La pedagogia és la ciència d'intervanció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.
Així doncs, en la pedagogia hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:
1. Renovació pedagògica (ajustar l'acció als alumnes)
2. Ordenació eduactiva (regulació administrativa)
3. Innovacions educatives (canvis necessaris)
1. Renovació pedagògica
La pedagogia s'ha de renovar, no innovar, si només fem innovació, no va bé perquè hem de tenir en compte el que ha passat.
En la renovació hi ha d'haver una part tradiccional i una part de petits canvis, no podem canviar-ho tot hem de mirar quines coses del passat han funcionat en l'educació i adaptar-les als temps que corren, però no canviar-ho tot.
La feina de la renovació és per part dels docents. Hem d'ensenyar de manera diferent segons cada infant i les etapes històriques en les que estem vivint.
2. Ordenació educativa
En una societat política que lluita per una educació per tots els ciutadants, es diu que s'ha d'ensenyar. L'administració mana massa. Un exemple molt clar, on es pot veure el gran poder de l¡'administració en l'àmbit educatiu és en les les proves d'avaluació de 6è, que presenten un nivell de 4t i 5è, d'aquesta manera poden dir que els resultats han sortit bé, perquè la gent vegis que l'educació a Catalunya no és tan dolenta com diuen.
3. Innovacions educatives
La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.
L'aprenentatge com a mediació cultural
L'educació és un sistema. Està en el sistema social i està aplicat a la comunicació de masses.
Els mestres han de convènçer els infants amb el coneixement i el mitjà per fer-ho és el missatge (Marshall...)
Els professors i els alumnes, han d'estar connectats. Un professor ha de saber que mira el seu alumne a la televisió, per exemple, o per quins àmbients es mou. Perquè si no, no hi ha connexió i no es pot fer una bona feina.
Dins d'una escola, hi ha professors, mestres i alumnes. Els professors planifiquen les classes, però, abans, s'ha de saber com és l'alumne. Treballar segons les aptituts, les capacitats i els interessos dels alumnes, és una manera molt bona d'aconseguir arribar al coneixement dels alumnes.
Tots els professors volen aconseguir l'aprenentatge de l'alumne, per això sabem que el professor ha de processar la informació del món, de l'actualitat i l'ecomonia. I aquest determina el seu comportament a l'aula.
En canvi, l'alumne, l'influeix el que veu i per això té un cert comportament. Per exemple: hi ha molts alumnes de primària que tenen el comportament del personatge Bart Simpson, de la serie The Simpson.
Així doncs com he dit, hi ha d'haver una comunicació entre alumne i professor. El professor ha de saber que mira el seu alumne i connectar amb ell. Hi ha d'haver una interacció bidireccional. Aplicar fora de l'àmbit escolar allò que ha adquirit a l'escola ( i al revès) que li serveixi pel dia a dia, que formi part de la seva cultura.
Els dos motors del sistema són les persones, hi hem de partir d'aquesta premisa en tot moment.
Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.
- Mestres i professors: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.
- L'alumne i l'estudiant: són una unitat psicofísica socicultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pesanament i el sentiment. Nosaltres neixem animals biològics i ens fem aniamls socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.
- Educació emocional: a l'escola no s'hi va per eduacar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.
Tal com es deia en el Catecismo, las facultades especificamente humanas son: la memoria, el entendimiento y voluntat. Però els de gran entendimiento no eduquen la volutat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonamnet com l'emotivitat. Dos aspectes essecials per a contruir una persona amb valors. El 100% ho és tot: podem tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviin. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que tiri endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.
- Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.
Educació ComunicActiva
L'escola activa, és una comunicació de masses. Així doncs, l'escola ComunicActiva és una escola de comunicació de masses telecomunicada ( Teixidó 1992)
Aquesta escola ve de l'Escola Activa de 1889 ( Abbotshome School, UK) i dels 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière de 1913, ja que com podem veure esl 30 punts, són empírics perquè venen d'una altra època. També trobem antecedents en l'Escola Moderna de les tècniques de Freinet de 1921-1966.
Freinet era un humanista que va crear la màquina de càccul. A més feia servir tota la maquinària del seu temps, dissenyant el programari pedagògic.
Avui en dia, hi ha les tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells,Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació) i Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.
Medicació educadora
La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( esteriotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.
