jueves, 20 de enero de 2011

Tema 14: L'Escola i societat digital-experiències pedagògiques recursos TIC-TAC

Actualment a les escoles s'han aplicat mesures per millorar l'educació relacionades amb les noves tecnologies, com les pissarres digitals interactives, els ordinadors portàtils per cada alumne i divesos aparells electrònic que segons els experts ens havien dit que farien millorar l'educació a les escoles. Però fa uns dies vaitg llegir en un artucle, que no recordo el nom, que comentava que tots aquests nous mètodes de treball, es creia, que no millorarin pas el nivell academic dels nostres alumnes, ja que encara que que volguem seguir el ritme de la societat dins les aules, ni els professors ni les infraestrucutres ho permeten desenvolupar amb plenitut.
--> Educat 1x1: tracta de que tots els alumnes de la classe posseeixin un ordinador portàtil personal, i que es prenguin els apunts a partir de l'ordinador, a més a més de fer els exercicis introduint un disc que correpon a l'antic llibre que el substitueix.
Tot i això els mestres segueixen dient que els infants han de saber fer un text a mà alçada, a part de saber utulitzar l'ordinador adequadament. És a dir ha de ser complementari i no substitutiu. El mitjà més simple pel mateix objectiu, és veure l'evolució. Hem de saber dedicar el temps amb diferents activitats: ordinador i sobre text.
Freine al seu temps ja deia que s'havien de fer coses diferents al ametxi temps (dins d'una classe no tots els alumnes fan el mateix.
Martí Teixidó l'any 1992, va argumentar que la lliçó magistral, havia de ser subtsituida per una lliçó comunicativa, ja que és molt més directe i hi ha molta més interacció entre mestres i alumnes, és a dir es tenen molt més en compte, veure les diferents opinions o idees sobre un mateix conecpte. És deixar participar als alumnes i això produeix més atenció i concentració dins l'aula.
El problema no està en el QUÈ sinó en el COM! L'escola s'adapta al món dels infants, però no a les seves limitacions de producció. Ha de ser positiu per ells, s'ha de fer de manera que afavoreixi als alumnes.

Escola del S.XXI

El professor ha de mostrar una visió humana personal.
El professor, l'organització, els recursos, els alumnes, la comunitat educativa, els objectius o continguts i la infraestrucutra, influeixen en la ametodologia que a l'hora de la veritat porta a aprendre.
No hem de descontrolar tant els horaris de les assignatures. Per exemple: als anys 70 hi ha abusos per part de professors, ara això no és així, els proferssors tene uns drets i uns deures com en totes les professions d'avui en dia, tothom ha de coneixer el seu codi deontològic. s'ha de canviar la metodologia d'aprendre, podria ser una metodologia de tipus Decroly que es basava en l'experimentació per aprendre conecpte, per exemple si s'està estudiant la radio, doncs es fa escolar la radio i s'ecplica el tema a través de la radio o bé de la televisió, no tenim perquè tenir un horari fix cada dia.

S’ha d’aprendre a memoritzar però de maneres diferents. No s’han d’aprendre totes les lliçons de memòria, sinó que hem d’entendre el que memoritzem, ho hem d’entendre i saber-ho explicar.

*Les tecnologies no s’han de fer per motivar, només, sinó per aprendre. S’ha d’ensenyar a través de les noves tecnologies que la societat té en el moment, perquè no hem d’oblidar mai que les escoles són un reflex de la societat.

Hi ha d’haver un canvi pedagògic en introduir activitats de comprensió lectora en ciència, matemàtiques ... De fet hi ha hagut una millora en la comprensió lectora a Catalunya. S’ha de fer un canvi de metodologia d’ensenyament, l’escola s’ha de modernitzar amb la societat.

EDUCAR LA MIRADA AULAMÈDIA

Per sisè any consecutiu AulaMèdia organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, aquesta vegada amb el títol Educar la Mirada.

A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.

Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.

Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.

Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.

EDUCACIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES (Mediació educadora)

Els procés mistificador de la comunicació de masses: es basa en la percepció, sensació i expressió. El raonament s’ha de criticar però amb experiència i comprensió. La finalitat de l’educació és aconseguir el màxim de desenvolupament personal i social, no pas la nota que s’obtingui, sinó la cultura i el coneixement.

RECUPERACIÓ DE CÉLESTINFREINET ET ÉLISE

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar,

els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet.

