Activitats portafolis

CONCEPTE D'EDUCACIÓ

Definició d'educació i classes d'educació:

EDUCACIÓ
Etimològicament, el concepte d’educació pot provenir de educare, que significa “conduir, portar, guiar; o bé, de exducere que vol dir “treure, extreure”. Partint d’aquests dos significats es podria definir l’educació com un procés pel qual es complementen els factors endògens i exògens, és a dir, aquells factors externs rebuts de la influència exterior, de la societat; i per altra banda, de la capacitat individual de cada persona. Per acabar de completar la definició es podria afegir que aquest procés dura tota la vida i condueix a les persones a la seva formació completa mitjançant els dos factors esmentats anteriorment.

CLASSES D’EDUCACIÓ
L’educació es pot classificar segons l’àmbit, i aquestes són:
- EDUCACIÓ FORMAL
També es coneix amb el nom d’educació reglada, i és l’ensenyament oficial reconegut, normalment pel govern d’un país, que s’imparteix a les escoles o centres similars. A més, té un currículum prescriptiu que guia els nivells d’aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s’han d’ensenyar a cada nivell.
El mestre ha d’orientar els alumnes i facilitar els recursos necessaris perquè es produeixi un procés d’ensenyament i aprenentatge coherent amb les característiques psicopedagògiques i amb el context sociocultural.
En aquest tipus d’educació s’obté un títol acadèmic oficial.

Ex.: l’escoles, llars d’infants, ...

- EDUCACIÓ NO FORMAL
També anomenada educació en el lleure, és aquella educacions planificada i no obligatòria que es porta a terme e el temps de lleure, i par tant, fora de la institució escolar de forma voluntària. Té una estructura pe`ro fora del sistema educatiu.
En els seus inicis aquest tipus d’educació es basava en l’educació d’adults, especialment en l’alfabetització.
És l’educació que té una organització similar o igual que la formal, però no s’aconsegueixen títols oficials. Però en l’actualitat, també té un fort pes en la població infantil i juvenil:

Ex.: activitats extra-escolars, casals d’estiu, esplai

Dins d’aquest àmbit també podem trobar aquelles intervencions de caràcter més social i assistencial:

Ex.: centre d’acollida, residències, centres de dia, etc.

- EDUCACIÓ INFORMAL
És l’educació que permet adquirir l’aprenentatge de forma continua i espontània, i es realitza fora del marc de l’educació formal i no formal, sinó com a un fet social no determinat.

Exs.: Mitjans de comunicació, excursió a una granja amb la família, etc.


*En el seminari del 14 d'octubre ens hem organitzat en grups de treball i hem buscat arguments de 4 de les diferents educacions proposades en les cartes. Posteriorment, les hem anat posant en comú per trobar l’argumentació idònia, reforçades amb les aportacions del professor, en Martí Teixidó.

Les argumentacions resultants són les següents:
Educació com a funció social: L’educació en aquest sentit, ajuda a relacionar-nos, a entendre’ns i a interactuar en la societat. La metàfora de “l’ascensor social”,clarifica la idea de que segons l’educació pots canviar amunt o avall segons la classe a la que pertanys.
Educació com a aspiració: les persones aspiren a tenir una educació, ja que veuen que a través d’aquesta els permetrà arribar, aconseguir el camí d’aconseguir les seves fites.
Educació com a realitat: L’educació és un fet inevitable que rebem per tot arreu, ja sigui en la familia, a través de la televisió, al cinema, amb el grup d’iguals, etc. I dins de l’educació es poden trobar els ensenyaments acadèmics i els socials, de l’entorn.
Educació com a necessitat: L’educació és necessària per tothom, ja que ens beneficia. Ajuda a millorar individualment i col·lectivament.
Educació com a desenvolupament: L’educació és important en l’àmbit del desenvolupament perquè necessitem tenir agents de socialització que ens ajudin a créixer fins arribar a obtenir un criteri propi i ser autònoms en la societat.
Educació com a funció internacional: L’educació en aquest sentit, amplia les possibilitats d’accés als estudis fora del país d’origen. Un exemple d’això seria la reforma que s’ha fet dels estudis universitaris amb Bolonya.
Educació com a funció cultural: En aquest cas, l’educació ens permet adquirir coneixements, en primer lloc sobre la cultura pròpia, catalana i espanyola. I amb l’arribada de nouvinguts, ha donat la oportunitat a l’educació d’ensenyar diverses cultures. Promovent un sentiment de més respecte i tolerància entre les diferents cultures.

CITES D'ALGUNS AUTORS (Tema 2)

Froebel:

Creemos que lo que precede responde suficientemente a las cuestiones: ¿Convienen las escuelas? ¿Porqué convienen las escuelas? ¿Qué conviene que las escuelas sean?

