespectiva generalitzada, caracterització.
LA FORMACIÓ TECNOLÒGICA DELS MESTRES
Els mestres han de tenir:
-pensament sistèmic
-precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
-programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
-finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
-avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
-avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre
* Crec que és actualment és molt important la formació tecnològica per als mestres, ja que el món actual així ho demana i els mestres sempre han d'estar atents als canvis de la societat. A més és una manera d'acosatr-se més a la manera de viure dels infnats d'avui, on existeix una era de la tecnologia molt important. D'aquesta manera podrem ensenyar als nostres infants, amb eines creatives i que els criden l'atenció, els coneixements que han d'aprendre.
jueves, 14 de octubre de 2010
Reflexions sobre l'educació
La importància de l'educació en una societat
Aquesta tarda durant la classe del seminari dedicada a l'educació com a realitat, l'educació com a funció social, l'educació com a aspiració i l'educació com a necessitat, m'ha fet pensar en les diverses maneres d' entendre l'educació segons el punt de vista que utilitzem. Aquest fet és degut al gran ventall d'elements que l'engloven. Això m'ha fet reflexionar, un cop més, sobre la importància de l'educació en una societat. Per això, ara, m'agradaria exposar la meva reflexió personal sobre les maneres de veure l'educació.
Segons la meva opinió, l'educació és un concepte molt complexe, ja que podem parlar d'educació com a estudi o com a un "saber anar" per la vida. El primer s'aprèn a l'escola, l'institut o a la universitat i el segon s'aprèn a casa, en família... Quina de les dues és veritablement l'educació propiàment dita? Per mi l'educació, és tot allò que aprens des que et lleves fins que vas a dormir. Diuen que cada dia aprenem una cosa nova. Jo crec que és cert! Constanment estem sent educats, per exemple, quan mirem les notícies, o bé quan llegim un llibre abans d'anar a dormir.
L'educació és necessària per a que les persones puguin viure en societat i crèixer tant de manera individual i com de manera col·lectiva. Una societat educada és una societat que té uns coneixements sobre allò que ha esdevingut en el passat que ens ha portat a viure com vivim en el present. Aquest fet és molt important perquè ajuda a evitar que els fets passats es tornin a repetir en un futur.
La clau és l'educació, tal com es titula aquest blog, perquè és la base de tota soccietat. Les persones hem de tenir aspiracions a la vida, hem de voler conèixer més, entendre perquè són així les coses, no simplement adaptar-nos i ja està. No hem de ser ovelles que segueixen el ramat. Hem de pensar, reflexionar i cridar si no estem d'acord amb alguna cosa, perquè nosaltres som els únics que ho podem canviar. Ara és el moment!
L'educació d'un poble és molt important per la política, l'economia i la ciència d'aquest. És per això, que els pobles han de divulgar l'educació per tothom sense distinció de sexes, classes socials i/o edat. Un poble educat, és un poble obert de ment, és un poble comprensiu, un poble que sap buscar alternatives, en definitiva un poble que conèixer el que és millor pel seus ciutadans.
Ensenyar a llegir, esriuré i comptar als infants durant la primària, és educació. Ensenyar a rentar-se les dents a un nen i/o nena és educació.I ensenyar a respectar als altres també és educació.
Nosaltres som educadors. Quan anem pel carrer i estem davant d'un infant que està agafat de la mà del seu pare esperant que el semàfor és posi verd i nosaltres també ens esperem a que canviï de color, estem sent un bon model d'educació per aquest infant.
Podriem dir, sense ser agoserats, que TOTHOM és responsable de l'educació dels infants que formen part de la nostra societat. Així doncs eduquem en valors i a consciència els nostre futurs mestres, polítics, advocats, economistes...ens ajudarà a tots.
Aquesta tarda durant la classe del seminari dedicada a l'educació com a realitat, l'educació com a funció social, l'educació com a aspiració i l'educació com a necessitat, m'ha fet pensar en les diverses maneres d' entendre l'educació segons el punt de vista que utilitzem. Aquest fet és degut al gran ventall d'elements que l'engloven. Això m'ha fet reflexionar, un cop més, sobre la importància de l'educació en una societat. Per això, ara, m'agradaria exposar la meva reflexió personal sobre les maneres de veure l'educació.
Segons la meva opinió, l'educació és un concepte molt complexe, ja que podem parlar d'educació com a estudi o com a un "saber anar" per la vida. El primer s'aprèn a l'escola, l'institut o a la universitat i el segon s'aprèn a casa, en família... Quina de les dues és veritablement l'educació propiàment dita? Per mi l'educació, és tot allò que aprens des que et lleves fins que vas a dormir. Diuen que cada dia aprenem una cosa nova. Jo crec que és cert! Constanment estem sent educats, per exemple, quan mirem les notícies, o bé quan llegim un llibre abans d'anar a dormir.
L'educació és necessària per a que les persones puguin viure en societat i crèixer tant de manera individual i com de manera col·lectiva. Una societat educada és una societat que té uns coneixements sobre allò que ha esdevingut en el passat que ens ha portat a viure com vivim en el present. Aquest fet és molt important perquè ajuda a evitar que els fets passats es tornin a repetir en un futur.
La clau és l'educació, tal com es titula aquest blog, perquè és la base de tota soccietat. Les persones hem de tenir aspiracions a la vida, hem de voler conèixer més, entendre perquè són així les coses, no simplement adaptar-nos i ja està. No hem de ser ovelles que segueixen el ramat. Hem de pensar, reflexionar i cridar si no estem d'acord amb alguna cosa, perquè nosaltres som els únics que ho podem canviar. Ara és el moment!
L'educació d'un poble és molt important per la política, l'economia i la ciència d'aquest. És per això, que els pobles han de divulgar l'educació per tothom sense distinció de sexes, classes socials i/o edat. Un poble educat, és un poble obert de ment, és un poble comprensiu, un poble que sap buscar alternatives, en definitiva un poble que conèixer el que és millor pel seus ciutadans.
Ensenyar a llegir, esriuré i comptar als infants durant la primària, és educació. Ensenyar a rentar-se les dents a un nen i/o nena és educació.I ensenyar a respectar als altres també és educació.
Nosaltres som educadors. Quan anem pel carrer i estem davant d'un infant que està agafat de la mà del seu pare esperant que el semàfor és posi verd i nosaltres també ens esperem a que canviï de color, estem sent un bon model d'educació per aquest infant.
Podriem dir, sense ser agoserats, que TOTHOM és responsable de l'educació dels infants que formen part de la nostra societat. Així doncs eduquem en valors i a consciència els nostre futurs mestres, polítics, advocats, economistes...ens ajudarà a tots.
lunes, 11 de octubre de 2010
La LOE (2006) i la LEC (2009)
Les dues lleis d'educació vigents actualmnet en el nostre sistema educatiu és la LOE(2006) (Ley Orgánica de Educación)a nivell d'Estat i la LEC (2009)(LLei d'Educació de Catalunya)a nivell de la Generalitat de Catalunya.
Es poden consultar les noves mesures de la LOE a la següent pàgina web: Medidas de aplicación de la LOE para el curso 2009-2010
També podeu consultar la LEC al link següent: Diari oficial de la generalitat de Catalunya
Alguns dels principis i finalitats de les lleis d'educació (LOE i LEC) que reponen a les idees propugnades pels il·lustrats al 1800.
Els iŀlustrats eren íntimament lligats amb la línia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de René Descartes, les fórmules polítiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revolució científica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la física d' Isaac Newton. Aquests pensadors es van esforçar a demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerància i en la igualtat legal.