Procés educador de la comunicació de masses
El nostre professor Teixidó diu que el processament racional i l'experiència, tot junt diu que dur a expressar-se lliurement, és a dir, tenir criteri, però amb coneixement.
L'adult porta elements raonables i racionals. Per això hem d'educar tant la raó com l'emoció, però ara potser més l'emoció, ja que sembla que als infants d'avui els costi expressar els seus setiments. Els mestres hem d'intentar veure les dues i mai perdre-les de vista.
Corresposabilitat educativa
Com ja hem comentat altres vegades, l'educació dels infants, és responsabilitat de molts agents socials, com poden ser: la famlília, l'escola, i molts més... tota la tribu, tota la ciutat. Per exmple, quan tu vas pel carrer i et creues amb un infant, en aquell moment estàs sent un agent educatiu, la manera que camines, si passes en vermell o en verd un semàfor etc... en tots aquests moments estàs sent un educador dels infants de la societat en la qual vius.
A més avui en dia, hi ha un altre agent molt important en l'educació dels infants, que són els mitjans de comunicació.
Agentes de educación- comunicaciión-cultura
La Institución familiar, tiene la tarea de interacción- ejercitación de la habituación social primaria que se observar mediante los indicadores de seguridad afectiva que proporciona al niño.
La Institución escola tiene la función de estructuración-aprendizaje y personalización i interacción, mediante el interés, la autonomia personal y el desarrollo personal.
Los medios de comunicación tienen la función de actualidad-difusión, socialización primaria y directorio cultural-motivación, mediante el pluralismo y el universalismo.
Los lugares de trabajo y las empresas de producción, tienen la función de habituació- instrucción, mediante la utilidad social.
La instancias del ocio, persiguen la tarea de satisfacción-goce y desarrollo personal, mediante actividades de crecimiento.
Publicidad- consumo, tinene la función de articulación, producción/consumo, mediante consumo efectivo y autoproducción.
A més de totes aquestes també existeix una cultura del temps de lleure, molt important en la societat d'avui en dia.
* Personalment opinó que hem de saber distingir quan un anunci ens agrada perquè creiem que és original, amb el fet d'haver de comprar el producte, ja que una cosa no treu l'altre. Ens pot agradar, però no por això ho hem de consumir. Crec que aquest aspecte s'ha de tenir molt clar i s'ha d'ensenyar als infants perquà ho sàpiguen diferenciar, sense caure en el consumisme.
LLei d'educació de Catalunya 2009
Estableix la carta de compromís educatiu, per ajudar a l'escola i a la família.
Tot i que es creu que falta un pacte amb els mitjans de comunicació, que com ja hem vist, són un gran agent educactiu. S'hauria de fer un pacte social per a la infància, ja que no s'adona que es un dels principals agents educatius de le societats modernes d'avui en dia.
Tots els ciutadans i ciutadanes hem de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància.
Per això en Teixidó ens parla de la ciutat educadora, on hi predominen els prinicipis següents:
1- EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA
-1-
Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d’una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l’exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d’associació a les quals pertanyin.
-2-
La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
-3-
Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.
-4-
Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.
-5-
Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat. El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals.
-6-
Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d’una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col•lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l’impacte educatiu i formatiu d’aquestes desicions.
A més ara podem parlar del treball en xarxa, on els mestres i educadors entre diverses escoles, d'arreu del món fan projecte com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d'escoles verdes (per una millor sostenibilitat), xarxes d'escoles Òmnium, xarxes d'escols Unesco, xarxa d'escoles europea, on fan que els alumnes d'escoles catalanes practiquin l'anglès amb alumnes d'escoles d'Anglaterra o Irlanda.
Faire l'École, faire la classe Philippe Meirieu (Activitat portafoli)
Meirieu nascut el 29 de de novembre de 1949 a Ales, és un investigador i escriptor francès, especialitzat en ciències de l'educació i pedagogia.
Va ser la inspiració per a les reformes educatives (introductor de mòduls a l'escola secunària) Basat en els grans mestres com Rousseau i Freinet, posa de relleu les tensions inherents a l'educació. S'ha contribuït a difondre a França a partir dels principis educatius de la Nova Educació.
- L'Escola: els pricipis d'una educació
1. L'escola no és només un servei, és una institució.
És a dir, que no es tracta de que els professors hagin d'ensenyar perquè és el que els toca fer per professió sinó que és més que tot això, és una qüestió de motivació per part del professor, de vocació d'aquest, al considerar l'escola com una institució formal, i no pas, com una mera empresa de serveis a la societat.