Por medio de la escuela llegaremos a ser hombres pensadores, conscientes y razonables, obrando con inteligencia, manifestando por el empleo de nuestra fuerza interior, don de Dios, la acción divina que en nosotros reside; no olvidaremos que todo lo que es terrestre tiene también derechos incuestionables;

Text extret del llibre “La educació de l'home”

John Dewey:

“Ningún número de lecciones de cosas dadas como lecciones de cosas para proporcionar informaciones, pueden constituir ni la sombra de la sustitución de la familiaridad con las plantas y los animales de granjas y jardines, adquirida en la convivencia con ellos tiene su cuidado. Ningún adiestramiento de los órganos sensibles en la escuela, introducido con el fin mismo del adiestramiento, puede competir con la alerta plenitud de la vida sensible que proceden de la intimidad diaria y del interés por las ocupaciones familiares. La memoria verbal puede ser adiestrada acometiendo tareas, cierta disciplina de la facultad razonadora puede adquirirse mediante lecciones de ciencias y de matemáticas; pero, después de todo, esto es algo remoto y dudoso, comparado con el adiestramiento de la atención y del juicio que se adquiere teniendo que hacer las cosas con un motivo real detrás y una aspiración efectiva delante.”

Text extret de la obra de Dewey, The School and Society (Chicago, University of Chicago Press, 1899), traduida i publicada en 1915 en el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (XXXIX, 662, pp. 129-134; 663, pp. 161-165).

Ovide Decroly:

“El que interessa al nen en l'edat preescolar es la realitat immediata sobre tota la vida que hi ha al seu voltant”
“que els alumnes aprenguin de la realitat tal com es, sense simplificacions inútils”

Aportacions de: Eli Ballester, Miriam Jimenez, Marc Montaner i Alba Madriles.

INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA (ILE)(Tema 3)

La Institución Libre de Enseñanzas va ser fundada l'any 1876 per un grup de catedràtics, entre els quals destaquen Francisco Giner de los Rios, expulsats de la Universitat per defensar la llibertat de càtedra i una pedagogia massa innovadora per a l'època.
Al ser expulsats per poder seguir exercint van haver de crear una escola privada al marge de les Universitats, així va ser com es va fundar la Institucion Libre de Enseñanza, que va provocar una reforma social i cultural a espanya a traves de la formació cientifica i cultural.
L'objectiu de la ILE era la transformació d'Espanya a traves de la educació
Caldria destacar que la pedagogia que duia a terme la ILE era molt moderna i progressista per a l'època. Els principals punts d'aquesta eren:

*
Classes amb nens de totes les edats
*
Motivant la seva imaginació
*
Exercici a l'aire lliure
*
Coeducació de sexes

Producte de les idees renovadores de la Institució Lliure d'Ensenyament, el 1910 es crea la residència d'estudiants
La Residència d'Estudiants, des de la seva fundació el 1910 per la Junta per a l'Ampliació d'Estudi, va ser el primer centre cultural d'Espanya i una de les experiències més vives i fructíferes de creació i intercanvi científic i artístic de l'Europa d'entreguerres. Durant la primera etapa el seu director va ser Alberto Jiménez Fraud, que va fer d'ella una casa oberta a la creació, el pensament i el diàleg interdisciplinari.

La Residència es proposava complementar l'ensenyament universitari mitjançant la creació d'un ambient intel·lectual i de convivència adequat per als estudiants. Característiques distintives de la Residència van ser propiciar un diàleg permanent entre ciències i arts i actuar com a centre de recepció de les avantguardes internacionals. Això va fer de la Residència un focus de difusió de la modernitat a Espanya, i d'entre els residents van sorgir moltes de les figures més destacades de la cultura espanyola del segle XX, com el poeta Federico García Lorca, el pintor Salvador Dalí, el cineasta Luis Buñuel i el científic Severo Ochoa. A part també acudien a ella com a visitants assidus o com a residents durant les seves estades|estances a Madrid Miguel de Unamuno, Alfonso Reyes, Manuel de Falla, Juan Ramón Jiménez, José Ortega i Gasset, Pedro Salinas, Blas Cabrera, Eugeni d'Ors o Rafael Alberti, entre molts altres.
La Residència va ser a més un fòrum de debat i difusió de la vida intel·lectual de l'Europa d'entreguerres, presentada directament pels seus protagonistes.
Una altra producte de les idees de la Institución de Libre Enseñanza van ser les famoses Misiones Pedagogicas
Ja el 1881 Francisco Giner havia proposat una sèrie de mesures per a la reforma de la institució pública que incloïen la idea de les Missions. En elles Giner suggeria la creació d'unes Missions Ambulants que incloïen els serveis com el servei de biblioteca, el museu del poble, el cinema, el cor i el teatre del poble, amb la seva secció de música
No va ser fins a l'arribada de la II República que es van creara traves del Decret de 29 de Maig de 1931.
L'objectiu de les Missions Pedagògiques era portar a totes les zones rurals i poblets aïllats, allò que es desenvolupava a les ciutats, perquè en gaudissin com|com a espanyols que formaven també part de la societat.
Les missions oferien entre d'altres els següents serveis