Els iŀlustrats eren, en conjunt, optimistes, eren convençuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiança en el progrés, i van elaboarar una doctrina amb vocació universalista difosa en els salons, els cafès, les gasetes, les societats secretes (la maçoneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussió i de difusió que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Amb tot, la part més beneficiada per la Iŀlustració fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma més ràpida per accedir al poder polític, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.
La Iŀlustració veia a la raó com a base de tot pensament, i com a forma unica de l'home per superar els seus obstacles i problemes. Defensaven la tolerància envers la persona, davant la pluralitat de punts de vistes i de cultures del món, i per tant, predicaven la llibertat de culte. Creien que l'home era al món per ser feliç, i només podia ser-ho si es progressava i es millorava el món.
En qüestions econòmiques, el pensament iŀlustrat criticava els obstacles que el mercantilisme posava a la producció i defensaven la llibertat de producció i el dret a la propietat. Davant el liberalisme anglès, la fisiocràcia francesa sostenia que la terra era la principal font de riquesa. F. Quesnay, a Maximes générales du gouvernement économique d'un royaume agrícole (1767) sosté que la terra és l'unica font de riqueses: que el sobirà i la nació mai no perdin de vista que la terra es l'única font de riqueses, i que és l'agricultura qui les multiplica. Ja que l'augment de les riqueses assegura el de la població; els homes i les riqueses fan prosperar l'agricultura, estenen el comerç, estimulen la indústria, acreixen i perpetuen les riqueses. De tan abundós brollador depèn l'assoliment de totes les parts de l'administració del regne.
En política, es defensava la divisió dels poders en legislatiu, executiu i judicial; la sobirania nacional residia en el poble; s'havien de garantir els drets i llibertats individuals… Jean-Jacques Rousseau defensava que l'home, per naturalesa, era bo, i que era el contacte amb la societat allò que el corrompia.
Podem observar segons el pensament dels il·lustrats que a les lleis (LOE i la LEC) apareixen principis que són dels anys 1800, com ara defensen l'educaació en valors de tolerància envers un mateix i davant el pluralitat de punts de vistes i cultures del món i la llibertat de culte. Tal com molt bé ensenyen a l'assaignatura de educació per la ciutadania i els drets humans a L'educació Primària.
A més també es pot veure semblances en els principis de pluralitat, és a ser conscients de que existeixen diferències entre els infants i que tots formen part de la nostre societat per aquest motiu hem d’aprendre a conviure amb ells i a integrar-los en l’entorn que els envolta. Hem de treballar tots junts ajudant-nos els uns als altres´
Un aspecte que també és destacable és el raonament, ja no aprenen tants conceptes de memòria “la letra con sangre entra” sinó aprenen a reflexionar sobre allò i veure perquè és d’aquesta manera i no passa d’una altra.
Es poden consultar les noves mesures de la LOE a la següent pàgina web: Medidas de aplicación de la LOE para el curso 2009-2010
També podeu consultar la LEC al link següent: Diari oficial de la generalitat de Catalunya
Alguns dels principis i finalitats de les lleis d'educació (LOE i LEC) que reponen a les idees propugnades pels il·lustrats al 1800.
Els iŀlustrats eren íntimament lligats amb la línia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de René Descartes, les fórmules polítiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revolució científica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la física d' Isaac Newton. Aquests pensadors es van esforçar a demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerància i en la igualtat legal.
Els iŀlustrats eren, en conjunt, optimistes, eren convençuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiança en el progrés, i van elaboarar una doctrina amb vocació universalista difosa en els salons, els cafès, les gasetes, les societats secretes (la maçoneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussió i de difusió que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Amb tot, la part més beneficiada per la Iŀlustració fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma més ràpida per accedir al poder polític, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.
La Iŀlustració veia a la raó com a base de tot pensament, i com a forma unica de l'home per superar els seus obstacles i problemes. Defensaven la tolerància envers la persona, davant la pluralitat de punts de vistes i de cultures del món, i per tant, predicaven la llibertat de culte. Creien que l'home era al món per ser feliç, i només podia ser-ho si es progressava i es millorava el món.
En qüestions econòmiques, el pensament iŀlustrat criticava els obstacles que el mercantilisme posava a la producció i defensaven la llibertat de producció i el dret a la propietat. Davant el liberalisme anglès, la fisiocràcia francesa sostenia que la terra era la principal font de riquesa. F. Quesnay, a Maximes générales du gouvernement économique d'un royaume agrícole (1767) sosté que la terra és l'unica font de riqueses: que el sobirà i la nació mai no perdin de vista que la terra es l'única font de riqueses, i que és l'agricultura qui les multiplica. Ja que l'augment de les riqueses assegura el de la població; els homes i les riqueses fan prosperar l'agricultura, estenen el comerç, estimulen la indústria, acreixen i perpetuen les riqueses. De tan abundós brollador depèn l'assoliment de totes les parts de l'administració del regne.
En política, es defensava la divisió dels poders en legislatiu, executiu i judicial; la sobirania nacional residia en el poble; s'havien de garantir els drets i llibertats individuals… Jean-Jacques Rousseau defensava que l'home, per naturalesa, era bo, i que era el contacte amb la societat allò que el corrompia.
Podem observar segons el pensament dels il·lustrats que a les lleis (LOE i la LEC) apareixen principis que són dels anys 1800, com ara defensen l'educaació en valors de tolerància envers un mateix i davant el pluralitat de punts de vistes i cultures del món i la llibertat de culte. Tal com molt bé ensenyen a l'assaignatura de educació per la ciutadania i els drets humans a L'educació Primària.
A més també es pot veure semblances en els principis de pluralitat, és a ser conscients de que existeixen diferències entre els infants i que tots formen part de la nostre societat per aquest motiu hem d’aprendre a conviure amb ells i a integrar-los en l’entorn que els envolta. Hem de treballar tots junts ajudant-nos els uns als altres´
Un aspecte que també és destacable és el raonament, ja no aprenen tants conceptes de memòria “la letra con sangre entra” sinó aprenen a reflexionar sobre allò i veure perquè és d’aquesta manera i no passa d’una altra.
Tema 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics
-->Europa anys 1930: Pensament i pràctiques
Édouard Claparède:
Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
L’éducation fonctionnelle, 1931
Institut des Sciences de l'Éducation
Jean-Jacques Rousseau, 1912 (Genève)
Claparède es pregunta què és la intel·ligència, i ho respon dient que podríem dir que la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes amb pensament. El psicòleg seria la persona que coneix el pensament de l'infant i el rol que ha d'adquirir professor i alumne. I és la ciència condiconant de l'educació. Però,
en canvi, el psicopegog és el coneixement, més els principis d'intervenció que dur a terme.
Henri Wallon
Filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études.
Les seves obres més importants són:
De l'acte a la pensée, 1942
Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945
Pensa que la consciència es construeix socialment,és intel·ligència criada en l'afectivitat, que l'humà ser biològic i social, sense dualisme. I que s'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada, entre d'altres coses.
ESTADIS DE MADURACIÓ
Impulsiu: motriu reflex
Emocional: simbiosi amb l'entorn
Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai
Projectiu i executant
Personalisme. Consciència del jo
Personalitat polivalent
Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors.
*Henrri Wallon, creu que una part molt important del desenvolupament de l'infant és individual, però a un cert punt es necessiten els altres per a superar estadis i arribar a la adulescència en positiu.
A partir de la lectura dels estadis de maduració que proposa Henrri, m'he adonat que els infants han d'aprendre coses de manera individual i que encara que aprenguem en societat, mitjançant la observació-imitació, hi ha certs aspectes com la consciència del jo i la relació dels objectes amb ell mateix que només pot associar ell per si sol sense l'ajuda dels altres. Ara bé quan aquest estadi ja està superat ha de passar a d'altres estadis amb l'ajuda de les persones externes i és quan aprèn a través de la imitació a parlar i a estar en societat.