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments difícils (dues guerres).

* Hem sorprèn molt Freinet i la seva dona, ja que en aquells tems ja buscaven un altre tipus de models pedagògics . Buscaven renovació i intentaven millorar l’educació amb noves tècniques creades per ell.

COM PODEM CANVIAR EL MODEL ESCOLAR ACTUAL?

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar: El model escolar es canvia amb pedagogia!!

· fonamentada en el coneixement de l'infant o jove

· amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat

· que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).

· basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.

ALGUNES ESCOLES EXPLORADORES D’AQUEST NOU MODEL

École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...

Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....)

éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.

Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...

INFORME PISA 2009 (Activitat)

L’informe PISA del 2009 es basa en la comprensió lectora.

Els seus indicadors són els següents:

-Indicadors de rendiment de l’alumne al finalitzar l’ensenyament obligatori: eficàcia

En relació a:

-Indicadors de context: eficiència

PISA avalua el rendiment que un individu ha de saber fer per l’edat que té, no té afectes en el currículum. Es una avaluació del sistema.

Es fa una mostra representable del total d’alumnes per edat de 15 anys. I es repeteix cada 3 anys, és cíclic des del 200. És fa un anàlisi diacrònic (competència lectora, matemàtiques i coneixement científic). I a més a més la prova dura només 2 hores i el qüestionari que pregunta dades personals 30 minuts.

àRESULTATS EN COMPRENSIÓ LECTORA:

1. Identificació del contingut de la diapositiva:

Ens mostra la puntuació dels resultats de comprensió lectora de PISA 2009. Es calcula tenint en compte la mida de la població de cada país i cada país contribueix proporcionalment al mombre d’alumnes de 15 anys d’edat que té matriculats en les seves escoles. Això serà el total OCDE (els països més grans tenen més pes que els petits)

2. Descripció i/o explicació:

Els resultats de Catalunya es situen en 17 punts per sobre de la mitjana espanyola i també per sobre del total de la OCDE (organització per la cooperació i desenvolupament econòmic) (6,5 punts).

3. Interpretació:

Aquestes puntuacions poden ser degudes a les introduccions d’activitats de comprensió setmanal als centres de secundària, fet que fa pujar Catalunya per sobre de la mitjana espanyola.

à RESULTATS SEGONS TITULARITAT:

1. Identificació del contingut de la diapositiva:

Ens mostra els resultats segons la titularitat del centre, segons si són públics o privats en relació a la comprensió lectora de l’alumnat que ha realitzat la prova PISA 2009.

2. Descripció i/o explicació:

La puntuació obtinguda pels centres privats és del 16,5 punts superior a la dels centres públics. Els centres privats 5o5,4 punts en 22 centres i 488, 8 punts en els públics...en 28 centres de secundària.

3.Interpretació:

Aquesta puntuació pot ser deguda, també, en l’ambient en el que estan situats perquè no es el mateix un barri de treballadors que un de classe mitjana, ja que el que els interessa a uns i altres és diferent i entorns diferents de més o menys llibres o d’afició de llegir.

MICHAEL JACKSON (Black or waite) (Activitat)

àCom t’hi has sentit? T’ha agradat o no? Què t’ha sorprès? (part emotiva)

Al veure el videoclip, vaig sentir una barreja de sentiments diversos. Primer de tot vaig sentir, quan mostrava que el cantant ballava danses típiques de diverses llocs del món, un sensació d’harmonia i d’unió i pau entre les diverses cultures de respecte mutu entre tots i d’una gran convivència. Va ser un sentiment agradable per mi, era un sentiment positiu.

En canvi, pel que fa a la segona part, ja vaig notar més ràbia i em va fer sentir més tristesa, però a l’hora ganes de reivindicar fets com el racisme o la xenofòbia.

àQue pots explicar? Que saps del qui balla? I del tema? (part racional)

No se gaire a que venia aquest videoclip, però pel poc que ser va ser degut a una pallissa que va patir un amic seu que era un home de color.

Així dons visualitzat les dues parts puc arribar a dir que mostrava un sentiment de rebuig cap a aquells que creen violència i que vol un món unit, sense diferències de races ni de religions.

1 comentario:

  1. T13++ Bàsic. Poc estructurat. Cap comentari de relació.

    T4+ Ben limitat. Un tema tan ric de possibilitats.
    MTPp 23.01-2011

    ResponderEliminar