Tot això gràcies al Sistema escolar de catalunya la LEC del 2009 subsistema del SE d' España LOE 2006, derivat de l'Estatud de Catalunya/2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional : amb membres recusats, membres amb mandat finalitzat, més de tres anys per emetre sentència.
Catalunya surt del sistema escolar, é més un sistema educatius tal com diu la LEC, ja que també té en compte l'educació i la formació en temps de lleiure (esplais) i la carta de compromis educatiu (relació entre famílies i escola).
AUTONOMIA DE CENTRES I RENDIMENT DE COMPTES
autonomia de centres=responsiveness
rendiment de comptes=accountability
1.Quan els centres decideixen ells mateixos tenen autonomia (LEC 90.1)
- Els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.
- En exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.
- L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel.lència de l'activitat educativa.
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
- L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.
- Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.
- En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
1.2.organitzatiu (LEC,98)
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.
- Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92.
- En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
- En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.
1.3. i 1.4. gestió de recursos humans i materials(LEC, 99)
- La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
- a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
- b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
- c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.
- d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
- e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
- El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.
- La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.
-->Avaluació educativa: sistema de valoració:
Sistemes de valoracions (anar de baix a dalt, ja que de dalt a baix és teocràtic de tipus jeràrquic)
-Centre educatiu (últim)
Conjunt del centre educatiu
-Equip professional
Avaluació professionals:Si no partim de l'avaluació d'alumnes no anem en lloc.
Hem de veure, si estan interssats, veure si fan el que poden segons les seves capacitats i el rendiment serà acord amb aquestes i la creativitat.
-Organització
Crear nous horaris, distribució de les assignatures i d'alumnes per classe, desdoblaments, grups heterogenis per les assignatures de llengües i matemàtiques.
-Ensenyament-aprenentatge
Abans quedava l'ensenyament, ara també queda l'aprenentatge.
-Grup- classe
A partir dels interessos, que volen aprendre, de que tenen curiositat.
Els que tenen gust per la materia treuran més nota, però no perquè vulgui treure més nota, sinó perquè tindran la necessitat de conèixer més d'aquell tema i tindran interès.
Abans només era ensenyament, ara també queda aprenentatge.
-Alumne:
Tenir en compte: 1.interès, 2.rendiment, 3.nivell i 4.creativitat (primer)
-->Avaluació del centre
-Interna: autoavaluació gent dins del centre educatiu.
-Externa tècnica: no deixen de tenir en compte la interna, però, són persones de fora com els inspectors que tenen certs protocols.
-Social: són els pares, que no saben el que s'espera de l'aprenentatge s'ha de saber com valoren ells, l'eduació. També han de deonar la seva opinió.
-Externa: és l'escola Activa d'Educació Pedagògica. Un exemple que ens va posar el professor Teixidó és que al Carmel els pares no saben que aquesta educació era tan moderna, ells volien que els seus fills surtin de l'escola sabent tots els rius de memòria. No entenen que saber buscar la informació és allò realment positiu, ja que al final sabien llegir mapes i buscar en enciclopèdies.
*Al consell escolar és l'organ institucional on es veu si els resultats funcionen o no.
-->Avaluació de sistema
Són proves estandaritzades, mostres, qüestionaris que mostren els resultats del sistema educatiu.
EXPPLICACIÓ DELS DOS MODELS D'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU (AP)
- Modelo integral de evaluación de la calidad del sistema educativo, Castillejo (1988)
Dins aquest model podem veure com, fins ara el consell superior era qui feia l'avalució i a partir d'ara, el patró i el model de referència serà com si fos una empresa de serveis segons el professor Casillejo.
A partir d'un determinat macro analisis del sistema educatiu, detecta parts del micro analisi de la classe d'un centre educatiu.
Veiem com l'entrada és dels alumnes i la sortida són els seus resultats després de passar pel sistema educatiu i de tota la organització interna del centre en concret.
L'avaluació és la part de l'anàlisi des del punt de vista de la part legal, organitzativa de l'espai i els recursos tant econòmics com humans.
La relació entre tots aquest elements és el que provoca una eficàcia i una eficiència millors o pitjors.
L'eficàcia= resultats/ objectius--> és el producte que ha de complir els objectius de l'inici del procés i s'han de comparar amb els resultats de les altres escoles.
L'eficiència= resultats/recursos-->és el valor afegit de l'escola. Per exemple: treure els resultats més baixos, però partien d'uns nivells inicials més baixos i han evolucionat més que altres centres que partien de nivells més elevats i no s'ha vist tanta evolució.
- Modelo EFQM
Aquest model s'explica a través de punts.
Sobre 100 punts, el 50% és el valor dels procesos i l'altre 50% és el valor dels resultats.
Dins el procés hi tenim el lideratge valorat amb un 10%, els processos en general valorats amb un 14% , les persones que hi treballen amb un 9%, les polítiques i les estratègies valorades amb un 8% i els recursos i aliances amb un 9%.