3. La institució escolar no existeix si els seus actors no encarnen, a diari, els principis que l'inspiren.
L'escola no pot ser una institució, si tots els agents implicats no hi participen i hi treballen cada dia per aconseguir que es compelixin tots els seus principis.
10. Per ser un espai públic dedicat a la transferència de coneixements, l'escola ha de suspendre les restriccions de producció, i considerem que és cada vegada més important per "entendre" en lloc d' "èxit"
És a dir, que l'escola no s'ha de veure com un espai, on el més important sigui l'èxit dels resultats dels alumnes que la formen, sinó que ha d'nar més enllà, ha de ser més humana i creure el fet d'adquirir coneixements i d'entendre allò que s'ensenya, de trobar útils els aprenentatges.
-El mestre: les tensions d'una professió
4. Entre la construcció del que els estudiants poden fer i trencar amb la proposta, entre l'ús de "ja existeix" i explorar altres mons i mostrar el resultat de les obertures i de camp obert de possibilitats.
El mestre ha de ser capaç d'anar renovant la seva metodologia segons els temps que corren i el que veuen, els seus alumnes, als mitjans de comunicació. A més sempre ha de pensar la menera més agradable d'adquirir els coneixements als seus alumnes de manera que aquests consegueixin l'interès per aprendre-ho.
8. Entre els grups homogenis i heterogenis, entre l'adaptació a les necessitats individuals i les diferències d'enriquiment, de forma permanent entre els modes de combinacions.
Sempre hi ha tensions en si s'han de fer grups heterogenis, o bé, s'han de fer grups homogenis, però el que s'ha de tenir clar, és que s'ha d'observar molt bé, abans de començar a utilitzar qualsevol mena de classificació, que segons la meva opinió, sempre és un aspecte negatiu en l'eduacació dels infants a les aules escolars, perquè s'està repetint el que es veu en la societat mateixa, i d'aquesta manera fem que els propis alumnes segueixin aquesta segregació en la societat en la qual treballaran.
10. Entre el deure i l'obligació de resultats, de manera col·lectiva proporcionarà indicadors d'èxit.
Només podrem veure reflectit l'èxit a través de l'eficàcia i l'eficiència dels resultats educatius d'una escola. No només d'un dels dos termes, sinó de tots dos en comparació, ja que no és el mateix que una escola en un barri perifèric obtingui uns resultats més baixos però millors que l'any anterior, que una escola al centre d'una gran ciutat que obtingui sempre els millors resultats, ja que els recursos de què disposaràn no seràn els mateixos.
- La classe: els punts de referència per a la pràctica
12. La tasca no és en si mateix l'objecte. És l'objecte que ha de ser avaluat a través de la tasca.
No és que la manera d'ensenyar s'hagi d'avaluar a través de l'alumne, sinó que l'alumne s'ha d'avaluar a través de la manera d'ensenyar. La importància està en la manera d'ensenyar als alumnes, no dels alumnes en qüestió.
14. L'avaluació individual segueix sent la pedra angular de les activitats de classe efectiva. No està dissenyat per posar a cada estudiant en rivalitat amb els altres, sinó per permetre que ell mateix desafiament i superar.
L'avaluació individual és necessària per veure com ha evolucionat l'alumne en qüestió, partint del seu nivell inicial i veien el potencial a on ha arribat. D'aquesta manera no es creen rivalitats entre els altres, perquè no hi ha comparació, sinó que és un aspecte que s'ha de voler millorar el mateix alumne, ell mateix ha de veure la necessitat de superar les seves pròpies marques.
19. La classe, en totes les activitats, és un aprenentatge de la democràcia. S'ha de permetre als estudiants a apendre a ser construït com un col·lectiu, per identificar els objectes dels que legítimament es pot legislar per definir les regles que conté el "bé comú"per aplicar a temps.
S'ha d'esenyar a ser democratics des de les aules, per obtenir una futura societat democràtica i cooperativa, que treballi per millorar el conjunt de la societat i no només l'afavoriment i l'enriquiment dels rics.
