Tema 15: Actuacions i plans educatius

POLÍTICA EDUCATIVA/ ADMINITRACIÓ EDUCATIVA

Canvis del govern i també de l’educació.

-->Currículum:

Saber llegir i escriure: 1r i 2n

Saber sumar i restar portant-ne: 3r i 4t.

Segons el nostre professor Teixidó: L’alumne que té dificultats lectores dir-li que llegeixi les coses que ell sap de memòria perquè hagi sap associar.

-->Pla formació professional

En els últims anys, molta incertitud. L’educació és molt més que ensenyament, ja que és tècnic i a més a més complet amb les xarxes de competències bàsiques, per exemple: matemàtiques aplicades a altres ciències.

-->Llengües estrangeres

Fer ciències en anglès. Millorar anglès .

Tal com diu en Martí Teixidó: els fills de treballadors migrants i minories ètniques és igual que diu nouvinguts, però no li sembla bé, ja que jo també opinió que el que marca la diferència és l’econòmica i social.

-->Extraescolars i activitats per els pares

Es realitzen activitats extraescolars pels pares i els alumnes com teatre, ajudes a l’estudi dels fills (repàs)

PLA EDUCATIU D’ENTORN

Entra en la ESO, per millorar. Donen diners i hi ha uns objectius que s’han de millorar i posteriorment es veuen els resultats, si són positius o no. Per tal de veure si els diners que els hi ha segut concebuts han estat útils.

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona
No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.
- Contínua: per comprendre tot l’espai -temps vital
El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.
- Arrelada: per tenir uns referents compartits
La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.
- Cohesionadora: per promoure la integració social
L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.
- Inclusiva:per incloure a tothom
I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.
- En xarxa: per ser-ne tots coresponsables
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.

Dins d’aquest àmbit, hi ha els PMQCE: Projecte per Millorar la Qualitat dels Centres Educatius, serveis educatius i CESIRE, Centres de Recursos Pedagògics i Camps d’Aprenentatge.

ADMINISTRACIÓ LOCAL I SERVEIS EDUCATIUS (fora de l’aula)

En Martí Teixidó, és qui ho crea primerament.

Es centren en recursos pedagògics i camps d’aprenentatge, com les colònies.

Les convivències, en un primer moment eren motades pels mestres, i han de participar perquè els mestres ho puguin muntar. Però actualment, quan van de colònies no hi ha un mestre que apliqui tot allò ensenyat a l’aula en els alumnes sinó que hi ha un monitor que està amb els infants. es bo crear un vincle afectiu entre uns i altres (professors i alumnes)

Competències en:

· edificis i personal subaltern a les escoles

· Provisió de solars per a edificacions escolars

· Serveis de menjador i transport intern (opcional)

· Gestió d'ajuts socials i beques

· Educació infantil 0-3 anys - si ho volen

· Ensenyaments de música, artístics

· Convenis de cursos ocupacionals a ESO

· PQPI Programa Qualificació Professional Inicial

Hi intervé l’ Institut Municipal d'Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Suport directe amb:

· Activitats de dinamització educativa (teatre, música, itineraris)

PLANS DE FORMACIÓ I ACTUALITZACIÓ DOCENT

àZones educatives:

Primer de tot hi trobem, el govern central:

-El president

-Consellera del departament d’educació

I més per sota els directors territorials:

-Directors de zones: que s’uneixen els del departament i els de l’ajuntament. Moltes vegades els plans de zones no estan gaire ben creats ja que Rubí i Castellbisbal, tenen una població molt diferenciada.

L’ únic canvi que veiem que s’ha produït és el de la voluntat de portar els infants a les llars d’infants, ja que no és obligatori. A més a més en les llars d’infants, privades hi ha unes quantes places públiques, que formen part de l’ajuntament de cada ciutat. Com per exemple a Terrassa.

*Des del meu punt de vista, estic totalment d’acord amb el que dir el senyor Teixidó, ja que no es el mateix la població que viu a Rubí, que no pas la que viu a Castellbisbal. La primera és una població més treballadora, i l’altre és més benestant.

SALUT DEL PERSONAL DOCENT

-->Cursos de formació en prevenció i afrontament de l’estrès (zona o centre)

Proporcionar al personal docent estratègies i recursos per a prendre consciència de les situacions generadores d'estrès i afrontar-les d'una manera assertiva.

-->Cursos en prevenció dels trastorns de la veu

Ajudar al professorat a prendre consciència de bons hàbits fonadors per tal de prevenir trastorns en la veu.

-->Emocions i Desenvolupament personal del professorat

Reflexionar sobre el propi creixement personal per donar respostes positives als nous reptes que es presentin.

