Tema 11: Escola Inclusiva i de qualitat

Avui en dia l'Administració no hauria de donar tanta normativa pels centres educatius, ja que aquests haurien de poder organitzar-se interiorment amb més autonomia de la que disposen en aquests moments.
En l'escola de la societat occidental l'educació obligatòria té un nivell fluix, i hi viu el fracàs escolar. Tot i que també, cal definir amb excactitut el concepte de fracàs escolar, aquest el podríem definir com a aquells alumnes que tenint la capacitat, el sistema educatiu no els ha sabut motivar a seguir els estudis obligatoris, que en aquest cas és un 20%. En canvi, podríem dir que no són fracàs escolar, aquells alumnes que tenint una discapacitat o una dificultats d'aprenentatge no aconseguiexen treure's els estudis obligatoris.
Per a tots aquests alumnes que tenen dificutats d'aprenentatge existeix el concepte d'escola inclusiva que no és el mateix que educació especial, ja que el terme inclusiva, engloba a tothom, sigui o no sigui discapacitat, sense excloure a ningú.

Escola inclusiva

L'escola inclusiva, és una escola que atent a la diversitat, ja sigui per altes capacitats, per discapacitats, per debilitats, o bé per alteracions de conducte (hiperactivitat, trastorns de personalitat)
Per tots els alumnes que presenten aquestes caraterístiques al llarg de la història del sistema educatiu han anat millorant, van començar amb escoles d'educació especial (EE), que encara existeixen avui en dia per aquells alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no poden seguir les classe en una escola ordinària. Però a més avui en dia hi ha molts dels alumnes amb NEE que poden estar en un centre ordinària gràcies a les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE) que exiteixen en moltes esoles ordinàries on dins d'aquestes tenen una petota unitat de usn 5 o 6 nens que reben una especial atenció, compartint moltes hores amb la resta de companys del centre.
Per a poder aconseguir el que he explicat anteriorment, és necessari un formació dels mestres molt més amplia amb pedagogia terapèutica, neurologia pediàtrica, paidopsicologia o paidopsiquiatria. Així doncs, es demanen mestres amb un coneixement pedagògic, de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil, ja que avui en dia no és així i es creu que més del 50% de la formació dels mestres hauria de ser amb d'aquestes especialitzacions.

Elements que afavoreixen la inlcusió

Pel que fa als estudiants amb discpacitats, l'EAP, l'equip d'assessorament psicopedagogic, és el professional que fa la valoració de s'hi l'alumne, al qual els mestres han notat certes difucultats d'aprenentatge, ha d'anar a un centre d'educació especial (CEE), si necessita l'ajuda d'una vetlladora per a seguir les classes en la mateixa escola ordinària, o bé s'hi hauria de fer una esolcrització compartida, anant a un CEE als matins i a les tardes seguir en el centre ordinari, o bé dos dies en un i tres en l'altre.

Pel que fa als estudiants amb altes capacitats, també cal afavorir en les seves relacions interpersonals i en la seva emotivitat, que moltes vegades és un dels àmbits on hi tenen més dificultats. Així doncs, no en treiem res de passar-los de curs, sinó que hem d'intentar que estiguin bé amb ells mateixos i amb la relació amb la resta de companys de l'aula.

*Hem de tenir en compte els pedagogs dels altres temps i veure quines eren les tècniques que utilitzaven ells, per comparar-les amb els temps que corren i renovar algunes de les tècniques que han quedat antiquades. Tot i això podem treure molt de Frenet com els treballs cooperatius i de Decroly com el tracte dels "anomals" com ell anomenava els alumnes amb alguna mena de discapacitat.

Educació Especial ( NEE), (CEE), (SEE o USEE)

S'ha de diferenciar entre educació individualitzada i educació personalitzada per a aquells alumnes amb difucultats d'aprenentatge, ja que l'educació individualitzada, és per tothom igual però cadascú fa el seu mateix, tots al mateix temps, és automàtic.
En canvi, l'educació personalitzada, és que cadascú va al seu ritme, segons les capacitats de cadscú.

Pedagogia terapèutica (Molt més important que l'educació especial)

És un sistema organitzat cientificament per desenvolupar capacitats dels joves. També composa capacitats per part del coneixement de la salut mental, com la neurologia pediàtrica i la psiquiatria.
Aquests professionals fan una gran feina a les escoles d'educació especial perquè té un enllaç directe amb els metges. A més també aniria bé que estigués en les escolaes ordinàries per millorar encara més l'educació inclusiva d'aquests alumnes.