Manca la posada en comú de la resta de companys, un com ens reunim concluiré amb els resultats comuns.
domingo, 26 de diciembre de 2010
sábado, 25 de diciembre de 2010
Tema 11: Escola Inclusiva i de qualitat
Avui en dia l'Administració no hauria de donar tanta normativa pels centres educatius, ja que aquests haurien de poder organitzar-se interiorment amb més autonomia de la que disposen en aquests moments.
En l'escola de la societat occidental l'educació obligatòria té un nivell fluix, i hi viu el fracàs escolar. Tot i que també, cal definir amb excactitut el concepte de fracàs escolar, aquest el podríem definir com a aquells alumnes que tenint la capacitat, el sistema educatiu no els ha sabut motivar a seguir els estudis obligatoris, que en aquest cas és un 20%. En canvi, podríem dir que no són fracàs escolar, aquells alumnes que tenint una discapacitat o una dificultats d'aprenentatge no aconseguiexen treure's els estudis obligatoris.
Per a tots aquests alumnes que tenen dificutats d'aprenentatge existeix el concepte d'escola inclusiva que no és el mateix que educació especial, ja que el terme inclusiva, engloba a tothom, sigui o no sigui discapacitat, sense excloure a ningú.
Escola inclusiva
L'escola inclusiva, és una escola que atent a la diversitat, ja sigui per altes capacitats, per discapacitats, per debilitats, o bé per alteracions de conducte (hiperactivitat, trastorns de personalitat)
Per tots els alumnes que presenten aquestes caraterístiques al llarg de la història del sistema educatiu han anat millorant, van començar amb escoles d'educació especial (EE), que encara existeixen avui en dia per aquells alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no poden seguir les classe en una escola ordinària. Però a més avui en dia hi ha molts dels alumnes amb NEE que poden estar en un centre ordinària gràcies a les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE) que exiteixen en moltes esoles ordinàries on dins d'aquestes tenen una petota unitat de usn 5 o 6 nens que reben una especial atenció, compartint moltes hores amb la resta de companys del centre.
Per a poder aconseguir el que he explicat anteriorment, és necessari un formació dels mestres molt més amplia amb pedagogia terapèutica, neurologia pediàtrica, paidopsicologia o paidopsiquiatria. Així doncs, es demanen mestres amb un coneixement pedagògic, de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil, ja que avui en dia no és així i es creu que més del 50% de la formació dels mestres hauria de ser amb d'aquestes especialitzacions.
Elements que afavoreixen la inlcusió
Pel que fa als estudiants amb discpacitats, l'EAP, l'equip d'assessorament psicopedagogic, és el professional que fa la valoració de s'hi l'alumne, al qual els mestres han notat certes difucultats d'aprenentatge, ha d'anar a un centre d'educació especial (CEE), si necessita l'ajuda d'una vetlladora per a seguir les classes en la mateixa escola ordinària, o bé s'hi hauria de fer una esolcrització compartida, anant a un CEE als matins i a les tardes seguir en el centre ordinari, o bé dos dies en un i tres en l'altre.
Pel que fa als estudiants amb altes capacitats, també cal afavorir en les seves relacions interpersonals i en la seva emotivitat, que moltes vegades és un dels àmbits on hi tenen més dificultats. Així doncs, no en treiem res de passar-los de curs, sinó que hem d'intentar que estiguin bé amb ells mateixos i amb la relació amb la resta de companys de l'aula.
*Hem de tenir en compte els pedagogs dels altres temps i veure quines eren les tècniques que utilitzaven ells, per comparar-les amb els temps que corren i renovar algunes de les tècniques que han quedat antiquades. Tot i això podem treure molt de Frenet com els treballs cooperatius i de Decroly com el tracte dels "anomals" com ell anomenava els alumnes amb alguna mena de discapacitat.
Educació Especial ( NEE), (CEE), (SEE o USEE)
S'ha de diferenciar entre educació individualitzada i educació personalitzada per a aquells alumnes amb difucultats d'aprenentatge, ja que l'educació individualitzada, és per tothom igual però cadascú fa el seu mateix, tots al mateix temps, és automàtic.
En canvi, l'educació personalitzada, és que cadascú va al seu ritme, segons les capacitats de cadscú.
Pedagogia terapèutica (Molt més important que l'educació especial)
És un sistema organitzat cientificament per desenvolupar capacitats dels joves. També composa capacitats per part del coneixement de la salut mental, com la neurologia pediàtrica i la psiquiatria.
