Tema 6: Crítiques al model escolar

-->Societats occidentals (1960-1980)

Summerhill, infants en llibertat. Escola, des 1921...
Alexander S. Neil, mestre
Alexander Sutherland Neill (1883-1973) va ésser un pedagog escocès, el qual, després d'un breu parèntesi periodístic, començà la seua activitat docent als 31 anys.
El 1924, després d'haver treballat a Alemanya, Neill creà una comunitat terapèutica lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston, a uns 100 km. al nord-est de Londres. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir de dos principis bàsics: l'autogestió i l'autocontrol.
Neill va intentar portar a la pràctica escolar les idees de Norman Lane i Wilhelm Reich

Creu en la llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. Sense coaccions, llibertat d'acció. Llibertat menys en aquelles llibertats físiques irreversibles. Pedagogia antiautoritària. Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivència social i familiar (Lane), sexualitat (Reich; creien que els adolescents visquesin en llibertat sexual per conexe's a sí mateix i en la convivencia i així escollir una persona amb la que podia fer un projecte de vida). Esclosa la religió. Decisións democràtiques en assamblea: les normes es posen entre tots, tant alumnes com professors. Defensor del poble. Tribunal.

"En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, llo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad" (Neil)

* Neil era una persona molt liberal. En part estic a favor d'aquest tipus d'educació, tot i que avui en dia és una mica complicat, perquè els valors estan molt desgastats i no podem deixar que facin el que vulguin. Hem de marcar unes pautes, com; menjar, dormir, dutxar-se i complir les necessitats bàsiques.

La no-directivitat. Teràpia basada en el client (no el pacient).
Carl Rogers, psicoterapeuta
Psicoterapeuta. La no directivitat, Teràpia en el client (no en el pacient).
L'actitud del psicoterapeuta era escoltar. Tu anaves a les consultes per a comunicarte. Introduir coses de tipus no directiu, fa que la persona sigui ella mateixa.Autoteràpia. Cadascú fa el seu procès. Educació: procés. Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves possibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora. Aprenentatge vivenvial o significatiu (interès, creativitat).. No pot ser igual per a tots. La relació professor-alumne, tam important. S'ha de viure de manera plena, autoconcienciar.
"...tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicològico adecuado, esta tendencia puede expresarse libremente... se pone de manifiesto en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacción"(Karl Rogers)

Obres importants:
On becoming a person, 1961. El proces de convertir-se en persona.

* El que diu Karl Rogers és molt interessant, ja que considera que els infants es converteixen en persones a través de la pròpia experimentació i de les vivències que ells mateixos viuen. Per això se'ls ha de donar llibertat. Els infants no s'han de sentir empresonats en un món de normes constants, sinó que ells mateixos han d'aprendre a donar-se compte del que han de fer i del que no han de fer a través de les seva pròpia exprimentació.


M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965

* perspectiva sociopolítica: Projecte Educatiu: qui som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.

"La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la familia en el sector de la sociabilidad (socialización). Al proponer, como únicos modelos de relaciones sociales, la relación de autoridad, i la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven".

"El mestre és el que fa ser que cascú sigui ell mateix"

*Estic totalment d'acord amb la primera cita, ja que no s'ha de crear competitivitat entre els nens, ni odi entre els alumnes. S'han de mostrar valors com el respecte, la tolerància i la igualtat que és molt important per conviure amb els altres.

F. Oury, A Vàsquez, 1967

* orientació psicoterapèutica: Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció

"Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos"

* No m'agarada gaire acosta visió, ja que no cerc que s'hagin de formar persones per, sinño persones que tinguin els seus valors i que puguin conviure en societat, però sense encaminar el seu furur. Els infants han d'adquirir tot allò necessària per poder estar viura amb els altres, però no hem de crear mestres o metges. Això és un camí que escull l'infant un cop aquest té els recursos necessàris per fer-ho.

LA DESESCOLARITZACIÓ: LA MORT DE L'ESCOLA

M. MACLUHAN; El aula sin muros, 1964.
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura. L'escola era per a La galaxia Gutemberg, 1969. La Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.

IVAN ILLICH; La sociedad desescolarizada, 1971.
La rigidesa de l'escola és inoperant, recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia). El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola.XELL: xarxa d'escoles lliures.

EVERETT REIMER; La escuela ha muerto, 1974.
L'escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial docent.

PAUL GOODMAN; La desescolarización obligatoria 1973
L'educació sí i es fa a l'escola i a tota la ciutat. Hem de potenciar el diàleg i la convivència.

L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL

P. BOURDIEU i J.C. PASSERON:La reproducción. Elementos para una teoria del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) és objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrati (AuP), de una arbitrarietat. El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.

CH. BAUDELOT i B. ESTABLET; La escuela capitalista en Francia, 1971.
És un estudi de caràcter empíric sobre educació itreball. L'escola no uniffica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica).Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior.

