domingo, 26 de diciembre de 2010

Tema 12: Pedagogia com a sistema

La pedagogia és la ciència d'intervanció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.
Així doncs, en la pedagogia hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:
1. Renovació pedagògica (ajustar l'acció als alumnes)
2. Ordenació eduactiva (regulació administrativa)
3. Innovacions educatives (canvis necessaris)

1. Renovació pedagògica

La pedagogia s'ha de renovar, no innovar, si només fem innovació, no va bé perquè hem de tenir en compte el que ha passat.
En la renovació hi ha d'haver una part tradiccional i una part de petits canvis, no podem canviar-ho tot hem de mirar quines coses del passat han funcionat en l'educació i adaptar-les als temps que corren, però no canviar-ho tot.
La feina de la renovació és per part dels docents. Hem d'ensenyar de manera diferent segons cada infant i les etapes històriques en les que estem vivint.

2. Ordenació educativa

En una societat política que lluita per una educació per tots els ciutadants, es diu que s'ha d'ensenyar. L'administració mana massa. Un exemple molt clar, on es pot veure el gran poder de l¡'administració en l'àmbit educatiu és en les les proves d'avaluació de 6è, que presenten un nivell de 4t i 5è, d'aquesta manera poden dir que els resultats han sortit bé, perquè la gent vegis que l'educació a Catalunya no és tan dolenta com diuen.

3. Innovacions educatives

La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.

L'aprenentatge com a mediació cultural

L'educació és un sistema. Està en el sistema social i està aplicat a la comunicació de masses.
Els mestres han de convènçer els infants amb el coneixement i el mitjà per fer-ho és el missatge (Marshall...)
Els professors i els alumnes, han d'estar connectats. Un professor ha de saber que mira el seu alumne a la televisió, per exemple, o per quins àmbients es mou. Perquè si no, no hi ha connexió i no es pot fer una bona feina.
Dins d'una escola, hi ha professors, mestres i alumnes. Els professors planifiquen les classes, però, abans, s'ha de saber com és l'alumne. Treballar segons les aptituts, les capacitats i els interessos dels alumnes, és una manera molt bona d'aconseguir arribar al coneixement dels alumnes.
Tots els professors volen aconseguir l'aprenentatge de l'alumne, per això sabem que el professor ha de processar la informació del món, de l'actualitat i l'ecomonia. I aquest determina el seu comportament a l'aula.
En canvi, l'alumne, l'influeix el que veu i per això té un cert comportament. Per exemple: hi ha molts alumnes de primària que tenen el comportament del personatge Bart Simpson, de la serie The Simpson.
Així doncs com he dit, hi ha d'haver una comunicació entre alumne i professor. El professor ha de saber que mira el seu alumne i connectar amb ell. Hi ha d'haver una interacció bidireccional. Aplicar fora de l'àmbit escolar allò que ha adquirit a l'escola ( i al revès) que li serveixi pel dia a dia, que formi part de la seva cultura.

Els dos motors del sistema són les persones, hi hem de partir d'aquesta premisa en tot moment.
Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.
- Mestres i professors: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.
- L'alumne i l'estudiant: són una unitat psicofísica socicultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pesanament i el sentiment. Nosaltres neixem animals biològics i ens fem aniamls socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.
- Educació emocional: a l'escola no s'hi va per eduacar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.
Tal com es deia en el Catecismo, las facultades especificamente humanas son: la memoria, el entendimiento y voluntat. Però els de gran entendimiento no eduquen la volutat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonamnet com l'emotivitat. Dos aspectes essecials per a contruir una persona amb valors. El 100% ho és tot: podem tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviin. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que tiri endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.
- Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.

Educació ComunicActiva

L'escola activa, és una comunicació de masses. Així doncs, l'escola ComunicActiva és una escola de comunicació de masses telecomunicada ( Teixidó 1992)
Aquesta escola ve de l'Escola Activa de 1889 ( Abbotshome School, UK) i dels 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière de 1913, ja que com podem veure esl 30 punts, són empírics perquè venen d'una altra època. També trobem antecedents en l'Escola Moderna de les tècniques de Freinet de 1921-1966.
Freinet era un humanista que va crear la màquina de càccul. A més feia servir tota la maquinària del seu temps, dissenyant el programari pedagògic.
Avui en dia, hi ha les tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells,Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació) i Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.

Medicació educadora

La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( esteriotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.