Lev Semianovitx Vigotski
Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.
Les seves obres més importants són:
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
Pensament i llenguatge, 1934
Diu que el desenvolupament humà és possible per interacció social
La consciència és construcció social i el llenguatge és mediador entre la consciència i la ment. El llenguatge ens permet fer més extens els pensaments i s'hi ho podem escriure encara més extens perquè així ho recordem sempre. Així doncs diu que el raonamnet és com un disquet on poso el pensament.
Com que fa un especial esment en l'aduqisició del llenguatge distingeix els intercanvis socials amb símbols i signes.
Signes:és una casa codificada que tothom ho enten igual.
Simbols: conserva llibertat i ingenuitat. Unes flors (de vida i comunicació...) creativitat i impresició. Tothom ho representa a la seva manera.
Vigotski creu que tendim a codificar la cultura. Veu la llei amb un doble procés: l'interpsicològic i l'intrapsicològic.
La seva vassant conductivista es veu reflectida en l'explicació que fa sobre la zona de desenvolupament proper, en la que diferencia entre el que un infant és capaç de fer, amb l'ajuda d'un adult, i el que és capaç de fer tot sol. La idea d'assistir i asessorar, l'aprenentatge és el que es coneix com a andamiatge.
Quan un nen o nena treballen sols en un problema o tasca, estan realitzant-ho al que anomenem el seu nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult, una persona amb més experiència que ells els condueix o ajuda.
Amb aquests estudis va arribar a ser un precursor de la Neuropsicologia (seguint la de A. Luria; avui A. Damasio). I fou el constructor de la psicologia científica amb la finalitat de construir una nova societat.
*Un cop estudiat a fons Vigostki, anteriorment al cicle formatiu de grau superior d'integració social i actualment en l'assignatura de Teories i Pràctiques Contemporànies en Educació, he pogut observar i reflexionar sobre la diferència entre la pedagogia de Vigotski i la de Wallon. Aquest últim afirmava que els infants primer havien d'aprendre per si sols i després extreure-ho cap a l'exterior. En canvi Vigotski era del parer que els infants aprenen en societat, amb els altres i després internen els seus coneixements en el seu raonamnet.
Jean Piaget
Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Fou director de l'Institut Jean-Jacques Rousseau
Les seves obres més destacades són:
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1069
Piaget diu que la lògica de l'acció és prèvia al llenguatge. És una interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació. És després d'aquesta descoberta que crea la introdució de l'epistemologia domèstica.
ESTADIS EVOLUTIUS
Van comprovar que els estadis passaven entre infants de diferents llocs, no només amb l'estudi els seus fills. El que pasa és que segons el lloc on creixent els infants va més ràpid o va més lent.(l'entorn és un variable important en els estadis evolutius)
Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàdies, terciàries
Preoperatori: joc simbòlic
Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació
Operacions formals: generalització, conceptualització
-el pas de allò concret a allò formal, no es fa automàtic passa per la porta de le generalització de primària a secundària. La generalització dur allò específic a allò general, extret en un altre context.La pedagogia aplicada passa per la interacció social.
* Piaget, també és un dels pedagogs que vaig estudiar al cicle d'Integració Social. A mi personalment em sembla molt interessant la divisió que fa ell, dels diversos estadis evolutius. Tot i que crec que els infants depenent del lloc d'on són tenen aquestes etapes una mica més llargues o més curtes, ja que l'estimulació que rebran de l'exterior, tan important com Piaget l'anomena, serà més pobre que en d'altres llocs.
A més m'agradaria fer un especial esment a l'estadi evolutiu de les operacions formal. El pas d'allò concret a allò formal, hi té lloc, l'anomenada generalització. És a dir quan l'infant apren, que no ha de trencar una finestre jugant a pilota perquè el seu pare el renyi o s'enfadi, sinó perquè sap que no ho ha de fer, ja que socialment no és una acció acceptada.
Eduard Spranger
Eduard Spranger (Berlín, 1882 - Tubinga, 1963) va ésser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany, deixeble de Dilthey.
Preconitzà una educació liberal i integral, establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques.
Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans. Per això parla de la Dimensió espiritual de la naturalesa humana entre l'escola i la cultura. Diu que és necessària una ciència de la natura per explicar els fenòmens, i una ciència de l'esperit per comprendre les vivències.
La pedagogia de la cultura, vol dir que l'educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.
Les seves obres més iportants:
Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische
Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]
Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós
A Catalunya arriba el seu pensament a través de: Joaquin Xirau
Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.
* El fet que Spranger doni tanta importància als valors humans fa que crei una certa simpàtia, almenys per mi, ja que personalment penso que actualment molts valors humans s'estan perdent per deixar lloc a valors de competitivitat. A l'escola s'haurien d'ensenyar valors d'aquest tipus, ja que com ja he dit, l'escola és el reflex d'una futura societat i si des de ben petits s'ensenyen aquests valors en un futur la nostra societat tindrà valors humans que ajudaran a entendre més bé els sentiments que tenen les persones i a ser més pacients i a esforçar-se més a l'hora d'aconseguir allò que volen aconseguir.
Rudolf Steiner
La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l'antroposofia.
L'aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els "ritmes naturals del dia a dia".
L'aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l'aprenentatge, desenvolupant procesos mentals que inclouen tant components analítics com creatius. Estudis sobre l'educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la que es podran desenvolupar de manera lliure, moral i individus integrats, i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l'existència del qual postula l’ antroposofia). L’escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu curriculum dins de les estructures col·legiades.
La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919; ara hi ha unes 1000 a tot el món. Escoles independents Waldorf i 1400 guarderies independents Waldorf.Es troben en aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar, i escoles d'educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.
La teoria del desenvolupament del nen que proposa l’Educació Waldorf és funda en la visió antroposòfica de l’esser humà.
L'Antroposofia per ell és l'educació estètica, la creació artística, els relats mítics, simbòlics, màgics i la contemplació de la natura. No té Cap pressa per als aprenentatges, les classe són de dues hores, no més. Després realitzen Tallers, art, hort...molts joc motrius a la natura.
L'Eurítmia, la realitzen mitjançant instruments musicals. Rituals interioritzadors, calmosos. Defugen la música enregistrada, els ordinadors (tot i que ara actualment en les escoles Waldorf han intruduït ordinadors amb els adolescents)
L’estructura de l’educació que segueix el model pedagògic de desenvolupament infantil de Steiner,que descriu tres amplis nivells de del desenvolupament del nen, cadascun d’ells té els seus propis requeriments per a l’aprenentatge;els nivells són similars als descrites per Piaget.
* Aprenentatge en l’inici de la infància és empíric, imitatiu i basat en els sentits.L’educació emfatitza l’aprenentatge a través d’activitats pràctiques.
* En l’escola elemental (7-14 anys), l’aprenentatge té un enfocament artístic i imaginatiu. En aquests anys, s’emfatitza el desenvolupament del nen mitjançant la "vida sensitiva" i l’expressió artística.
* Durant l’adolescència, per tal d’arribar al desenvolupament de la capacitat del pensament abstracte i el judici conceptual l’èmfasi es posa en la comprensió del desenvolupament intel•lectuals i en el pensament ètic, incloent la tasca de prendre responsabilitat socials.
"Ser lliure és ser capaç de pensar els propis pensaments-no els pensaments merament corporals o de la societat, sinó pensaments generats pel nostre ser més intern i profund, més original, més essencial i espiritual, la nostra individualitat!"