*
Biblioteca amb lectures per adults i per a nens.
*
Musica
*
Cor i teatre del poble
*
Cine
*
Museu circulant
*
Cursos per a mestres

Cal dir que amb la guerra i la posterior derrota del govern de la II República, les idees de la ILE, i les tasques que desenvolupaven tant la residencia d'estudiants com les missions pedagògiques van ser aixafades i censurades. La gran majoria de intel·lectuals, artistes o mestres que formaven part d'aquests projectes van haver de fugir a l'exili, ser amagats, i fins i tot alguns van ser executat. Les idees renovadores que creien que l'educació de tota la societat ens faria mes grans i mes lliures no quallaven amb les idees del nou regim feixista.


Opinió: Com seria avui la gent d'Espanya si dos dictadures no haguessin interromput la obra de la ILE


Es difícil especular sobre com estaríem si la historia del segle XX a Espanya hagues estat diferent.
Els enemics de la cultura, la educació i la llibertat son el caciquisme i la espanya mes retrograda. Segurament ho son per que saben que en un món en que la societat esta culturitzada no tenen rao de ser. La cultura i la educació ens fan persones lliures, ens donen eines per a poder comparar, pensar i decidir i aixo no interessa a les elits que ho volen tenir tot sota control (sota el seu control). Segurament si no haguessin existit les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, que van frenar i tallar les aportacions de la ILE, avui estaríem al nivell cultural, de drets socials i d'infraestructures dels països europeus, o sigui per dir algo 40 o 50 anys més avançats. Les dictadures basades en la ignorància son un retrocés en l'evolució natural de la societat.
Per acabar voldríem destacar lo lo necessàries que, encara ara, son les idees que es desprenien de la ILE o de la Residencia d'estudiants, en l'actualitat gaudim d'una societat alfabetitzada on abunden les titulacions universitàries però realment, hem aconseguit transformar la societat a traves de l'educació com propugnava Francisco Giner? A la gent li costa pensar, discutir i crear. Lo més còmode és seguir el patro establert i no fer gaire soroll i en certa manera això es com seguir amb el model de fa 100 anys.

Per a més informació:
http://www.fundacionginer.org/
http://www.residencia.csic.es/

Aportacions de: Eli Ballester, Miriam Jimenez, Marc Montaner i Alba Madriles.

CONCLUSIONS EXTRETES DELS TEXTOS DE ROUSSEAU I DE CONDORCET (Tema 1)

Un cop hem posat en comú els diversos textos que cada persona del grup a trobat, arribem a la conclusió que Rousseau creu que l ’infant és capaç de desenvolupar-se, per naturalesa, amb un entorn adequat. I Condorcet creu que aquest entorn han de ser escoles públiques que impedeixin la desigualtat entre els homes, creant una educació per tothom.

(falta posar-la amb comú amb el grup)


30 PUNTS DE L'ESCOLA NOVA

Els trenta punts de l’Escola Nova (tret del llibre Els Mestres de la República)

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel•lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col•laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
5. La coeducació. Aquest punt trobo que actualment es té força en compte ja que hi ha una coeducació de sexes en gairebé totes les escoles. Trobo que aquest fet és positiu perquè els infants s’ acostumen a conviure amb persones de diferent sexe que també es trobaran en societat.
Si es parla coeducació en l’edat, no seria un punt se semblança ja que aquest aspecte si que es totalment al contrari avui en dia perquè s’intenta que siguin del mateix any tots els alumnes d’una mateixa aula.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy. Aquest punt em recorda al dibuixos lliures que feia a primària o la plastilina que fèiem servir per jugar, un cop ja havíem acabat la feina que ens havia manat la mestre.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports. Aquest punt també el veig semblant a l’escola d’avui en dia, ja que l’educació del cos, tot i que encara queda molt camí per recorre, és una de les assignatures obligatòries en el currículum d’un nen durant la seva escolarització, com ho seria la llengua catalana o les ciències socials, per exemple.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova. Avui en dia les excursions són i les convivències estan implantades en gairebé totes les escoles, i trobo que hauria de seguir així, ja que es veuen altres maneres de que els infants aprenguin de l’experimentació a la natura.(s’hauria de fer més)

11. En matèria d'educació intel•lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col•lectiu o en equip. El tema del treball col•lectiu també és un punt en comú, ja que cada vegada més a les escoles es treballa de manera col•lectiva perquè s’aprengui dels grups d’iguals que són una gran font de coneixement i de model a seguir.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel•lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida. La funció dels delegats de classe i dels encarregats és una figura que existeix avui en dia a les nostres aules. És un aspecte que trobo molt important perquè ajuda a fomentar la responsabilitat d’una tasca en particular com per exemple de apuntar els nens que es queden a dinar o de netejar l’aigua de la mascota que tinguin a classe.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col•lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."