Procés educador de la comunicació de masses

El nostre professor Teixidó diu que el processament racional i l'experiència, tot junt diu que dur a expressar-se lliurement, és a dir, tenir criteri, però amb coneixement.
L'adult porta elements raonables i racionals. Per això hem d'educar tant la raó com l'emoció, però ara potser més l'emoció, ja que sembla que als infants d'avui els costi expressar els seus setiments. Els mestres hem d'intentar veure les dues i mai perdre-les de vista.

Corresposabilitat educativa

Com ja hem comentat altres vegades, l'educació dels infants, és responsabilitat de molts agents socials, com poden ser: la famlília, l'escola, i molts més... tota la tribu, tota la ciutat. Per exmple, quan tu vas pel carrer i et creues amb un infant, en aquell moment estàs sent un agent educatiu, la manera que camines, si passes en vermell o en verd un semàfor etc... en tots aquests moments estàs sent un educador dels infants de la societat en la qual vius.
A més avui en dia, hi ha un altre agent molt important en l'educació dels infants, que són els mitjans de comunicació.

Agentes de educación- comunicaciión-cultura

La Institución familiar, tiene la tarea de interacción- ejercitación de la habituación social primaria que se observar mediante los indicadores de seguridad afectiva que proporciona al niño.
La Institución escola tiene la función de estructuración-aprendizaje y personalización i interacción, mediante el interés, la autonomia personal y el desarrollo personal.
Los medios de comunicación tienen la función de actualidad-difusión, socialización primaria y directorio cultural-motivación, mediante el pluralismo y el universalismo.
Los lugares de trabajo y las empresas de producción, tienen la función de habituació- instrucción, mediante la utilidad social.
La instancias del ocio, persiguen la tarea de satisfacción-goce y desarrollo personal, mediante actividades de crecimiento.
Publicidad- consumo, tinene la función de articulación, producción/consumo, mediante consumo efectivo y autoproducción.
A més de totes aquestes també existeix una cultura del temps de lleure, molt important en la societat d'avui en dia.

* Personalment opinó que hem de saber distingir quan un anunci ens agrada perquè creiem que és original, amb el fet d'haver de comprar el producte, ja que una cosa no treu l'altre. Ens pot agradar, però no por això ho hem de consumir. Crec que aquest aspecte s'ha de tenir molt clar i s'ha d'ensenyar als infants perquà ho sàpiguen diferenciar, sense caure en el consumisme.

LLei d'educació de Catalunya 2009

Estableix la carta de compromís educatiu, per ajudar a l'escola i a la família.
Tot i que es creu que falta un pacte amb els mitjans de comunicació, que com ja hem vist, són un gran agent educactiu. S'hauria de fer un pacte social per a la infància, ja que no s'adona que es un dels principals agents educatius de le societats modernes d'avui en dia.
Tots els ciutadans i ciutadanes hem de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància.
Per això en Teixidó ens parla de la ciutat educadora, on hi predominen els prinicipis següents:

1- EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA
-1-
Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d’una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l’exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d’associació a les quals pertanyin.
-2-
La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
-3-
Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.
-4-
Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.
-5-
Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat. El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals.
-6-
Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d’una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col•lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l’impacte educatiu i formatiu d’aquestes desicions.


A més ara podem parlar del treball en xarxa, on els mestres i educadors entre diverses escoles, d'arreu del món fan projecte com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d'escoles verdes (per una millor sostenibilitat), xarxes d'escoles Òmnium, xarxes d'escols Unesco, xarxa d'escoles europea, on fan que els alumnes d'escoles catalanes practiquin l'anglès amb alumnes d'escoles d'Anglaterra o Irlanda.


Faire l'École, faire la classe Philippe Meirieu (Activitat portafoli)