-->Cursos de formació en gestió del temps i millora organitzativa (zona o centre)

Millorar el treball personal i d'equip amb una metodologia activa i participativa.

*És molt important que els docents es cuidin la veu i siguin conscients de com l’han d’utilitzar ja que és la seva eina de treball. A més a més trobo molt important que es donin estratègies per afrontar l’estrès i la organització metodològica entre els diversos professionals.

Tema 14: L'Escola i societat digital-experiències pedagògiques recursos TIC-TAC

Actualment a les escoles s'han aplicat mesures per millorar l'educació relacionades amb les noves tecnologies, com les pissarres digitals interactives, els ordinadors portàtils per cada alumne i divesos aparells electrònic que segons els experts ens havien dit que farien millorar l'educació a les escoles. Però fa uns dies vaitg llegir en un artucle, que no recordo el nom, que comentava que tots aquests nous mètodes de treball, es creia, que no millorarin pas el nivell academic dels nostres alumnes, ja que encara que que volguem seguir el ritme de la societat dins les aules, ni els professors ni les infraestrucutres ho permeten desenvolupar amb plenitut.
--> Educat 1x1: tracta de que tots els alumnes de la classe posseeixin un ordinador portàtil personal, i que es prenguin els apunts a partir de l'ordinador, a més a més de fer els exercicis introduint un disc que correpon a l'antic llibre que el substitueix.
Tot i això els mestres segueixen dient que els infants han de saber fer un text a mà alçada, a part de saber utulitzar l'ordinador adequadament. És a dir ha de ser complementari i no substitutiu. El mitjà més simple pel mateix objectiu, és veure l'evolució. Hem de saber dedicar el temps amb diferents activitats: ordinador i sobre text.
Freine al seu temps ja deia que s'havien de fer coses diferents al ametxi temps (dins d'una classe no tots els alumnes fan el mateix.
Martí Teixidó l'any 1992, va argumentar que la lliçó magistral, havia de ser subtsituida per una lliçó comunicativa, ja que és molt més directe i hi ha molta més interacció entre mestres i alumnes, és a dir es tenen molt més en compte, veure les diferents opinions o idees sobre un mateix conecpte. És deixar participar als alumnes i això produeix més atenció i concentració dins l'aula.
El problema no està en el QUÈ sinó en el COM! L'escola s'adapta al món dels infants, però no a les seves limitacions de producció. Ha de ser positiu per ells, s'ha de fer de manera que afavoreixi als alumnes.

Escola del S.XXI

El professor ha de mostrar una visió humana personal.
El professor, l'organització, els recursos, els alumnes, la comunitat educativa, els objectius o continguts i la infraestrucutra, influeixen en la ametodologia que a l'hora de la veritat porta a aprendre.
No hem de descontrolar tant els horaris de les assignatures. Per exemple: als anys 70 hi ha abusos per part de professors, ara això no és així, els proferssors tene uns drets i uns deures com en totes les professions d'avui en dia, tothom ha de coneixer el seu codi deontològic. s'ha de canviar la metodologia d'aprendre, podria ser una metodologia de tipus Decroly que es basava en l'experimentació per aprendre conecpte, per exemple si s'està estudiant la radio, doncs es fa escolar la radio i s'ecplica el tema a través de la radio o bé de la televisió, no tenim perquè tenir un horari fix cada dia.

S’ha d’aprendre a memoritzar però de maneres diferents. No s’han d’aprendre totes les lliçons de memòria, sinó que hem d’entendre el que memoritzem, ho hem d’entendre i saber-ho explicar.

*Les tecnologies no s’han de fer per motivar, només, sinó per aprendre. S’ha d’ensenyar a través de les noves tecnologies que la societat té en el moment, perquè no hem d’oblidar mai que les escoles són un reflex de la societat.

Hi ha d’haver un canvi pedagògic en introduir activitats de comprensió lectora en ciència, matemàtiques ... De fet hi ha hagut una millora en la comprensió lectora a Catalunya. S’ha de fer un canvi de metodologia d’ensenyament, l’escola s’ha de modernitzar amb la societat.

EDUCAR LA MIRADA AULAMÈDIA

Per sisè any consecutiu AulaMèdia organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, aquesta vegada amb el títol Educar la Mirada.

A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.

Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.

Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.

Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.

EDUCACIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES (Mediació educadora)

Els procés mistificador de la comunicació de masses: es basa en la percepció, sensació i expressió. El raonament s’ha de criticar però amb experiència i comprensió. La finalitat de l’educació és aconseguir el màxim de desenvolupament personal i social, no pas la nota que s’obtingui, sinó la cultura i el coneixement.