Aquests professionals fan una gran feina a les escoles d'educació especial perquè té un enllaç directe amb els metges. A més també aniria bé que estigués en les escolaes ordinàries per millorar encara més l'educació inclusiva d'aquests alumnes.
*Com a experiència personal en l'àmbit de l'educació especial per la feina que realitzo com monitora de menjador d'una escola d'educació especial de Sabadell, m'agradaria comentar que haurien de posar moltes més ajudes a les escoles ordinàries perquè hi ha molts infants a les escoles d'educació especial que podríen seguir un escolarització ordinària totalment, però amb l'ajuda d'una vetlladora o d'una mestre d'educació especial dins l'aula d'una escola ordinària. Crec que s'han de millorar molt més aquests servei, perquè entre tots hem de fer que la inclusió sigui real a les aules i que tots els infants amb NEE rebin ajudes de professionals de l'àmbit de l'educació especial, però amb col·laboració amb la resta de professionals de l'àmbit educatiu, perquè al cap hi ha la fi, la societat és heterogenia, i els infants des de petits han d'aprendre que és una realitat latent en tota societat i d'aquesta manera farà agafar consciència de que aquests alumnes necessiten sentir-se part de la societat en la que viuen i necesiten sentir-se útils i no marginats per ser diferents, quan no hi ha ni una persona igual al món.
Així doncs, nosaltres com a futurs professionls de l'àmbit docent, hem de lluitar i fer entendre a la societat que són part d'aaquesta i que entre tots la formem. d
Ensenyament plurilingüe
La realitat lingüística en les escoles catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Español, així doncs hi ha un bilingüisme palpable en l'àmbit educatiu, com també hi és pressent als carrers de les diverses ciutats de Catalunya.
la llengua materna, és la llengua amb la que t'han abraçat, amb la que t'han parlat quan estaves al brassol. Primer s'pren aquesta llengua, després s'hi introdueix la del país on vius quan vas a l'escola i, tot i que la principi hi ha una barreja considerable entre les dues llengües, finalment, podem dir que queden perfecteamnet separades, aconseguint un bilingüisme en la persona que aconseguiex escriure i parlar les dues llengües sense traduir d'una a l'atra.
En l'àmbit educatiu, com ja he comentat, aquest aspecte també es veu reflectit, ja que si en un país es parlen dueso més llengües, els pares volen que els seus fills estudiin amb la seva, és a dir, amb la llengua materna. En alguns països com Alemanya, els pares poden demanar a l'escola que facin una educació complementaria al seus fills en la llengua dels seus pares, però les classes en horari lectiu seràn en l'idioma oficial del país.
Podríem definir llengua materna, com a aquella llengua personal, més la llengua del país on vius.
En el cas de C atalunya, a les escoles els alumnes aprènen tant el català (llengua vehicular) com el Castellà, ja que a Catalunya és necessari que els alumnes sàpiguen parlar les dues llengües, perquè si no, pateixen el problema de la no competència lingüística a l'hora de treballar.
Tot això es pot veure reflectit en el Projecte lingüístic de la LEC del 2009.
-->Projecte lingüístic
Article 14
1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.
Article 15
Programes d'immersió lingüística
1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.
Article 16
El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.
4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.
Més informació, clica a aquí
Servei de llengües
Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístics com: EuroComRom, Euromania , Lingumón i molts més, per ajudar a aquelles persones que fa poc temps que són aquí o que volen aprendre altres llengües poden fer-ho de manera molt pràctica. A més es millora l'interès per les llengües, ja que els infants com més llengües coneguin molt millor. A Catalunya tothom ha de conèixer el Català i el Castellà, però quan abans millor se li ha d'incorporar una trecera llengua estrangera, perquè els infants tenen facilitat en adquirir llengües com més petits són.
Escolarització de fills de treballadors migrants
Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.
Els serveis són els següents: alumnat nouvingut, llengua i cohesió LiC o LiCS, aules d'acollida, espais de benvinguda, centre acollidor, plans educatius d'entorn.
Papel de la memoria en el aprendizaje de las lenguas (Activitat Portafolis)
Segons el professor catedràtic de psicobiologia de la UAB, Ignacio Morgano en el video que tot següit em disposo a comentar, diu que segons l'aprenentatge que vulguis fer has d'utilitzar una classe de memoria o bé una altra.
Ignacio diu que l'aprenentatge i la memòria, són processos biològics.