Pel que fa a la part de resultats del 50%, en tenim un 9% del resultats de les persones que hi treballen, un 20% dels resultats amb els clients (alumnes), un 6% de resultats de la societat en general, i un 15% de resultats clau.
Com podem veure tot va encarat cap els resultats, però per això cal que la innovació i l'aprenentatge comencin pels agenst facilitadors i el lideratge, segons el model EFQM.
*Sempre s'ha d'avaluar analitzant variables o indicadors de:
Entrada: context, recursos/ inversions
Procés: sevei, gestió/direcció, agents
Producte:resultats, beneficiaris/grups d'interès
España
1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa
Catalunya
1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14
*Personalment crec que el model que té més sentit utilitzar al sistema educatiu d'avui en dia és el de EFQM ja que posa el mateix interès en la metodologia per aconseguir els resultats desitjats que en els resulatst en si. A més intenta crear un espai adequat i que tant els mestres com els mateixos alumnes es sentin bé en el centre escolar en qüestió.
Avaluació als alumnes de sisè curs de l'Educació Primària 2010 (Activitats portafolis)
La conclusió a la que vam arribar un cop vam posar en comú la intrepretació de les gràfiques que ens va proporcionar el professor Teixidó, van ser les següents:
-Matemàtiques: en global a disminuit el nivell, d'un 78% de mitjana a un 78,2%. En canvi, ha pujat per numeració i càlcul i espai, forma i mesura , però a baixat en relacions i canvi.
Veiem també que si el nivell socioeconòmic del centre és més elevat, la mitjana puja. També veiem que la privada té més mitjana 83,3 %(+o,6), per contra en la pública hi ha més alumnes amb rendiment baix que alt.
- Llengua catalana: en global el nivell alt i el baix han augmentat i el mig ha disminuit. L'any 2010 ha baixat respecte l'any 2009 que era de 76,9% i ara és de 73,7%. Ha baixat la comprensió lectora i l'expressió escrita s'ha quedat igual 68,9%.
El nivell socioeconòmic més alt, té la mitjana més alta 78,5%, i quasi la meitat de la població amb un nivell socioeconòmic baix presenta un rendiment baix. Per contra hi ha doble de rendiment alt en el nivell elevat. Un fet curiós que hem pogut comprovar és que en la concertada hi ha un nivell més elevat que en la pública, tot i que en la privada hi ha menys baixos resultats i més resultats mitjans.
- Llengua castellana: en global respecte l'any passat ha augmentat el nivell alt i el nivell baix, i ha disminuit la població de nivell mig, sobretot el nivell de comprensió escrita i expressió oral.
Pel que fa als resultats pel nivell socioeconòmic alt, alts resultats, un 76,1% de mitjana. Per tant, en la privada més alts resultats, seguida de la concertada.
-Llengua anglesa: hi ha molta diferència de resultats depenent del nivell socioecònomic. On el rendiment és molt bo,en les persones d'un nivell econòmic alt, ja que podem pensar que van a acadèmies d'anglès privades. Així doncs, veiem que en la privada quasi no hi ha nivell baix, ja que el 80% té un nivell alt.
- Francés: molt poques persones tenen un nivell alt (23,50%) i mitja és el que més (49,00%).
l'any 2010 més gent té el nivell baix, però també el nivill alt (25%).
Pacte Nacional per a l'Educació de Catalunya (Activitat portafolis individual)
Acords relatius famílies i educació
-->Principis
La família ha d'educar eals fills, l'escola és un complement, però mai no ho substituirà. La relació de reforç per l'alumne entre la família i l'escola.
- Disminució individual de la participació de les famílies a l'escola
>Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius.
>Govern creu, en la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials de tots els centres oúblics educatius.
>Participació i corresposabilitat de famílies i els seus drets a saber com funciona el centre.
> Compromís de les famílies amb l'escola. Obligació famílies a donar suport necessitats fills, filles. L'escola també ha d'ajudar a les famílies en complir deures.
> Respectar PEC encara que no ho comparteixi.
>Compatibilitat activitat laboral amb obligacions educatives de les famílies. Permisos laborals pels treballadors amb fills i filles en edat escolar.
-Dimensió col·lectiva particpació famílies a l'escola: associació de mares i pares d'alumnes.
> Reconeixement AMPA com a associació d'utilitat pública. La llei catalana d'educació de govern promourà mesures fiscals i de suport de la seva tasca.
>Incloure grau participació AMPA en l'avaluació de centre educatius.
>Establiment de canals estables d'interlocució entre federacions AMPA i Administració educativa. Un responsable d'aquestes relacions assignat pel Departament d'Educació.
>Suport i assessorament de les activitats formatives organitzades per les federacions d'AMPA. departament d'educació dóna suport, especialment Escoles de Pares.
> Formació específica pel professorat per millorar les relacions amb les famílies.
Relació LEC amb la regulació Pacte Nacional de Catalunya
Artícle 20
-Carta de compromís educatiu: carta signada pels professionals de l'educació i les famílies on s'expresa objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte al desenvolupament de les activiatst educatives.