RECUPERACIÓ DE CÉLESTINFREINET ET ÉLISE

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar,

els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet.

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments difícils (dues guerres).

* Hem sorprèn molt Freinet i la seva dona, ja que en aquells tems ja buscaven un altre tipus de models pedagògics . Buscaven renovació i intentaven millorar l’educació amb noves tècniques creades per ell.

COM PODEM CANVIAR EL MODEL ESCOLAR ACTUAL?

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar: El model escolar es canvia amb pedagogia!!

· fonamentada en el coneixement de l'infant o jove

· amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat

· que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).

· basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.

ALGUNES ESCOLES EXPLORADORES D’AQUEST NOU MODEL

École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...

Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....)

éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.

Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...

INFORME PISA 2009 (Activitat)

L’informe PISA del 2009 es basa en la comprensió lectora.

Els seus indicadors són els següents:

-Indicadors de rendiment de l’alumne al finalitzar l’ensenyament obligatori: eficàcia

En relació a:

-Indicadors de context: eficiència

PISA avalua el rendiment que un individu ha de saber fer per l’edat que té, no té afectes en el currículum. Es una avaluació del sistema.

Es fa una mostra representable del total d’alumnes per edat de 15 anys. I es repeteix cada 3 anys, és cíclic des del 200. És fa un anàlisi diacrònic (competència lectora, matemàtiques i coneixement científic). I a més a més la prova dura només 2 hores i el qüestionari que pregunta dades personals 30 minuts.

àRESULTATS EN COMPRENSIÓ LECTORA:

1. Identificació del contingut de la diapositiva:

Ens mostra la puntuació dels resultats de comprensió lectora de PISA 2009. Es calcula tenint en compte la mida de la població de cada país i cada país contribueix proporcionalment al mombre d’alumnes de 15 anys d’edat que té matriculats en les seves escoles. Això serà el total OCDE (els països més grans tenen més pes que els petits)

2. Descripció i/o explicació:

Els resultats de Catalunya es situen en 17 punts per sobre de la mitjana espanyola i també per sobre del total de la OCDE (organització per la cooperació i desenvolupament econòmic) (6,5 punts).

3. Interpretació:

Aquestes puntuacions poden ser degudes a les introduccions d’activitats de comprensió setmanal als centres de secundària, fet que fa pujar Catalunya per sobre de la mitjana espanyola.

à RESULTATS SEGONS TITULARITAT:

1. Identificació del contingut de la diapositiva:

Ens mostra els resultats segons la titularitat del centre, segons si són públics o privats en relació a la comprensió lectora de l’alumnat que ha realitzat la prova PISA 2009.

2. Descripció i/o explicació:

La puntuació obtinguda pels centres privats és del 16,5 punts superior a la dels centres públics. Els centres privats 5o5,4 punts en 22 centres i 488, 8 punts en els públics...en 28 centres de secundària.

3.Interpretació:

Aquesta puntuació pot ser deguda, també, en l’ambient en el que estan situats perquè no es el mateix un barri de treballadors que un de classe mitjana, ja que el que els interessa a uns i altres és diferent i entorns diferents de més o menys llibres o d’afició de llegir.

MICHAEL JACKSON (Black or waite) (Activitat)

àCom t’hi has sentit? T’ha agradat o no? Què t’ha sorprès? (part emotiva)

Al veure el videoclip, vaig sentir una barreja de sentiments diversos. Primer de tot vaig sentir, quan mostrava que el cantant ballava danses típiques de diverses llocs del món, un sensació d’harmonia i d’unió i pau entre les diverses cultures de respecte mutu entre tots i d’una gran convivència. Va ser un sentiment agradable per mi, era un sentiment positiu.

En canvi, pel que fa a la segona part, ja vaig notar més ràbia i em va fer sentir més tristesa, però a l’hora ganes de reivindicar fets com el racisme o la xenofòbia.

àQue pots explicar? Que saps del qui balla? I del tema? (part racional)

No se gaire a que venia aquest videoclip, però pel poc que ser va ser degut a una pallissa que va patir un amic seu que era un home de color.

Així dons visualitzat les dues parts puc arribar a dir que mostrava un sentiment de rebuig cap a aquells que creen violència i que vol un món unit, sense diferències de races ni de religions.