(Rudolf Steiner)
*Les escoles que segueixen la seva pedagogia són escoles que desenvolupen la creativitat dels infants i adolescents perquè aquests puguin aconseguir assolir un coneixement lliure i propi en l'adolescència. Em sembla una pedagogia molt bona, diferent i fresca, que actuament tant es necessita, s'han de buscar maneres per motivar els infants i a través de la música, i els sentits és una bona manera. Tot i que això per l'eduació infantil i primària ho trobo molt bé, però després ja cap a l'adolescència és més complicat perquè potser amb la música no n'hi ha prou sinó que s'han de buscar altres maneres d'acostar-se is er proper als alumnes més grans per saber com podem aconseguir l'interés que amb l'edat es va perdent, i així d'aquesta manera evitar el fracàs escolar, que tan ens preocupa en l'actualitat.I recordem que el fracàs no són els infants sinó les males pedagogies dutes a terme pels professionals interns o externs.
Georg Kerschensteiner (München)
Georg Kerschensteiner (Munic, 1854 - Munic, 1932) va ésser un pedagog, professor de matemàtiques i física, i dr. en ciències.
L'escola ha de formar individus competents per el treball en pro de millores a la societat. Així doncs, planteja l'eduació com una meta que ha de tenir qualsevol tipus de societat.
El seu interès pel camp de l'Educació Cívica, afirma, que el ciutadà ha de formar-se en una activitat que després pot posar a disposició de la societat. Així mateix, considera la feina com la font que integra l'home a la comunitat i li ensenya a superar l'individualisme.
Creu en l'educació espiritual i amb sentit; cultura personal, Educació social, Educació cívica/treball. L'educador ha de transmetre emoció als seus alumnes.
Crea la direcció d'una escola del treball per a adolescents,joves aprenents. Ell fou un dels primers que va iniciar la Formacioó Professional que ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.
Les obres més importants són:
Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació
* La visió de crear individus pensant en què seran futurs treballadors és una manera molt positiva de preveure el futur, que sempre intentem evitar, però que sempre acaba arribat i és millor que anem ben previnguts.
El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya
Anton S. Makarenko
Anton Semiónovitx Makàrenko (en rus Антон Семёнович Макаренко) (1888-1939) va ésser un pedagog i escriptor rus.
Durant 15 anys treballà en la reeducació d'infants abandonats. Va ser professor en un centre per a delinqüents juvenils, òrfes.
En els darrers anys de la seva vida va escriure les seves experiències.
Era partidari de la vida en comunitat, per tal que els joves aprenguin a relacionar-se, i del treball, a través del qual l'ésser humà transforma la natura, ambdós aspectes base de la sociabilització de l'individu.
Crea la Granja Gorki, 1921, per tal de que els joves adquireixin el valor del treball coperatiu en la seva propia gestió del dia a dia.
De fet el seu pensament, va canviar radicalment arrel d'una pallisa en un context d'acceptació dels joves interns, ideant altres maneres de tractar aquests joves problemàtics.
Algunes de les seves obres són:
El poema pedagògic, 1926
Les banderes a les torres
* Em sembla molt interessant que Makarenko es preocupes de la reeducació dels més joves amb conductes antisocials, ja que actualment és un dels principals problemes dels nens amb dificultats a l'hora d'estar en societat. A més el mètode que utilitza per solucionar els conflictes que puguin sorgir fa que els joves vegin la comunitat i la societat com un tot, en el qual ells hi estan dins i per això, entre tots, han de pocurar que les persones s'entenguin bé entre elles solucionant els problemes que puguin sorgir de la convivència.
Avui en dia moltes de les tècniques que s'utilitzen en els CRAEs, centre d'acollida , centres oberts o bé centre de menors, són semblants a les que va desenvolupar Makarenko en el centre de joves delinqüents, ja que aquests joves tenen una maca de valors humans i socials molt important que fa que no sàpiguen actuar en societat.
Célestin Freinet et Élise
Célestin Freinet (Gars, Alps Marítims, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francès.
Freinet fou influenciat pels pedagogs de l'Escola Nova i ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores:text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon,màquines d’instrucció,pla de treball setmanal, correspondència escolar,els mètodes naturals, biblioteca de treball,fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem, però no sabem dur-lo a terme de manera pedagogicament adequada.
Freinet va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d'una escola a Vence (pública d'ençà del 1991). Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l'art infantil.
Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants. Pensava en la pedagogia per damunt de tot en termes d'organització de la feina i de cooperació i els conceptes claus del seu pensament són els següents:
* Pedagogia del treball (pédagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.
* Aprenentatge basat en investigacions (tâtonnement expérimental): Feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.
* Aprenentatge cooperatiu (travail coopératif): l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.
* Centres d'interès (complexe d'intérêt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.
* El mètode natural (méthode naturelle): la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.
* Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.
“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.C.Freinet
*Tal com molt bé diu el professor Martí Teixidó, Freinet podria ser conciderat el millor pedagog del segle XX, ja que els grans avanços que fa respecte a la metodologia de la pedagogia són molt cretius i renovadors i ajuden als infants a expressar-se lliurement.
El fet de la incorporació de les pissarres digitals a les classe de primària, avui en dia, és un fet innovador que vé de les idees pedagògiques innnovadores de Freinet.
Així doncs el fet de que a primària es traballi per projecte allò que els nens i nenes tenen interès per saber, ja venia del pensament de Freinet quan parla dels centres d'interès. Aquesta pedagogia és la que s'imparteix avui en dia a moltes escoles d'educació primària, és allò que anomenem "aprendre a aprendre".
A mesura que vaig avançant amb l'assignatura m'adono, cada vegada més, que l'educació d'avui, té moltes influències d'altres pedagogs, i que el que ens senmbla tan innovador resulta que ja ho havien proposat fer pedagogs de fa més de 60 anys. Cal dir però que els pedagogs i els mestre, penso, que sempre s'han d'anar adaptant a les necessitats del temps en el que viuen perquè no hem d'oblidar que els mestres eduquem a la futura societat.
El professor Teixidó opina, i si em permet l'atreviment jo també comparteixo la seva opinió, que al mestre li cal actitud investigadora.
La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors(Pedagogia experiemental: Lay, Meumann, Buyse).
Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.
El dr. Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.
Édouard Claparède:
Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
L’éducation fonctionnelle, 1931
Institut des Sciences de l'Éducation
Jean-Jacques Rousseau, 1912 (Genève)
Claparède es pregunta què és la intel·ligència, i ho respon dient que podríem dir que la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes amb pensament. El psicòleg seria la persona que coneix el pensament de l'infant i el rol que ha d'adquirir professor i alumne. I és la ciència condiconant de l'educació. Però,
en canvi, el psicopegog és el coneixement, més els principis d'intervenció que dur a terme.
Henri Wallon
Filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études.
Les seves obres més importants són:
De l'acte a la pensée, 1942
Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945
Pensa que la consciència es construeix socialment,és intel·ligència criada en l'afectivitat, que l'humà ser biològic i social, sense dualisme. I que s'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada, entre d'altres coses.
ESTADIS DE MADURACIÓ
Impulsiu: motriu reflex
Emocional: simbiosi amb l'entorn
Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai
Projectiu i executant
Personalisme. Consciència del jo
Personalitat polivalent
Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors.
*Henrri Wallon, creu que una part molt important del desenvolupament de l'infant és individual, però a un cert punt es necessiten els altres per a superar estadis i arribar a la adulescència en positiu.
A partir de la lectura dels estadis de maduració que proposa Henrri, m'he adonat que els infants han d'aprendre coses de manera individual i que encara que aprenguem en societat, mitjançant la observació-imitació, hi ha certs aspectes com la consciència del jo i la relació dels objectes amb ell mateix que només pot associar ell per si sol sense l'ajuda dels altres. Ara bé quan aquest estadi ja està superat ha de passar a d'altres estadis amb l'ajuda de les persones externes i és quan aprèn a través de la imitació a parlar i a estar en societat.
Lev Semianovitx Vigotski
Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.