L'EDUCACIÓ PERSONALITZADA

EMMANUEL MUNIER: Manifeste du service du personnalisme,, 1936.
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós). Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament. L'educació: inducció externa per família i comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal. L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

* Emmanuel creia en un escola religiosa, però també acceptava l'escola laica. Deia que els infants havien d'ecollir la religió volien estudiar. Creia en la comuniació entre alumnes i mestres. Amb el concepte de que els infants triïn el que volen estudiar sobre la religió, em recorda molt a les escoles d'avui en dia, ja que a les escoles públiques, les famílies poden triar si volen que el seu fill estudiï religió o no.

LOURENZO MILANI
OBRA: Carta a una mestra, 1987. Denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola.
Capellà rector de Barbiana, és un educador social. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societ.

L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
PAULO FREIRE:
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.
Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador:
Gran educador nascut a un barri pobre de Brasil. Fa educació d'adults amb gent de les fabeles. La gent vol estudiar per aprendre a llegir, escriure per votar, defensar-se i pensar. Va haver de fugir per dictadura.
Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària):
No ideològic: Pensa en la teva vida, tens dret a dir la teva paraula i anar a votar pensant a qui votes.
CONCIENTITZACIÓ: Proces per el qual un apren a alfabetitzar-se i a concienciar-se: apren quins son els seus drets, deures, apren a pensar, a tenir la seva pròpia opinió i no basar-se en la d'altres.
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència mítica. La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.
INGENU: la persona que no ha nascut. Per tant, consciècia ingènua: consciència que encara no ha nascut.
La persona ha de patir un canvi exterior i interior, un canvi de la persona. Aquest canvi és molt important.
Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs. L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand. L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
No és possible ser neutre, Paulo Freire no imposa res però segurament serà de la classe opressora ja que és la que té el poder.
Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica:
CAM PE SI NO
CAM, QUEM, QUIM, COM, CUM
PA, PE, PI, PO, PU
SA, SE, SI, SO, SU
NA, NE, NI, NO, NU
Amb aquestes síl·labes, els treballadors creen noves paraules amb sentit. Per exemple, CAM - PO.

Algunes de les seves obres més importants són:
La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.

* Freire feia educació als adults de les fabeles de Brasil. I va crear un manera d'essenyar ha llegir als nens, a partir de les paraules conegudes dels alumnes, les que tenien més significació i eren més properes a ells. Per exemple la "c" de "campo", sabien com s'esribia perquè aquesta paraula la veien constanment. En aquest sentit es semblant a Decroly, va d'allò general a allò específic.

"No hay cambio sin sueño, ni sueño sin esperanza"

PEDAGOGIA CRÍTICA
A través del curriculum s'ensenya a la gent a adaptar-se.
HENRY GIROUX:
Llibres més destacats:
Teachers as Intellectuals, 1988.
Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990.
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999. Els estudis culturals.
Parla dels professors com a intel·lectuals creatius.
Socioleg que va fer una constatació sociològica important: els codis lingüistics. No pots posar-te a parlar amb uns nens si no els has conegut, si no saps on estan vivint, el llenguatge que han aprés. Has d'informar-te de l'entorn on viuen els nens i el seu vocabulari i costumbs abans de poder educar-los.

*Estic totalment d'acord amb el que diu, perquè és cert que tu no pots tracar amb nens quan no coneixes quin és el seu context habitual, amb qui viu i quina situació tenen casa seva. Això ho vaig estudiar a Integració Social i s'en diu fer un diagnostic de la situació abans d'intervenir-hi. En aquest punt és molt important l'observació en tot moment.


MICHAEL APPLE:

Llibres més destacats:
Ideology and curriculum (El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.)

BASIL BERSTEIN:
Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.

Referents simbòlics, romàntics i comercials

* El Che, 1967 a América Latin.
* El Maig de 1968 a Paris
* La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia

Som el món, som els infants, tots hem estat infants.
La institució escolar, la professió de mestre, compromesos pel món dels infants.
Que creixin en llibertat, que esdevinguin persones. Cada escola una comunitat de persones, una institució oberta que s'estén als mitjans de comunicació, la ciutat sencera.
L'escola no pot ser aparell de reproducció . Depèn dels mestres professionals, intel·lectuals actius en la societat.

Funció d'un mestre/a

* Educar persona i comunitat
* Evitar el fracàs escolar
* Compensar les desigualtats socials
* Educar en la pràctica de la llibertat

* Estic totalment d'acord amb aquestes funcions, tot i que algunes són difícils d'aconseguir, com la de compensar les desigualtats socials, ja que crec que en la vida d'un infant intervenen molts altres factors socials que els mestres no podem controlar. Si que és cert que educant ja fem molt, però no ho és tot. No podem canviar la vida d'un infant, sí que podem donar-li estratègie i ajudar-lo a viure-la el millor possible, però mai podrem solucionar els problemes d'una família. Això ho vaig aprendre fent les pràctiques d'Integració Social a un IES d'un barri marginal de Sabadell.