Tema 13: Centres amb sistema pedagògic propi

La institució escolar és una realització pedagògica, on s'hi troben les bases científiques (neurològiques, psicològiques i sociològiques), on hi ha una inervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i una organització comú (administració, economia, gestió de personal), a més a més de ser en un sistema amb consistència interna i adequació extrena al context on es realitza.
Cal que tinguem presents:
-aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
-marc de la política i legislació en una societat
-necessitats generals dels ciutadans
-necessitats particulars de grups socials o d'alumnes

Model explicatiu de l'aprenentatge com a mediació cultural

Tal com hem explicat en altres temes en el model d'aprenentatge com a mediació cultural és important que el professor tingui en compte quins són els interessos de l'alumne i el seu entorn social i cultural, ja que aquests li donarà moltes pistes a l'hora d'entendre perquè adopta un determinat comportament i no pas un altre davant de certes situacions viscudes. Per això, com a futurs mestres no hem de deixar mai d'observar en l'aula que estem, ja que la bona obseravació ens diu moltes coses sobre l'estat dels nostres alumnes.
A més a més si el professor s'aconsegueix posar en la pell del seu alumne, saben quins progmanes de televisió mira, quines són le sseves aficcions i interessos, és mé senzill de mantenir una bona relació sense tensions entre professors i alumnes. Així doncs l'ambient a l'aula serà tranquil i equilibrat.

Sistemes pedagògics o projectes d'algunes escoles

-->Escola Thau de Sant Cugat
“La nostra escola es considera hereva d’aquells pedagogs renovadors de l’escola activa, a la vegada que som amatents a les teories educatives renovadores actuals que contemplen el coneixement com el resultat de la interacció entre l’alumne i la realitat que l’envolta. A les nostres escoles el nen és cridat a experimentar i a observar per assolir el coneixement, essent, així, agent del seu propi aprenentatge; i és alhora estimulat a ser reflexiu i a desenvolupar i madurar una capacitat crítica i un judici propis, entesos com a fonaments de la seva condició de persona". El nostre estil d’educar (2007)

El projecte educatiu de l’escola es vertebra en quatre principis que són la base dels seus continguts i les seves activitats:

-L’educació en els valors de l’humanisme cristià.
-La pedagogia participativa, integral i personalitzada en l’alumne com a centre del procés d’aprenentatge.
-El català com a llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia.
-L’obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat.

-->Súnior escola d'ESO i Batxillerat
El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors.
A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.
A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El professor a Súnion és, funamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar. aquest procés, gira al voltant de tres eixos:
- el didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
- el pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
- el de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.

-->Institut Sils
L'institut de Sils és la concreció d'un projecte pedagògic planificat a partir d'unes premisses ideològiques i que es posicionen clarament a favor del treball autònom, cooperatiu, integral i del tractament de la diversitat en grups heterogenis.
Partim de la idea que cal atendre els alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni. Entenem l'educació obligatòria com a una formació general per als futurs ciutadans, els quals tendeixin a aprendre de forma autònoma i tendeixin igualment a desenvolupar les capacitats de ser conscients, responsables i creadors respecte a la seva dimensió física, emocional i racional i, tendeixin encara a desenvolupar la col·laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.
El seu currículum es basa en un model de desplegament vertical o per competències i horitzontal en els temes.
Els alumnes dediquen 8 hores setmanals a treballar en projectes. Definim els projectes com “un procés planificat d’activitats en grups cooperatius, centrades en un tema, que parteixen d’un repte (motivació) en vistes a un resultat.”

-->Institut Gabriel Ferrater:
Projecte 1X1: Educat 1x1 és un projecte de la Generalitat de Catalunya per a la implantació de miniordenadors portàtils a les aules i la incorporació de llibres de text digitals en aquests ordinadors. Es tracta de la versió catalana del programa Escola 2.0 . El lema del projecte és: un alumne, un ordinador.
Els objectius del Projecte 1x1 són:
-Potenciar l’ús pedagògic de les Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement, enteses com a substrat imprescindible de qualsevol actuació educativa del segle XXI.
-Subministrar la base per a l’educació de l’alumnat en la “vida en un món connectat”.
-Convertir l’ordinador en l’eina personal de treball de l’alumne/a.
-Substituir progressivament els llibres de text en paper per llibres de text electrònics per a l'alumnat.
Tots els alumnes de 1ESO i 2ESO disposaran d’un ordinador ultraportàtil personal cofinançat pel Departament d’Educació (150€) i les famílies (150€).
Les aules estaran dotades de les tecnologies necessàries per a poder impartir les classes utilitzant llibres i materials en format digital, amb l'ajuda de pissarres digitals.
L’ús de les eines digitals a les aules facilita i potencia el treball de tots, professors i alumnes.
La digitalització de les aules millorarà el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’avaluació i d’organització que es desenvolupen als centres educatius i a l’entorn.

