Tema 7: Alternatives en educació com a resposta al canvi social

Marshall MacLuhan
Herbert Marshall McLuhan (Edmonton (Canadà), 21 de juliol de 1911 – Toronto, 31 de desembre de 1980) va ser un educador, filòsof i estudiós canadenc.
Professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de les comunicacions, McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme "aldea global" per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.

Amb la famosa frase 'El mitjà és el missatge' (The Medium is The Message), pretén qüestionar el que solem entendre per mitjà i per missatge.
Així com el mitjà és entés com una extensió del cos humà, el missatge no podria ser llavors simplement reduït a 'contingut' o 'informació', perquè d'aquesta manera exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.

Les seves obres més destacades són:
El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu
La Galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...
L'aldea global 1979.
La informació no té fronteres.
Al moment es rep una informació
a tot el planeta. També emocions.
Altra cosa és el coneixement.

A més estudia la història de la civilització.
estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat.

* Marshall amb la seva explicació sobre els mitjans de comunicació, aconsegueix, des del meu punt de vista, demostrar que cada vegada ens comuniquem per mitjans diferents al face to face de tota la vida, fina arribar a extrems en que les noves tecnologies provoquen un comportament asocial (si s'entèn asocial com a les persones que no saben estar en societat físicament, i no pas a través de les xaxes socials existents a internet)que a l'hora són la causa de moltes malalties mentals. Així doncs, opinio que si que es necessari que hi hagi mitjans de comunicació de masses perquè aporten molta informació en llocs on abans no hi arribava i perquè fa que les relacions entre persones de diferents parts del món pugui ser més activa i directe, però sempre s'ha de saber dir prou en el moment just.

Educació i mitjans de comunicació de masses

De la funció global de Hominització a les tres funcions socials:
COMUNICACIÓ-->relació-->informació
EDUCACIÓ-->reproducció-->formació
CULTURA-->nutrició-->coneixement

Aquestes tres funcions socials estan especialitzades en les següents disciplines d'estudi:
COMUNICACIÓ-->informació-->semiòtica, codis i significats
EDUCACIÓ-->formació-->pedagogia, finalitats i mitjans
CULTURA-->coneixement-->mediologia, trasmissions

Durant la trasmissió del missatge, hi ha un procés de mitificació que és la PERCEPCIÓ que és un concepte denotatiu, la SENSACIÓ que és connotatiu i l'EXPRESSIÓ que és un concepte estereotipat.
Ara bé si en la sensació del missatge la persona utilitza la raó crítica, és a dir, el seu propi criteri, o bé, es basa en una experiència compartida, esdevindrà una expressió creativa.

Seymour Papert

Seymour Papert (nascut el 1928) és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo el 1968. És considerat un destacat científic cognitiu, matemàtic i educador.

Aplica les teories de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. Logo és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement.
I pel seu treball amb Piaget és considerat com un dels seus més destacats deixebles (utilitza el constructivisme amb l'ordinador).

Algunes de les seves obres són:
Mindstorms: children, computers, and powerful ideas Desafío a la mente. computadoras y educación, 1981
The connected family: bridging the digital generation gap: Volum 1
La familia conectada. Padres, hijos y computadoras, 1997

A més va ser creador el LOGO (tortuga), lenguatge de programació gràfic
matemàtic, lògic, topogràfic. I col·laborador amb LEGO programat.

Contruir un aprenentatge personal, no acumular dades

Per a oder creat el teu propi pensament, has de contruir un aprenentatge personal:
1 intererès personal-->funcionalitat (motivació)
2 rendiment personal-->eficiència (exigència)
3 nivell d'aprenentatge--> eficàsia (esforç)
4 creativitat d'aprenentatge->optimització (entusiasme)

*Amb aquesta explicació, es veu com els mestres han d'aconseguir que els alumnis tinguin inetrès, ja que l'interès per mi és el principal fonament per a tirar endavant amb els coneixements. No s'han de fer classe memorístiques que a l'hora de la veritat no porten a l'exercitació del raonamnet tan necessària per a obtenir un criteri propi i ser lliures de pensament. Els mestres hem de se capaços de despertar aquest interès als infants, aconseguint una motivació en ells mateixos que els faci eforçar-se per les coses per arribar a conèixer allò que tenen interès per conèixer.

Pedagogia narrativa. d'Homer a Tolstoi: Kieran Egan

Fou pofessor de ciències i d'educació i un gran introductor de l'ensenyamnet de les ciències.

S'anomena pedagogia narartiva perquè agafa la narrativa per ensenyar i ajudar al coneixement. Egan contarsta la visió socialitzadora de l'eduació. Entre Plató i Homer guanya Hommer, en l'eduació, perquè consideren que la narartiva es millor por aprendre que arribar a la veritat del coneixement màxim.

