Tema 8: Pensament contemporani

El model escolar pensat actualment, és el del 1900 dels Il·lustrats, seguida de les idees de l'etapa industrial que és la etapa de modernitat. Ara estem a la societat postmoderna (on tot val). Actualment la societat és molt superficial i efímer. Es tan moderna que tot ha d'anar ràpid.

D'aquí surgeixen els paradigmes (model) cièntic del corrents filosòfics, ja que els filòsofs asseguren el coneixement de la ciència.

PARADIGMES O MODELS CIENTÍFICS(Activitat portafolis del tema 8)

Aristòtil va introduir i va establir una relació pel coneixement. Apareix la ciència positiva pràctica en sentit empíric, experimental. El plantejament dels Il·lustarts es divulga o s'imposa en la revolució francesa. La república dóna avenç a la ciència investigacional experimentalista. D'aquí apareixen els següents models cièntific:

1. Model racional positivista
La realitat és vista com a objectiva respecte a l'individu. Aquest es situa com a un subjecte que mira la societat com a un objecte. Intenta buscar la veritat de les coses.
2. Model hermanèutic interpretatiu
És un model en el qual l'individu veu la realitat i és conscient de que en forma part. Sap que ell i la societat estan cada vegada més units.
3. Model Sociocrític
Model que sorgeix d'un grup de sociòlegs: Marx i Berber entre d'altres.
Aquesta teoria posa en connexió amb els significats i interpretacions de la societat. És un model que planteja un analisis crític de la societat i unes propostes de canvi, centrades en la pràctica social.
4. Model Emergent
Aquest model incorpora l’experiència d’un mateix a la totalitat dels models anteriors.
Agafa la idea positivista de que l'individu forma part de la realitat social i al mateix temps fa que la persona pugui ser crítica davant de la societat segons les accions que ella com a subjecte du a terme en la realitat social.

* Així doncs podem dir que aquests quatre models van canviant segons els coneixements cietífics descoberts al llarg de la història, fins que arriben a l'actualitat, en la que tota persona sap que la seva manera de veure la societat serà totalment subjectiva, ja que tots nosaltres som subjectes que hem viscut unes experiències que ens condicionaran la manera de veure la realitat. Tal com deia el gran filòsof "jo sóc jo i les meves circunstàncies"

CORRRENTS FILOSÒFICS (De la modernitat a la postmodernitat)

Podriem definir la modernitat com a l'accés del racionalisme que porta al despotisme, i la postmodernitat com allò que vull, ho tinc al moment, no em costa cap mena desforç aconseguir-ho.
En certa manera agraim que la postmodernitat ens tregui tot l'abús racional de la modernitat.

Modernitat : és la solidesa dels fonaments. L'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. Aquest període va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món
Postmodernitat : societat líquida (s'adapta segons el recipient) s'adapta ràpidament a tot. És centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals. La ideologia postmoderna defensa la hibridació, la cultura popular, el descentrament de l'autoritat intel·lectual i científica i la desconfiança davant el que defineix com a grans relats.
La postmodernitat defensa el lema: No només s'ha de treballar també s'ha de viure.

Neoliberalisme: es refereix a la filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat.
Utilitarisme:és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. Es defensa el que beneficia a la majoria.

Ecologia :En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació en les comunitats biològiques. Reutilitzar, reduir, reciclar.
Sostenibilitat :és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. Mantenir les coses.

Comunitarisme :centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. És una ideologia que subratlla el dret de la majoria a prendre decisions que afectin a la minoria. el nucli de l'especie humana és femení, i la mutació d'aquesta especie és l'home.
Feminisme : buscar afavorir interessos de les dones en situació de submisió dels homes per modificar posicions de desigualtats i de violència. Hi ha cultures en que la poligamia és un deure, ja que és un cosa positiva per a les dones d'aquelles societats, perquè els homes les mantenen.

PERSONES I SOCIETAT

Cosmovisió:és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Sentit de la vida :és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció (per què vaig nèixer i que hi faig aquí)
-->totes dues són característiques de l'ésser humà.

Creiem que l'adquisició del coneixement i la cultura, superarien la superstició , però algunes persones encara la necessiten.
Autoajuda:és un terme que es pot referir a un individu o a un grup que cerca millorar des del punt de vista econòmic, espiritual, emocional o intel·lectual. L'autoajuda és un dels principis bàsics del cooperativisme.
Angoixa: La gent té por perquè l'educació no dóna una solidesa. Aquesta angoixa és una resposta normal al ser humà, i també a tots els animals, quan existeix un perill real. I és el que provoca el desig de fugir o evitar una situació potencialment perillosa.

Religiositat:és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals.Cadascú segueix el seu procés.
Leicitat secularitat:és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. Així doncs,interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església És una conforntació de la religiositat. Una escola laica hauria de respectar i tenir en compte totes ni cada una de les reigions, perquè no va, ni a favor ni en contra de cap religió en concret.

* M'agradaria comentar que el fet que existeixin escoles laiques, és positiu, tal com he dit abans, perquè és una manera de que els nens i nenes que estudien en aquestes escoles aprenguin la gran diversitat de religions i creences que hi ha en tot el món, i així vegin, que no n'hi ha una que és millor o és pitjor, sinó que totes són iguals d'importants per aquells que hi creguin. Penso que les escoles laiques haurien d'agafar aquest concepte des del punt de vista que acabo d'esmentar, perquè si agafen el concepte totalment al contrari no estan afavorint en res l'enriquiment dels infants d'aquesta escola i a més estan actuan com si ser laic fos ser d'alguna religió que no permetés acceptar i respectar les demés religions.


Consum:és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.
Consumisme :és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa.

LA LLIBERTAT? LA MEVA VIDA?

La llibertat és una entelequia, són petites decisions que tu pots fer. El que compte és la teva llibertat.
la llibertat més lliure--> viure amb qui tu decideixis

No hem de dir la meva vida. Jo sóc 60 anys de vida, no sóc tota la vida.
La vida és pot donar, participant d'un procés. Però has de ser totalment fidel a ella, no la podem canviar per una altra.

* L'aclaració d'aquests conceptes em porta a la reflexió que és totalment cert que no pots dir la meva vida, perquè tu només ets vida des dels anys que tens en el moment que ho dius, com he dit abans. Tot i això, costa entendre que no sigui la teva vida sinó que sigui la vida, una part d'ella que tu estàs vivint. La vida la podem donar a una altra persona de moltes maneres, figurades o literals, però mai podem canviar la vida per una altra. Realment és un pensament complex que m'ha portat a fer aquesta particular reflexió.