-->Escola Horitzó (Filosofia del Projecte)
L’ensenyament de l’Escola sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complexe en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica. Això exposat ho sintetitzem tot assenyalant els que considerem imprescindibles paràmetres generals, els quals són:

-Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
-La retroalimentació de cada nen.
-Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
-El seu entorn familiar i social.
-El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
-Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

A més a més la seva finalitat és: Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l´edat madurativa i les vivències amb l´entorn i en el temps.

Què són les comunitats d'aprenentatge?

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Els elements pedagògics de les comunitats d'aprenentatge són: el desenvolupament comunitari, l'aprenentatge: centralitat dins el projecte, expectatives positives i optimisme pedagògic i grups interactius dins l'aula.

CEIP Tanit de Santa Coloma de Gramanet, és un exemple de Comunitat d' Aprenentatge actualment.

*Les comunitats d'aprenentatges són una exel·lent manera de posar a la disposició de tot un barri l'educació dels infants que hi creixent, a través de realitzar activitats a l'escola com ara els grups interactius on els alumnes poden estar en contacte amb mares, pares o qualsevol persona que estigui al barri i es vulgui preocupar per l'educació dels infants d'aquest. D'aquesta manera s'acosta l'escola al barri i fer que l'educació sigui responsabilitat de tots els ciutadans.

El projecte Educatiu Institucional o Projecte educatiu de Centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:
1.Anàlisi de context: On som?
2.Trets d'identitat: Qui som?
3. Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4. Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5.Funcionament efectiu. Com ens va?

Programa Aprender en casa (Lo apoya el gobierno de Argentina)

Se acepta en algunos paises com en los USA, en France, pero en España se identifica educación obligatoria con escolarización obligatoria. La Fiscalía persigue los casos de niños no escolarizados... pero cada vez parece más difícil esta tarea.

COMO USAR APRENDRER EN CASA

Aprender en casa presenta información útil para organizar trabajos a distancia con niños, niñas, jóvenes, padres y adultos en situación escolar.

Los materiales provienen de diferentes organismos y programas del Ministerio de Educación, del portal educ.ar y del sitio web del Canal Encuentro. Pueden imprimirse y copiarse o enlazarse en blogs, mails o las páginas web de las escuelas.

En algunos recursos y actividades se proponen tareas grupales y/o colaborativas. Es importante resaltar que las mismas pueden realizarse a partir de crear grupos en forma virtual, mediante la utilización de herramientas colaborativas como mail, blogs o plataformas colaborativas.

àCOMO ESTÁN ORGANIZADOS LOS CONTENIDOS

La organización del sitio Aprender en casa es bastante sencilla. Lo fundamental es entender que los materiales se clasifican en tres grandes grupos:

En la sección Docentes, la información se organiza por colecciones, y en la sección de Alumnos la información se organiza por niveles educativos.

àSUGERENCIAS PARA PRIMÀRIA

En este documento los docentes encontrarán diferentes estrategias para el trabajo extraescolar en el área de tecnología.
Para el 1º ciclo se proponen actividades relacionadas al concepto de trabajo, para el 2º ciclo se propone una actividad de análisis comparativo de diversos envases y empaques, para permitir que comprendan las funciones del envase a partir de relacionar la forma, la resistencia, las posibilidades de manipulación, las características del material y las características del contenido que alberga.
Y para el 3º ciclo el objetivo primordial de la actividad esta centrado en reconocer al control como un elemento distintivo de la actividad tecnológica agrícola.

QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ LLIURE?

És difícil definir, en poques línies, el que representa l’educació lliure. A més, cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres.

Tanmateix, la majoria de projectes se senten identificats amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitat dels adults, no judici, conseqüències lògiques i que ajuden l’infant –en comptes de premis i càstigs extrínsecs--, acompanyament emocional, vivència, amor, etc.

Totes les escoles d’educació lliure acostumen a ser espais poc massificats, amb una ràtio promig d’1 adult/a per a cada 6 o 7 nens i nenes. Això no implica que un adult/a estigui sempre amb un mateix grup de nens i nenes, ni que aquests estiguin sempre en companyia dels mateixos nens i nenes. Ben al contrari, l’agrupament dels nens i nenes es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats.

Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils dels adults/es, i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

XARXA D’ESCOLES LLIURES

La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.

Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.

La Xell té dos grans objectius:

• Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
• Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.