Les seves obres més importants són:
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
Pensament i llenguatge, 1934
Diu que el desenvolupament humà és possible per interacció social
La consciència és construcció social i el llenguatge és mediador entre la consciència i la ment. El llenguatge ens permet fer més extens els pensaments i s'hi ho podem escriure encara més extens perquè així ho recordem sempre. Així doncs diu que el raonamnet és com un disquet on poso el pensament.
Com que fa un especial esment en l'aduqisició del llenguatge distingeix els intercanvis socials amb símbols i signes.
Signes:és una casa codificada que tothom ho enten igual.
Simbols: conserva llibertat i ingenuitat. Unes flors (de vida i comunicació...) creativitat i impresició. Tothom ho representa a la seva manera.
Vigotski creu que tendim a codificar la cultura. Veu la llei amb un doble procés: l'interpsicològic i l'intrapsicològic.
La seva vassant conductivista es veu reflectida en l'explicació que fa sobre la zona de desenvolupament proper, en la que diferencia entre el que un infant és capaç de fer, amb l'ajuda d'un adult, i el que és capaç de fer tot sol. La idea d'assistir i asessorar, l'aprenentatge és el que es coneix com a andamiatge.
Quan un nen o nena treballen sols en un problema o tasca, estan realitzant-ho al que anomenem el seu nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult, una persona amb més experiència que ells els condueix o ajuda.
Amb aquests estudis va arribar a ser un precursor de la Neuropsicologia (seguint la de A. Luria; avui A. Damasio). I fou el constructor de la psicologia científica amb la finalitat de construir una nova societat.
*Un cop estudiat a fons Vigostki, anteriorment al cicle formatiu de grau superior d'integració social i actualment en l'assignatura de Teories i Pràctiques Contemporànies en Educació, he pogut observar i reflexionar sobre la diferència entre la pedagogia de Vigotski i la de Wallon. Aquest últim afirmava que els infants primer havien d'aprendre per si sols i després extreure-ho cap a l'exterior. En canvi Vigotski era del parer que els infants aprenen en societat, amb els altres i després internen els seus coneixements en el seu raonamnet.
Jean Piaget
Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Fou director de l'Institut Jean-Jacques Rousseau
Les seves obres més destacades són:
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1069
Piaget diu que la lògica de l'acció és prèvia al llenguatge. És una interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació. És després d'aquesta descoberta que crea la introdució de l'epistemologia domèstica.
ESTADIS EVOLUTIUS
Van comprovar que els estadis passaven entre infants de diferents llocs, no només amb l'estudi els seus fills. El que pasa és que segons el lloc on creixent els infants va més ràpid o va més lent.(l'entorn és un variable important en els estadis evolutius)
Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàdies, terciàries
Preoperatori: joc simbòlic
Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació
Operacions formals: generalització, conceptualització
-el pas de allò concret a allò formal, no es fa automàtic passa per la porta de le generalització de primària a secundària. La generalització dur allò específic a allò general, extret en un altre context.La pedagogia aplicada passa per la interacció social.
* Piaget, també és un dels pedagogs que vaig estudiar al cicle d'Integració Social. A mi personalment em sembla molt interessant la divisió que fa ell, dels diversos estadis evolutius. Tot i que crec que els infants depenent del lloc d'on són tenen aquestes etapes una mica més llargues o més curtes, ja que l'estimulació que rebran de l'exterior, tan important com Piaget l'anomena, serà més pobre que en d'altres llocs.
A més m'agradaria fer un especial esment a l'estadi evolutiu de les operacions formal. El pas d'allò concret a allò formal, hi té lloc, l'anomenada generalització. És a dir quan l'infant apren, que no ha de trencar una finestre jugant a pilota perquè el seu pare el renyi o s'enfadi, sinó perquè sap que no ho ha de fer, ja que socialment no és una acció acceptada.
Eduard Spranger
Eduard Spranger (Berlín, 1882 - Tubinga, 1963) va ésser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany, deixeble de Dilthey.
Preconitzà una educació liberal i integral, establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques.
Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans. Per això parla de la Dimensió espiritual de la naturalesa humana entre l'escola i la cultura. Diu que és necessària una ciència de la natura per explicar els fenòmens, i una ciència de l'esperit per comprendre les vivències.
La pedagogia de la cultura, vol dir que l'educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.
Les seves obres més iportants:
Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische
Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]
Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós
A Catalunya arriba el seu pensament a través de: Joaquin Xirau
Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.
* El fet que Spranger doni tanta importància als valors humans fa que crei una certa simpàtia, almenys per mi, ja que personalment penso que actualment molts valors humans s'estan perdent per deixar lloc a valors de competitivitat. A l'escola s'haurien d'ensenyar valors d'aquest tipus, ja que com ja he dit, l'escola és el reflex d'una futura societat i si des de ben petits s'ensenyen aquests valors en un futur la nostra societat tindrà valors humans que ajudaran a entendre més bé els sentiments que tenen les persones i a ser més pacients i a esforçar-se més a l'hora d'aconseguir allò que volen aconseguir.
Rudolf Steiner
La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l'antroposofia.
L'aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els "ritmes naturals del dia a dia".
L'aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l'aprenentatge, desenvolupant procesos mentals que inclouen tant components analítics com creatius. Estudis sobre l'educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la que es podran desenvolupar de manera lliure, moral i individus integrats, i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l'existència del qual postula l’ antroposofia). L’escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu curriculum dins de les estructures col·legiades.
La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919; ara hi ha unes 1000 a tot el món. Escoles independents Waldorf i 1400 guarderies independents Waldorf.Es troben en aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar, i escoles d'educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.
La teoria del desenvolupament del nen que proposa l’Educació Waldorf és funda en la visió antroposòfica de l’esser humà.
L'Antroposofia per ell és l'educació estètica, la creació artística, els relats mítics, simbòlics, màgics i la contemplació de la natura. No té Cap pressa per als aprenentatges, les classe són de dues hores, no més. Després realitzen Tallers, art, hort...molts joc motrius a la natura.
L'Eurítmia, la realitzen mitjançant instruments musicals. Rituals interioritzadors, calmosos. Defugen la música enregistrada, els ordinadors (tot i que ara actualment en les escoles Waldorf han intruduït ordinadors amb els adolescents)
L’estructura de l’educació que segueix el model pedagògic de desenvolupament infantil de Steiner,que descriu tres amplis nivells de del desenvolupament del nen, cadascun d’ells té els seus propis requeriments per a l’aprenentatge;els nivells són similars als descrites per Piaget.
* Aprenentatge en l’inici de la infància és empíric, imitatiu i basat en els sentits.L’educació emfatitza l’aprenentatge a través d’activitats pràctiques.
* En l’escola elemental (7-14 anys), l’aprenentatge té un enfocament artístic i imaginatiu. En aquests anys, s’emfatitza el desenvolupament del nen mitjançant la "vida sensitiva" i l’expressió artística.
* Durant l’adolescència, per tal d’arribar al desenvolupament de la capacitat del pensament abstracte i el judici conceptual l’èmfasi es posa en la comprensió del desenvolupament intel•lectuals i en el pensament ètic, incloent la tasca de prendre responsabilitat socials.
"Ser lliure és ser capaç de pensar els propis pensaments-no els pensaments merament corporals o de la societat, sinó pensaments generats pel nostre ser més intern i profund, més original, més essencial i espiritual, la nostra individualitat!"