Hi ha memòria implícita i explícita. La memòria implícita, és la del coneixement conscient com els hàbits. Són coses que costen d'adquirir però un cop les hem adquirit ens costen molt d'oblidar.
En canvi, la memòria explícita, és la memòria episòdica. És a dir, allò que ens ha passat que recordem, informació semàntica...és una memòria més flexible, ja que ho recordem de maneres diferents amb el pas del temps.
Així doncs, podem dir que quan aprenem una llengua, és més útil la memòria implícita. Apren's una llengua quan no penses en la llengua que has après quan la parles. És a dir, no penses en els fonaments d'aquesta. És una cosa àgil ràpida . Per tant per aprendre llengües millor la implícita, tot i que abans has hagut d'utilitzar la memòria explícita, quan aprenies la llengua en qüestió. Però la llengua no la acabem de saber bé del tot fins que no passa a formar part del mecanisme de la memòria implícita.
La memòria implicita és molt propensa a predisposicions biològiques, és a dir, cada persona neix amb més capacitat en un hàbit que en altres.
La instal·lació de les llengües maternes és fa, en parts del cervell concretes lluny de les que aprens al llarg de la vida. Com més temps passa d'un aprenentatge de la llengua a l'altra, s'instal·len en diferents llocs. Si està al mateix lloc és que s'aprèn al mateix moment, i forma part del mateix recurs cel·lular. Així doncs com menys edat tingui una persona més facilitat tindrà per aprendre les llengües i recordar-les perquè estaran en el mateix lloc del cervell.
Ignacio, diu que les llengües s'haurien d'aprendre a l'hora, a parvular-hi haurien d'utilitzar més d'una llengua quan expliquen un conte, per exemple.
En l'escola de la societat occidental l'educació obligatòria té un nivell fluix, i hi viu el fracàs escolar. Tot i que també, cal definir amb excactitut el concepte de fracàs escolar, aquest el podríem definir com a aquells alumnes que tenint la capacitat, el sistema educatiu no els ha sabut motivar a seguir els estudis obligatoris, que en aquest cas és un 20%. En canvi, podríem dir que no són fracàs escolar, aquells alumnes que tenint una discapacitat o una dificultats d'aprenentatge no aconseguiexen treure's els estudis obligatoris.
Per a tots aquests alumnes que tenen dificutats d'aprenentatge existeix el concepte d'escola inclusiva que no és el mateix que educació especial, ja que el terme inclusiva, engloba a tothom, sigui o no sigui discapacitat, sense excloure a ningú.
Escola inclusiva
L'escola inclusiva, és una escola que atent a la diversitat, ja sigui per altes capacitats, per discapacitats, per debilitats, o bé per alteracions de conducte (hiperactivitat, trastorns de personalitat)
Per tots els alumnes que presenten aquestes caraterístiques al llarg de la història del sistema educatiu han anat millorant, van començar amb escoles d'educació especial (EE), que encara existeixen avui en dia per aquells alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) que no poden seguir les classe en una escola ordinària. Però a més avui en dia hi ha molts dels alumnes amb NEE que poden estar en un centre ordinària gràcies a les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE) que exiteixen en moltes esoles ordinàries on dins d'aquestes tenen una petota unitat de usn 5 o 6 nens que reben una especial atenció, compartint moltes hores amb la resta de companys del centre.
Per a poder aconseguir el que he explicat anteriorment, és necessari un formació dels mestres molt més amplia amb pedagogia terapèutica, neurologia pediàtrica, paidopsicologia o paidopsiquiatria. Així doncs, es demanen mestres amb un coneixement pedagògic, de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil, ja que avui en dia no és així i es creu que més del 50% de la formació dels mestres hauria de ser amb d'aquestes especialitzacions.
Elements que afavoreixen la inlcusió
Pel que fa als estudiants amb discpacitats, l'EAP, l'equip d'assessorament psicopedagogic, és el professional que fa la valoració de s'hi l'alumne, al qual els mestres han notat certes difucultats d'aprenentatge, ha d'anar a un centre d'educació especial (CEE), si necessita l'ajuda d'una vetlladora per a seguir les classes en la mateixa escola ordinària, o bé s'hi hauria de fer una esolcrització compartida, anant a un CEE als matins i a les tardes seguir en el centre ordinari, o bé dos dies en un i tres en l'altre.