AVANTATGES PER ALS PROJECTES ADHERITS A LA XELL

• Un assessorament inicial i documentació amb els temes més freqüents que són objecte de dubtes i consultes.
• Tenir accés a la informació restringida del web -amb documents sobre la creació de projectes, sobre temes de materials, sobre aspectes pedagògics, etc.- i als blocs interns: comissió de projectes, fòrum entre acompanyants, etc.
• Difusió de les activitats de l’espai educatiu a través de la llista, el web, fires...
• Descomptes a totes les activitats organitzades per la xell.
• Totes les famílies i els acompanyants d’un projecte adherit són sòcies de la Xell, amb els avantatges individuals corresponents.
• Representativitat col·lectiva davant l’administració en els temes legals acordats col·lectivament.

AVANTATGES PER A LES PERSONES ASSOCIADES A LA XELL

• Participar en els òrgans de l’associació: comissions, assemblees, junta, ...
• Obtenir descomptes en les activitats de la XELL: tallers de formació, seminaris,...
• Accés al centre de documentació.
• Possibilitat d'enviar mails a la llista.
• Descomptes en activitats d’altres entitats vinculades amb la xell.
• Possibilitat de fer difusió d'activitats i tallers propis a la llista i al web de la Xell.

Tema 12: Pedagogia com a sistema

La pedagogia és la ciència d'intervanció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.
Així doncs, en la pedagogia hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:
1. Renovació pedagògica (ajustar l'acció als alumnes)
2. Ordenació eduactiva (regulació administrativa)
3. Innovacions educatives (canvis necessaris)

1. Renovació pedagògica

La pedagogia s'ha de renovar, no innovar, si només fem innovació, no va bé perquè hem de tenir en compte el que ha passat.
En la renovació hi ha d'haver una part tradiccional i una part de petits canvis, no podem canviar-ho tot hem de mirar quines coses del passat han funcionat en l'educació i adaptar-les als temps que corren, però no canviar-ho tot.
La feina de la renovació és per part dels docents. Hem d'ensenyar de manera diferent segons cada infant i les etapes històriques en les que estem vivint.

2. Ordenació educativa

En una societat política que lluita per una educació per tots els ciutadants, es diu que s'ha d'ensenyar. L'administració mana massa. Un exemple molt clar, on es pot veure el gran poder de l¡'administració en l'àmbit educatiu és en les les proves d'avaluació de 6è, que presenten un nivell de 4t i 5è, d'aquesta manera poden dir que els resultats han sortit bé, perquè la gent vegis que l'educació a Catalunya no és tan dolenta com diuen.

3. Innovacions educatives

La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.

L'aprenentatge com a mediació cultural

L'educació és un sistema. Està en el sistema social i està aplicat a la comunicació de masses.
Els mestres han de convènçer els infants amb el coneixement i el mitjà per fer-ho és el missatge (Marshall...)
Els professors i els alumnes, han d'estar connectats. Un professor ha de saber que mira el seu alumne a la televisió, per exemple, o per quins àmbients es mou. Perquè si no, no hi ha connexió i no es pot fer una bona feina.
Dins d'una escola, hi ha professors, mestres i alumnes. Els professors planifiquen les classes, però, abans, s'ha de saber com és l'alumne. Treballar segons les aptituts, les capacitats i els interessos dels alumnes, és una manera molt bona d'aconseguir arribar al coneixement dels alumnes.
Tots els professors volen aconseguir l'aprenentatge de l'alumne, per això sabem que el professor ha de processar la informació del món, de l'actualitat i l'ecomonia. I aquest determina el seu comportament a l'aula.
En canvi, l'alumne, l'influeix el que veu i per això té un cert comportament. Per exemple: hi ha molts alumnes de primària que tenen el comportament del personatge Bart Simpson, de la serie The Simpson.
Així doncs com he dit, hi ha d'haver una comunicació entre alumne i professor. El professor ha de saber que mira el seu alumne i connectar amb ell. Hi ha d'haver una interacció bidireccional. Aplicar fora de l'àmbit escolar allò que ha adquirit a l'escola ( i al revès) que li serveixi pel dia a dia, que formi part de la seva cultura.

Els dos motors del sistema són les persones, hi hem de partir d'aquesta premisa en tot moment.
Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.
- Mestres i professors: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.
- L'alumne i l'estudiant: són una unitat psicofísica socicultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pesanament i el sentiment. Nosaltres neixem animals biològics i ens fem aniamls socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.
- Educació emocional: a l'escola no s'hi va per eduacar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.
Tal com es deia en el Catecismo, las facultades especificamente humanas son: la memoria, el entendimiento y voluntat. Però els de gran entendimiento no eduquen la volutat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonamnet com l'emotivitat. Dos aspectes essecials per a contruir una persona amb valors. El 100% ho és tot: podem tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviin. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que tiri endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.
- Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.