Meirieu nascut el 29 de de novembre de 1949 a Ales, és un investigador i escriptor francès, especialitzat en ciències de l'educació i pedagogia.
Va ser la inspiració per a les reformes educatives (introductor de mòduls a l'escola secunària) Basat en els grans mestres com Rousseau i Freinet, posa de relleu les tensions inherents a l'educació. S'ha contribuït a difondre a França a partir dels principis educatius de la Nova Educació.
- L'Escola: els pricipis d'una educació
1. L'escola no és només un servei, és una institució.
És a dir, que no es tracta de que els professors hagin d'ensenyar perquè és el que els toca fer per professió sinó que és més que tot això, és una qüestió de motivació per part del professor, de vocació d'aquest, al considerar l'escola com una institució formal, i no pas, com una mera empresa de serveis a la societat.
3. La institució escolar no existeix si els seus actors no encarnen, a diari, els principis que l'inspiren.
L'escola no pot ser una institució, si tots els agents implicats no hi participen i hi treballen cada dia per aconseguir que es compelixin tots els seus principis.
10. Per ser un espai públic dedicat a la transferència de coneixements, l'escola ha de suspendre les restriccions de producció, i considerem que és cada vegada més important per "entendre" en lloc d' "èxit"
És a dir, que l'escola no s'ha de veure com un espai, on el més important sigui l'èxit dels resultats dels alumnes que la formen, sinó que ha d'nar més enllà, ha de ser més humana i creure el fet d'adquirir coneixements i d'entendre allò que s'ensenya, de trobar útils els aprenentatges.
-El mestre: les tensions d'una professió
4. Entre la construcció del que els estudiants poden fer i trencar amb la proposta, entre l'ús de "ja existeix" i explorar altres mons i mostrar el resultat de les obertures i de camp obert de possibilitats.
El mestre ha de ser capaç d'anar renovant la seva metodologia segons els temps que corren i el que veuen, els seus alumnes, als mitjans de comunicació. A més sempre ha de pensar la menera més agradable d'adquirir els coneixements als seus alumnes de manera que aquests consegueixin l'interès per aprendre-ho.
8. Entre els grups homogenis i heterogenis, entre l'adaptació a les necessitats individuals i les diferències d'enriquiment, de forma permanent entre els modes de combinacions.
Sempre hi ha tensions en si s'han de fer grups heterogenis, o bé, s'han de fer grups homogenis, però el que s'ha de tenir clar, és que s'ha d'observar molt bé, abans de començar a utilitzar qualsevol mena de classificació, que segons la meva opinió, sempre és un aspecte negatiu en l'eduacació dels infants a les aules escolars, perquè s'està repetint el que es veu en la societat mateixa, i d'aquesta manera fem que els propis alumnes segueixin aquesta segregació en la societat en la qual treballaran.
10. Entre el deure i l'obligació de resultats, de manera col·lectiva proporcionarà indicadors d'èxit.
Només podrem veure reflectit l'èxit a través de l'eficàcia i l'eficiència dels resultats educatius d'una escola. No només d'un dels dos termes, sinó de tots dos en comparació, ja que no és el mateix que una escola en un barri perifèric obtingui uns resultats més baixos però millors que l'any anterior, que una escola al centre d'una gran ciutat que obtingui sempre els millors resultats, ja que els recursos de què disposaràn no seràn els mateixos.
- La classe: els punts de referència per a la pràctica
12. La tasca no és en si mateix l'objecte. És l'objecte que ha de ser avaluat a través de la tasca.
No és que la manera d'ensenyar s'hagi d'avaluar a través de l'alumne, sinó que l'alumne s'ha d'avaluar a través de la manera d'ensenyar. La importància està en la manera d'ensenyar als alumnes, no dels alumnes en qüestió.
14. L'avaluació individual segueix sent la pedra angular de les activitats de classe efectiva. No està dissenyat per posar a cada estudiant en rivalitat amb els altres, sinó per permetre que ell mateix desafiament i superar.
L'avaluació individual és necessària per veure com ha evolucionat l'alumne en qüestió, partint del seu nivell inicial i veien el potencial a on ha arribat. D'aquesta manera no es creen rivalitats entre els altres, perquè no hi ha comparació, sinó que és un aspecte que s'ha de voler millorar el mateix alumne, ell mateix ha de veure la necessitat de superar les seves pròpies marques.
19. La classe, en totes les activitats, és un aprenentatge de la democràcia. S'ha de permetre als estudiants a apendre a ser construït com un col·lectiu, per identificar els objectes dels que legítimament es pot legislar per definir les regles que conté el "bé comú"per aplicar a temps.
S'ha d'esenyar a ser democratics des de les aules, per obtenir una futura societat democràtica i cooperativa, que treballi per millorar el conjunt de la societat i no només l'afavoriment i l'enriquiment dels rics.

Manca la posada en comú de la resta de companys, un com ens reunim concluiré amb els resultats comuns.


2 comentarios:

  1. L'escola activa, és una comunicació de masses.
    UN DISBARAT Ja pots coregir-ho! Llegeix bé. MTPp

    ResponderEliminar