(Rudolf Steiner)
*Les escoles que segueixen la seva pedagogia són escoles que desenvolupen la creativitat dels infants i adolescents perquè aquests puguin aconseguir assolir un coneixement lliure i propi en l'adolescència. Em sembla una pedagogia molt bona, diferent i fresca, que actuament tant es necessita, s'han de buscar maneres per motivar els infants i a través de la música, i els sentits és una bona manera. Tot i que això per l'eduació infantil i primària ho trobo molt bé, però després ja cap a l'adolescència és més complicat perquè potser amb la música no n'hi ha prou sinó que s'han de buscar altres maneres d'acostar-se is er proper als alumnes més grans per saber com podem aconseguir l'interés que amb l'edat es va perdent, i així d'aquesta manera evitar el fracàs escolar, que tan ens preocupa en l'actualitat.I recordem que el fracàs no són els infants sinó les males pedagogies dutes a terme pels professionals interns o externs.
Georg Kerschensteiner (München)
Georg Kerschensteiner (Munic, 1854 - Munic, 1932) va ésser un pedagog, professor de matemàtiques i física, i dr. en ciències.
L'escola ha de formar individus competents per el treball en pro de millores a la societat. Així doncs, planteja l'eduació com una meta que ha de tenir qualsevol tipus de societat.
El seu interès pel camp de l'Educació Cívica, afirma, que el ciutadà ha de formar-se en una activitat que després pot posar a disposició de la societat. Així mateix, considera la feina com la font que integra l'home a la comunitat i li ensenya a superar l'individualisme.
Creu en l'educació espiritual i amb sentit; cultura personal, Educació social, Educació cívica/treball. L'educador ha de transmetre emoció als seus alumnes.
Crea la direcció d'una escola del treball per a adolescents,joves aprenents. Ell fou un dels primers que va iniciar la Formacioó Professional que ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.
Les obres més importants són:
Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació
* La visió de crear individus pensant en què seran futurs treballadors és una manera molt positiva de preveure el futur, que sempre intentem evitar, però que sempre acaba arribat i és millor que anem ben previnguts.
El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya
Anton S. Makarenko
Anton Semiónovitx Makàrenko (en rus Антон Семёнович Макаренко) (1888-1939) va ésser un pedagog i escriptor rus.
Durant 15 anys treballà en la reeducació d'infants abandonats. Va ser professor en un centre per a delinqüents juvenils, òrfes.
En els darrers anys de la seva vida va escriure les seves experiències.
Era partidari de la vida en comunitat, per tal que els joves aprenguin a relacionar-se, i del treball, a través del qual l'ésser humà transforma la natura, ambdós aspectes base de la sociabilització de l'individu.
Crea la Granja Gorki, 1921, per tal de que els joves adquireixin el valor del treball coperatiu en la seva propia gestió del dia a dia.
De fet el seu pensament, va canviar radicalment arrel d'una pallisa en un context d'acceptació dels joves interns, ideant altres maneres de tractar aquests joves problemàtics.
Algunes de les seves obres són:
El poema pedagògic, 1926
Les banderes a les torres
* Em sembla molt interessant que Makarenko es preocupes de la reeducació dels més joves amb conductes antisocials, ja que actualment és un dels principals problemes dels nens amb dificultats a l'hora d'estar en societat. A més el mètode que utilitza per solucionar els conflictes que puguin sorgir fa que els joves vegin la comunitat i la societat com un tot, en el qual ells hi estan dins i per això, entre tots, han de pocurar que les persones s'entenguin bé entre elles solucionant els problemes que puguin sorgir de la convivència.
Avui en dia moltes de les tècniques que s'utilitzen en els CRAEs, centre d'acollida , centres oberts o bé centre de menors, són semblants a les que va desenvolupar Makarenko en el centre de joves delinqüents, ja que aquests joves tenen una maca de valors humans i socials molt important que fa que no sàpiguen actuar en societat.
Célestin Freinet et Élise
Célestin Freinet (Gars, Alps Marítims, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francès.
Freinet fou influenciat pels pedagogs de l'Escola Nova i ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores:text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon,màquines d’instrucció,pla de treball setmanal, correspondència escolar,els mètodes naturals, biblioteca de treball,fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem, però no sabem dur-lo a terme de manera pedagogicament adequada.
Freinet va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d'una escola a Vence (pública d'ençà del 1991). Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l'art infantil.
Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants. Pensava en la pedagogia per damunt de tot en termes d'organització de la feina i de cooperació i els conceptes claus del seu pensament són els següents:
* Pedagogia del treball (pédagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.
* Aprenentatge basat en investigacions (tâtonnement expérimental): Feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.
* Aprenentatge cooperatiu (travail coopératif): l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.
* Centres d'interès (complexe d'intérêt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.
* El mètode natural (méthode naturelle): la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.
* Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.
“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.C.Freinet
*Tal com molt bé diu el professor Martí Teixidó, Freinet podria ser conciderat el millor pedagog del segle XX, ja que els grans avanços que fa respecte a la metodologia de la pedagogia són molt cretius i renovadors i ajuden als infants a expressar-se lliurement.
El fet de la incorporació de les pissarres digitals a les classe de primària, avui en dia, és un fet innovador que vé de les idees pedagògiques innnovadores de Freinet.
Així doncs el fet de que a primària es traballi per projecte allò que els nens i nenes tenen interès per saber, ja venia del pensament de Freinet quan parla dels centres d'interès. Aquesta pedagogia és la que s'imparteix avui en dia a moltes escoles d'educació primària, és allò que anomenem "aprendre a aprendre".
A mesura que vaig avançant amb l'assignatura m'adono, cada vegada més, que l'educació d'avui, té moltes influències d'altres pedagogs, i que el que ens senmbla tan innovador resulta que ja ho havien proposat fer pedagogs de fa més de 60 anys. Cal dir però que els pedagogs i els mestre, penso, que sempre s'han d'anar adaptant a les necessitats del temps en el que viuen perquè no hem d'oblidar que els mestres eduquem a la futura societat.
El professor Teixidó opina, i si em permet l'atreviment jo també comparteixo la seva opinió, que al mestre li cal actitud investigadora.
La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors(Pedagogia experiemental: Lay, Meumann, Buyse).
Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.
El dr. Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.
Tema 3: Sistema escolar i pedagogia a España i a Catalunya
-->1r terç del segle XX La Institución Libre de Enseñanza i La Renovació pedagògica a Catalunya
Las cortes de càdiz crean la constitución liberal de 1812 en la España ocupada por Napoleón. (aquest fet el podem relacionar amb el conflicte de Iraq i els soldats de Bush, que diuen que volen fer una societat més lliure i ells estan ocupant el país d’Iraq on volen fer la societat lliure)
Informe Quintana de 1813 (semblant a Condercet)
Pedía la Igualdad, universalidad (instrucción tan igual y completa como las circunstancias lo permitan) uniformidad, gratuidad y libertad de enseñanza ( no influenciar en el seus ideals i opinions. Ensenyar de manera que quan ells siguin grans tinguin el seu propi criteri sobre les coses)
Ministerio de Fomento Ley Moyano de 1857: primaria, batchillerato y universitarios.
Principios de las escuelas según los gobiernos conservadores o progesistas.
Disputas: gratuidad, obligatoriedad, libertad decátedra, libertad de creación, escuelas católicas/laicas.
Constitución monàrquica de 1876: enseñanza particular=privada /enseñanza pública= era escuela de miseria antes del 1970.
La religión es una invariante humana, es necesaria para dar sentido a la vida.
INSTRUCCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA (LIE) (molt important)
1868 revolución política
1876 típico de españa echar a los profesores de la universidad porqué defienden libre enseñanza. (els que manen no volen que la universitat sigui científica i culturalment oberta. Ara és massa científica i massa poc de sentit comú).
Cambiar la eduación y la metodologia emprada hasta entonces, conservadores no quieren que avance.
Francisco Giner de los Ríos
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 de octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrero de 1915) filosofo, pedagogo y esayista español.