Educació ComunicActiva

L'escola activa, és una comunicació de masses. Així doncs, l'escola ComunicActiva és una escola de comunicació de masses telecomunicada ( Teixidó 1992)
Aquesta escola ve de l'Escola Activa de 1889 ( Abbotshome School, UK) i dels 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière de 1913, ja que com podem veure esl 30 punts, són empírics perquè venen d'una altra època. També trobem antecedents en l'Escola Moderna de les tècniques de Freinet de 1921-1966.
Freinet era un humanista que va crear la màquina de càccul. A més feia servir tota la maquinària del seu temps, dissenyant el programari pedagògic.
Avui en dia, hi ha les tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells,Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació) i Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.

Medicació educadora

La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( esteriotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.

Procés educador de la comunicació de masses

El nostre professor Teixidó diu que el processament racional i l'experiència, tot junt diu que dur a expressar-se lliurement, és a dir, tenir criteri, però amb coneixement.
L'adult porta elements raonables i racionals. Per això hem d'educar tant la raó com l'emoció, però ara potser més l'emoció, ja que sembla que als infants d'avui els costi expressar els seus setiments. Els mestres hem d'intentar veure les dues i mai perdre-les de vista.

Corresposabilitat educativa

Com ja hem comentat altres vegades, l'educació dels infants, és responsabilitat de molts agents socials, com poden ser: la famlília, l'escola, i molts més... tota la tribu, tota la ciutat. Per exmple, quan tu vas pel carrer i et creues amb un infant, en aquell moment estàs sent un agent educatiu, la manera que camines, si passes en vermell o en verd un semàfor etc... en tots aquests moments estàs sent un educador dels infants de la societat en la qual vius.
A més avui en dia, hi ha un altre agent molt important en l'educació dels infants, que són els mitjans de comunicació.

Agentes de educación- comunicaciión-cultura

La Institución familiar, tiene la tarea de interacción- ejercitación de la habituación social primaria que se observar mediante los indicadores de seguridad afectiva que proporciona al niño.
La Institución escola tiene la función de estructuración-aprendizaje y personalización i interacción, mediante el interés, la autonomia personal y el desarrollo personal.
Los medios de comunicación tienen la función de actualidad-difusión, socialización primaria y directorio cultural-motivación, mediante el pluralismo y el universalismo.
Los lugares de trabajo y las empresas de producción, tienen la función de habituació- instrucción, mediante la utilidad social.
La instancias del ocio, persiguen la tarea de satisfacción-goce y desarrollo personal, mediante actividades de crecimiento.
Publicidad- consumo, tinene la función de articulación, producción/consumo, mediante consumo efectivo y autoproducción.
A més de totes aquestes també existeix una cultura del temps de lleure, molt important en la societat d'avui en dia.

* Personalment opinó que hem de saber distingir quan un anunci ens agrada perquè creiem que és original, amb el fet d'haver de comprar el producte, ja que una cosa no treu l'altre. Ens pot agradar, però no por això ho hem de consumir. Crec que aquest aspecte s'ha de tenir molt clar i s'ha d'ensenyar als infants perquà ho sàpiguen diferenciar, sense caure en el consumisme.

LLei d'educació de Catalunya 2009

Estableix la carta de compromís educatiu, per ajudar a l'escola i a la família.
Tot i que es creu que falta un pacte amb els mitjans de comunicació, que com ja hem vist, són un gran agent educactiu. S'hauria de fer un pacte social per a la infància, ja que no s'adona que es un dels principals agents educatius de le societats modernes d'avui en dia.
Tots els ciutadans i ciutadanes hem de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància.
Per això en Teixidó ens parla de la ciutat educadora, on hi predominen els prinicipis següents:

1- EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA
-1-
Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d’una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l’exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d’associació a les quals pertanyin.
-2-
La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
-3-
Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.
-4-
Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.
-5-
Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat. El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals.
-6-
Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d’una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col•lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l’impacte educatiu i formatiu d’aquestes desicions.


A més ara podem parlar del treball en xarxa, on els mestres i educadors entre diverses escoles, d'arreu del món fan projecte com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d'escoles verdes (per una millor sostenibilitat), xarxes d'escoles Òmnium, xarxes d'escols Unesco, xarxa d'escoles europea, on fan que els alumnes d'escoles catalanes practiquin l'anglès amb alumnes d'escoles d'Anglaterra o Irlanda.