*Com a experiència personal en l'àmbit de l'educació especial per la feina que realitzo com monitora de menjador d'una escola d'educació especial de Sabadell, m'agradaria comentar que haurien de posar moltes més ajudes a les escoles ordinàries perquè hi ha molts infants a les escoles d'educació especial que podríen seguir un escolarització ordinària totalment, però amb l'ajuda d'una vetlladora o d'una mestre d'educació especial dins l'aula d'una escola ordinària. Crec que s'han de millorar molt més aquests servei, perquè entre tots hem de fer que la inclusió sigui real a les aules i que tots els infants amb NEE rebin ajudes de professionals de l'àmbit de l'educació especial, però amb col·laboració amb la resta de professionals de l'àmbit educatiu, perquè al cap hi ha la fi, la societat és heterogenia, i els infants des de petits han d'aprendre que és una realitat latent en tota societat i d'aquesta manera farà agafar consciència de que aquests alumnes necessiten sentir-se part de la societat en la que viuen i necesiten sentir-se útils i no marginats per ser diferents, quan no hi ha ni una persona igual al món.
Així doncs, nosaltres com a futurs professionls de l'àmbit docent, hem de lluitar i fer entendre a la societat que són part d'aaquesta i que entre tots la formem. d

Ensenyament plurilingüe

La realitat lingüística en les escoles catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Español, així doncs hi ha un bilingüisme palpable en l'àmbit educatiu, com també hi és pressent als carrers de les diverses ciutats de Catalunya.
la llengua materna, és la llengua amb la que t'han abraçat, amb la que t'han parlat quan estaves al brassol. Primer s'pren aquesta llengua, després s'hi introdueix la del país on vius quan vas a l'escola i, tot i que la principi hi ha una barreja considerable entre les dues llengües, finalment, podem dir que queden perfecteamnet separades, aconseguint un bilingüisme en la persona que aconseguiex escriure i parlar les dues llengües sense traduir d'una a l'atra.

En l'àmbit educatiu, com ja he comentat, aquest aspecte també es veu reflectit, ja que si en un país es parlen dueso més llengües, els pares volen que els seus fills estudiin amb la seva, és a dir, amb la llengua materna. En alguns països com Alemanya, els pares poden demanar a l'escola que facin una educació complementaria al seus fills en la llengua dels seus pares, però les classes en horari lectiu seràn en l'idioma oficial del país.
Podríem definir llengua materna, com a aquella llengua personal, més la llengua del país on vius.
En el cas de C atalunya, a les escoles els alumnes aprènen tant el català (llengua vehicular) com el Castellà, ja que a Catalunya és necessari que els alumnes sàpiguen parlar les dues llengües, perquè si no, pateixen el problema de la no competència lingüística a l'hora de treballar.

Tot això es pot veure reflectit en el Projecte lingüístic de la LEC del 2009.

-->Projecte lingüístic

Article 14

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Article 15

Programes d'immersió lingüística

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.

2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

Article 16

El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.

2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.

3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.

5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

Més informació, clica a aquí

Servei de llengües

Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístics com: EuroComRom, Euromania , Lingumón i molts més, per ajudar a aquelles persones que fa poc temps que són aquí o que volen aprendre altres llengües poden fer-ho de manera molt pràctica. A més es millora l'interès per les llengües, ja que els infants com més llengües coneguin molt millor. A Catalunya tothom ha de conèixer el Català i el Castellà, però quan abans millor se li ha d'incorporar una trecera llengua estrangera, perquè els infants tenen facilitat en adquirir llengües com més petits són.

Escolarització de fills de treballadors migrants

Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.
Els serveis són els següents: alumnat nouvingut, llengua i cohesió LiC o LiCS, aules d'acollida, espais de benvinguda, centre acollidor, plans educatius d'entorn.

Papel de la memoria en el aprendizaje de las lenguas (Activitat Portafolis)

Segons el professor catedràtic de psicobiologia de la UAB, Ignacio Morgano en el video que tot següit em disposo a comentar, diu que segons l'aprenentatge que vulguis fer has d'utilitzar una classe de memoria o bé una altra.
Ignacio diu que l'aprenentatge i la memòria, són processos biològics.
Hi ha memòria implícita i explícita. La memòria implícita, és la del coneixement conscient com els hàbits. Són coses que costen d'adquirir però un cop les hem adquirit ens costen molt d'oblidar.
En canvi, la memòria explícita, és la memòria episòdica. És a dir, allò que ens ha passat que recordem, informació semàntica...és una memòria més flexible, ja que ho recordem de maneres diferents amb el pas del temps.
Així doncs, podem dir que quan aprenem una llengua, és més útil la memòria implícita. Apren's una llengua quan no penses en la llengua que has après quan la parles. És a dir, no penses en els fonaments d'aquesta. És una cosa àgil ràpida . Per tant per aprendre llengües millor la implícita, tot i que abans has hagut d'utilitzar la memòria explícita, quan aprenies la llengua en qüestió. Però la llengua no la acabem de saber bé del tot fins que no passa a formar part del mecanisme de la memòria implícita.
La memòria implicita és molt propensa a predisposicions biològiques, és a dir, cada persona neix amb més capacitat en un hàbit que en altres.
La instal·lació de les llengües maternes és fa, en parts del cervell concretes lluny de les que aprens al llarg de la vida. Com més temps passa d'un aprenentatge de la llengua a l'altra, s'instal·len en diferents llocs. Si està al mateix lloc és que s'aprèn al mateix moment, i forma part del mateix recurs cel·lular. Així doncs com menys edat tingui una persona més facilitat tindrà per aprendre les llengües i recordar-les perquè estaran en el mateix lloc del cervell.
Ignacio, diu que les llengües s'haurien d'aprendre a l'hora, a parvular-hi haurien d'utilitzar més d'una llengua quan expliquen un conte, per exemple.