En 1867 obtuvo la cátedra de Filosofia de Drecho y fue considerado krausista por el marqués de Orovio. Despúes de 1868 recuperó su cátedra, y en muy poco tiempo pasó de lider al corriente krausista por la mort de Julián Sanz del Río, de quien fue discípulo. Estuvo influenciado por Rousseau, Fröbel y Pestalozzi.
Fue fundador, al 1876, y director de la Institución Libre de Enseñanza.
Su pedagogia se comparava a la de las escuelas socrática porqué el profesor influia en sus alumnes no mediante la autordidad sinó per conocimiento. En su pedagogia los examens memorísticos no existian. Y se realitzavan excursiones a museus y al campo que podíen ser de más de un dia.
Dirige, entre otras:
Museo Pedagógico Nacional
Congreso Nacional de Educación
Junta de Ampliación de Estudios
Ministerio de Instrucción Pública (1901). La ILE influye al resto de la población civil.
*Este pedagogo me llama mucho la atención, porqué hace un cambió radical en la educación del momento y quita importáncia a la parte memorística que muchos profesores de hoy en dia, aún dan. El respeto hacia los profesores es importante, pero no por la autoridad que ellos podrían mostrar sobre sus alumnos, sino por el simple hecho de la gran fuente de conocimiento que trasmiten a sus alumnos.
Manuel Bartolomé Cassio
Manuel Pedro Bartolomé Cossío (Haro, La Rioja, 12 de febrero de 1857 - Collado Mediano, Madrid, 1 de septiembre de 1935), pedagogo krausista español e historiador del arte, perteneciente a la Institución Libre de Enseñanza. Sigue la pedagogia de su gran maestro Giner de lo Ríos.
Estuvó en una residencia de estudiantes como: Machado , Lorca... y varios pensadores del siglo XX. (sentido amplio de la cultura)
Crea la reforma de escuelas normales que son dedicadas para formar maestros. Después sigué la escuela superior del Magisterio (pedagogia) dónde pueden perpararse para plazas de inspector o plazas de maestro.
Lorenzo Luzuriaga (más modernos)
Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, provincia de Ciudad Real, 29 de octubre de 1889 - Buenos Aires, 1959), pedagogo español.
Durante la guerra civil española se refugia en Argentina, donde es un conocido pedagogo.
Luzuriaga llevó a cabo una intensa actividad publicista en temas de educación. difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.
Tiene una misión que es, que los jóvenes universitarios vayan por los pueblos y divulguen que es necesario que la gente estudie y que se cultiven.
* La misión que presenta Luzuriaga es muy interesante y sigue un poco las ideas de Frasncesc Ferrer i Guardià, de divulgar por los pueblos la necesidad de aprender a leer y a escribir para hacer entender a la gente que es importante para cambiar las cosas que no les favorecen. La educación es la base de todo un país y si la gente piensa, porqué ha adqirido información y conocimiento para poder hacerlo, puede llegar a cambiar la política y la ideologia entera de un país.
ESCOLA CATALANA I LLIUREPENSADORA A CATALUNYA
Francesc Flors i Calcat
Fou el primer que es va atrevir a crear una escola en català. Que dur a la creació d'una Associació Protectora de la Ensenyança catalana (1899) i en fan publicitat.
Francesc Ferre i Guardià:
Francesc Ferrer i Guardià,Alella, Maresme, 10 de gener de 1859- Barcelona, 13 d'octubre de 1909.
Concepció de l'infant, de l'educació i de l'escola que es desprèn de la seva pedagogia
Inscripció honorifica a un monolit respecte a Francesc Ferrer i Guardia, muntanya de Montjuïc (Barcelona), per l'ajuntament de Barcelona el 13 d'octubre de 1990 al 81 aniversari de la seva mort.
Marxa a Paris i quan torna crea l’Escola Moderna el 8 de setembre 1901. Era una escola racional i científica on: no hi feien exàmens, ni premis, ni càstigs, fomenten la higiene escolar, coeducació sexes(trobar la pròpia identitat educant-se amb complementarietat), diverses classes socials juntes, cooperació laica, surten a la natura, importància de la lectura “las aventuras de Momo” .
Ell treballava als ferrocarrils i passava informació d’uns republicans exiliats a uns republicans clandestins de Catalunya. D’aquesta manera crea una biblioteca al tren perquè els passatgers es formin metre viatgen. A més dóna suport a un gran moviment que començava a neixer, l'emancipació de la dona.
L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:
• L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
• La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel•ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
• L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
• És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
Així doncs els principis de Ferrer i Guàrdia defensaven la formació d'homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaços de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberació de l'individu per sobre de sí mateix i de la societat. Una educació integral que inclou només el pensament, la sexualitat i els sentiments, així com el desenvolupament de la personalitat infantil.
Convindria recordar doncs el missatge gravat en el peu del monument de Brussel•les on diu: "L'educació racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament als nens per sobre de la via amplia i directa de la investigació personal". Per ser anticlerical, per fomentar la solidaritat i l'educació lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.
Francesc va ser executat als 50 anys durant la setmana tràgica. Ell havia fet un canvi en l’educació, llibertat d’educació. Deia que per fer una societat lliure, se’n havia d’aprendre a l’escola.
* Francesc Ferre i Guardià va fer un gran pas en l'educació catalana, i gràcies a la seva lluita i al seu entusiasme ara els catalans gaudim d'una educació pròpia en la llengua de la nostra comunitat autònoma. És cert que el primer creador de l'escola catalana va ser el Francesc Flors i Calcat, però Frerer Guardià va tirar endavant el projecte iniciat per Flors i Calcat.
A més la pedagogia emprada en l'escola nova em sembla molt correcte, ja que els examens són totalmnet inecessaris, segons el meu punt de vista. Un examen mai pot valorar el que tu saps o no saps, això només és valora en el dia a dia en la pràctica, en les accions que l'infant realitza en cada moment.
LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A CATALUNYA (1906-1939)
Gairebé tots aquests pedagocs eren religiosos i per aaquest motiu eren més ben acceptats per la població.
Joan Bardina (escola de mestres): li van tancar l’escola en 2 anys perquè es va endeutar.
Pau Vila (escola horaciana vellesa estètica): va marxar per la guerra. I des de Veneçuela es fent de professors es va convertir en un gran geògraf.
Rosa Senat ( directora del Bosc)
Artur Martorell (formador de mestres)
Eladi Homs (Organitzador Escoles d’Estiu Butlletí dels Mestres Introductor bàsquet)
Josep Estalella (director de l’ Intitut-Escola
Alexandre Galí (Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar)
Pere Vergés (director escola del mar):
-Llengua catalana i la llengua castellana a l’escola.
-Les colònies escolars
-Psicotècnia i orientació professional
-Escola del Treball
-Mètode Montessori
-Tècniques Freinet - impremta escolar.
Institucions del moment: Ajuntament de Barcelona (1909), Mancomunitat de Catalunya (1914), Generalitat de Catalunya (1931).
Las cortes de càdiz crean la constitución liberal de 1812 en la España ocupada por Napoleón. (aquest fet el podem relacionar amb el conflicte de Iraq i els soldats de Bush, que diuen que volen fer una societat més lliure i ells estan ocupant el país d’Iraq on volen fer la societat lliure)
Informe Quintana de 1813 (semblant a Condercet)
Pedía la Igualdad, universalidad (instrucción tan igual y completa como las circunstancias lo permitan) uniformidad, gratuidad y libertad de enseñanza ( no influenciar en el seus ideals i opinions. Ensenyar de manera que quan ells siguin grans tinguin el seu propi criteri sobre les coses)
Ministerio de Fomento Ley Moyano de 1857: primaria, batchillerato y universitarios.
Principios de las escuelas según los gobiernos conservadores o progesistas.