Pel que fa als estudiants amb altes capacitats, també cal afavorir en les seves relacions interpersonals i en la seva emotivitat, que moltes vegades és un dels àmbits on hi tenen més dificultats. Així doncs, no en treiem res de passar-los de curs, sinó que hem d'intentar que estiguin bé amb ells mateixos i amb la relació amb la resta de companys de l'aula.
*Hem de tenir en compte els pedagogs dels altres temps i veure quines eren les tècniques que utilitzaven ells, per comparar-les amb els temps que corren i renovar algunes de les tècniques que han quedat antiquades. Tot i això podem treure molt de Frenet com els treballs cooperatius i de Decroly com el tracte dels "anomals" com ell anomenava els alumnes amb alguna mena de discapacitat.
Educació Especial ( NEE), (CEE), (SEE o USEE)
S'ha de diferenciar entre educació individualitzada i educació personalitzada per a aquells alumnes amb difucultats d'aprenentatge, ja que l'educació individualitzada, és per tothom igual però cadascú fa el seu mateix, tots al mateix temps, és automàtic.
En canvi, l'educació personalitzada, és que cadascú va al seu ritme, segons les capacitats de cadscú.
Pedagogia terapèutica (Molt més important que l'educació especial)
És un sistema organitzat cientificament per desenvolupar capacitats dels joves. També composa capacitats per part del coneixement de la salut mental, com la neurologia pediàtrica i la psiquiatria.
Aquests professionals fan una gran feina a les escoles d'educació especial perquè té un enllaç directe amb els metges. A més també aniria bé que estigués en les escolaes ordinàries per millorar encara més l'educació inclusiva d'aquests alumnes.
*Com a experiència personal en l'àmbit de l'educació especial per la feina que realitzo com monitora de menjador d'una escola d'educació especial de Sabadell, m'agradaria comentar que haurien de posar moltes més ajudes a les escoles ordinàries perquè hi ha molts infants a les escoles d'educació especial que podríen seguir un escolarització ordinària totalment, però amb l'ajuda d'una vetlladora o d'una mestre d'educació especial dins l'aula d'una escola ordinària. Crec que s'han de millorar molt més aquests servei, perquè entre tots hem de fer que la inclusió sigui real a les aules i que tots els infants amb NEE rebin ajudes de professionals de l'àmbit de l'educació especial, però amb col·laboració amb la resta de professionals de l'àmbit educatiu, perquè al cap hi ha la fi, la societat és heterogenia, i els infants des de petits han d'aprendre que és una realitat latent en tota societat i d'aquesta manera farà agafar consciència de que aquests alumnes necessiten sentir-se part de la societat en la que viuen i necesiten sentir-se útils i no marginats per ser diferents, quan no hi ha ni una persona igual al món.
Així doncs, nosaltres com a futurs professionls de l'àmbit docent, hem de lluitar i fer entendre a la societat que són part d'aaquesta i que entre tots la formem. d
Ensenyament plurilingüe
La realitat lingüística en les escoles catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Español, així doncs hi ha un bilingüisme palpable en l'àmbit educatiu, com també hi és pressent als carrers de les diverses ciutats de Catalunya.
la llengua materna, és la llengua amb la que t'han abraçat, amb la que t'han parlat quan estaves al brassol. Primer s'pren aquesta llengua, després s'hi introdueix la del país on vius quan vas a l'escola i, tot i que la principi hi ha una barreja considerable entre les dues llengües, finalment, podem dir que queden perfecteamnet separades, aconseguint un bilingüisme en la persona que aconseguiex escriure i parlar les dues llengües sense traduir d'una a l'atra.
En l'àmbit educatiu, com ja he comentat, aquest aspecte també es veu reflectit, ja que si en un país es parlen dueso més llengües, els pares volen que els seus fills estudiin amb la seva, és a dir, amb la llengua materna. En alguns països com Alemanya, els pares poden demanar a l'escola que facin una educació complementaria al seus fills en la llengua dels seus pares, però les classes en horari lectiu seràn en l'idioma oficial del país.
Podríem definir llengua materna, com a aquella llengua personal, més la llengua del país on vius.
En el cas de C atalunya, a les escoles els alumnes aprènen tant el català (llengua vehicular) com el Castellà, ja que a Catalunya és necessari que els alumnes sàpiguen parlar les dues llengües, perquè si no, pateixen el problema de la no competència lingüística a l'hora de treballar.