Segons la meva opinió, l’estudi dels 30 punts m’ha sorprès gratament, ja que puc observar com un tipus d’escola creada al 1912 , actualment en les escoles d’avui en dia té tanta vigència. Sembla mentida que l’any1912 ja es parles de coeducació i que després en el temps del franquisme tornéssim enrere en aquest aspecte. Els punts que tracten de que els alumnes haurien de fer un assignatura per dia crec que tenen molta raó i que no s’ha aplicat prou bé a les escoles d’avui, ja que un infant té més dificultats de seguir diverses classes que parlin de temes diferents que centrar-se en una assignatura cada dia. A més el fet que creguin convenient que els infants estiguin en contacte amb la natura i que realitzin excursions trobo un fet molt positiu. També és curiós el fet que creguin que els infants han de ser encarregats de criar els animals i de escollir delegats de classe, penso que d’aquesta manera estem fomentant la responsabilitat i l’autoconfiança dels infants més joves. Un altre dels punts que és molt interessant és el que diu que és convenint que estiguin en contacte màxim amb la família, rebutjant d’aquesta manera a l’educació en internats aïllada, completament, de l’àmbit familiar.
Aspectes que s’haurien d’actualitzar serien el de considerar els internats com a centres positius pels infants i el tema d’aprendre a través de l’experimentació a la natura ja que cada vegada és més difícil trobar llocs amb vegetació a les grans ciutats. A més també s’hauria de tenir en compte que no s’ha de comparar l’evolució d’un infant amb l’evolució de la resta de la classe sinó que s’ha de comparar amb la seva mateixa evolució un mes enrere, per així veure millores i fer que l’alumne senti que a millorat, això farà que es motivi més i avanci a més bon ritme.

(falta posar-ho amb comú amb la resta del grup)




ACTIVITATS INDIVIDULS

ENFANT SAUVAGE: afecte, exigència i comunicació. Tres puntals en l’educació segons Jose- Antonio Marina.

Un cop vista la pel•lícula de l’Enfant Sauvage m’adono que el mestre sempre ha de tenir una actitud investigadora. Per això, la observació es clau en aquest aspecte.
Durant el visionat del film es pot veure com el doctor Itard utilitza els tres puntals en educació segons Jose-Antonio Marina, en el seu llibre La educacion del talento. Aquests tres puntals son l’afecte, la exigència i la comunicació.
L’afecte es necessari en tota educació ja que ajuda a que l’infant adquireixi una autoconfiança i autoestima necessàries per a creure en les seves possibilitats i estar segur d’ell mateix en tot moment. A mes li dona uns valors que l’ajudaran a encarar-se en les possibles situacions que li porti la vida.
L’exigència es un valor, que actualment s’està perdent molt en l’educació d’avui en dia, ja que la llei del mínim esforç i de donar les coses fàcils perquè no les hagin de buscar, es el que predomina en la societat actual. Penso que l’exigència sempre ha d’existir en l’educació i en la vida en general. Els infant han d’aprendre que “quien quiere algo, algo le cuesta”, es a dir que qui vol alguna cosa ha de fer quelcom perquè pugui aconseguir la cosa desitjada, d’aquesta manera també es potencia el valor de tenir cura de les coses que ha costat aconseguir.
La comunicació, es un altre dels puntals d’una bona educació. Si hi ha comunicació per part dels pares amb l’ infant, aquest veu que es un fet important en les relaciona entre les persones i ho utilitzarà en societat per resoldre possibles problemes que sorgeixen en qualsevol tipus de relació interpersonal entre dues o mes persones.
Justament aquest puntals que explica Jose-Antonio en el seu llibre, son usats per Itard amb l’infant salvatge. Aquest mostra un afecte per l’Infant que l’omple de comunicació en tot moment perquè el nen entengui com s’ha de comportar en societat i ajudar així a la seva socialització. També mostra exigència en el seu aprenentatge, quan per exemple es veu com el doctor li comença a dir una sèrie d’objectes que a d’anar a buscar i posar-los sobre la taula, o be quan li exigeix que faci línies rectes amb el guix a la pissarra.