-Potenciar educació fills en les famílies. I han de complir principis de la carta.
Artícle 25. Participació famílies procés educatiu
- Tenen dret a rebre informació de projectes educatius de caràcter propi del centre, serveis que afavoreix al centre i caraterístiques que té, carta de compromís educatiu, coresposabilització famílies, normes organització i funcionament centres, activitats complementàries (caràcter voluntari), programació anual de centre, beques i ajuts a domicili.
- Dret a rebre informació de l'evolució dels fills, mitjançant tutories.
- Respectar P.E i caràcter propi i dret i deure de participar en l'educació dels fills.
- Govern promoure mesures facilitadores perquè pares vagin reunions escolars i tutories.
Artícle 26
- Finalitat essencial de facilitar la participació de mares i pares activitats centre.
- AMPA pot ser declarada com a utilitat pública.
Artícle 27: Suport formatiu famílies
- Formació per implicar famílies en l'educació dels fills.
-Govern ha de promoure intercanvi d'experiències sobre estratègies amb què les famílies eduquen llurs fills.
Artícle 91: Projecte educatiu
- Relació entre entorn social i projectes educatius territorials.
- Valorar caraterístiques socials, culturals context escolar i necessitat educativa alumne.
- PE ha de contenir: criteris organització pedagògica, indicadors de progrés pertinent, desenvolupament curriculum, criteris defineixen organitzativa pròpia, projectes lingüístics, caràcter del propi centre.
- Disposició tots membres comunitat educativa.
Analizi PEC, del CEIP Riera de Ribes i confrotació PNEC Catalunya i normativa legal
- Relació famílies participació en activitats sistemàtiques i qüotidianes de l'aula.
- Col·laboració en l'aula en racons, projectes, tallers...
- AMPA convoca periòdicament l'assemblea (regida per la junta) per tractar tant aspectes ordinàris com extraordinàris, si és el cas. Cada trimestr, la junta, també es troba amb l'Equip Directiu per compartir qüestions més rellevants treballades des de l'assemblea, així com les qüestions més relevants de la dinàmica general del centre.
La Qualitat de l'educació. Preocupació i retòrica de Martí Teixidó (Activitat portafolis)
Aquest article, escrit pel professor Teixidó, ens explica què és la qualitat de l'ensenyament i de com ha d'anar canviant aquest concepte al llarg del temps mirat des de diferents punts de vista d'una mateixa societat.
Ens diu que primerament es considerava que una bona qualitat està en la quantitat de persones que arriben a l'ensenyament i en la durada més llarga dels estudis obligatoris, ja que volien aconseguir un ensenyament bàsic més ampli per tothom i que l'educació obligatòria fos durant més anys com dicta la LOGSE 2000(1o anys educació obligatòria).Moviment rehivindicat per moviments obrers s. XIX i XX.
Com que veuen que no milloren els resultats, donen la culpa als baixos nivells de coneixements per part dels mestres i professors, ja que la es veu que la despesa d'educació ha augmentat i el nombre d'alumnes i el temps d'ensenyament, però els resultats segueixen estancats. No hi ha un justificació d'aquest dèficit públic.
D'aquest tema n'opinen pares, professors, mestres i polítics. A la pràctica tots som responsables, ja que els profesors només parlen de la seva eperiència i no analitzen el problema de fons, sense una base de ciència pedagògica. Els pares porten els fills a l'escola perquè els altres els eduquin perquè ells, diuen, que no tenen el temps suficient.
Per altra banda els mestres fan el que diu l'Administració i els pares són els que menys han evolucionat, però tampoc hi ha una orientació dels pares per part de professionals.
A partit d'aquesta situació van sortir diverses visions. La primera és la de l'informe Coleman que deia que la variable ambiental de la família sónj aspectes més formals determinats en el nivell i resultats academics dels alumnes. En canvi, Ronald Edmonds diu que els resultats d'un alumne depenen més de l'escola on va que de la família on ha nascut, perquè una educació sigui de qualitat ha de constar de 4 criteris. funcionalitat, eficiència, eficàcia i optimització. Tots en la seva proporció justa donan una bona qualitat en l'educació.
Així doncs, Un aspecte molt important és que els professors han de mostrar als alumnes que aquells coneixements són útils per ells, han de despertar l'interès en ells, d'aquesta manera s'ha de donar més importància a les llengües, els professors s'han de formar en aquest àmbit. I han d'aconseguir que els alumnes aprenguin a saber trobar la informació, no ha memoritzar-ho tot. Així doncs, hi ha dh'aver un canvi de concepte en el fet que no ha de ser important treure nota, sinó comprendre els coneixements. L'escola actual ha de ser personalitzadora i creativa i orientar a tothom, sense necessitat de fer exàmens de selectivitat per entrar a una carrera universitària.
Per últim m'agaradaria acabar amb una frase extreta del text que diu així: "la qualitat de l'ensenyament no depèn de la llei que la regula, sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar. "
T10 Feina completa, elaborada. MTPp
ResponderEliminar