Faire l'École, faire la classe Philippe Meirieu (Activitat portafoli)

Meirieu nascut el 29 de de novembre de 1949 a Ales, és un investigador i escriptor francès, especialitzat en ciències de l'educació i pedagogia.
Va ser la inspiració per a les reformes educatives (introductor de mòduls a l'escola secunària) Basat en els grans mestres com Rousseau i Freinet, posa de relleu les tensions inherents a l'educació. S'ha contribuït a difondre a França a partir dels principis educatius de la Nova Educació.
- L'Escola: els pricipis d'una educació
1. L'escola no és només un servei, és una institució.
És a dir, que no es tracta de que els professors hagin d'ensenyar perquè és el que els toca fer per professió sinó que és més que tot això, és una qüestió de motivació per part del professor, de vocació d'aquest, al considerar l'escola com una institució formal, i no pas, com una mera empresa de serveis a la societat.
3. La institució escolar no existeix si els seus actors no encarnen, a diari, els principis que l'inspiren.
L'escola no pot ser una institució, si tots els agents implicats no hi participen i hi treballen cada dia per aconseguir que es compelixin tots els seus principis.
10. Per ser un espai públic dedicat a la transferència de coneixements, l'escola ha de suspendre les restriccions de producció, i considerem que és cada vegada més important per "entendre" en lloc d' "èxit"
És a dir, que l'escola no s'ha de veure com un espai, on el més important sigui l'èxit dels resultats dels alumnes que la formen, sinó que ha d'nar més enllà, ha de ser més humana i creure el fet d'adquirir coneixements i d'entendre allò que s'ensenya, de trobar útils els aprenentatges.
-El mestre: les tensions d'una professió
4. Entre la construcció del que els estudiants poden fer i trencar amb la proposta, entre l'ús de "ja existeix" i explorar altres mons i mostrar el resultat de les obertures i de camp obert de possibilitats.
El mestre ha de ser capaç d'anar renovant la seva metodologia segons els temps que corren i el que veuen, els seus alumnes, als mitjans de comunicació. A més sempre ha de pensar la menera més agradable d'adquirir els coneixements als seus alumnes de manera que aquests consegueixin l'interès per aprendre-ho.
8. Entre els grups homogenis i heterogenis, entre l'adaptació a les necessitats individuals i les diferències d'enriquiment, de forma permanent entre els modes de combinacions.
Sempre hi ha tensions en si s'han de fer grups heterogenis, o bé, s'han de fer grups homogenis, però el que s'ha de tenir clar, és que s'ha d'observar molt bé, abans de començar a utilitzar qualsevol mena de classificació, que segons la meva opinió, sempre és un aspecte negatiu en l'eduacació dels infants a les aules escolars, perquè s'està repetint el que es veu en la societat mateixa, i d'aquesta manera fem que els propis alumnes segueixin aquesta segregació en la societat en la qual treballaran.
10. Entre el deure i l'obligació de resultats, de manera col·lectiva proporcionarà indicadors d'èxit.
Només podrem veure reflectit l'èxit a través de l'eficàcia i l'eficiència dels resultats educatius d'una escola. No només d'un dels dos termes, sinó de tots dos en comparació, ja que no és el mateix que una escola en un barri perifèric obtingui uns resultats més baixos però millors que l'any anterior, que una escola al centre d'una gran ciutat que obtingui sempre els millors resultats, ja que els recursos de què disposaràn no seràn els mateixos.
- La classe: els punts de referència per a la pràctica
12. La tasca no és en si mateix l'objecte. És l'objecte que ha de ser avaluat a través de la tasca.
No és que la manera d'ensenyar s'hagi d'avaluar a través de l'alumne, sinó que l'alumne s'ha d'avaluar a través de la manera d'ensenyar. La importància està en la manera d'ensenyar als alumnes, no dels alumnes en qüestió.
14. L'avaluació individual segueix sent la pedra angular de les activitats de classe efectiva. No està dissenyat per posar a cada estudiant en rivalitat amb els altres, sinó per permetre que ell mateix desafiament i superar.
L'avaluació individual és necessària per veure com ha evolucionat l'alumne en qüestió, partint del seu nivell inicial i veien el potencial a on ha arribat. D'aquesta manera no es creen rivalitats entre els altres, perquè no hi ha comparació, sinó que és un aspecte que s'ha de voler millorar el mateix alumne, ell mateix ha de veure la necessitat de superar les seves pròpies marques.
19. La classe, en totes les activitats, és un aprenentatge de la democràcia. S'ha de permetre als estudiants a apendre a ser construït com un col·lectiu, per identificar els objectes dels que legítimament es pot legislar per definir les regles que conté el "bé comú"per aplicar a temps.
S'ha d'esenyar a ser democratics des de les aules, per obtenir una futura societat democràtica i cooperativa, que treballi per millorar el conjunt de la societat i no només l'afavoriment i l'enriquiment dels rics.

Manca la posada en comú de la resta de companys, un com ens reunim concluiré amb els resultats comuns.