Crea un nova idea en l'educació, a través de tres de velles: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i la idea nova: recapitulació (Vigostski).
A partir d'aquestes tres idees ell crea la recapitulació i explica la comprensió al llarg de la vida de l'adquisició dels coneixements d'un infant. Diu que primer adquireix la mítica, seguit de la romàntica, la filosòfica i finalment la irònica i somàtica.
En la fase somàtica (és donar menjar, cuidar alimentar a un nen quan és un nadó)
En la fase mítica (el nen es creu tot el que li diuen, ha d'experimentar)
En la fase romàntica( l'adolescent es fa preguntes sobre la societat en la que està vivint)
En la fase filosòfica, on l'adolescent ja és adult i comprèn el món filosòfic (a partir dels 16 anys)
En la fase irònica i somàtica, és més entrada l'edat, un persona adulta completament que ha viscut, ha experimentat i entèn i utilitza la ironia de la societat fins que arriba a la vellesa, on ha de tornar a ser cuidat per altres persones com a la primera etapa.

*Els coneixements narratius fan que els coneixements quedin més. (Plató)

Els seus llibres més importants són:
Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15, 1989
The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas Paidós)

La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO

Appendre à être/Learning to be/Aprendre a ser, 1973

Revisió molt nesurada del passat de l'educació a escala Terra. Les competències bàsiques les ha de tenir en compte el professor per saber el que han d'aprendre els infants, però aquest no han de saber a quines competències han d'arribar ell mateixos.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.
Televisió, telecomunicacions, odinador, anàlisi de sistemes(1973)
Humanisme cientific i compromís social.
Cap a la ciutat educativa.

*Coneixer els cartes educadores són importants en qualsevol treball o exàmens. (Teixidó)

Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.

Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula

Es dóna més atenció a les tecnologies que a la pedagogia.
Les noves tecnologies VS els vells mètodes d'ensenyar
El docent que no té cultura tecnològica, que no és usuari de TIC no fa TAC
En equipament tecnològic les escoles són les darreres EDUCAT 1x1
L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.

*L'educació és l'àmbit on s'han incorporat més tard les noves tecnologies, quan hagués hagut de ser en el moment en que la societat ho comença a crear perquè, com he dit en altre ocasions, l'escola ha de seguir la societat perquè l'infant que s'està formant treballarà en aquesta societat. Així doncs, hem d'intentar entre, mestres, famílies i alumnes incoporar les noves tecnologies a les aules i educar els mestres en aquest aspecte, fet que cada vegada s'està produint més a les universitats del país on l'assignatura de les TIC és una de les tantes que hi ha al grau d'educació primària.

TRES IDEAS VIEJAS Y UNA IDEA NUEVA Kieran Egan (Activitat portafolis)

Un cop llegit el text de Egan i realitzat el seminari sobre la nova idea d'educació, arribo a la conclusió que en realitat Rousseau i Plató es comnplementen, ja que un estudiava els metodes i l'altre els objectius de l'eduació. Tot i això es veritat que en comptes d'unir-se i fer una nova idea d'educació per a millor el fracàs actual en el qual estem, podem veure com es separen i Rousseau coincideix més amb Dewey, Decroly i Piaget que creien en una eduació experimental que seguiex les eatpes psicològiques dels infants, i en canvi l'eduació de Plató que era més tradicionalista i creia en l'adquisició dels coneixements on el professor explicava i els alumnes escoltaven asseguts a la cadira. Per a Plató aquesta era la única manera d'arribar a conèixer la veritat.
A més apareix una altre idea d'eduació que és la de Durkeim que veu l'escola com a un agent socialitzador de l'infant, com a un primer contacte amb la societat en la qual ha nacut i en la qual hi treballarà en un futur.
Un cop tenim aquestes tres idees ben estructurades, veig que si agafem una d'elles, les altres caiuen i deixen de tenir sentit. Així doncs, el que diu al text es que a partir de la nova idea de Vygostky podriem crear-ne una de nova que porti a millorar l'eduació actual. Aquesta idea consisteix en identififar la naturalesa de la connexió entre el desenvolupament cultural en el passat i el desenvolupament educatiu en el present. A més creu que uns curriculums i uns mètodes d'ensenyamnet pràctics són clarament adequats per les condicions i els requisits de les societats modernes.
Resumint hem d'observar quines són les necessitats de la nostra societat i a partir de totes les idees esmentades veure quines són més adients per a satisfer aquestes necessitats en els infants d'avui en dia. Sempre hem de tenir present la societat en la qual estem treballant, i fer que els coneixements que aprenguin siguin utils per a la vida qüotidiana.