Disputas: gratuidad, obligatoriedad, libertad decátedra, libertad de creación, escuelas católicas/laicas.
Constitución monàrquica de 1876: enseñanza particular=privada /enseñanza pública= era escuela de miseria antes del 1970.
La religión es una invariante humana, es necesaria para dar sentido a la vida.
INSTRUCCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA (LIE) (molt important)
1868 revolución política
1876 típico de españa echar a los profesores de la universidad porqué defienden libre enseñanza. (els que manen no volen que la universitat sigui científica i culturalment oberta. Ara és massa científica i massa poc de sentit comú).
Cambiar la eduación y la metodologia emprada hasta entonces, conservadores no quieren que avance.
Francisco Giner de los Ríos
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 de octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrero de 1915) filosofo, pedagogo y esayista español.
En 1867 obtuvo la cátedra de Filosofia de Drecho y fue considerado krausista por el marqués de Orovio. Despúes de 1868 recuperó su cátedra, y en muy poco tiempo pasó de lider al corriente krausista por la mort de Julián Sanz del Río, de quien fue discípulo. Estuvo influenciado por Rousseau, Fröbel y Pestalozzi.
Fue fundador, al 1876, y director de la Institución Libre de Enseñanza.
Su pedagogia se comparava a la de las escuelas socrática porqué el profesor influia en sus alumnes no mediante la autordidad sinó per conocimiento. En su pedagogia los examens memorísticos no existian. Y se realitzavan excursiones a museus y al campo que podíen ser de más de un dia.
Dirige, entre otras:
Museo Pedagógico Nacional
Congreso Nacional de Educación
Junta de Ampliación de Estudios
Ministerio de Instrucción Pública (1901). La ILE influye al resto de la población civil.
*Este pedagogo me llama mucho la atención, porqué hace un cambió radical en la educación del momento y quita importáncia a la parte memorística que muchos profesores de hoy en dia, aún dan. El respeto hacia los profesores es importante, pero no por la autoridad que ellos podrían mostrar sobre sus alumnos, sino por el simple hecho de la gran fuente de conocimiento que trasmiten a sus alumnos.
Manuel Bartolomé Cassio
Manuel Pedro Bartolomé Cossío (Haro, La Rioja, 12 de febrero de 1857 - Collado Mediano, Madrid, 1 de septiembre de 1935), pedagogo krausista español e historiador del arte, perteneciente a la Institución Libre de Enseñanza. Sigue la pedagogia de su gran maestro Giner de lo Ríos.
Estuvó en una residencia de estudiantes como: Machado , Lorca... y varios pensadores del siglo XX. (sentido amplio de la cultura)
Crea la reforma de escuelas normales que son dedicadas para formar maestros. Después sigué la escuela superior del Magisterio (pedagogia) dónde pueden perpararse para plazas de inspector o plazas de maestro.
Lorenzo Luzuriaga (más modernos)
Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, provincia de Ciudad Real, 29 de octubre de 1889 - Buenos Aires, 1959), pedagogo español.
Durante la guerra civil española se refugia en Argentina, donde es un conocido pedagogo.
Luzuriaga llevó a cabo una intensa actividad publicista en temas de educación. difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.
Tiene una misión que es, que los jóvenes universitarios vayan por los pueblos y divulguen que es necesario que la gente estudie y que se cultiven.
* La misión que presenta Luzuriaga es muy interesante y sigue un poco las ideas de Frasncesc Ferrer i Guardià, de divulgar por los pueblos la necesidad de aprender a leer y a escribir para hacer entender a la gente que es importante para cambiar las cosas que no les favorecen. La educación es la base de todo un país y si la gente piensa, porqué ha adqirido información y conocimiento para poder hacerlo, puede llegar a cambiar la política y la ideologia entera de un país.
ESCOLA CATALANA I LLIUREPENSADORA A CATALUNYA
Francesc Flors i Calcat
Fou el primer que es va atrevir a crear una escola en català. Que dur a la creació d'una Associació Protectora de la Ensenyança catalana (1899) i en fan publicitat.
Francesc Ferre i Guardià:
Francesc Ferrer i Guardià,Alella, Maresme, 10 de gener de 1859- Barcelona, 13 d'octubre de 1909.
Concepció de l'infant, de l'educació i de l'escola que es desprèn de la seva pedagogia
Inscripció honorifica a un monolit respecte a Francesc Ferrer i Guardia, muntanya de Montjuïc (Barcelona), per l'ajuntament de Barcelona el 13 d'octubre de 1990 al 81 aniversari de la seva mort.
Marxa a Paris i quan torna crea l’Escola Moderna el 8 de setembre 1901. Era una escola racional i científica on: no hi feien exàmens, ni premis, ni càstigs, fomenten la higiene escolar, coeducació sexes(trobar la pròpia identitat educant-se amb complementarietat), diverses classes socials juntes, cooperació laica, surten a la natura, importància de la lectura “las aventuras de Momo” .
Ell treballava als ferrocarrils i passava informació d’uns republicans exiliats a uns republicans clandestins de Catalunya. D’aquesta manera crea una biblioteca al tren perquè els passatgers es formin metre viatgen. A més dóna suport a un gran moviment que començava a neixer, l'emancipació de la dona.
L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:
• L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
• La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel•ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
• L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
• És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
Així doncs els principis de Ferrer i Guàrdia defensaven la formació d'homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaços de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberació de l'individu per sobre de sí mateix i de la societat. Una educació integral que inclou només el pensament, la sexualitat i els sentiments, així com el desenvolupament de la personalitat infantil.
Convindria recordar doncs el missatge gravat en el peu del monument de Brussel•les on diu: "L'educació racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament als nens per sobre de la via amplia i directa de la investigació personal". Per ser anticlerical, per fomentar la solidaritat i l'educació lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.
Francesc va ser executat als 50 anys durant la setmana tràgica. Ell havia fet un canvi en l’educació, llibertat d’educació. Deia que per fer una societat lliure, se’n havia d’aprendre a l’escola.
* Francesc Ferre i Guardià va fer un gran pas en l'educació catalana, i gràcies a la seva lluita i al seu entusiasme ara els catalans gaudim d'una educació pròpia en la llengua de la nostra comunitat autònoma. És cert que el primer creador de l'escola catalana va ser el Francesc Flors i Calcat, però Frerer Guardià va tirar endavant el projecte iniciat per Flors i Calcat.
A més la pedagogia emprada en l'escola nova em sembla molt correcte, ja que els examens són totalmnet inecessaris, segons el meu punt de vista. Un examen mai pot valorar el que tu saps o no saps, això només és valora en el dia a dia en la pràctica, en les accions que l'infant realitza en cada moment.
LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A CATALUNYA (1906-1939)
Gairebé tots aquests pedagocs eren religiosos i per aaquest motiu eren més ben acceptats per la població.
Joan Bardina (escola de mestres): li van tancar l’escola en 2 anys perquè es va endeutar.
Pau Vila (escola horaciana vellesa estètica): va marxar per la guerra. I des de Veneçuela es fent de professors es va convertir en un gran geògraf.
Rosa Senat ( directora del Bosc)
Artur Martorell (formador de mestres)
Eladi Homs (Organitzador Escoles d’Estiu Butlletí dels Mestres Introductor bàsquet)
Josep Estalella (director de l’ Intitut-Escola
Alexandre Galí (Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar)
Pere Vergés (director escola del mar):
-Llengua catalana i la llengua castellana a l’escola.
-Les colònies escolars
-Psicotècnia i orientació professional
-Escola del Treball
-Mètode Montessori
-Tècniques Freinet - impremta escolar.
Institucions del moment: Ajuntament de Barcelona (1909), Mancomunitat de Catalunya (1914), Generalitat de Catalunya (1931).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)