Tot això es pot veure reflectit en el Projecte lingüístic de la LEC del 2009.
-->Projecte lingüístic
Article 14
1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.
Article 15
Programes d'immersió lingüística
1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.
Article 16
El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.
4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.
Més informació, clica a aquí
Servei de llengües
Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístics com: EuroComRom, Euromania , Lingumón i molts més, per ajudar a aquelles persones que fa poc temps que són aquí o que volen aprendre altres llengües poden fer-ho de manera molt pràctica. A més es millora l'interès per les llengües, ja que els infants com més llengües coneguin molt millor. A Catalunya tothom ha de conèixer el Català i el Castellà, però quan abans millor se li ha d'incorporar una trecera llengua estrangera, perquè els infants tenen facilitat en adquirir llengües com més petits són.
Escolarització de fills de treballadors migrants
Els infants que arriben a Catalunya que són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els faciliten la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda el seu país d'origen.
Els serveis són els següents: alumnat nouvingut, llengua i cohesió LiC o LiCS, aules d'acollida, espais de benvinguda, centre acollidor, plans educatius d'entorn.
Papel de la memoria en el aprendizaje de las lenguas (Activitat Portafolis)
Segons el professor catedràtic de psicobiologia de la UAB, Ignacio Morgano en el video que tot següit em disposo a comentar, diu que segons l'aprenentatge que vulguis fer has d'utilitzar una classe de memoria o bé una altra.
Ignacio diu que l'aprenentatge i la memòria, són processos biològics.
Hi ha memòria implícita i explícita. La memòria implícita, és la del coneixement conscient com els hàbits. Són coses que costen d'adquirir però un cop les hem adquirit ens costen molt d'oblidar.
En canvi, la memòria explícita, és la memòria episòdica. És a dir, allò que ens ha passat que recordem, informació semàntica...és una memòria més flexible, ja que ho recordem de maneres diferents amb el pas del temps.
Així doncs, podem dir que quan aprenem una llengua, és més útil la memòria implícita. Apren's una llengua quan no penses en la llengua que has après quan la parles. És a dir, no penses en els fonaments d'aquesta. És una cosa àgil ràpida . Per tant per aprendre llengües millor la implícita, tot i que abans has hagut d'utilitzar la memòria explícita, quan aprenies la llengua en qüestió. Però la llengua no la acabem de saber bé del tot fins que no passa a formar part del mecanisme de la memòria implícita.
La memòria implicita és molt propensa a predisposicions biològiques, és a dir, cada persona neix amb més capacitat en un hàbit que en altres.
La instal·lació de les llengües maternes és fa, en parts del cervell concretes lluny de les que aprens al llarg de la vida. Com més temps passa d'un aprenentatge de la llengua a l'altra, s'instal·len en diferents llocs. Si està al mateix lloc és que s'aprèn al mateix moment, i forma part del mateix recurs cel·lular. Així doncs com menys edat tingui una persona més facilitat tindrà per aprendre les llengües i recordar-les perquè estaran en el mateix lloc del cervell.
Ignacio, diu que les llengües s'haurien d'aprendre a l'hora, a parvular-hi haurien d'utilitzar més d'una llengua quan expliquen un conte, per exemple.
lunes, 6 de diciembre de 2010
Tema 10: Centres educatius (AP)
Els centres educatius disposen de: autonomia, direcció, avaluació, supervisió.
Tot això gràcies al Sistema escolar de catalunya la LEC del 2009 subsistema del SE d' España LOE 2006, derivat de l'Estatud de Catalunya/2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional : amb membres recusats, membres amb mandat finalitzat, més de tres anys per emetre sentència.
Catalunya surt del sistema escolar, é més un sistema educatius tal com diu la LEC, ja que també té en compte l'educació i la formació en temps de lleiure (esplais) i la carta de compromis educatiu (relació entre famílies i escola).
AUTONOMIA DE CENTRES I RENDIMENT DE COMPTES
autonomia de centres=responsiveness
rendiment de comptes=accountability
1.Quan els centres decideixen ells mateixos tenen autonomia (LEC 90.1)
1.2.organitzatiu (LEC,98)
1.3. i 1.4. gestió de recursos humans i materials(LEC, 99)
-->Avaluació educativa: sistema de valoració:
Sistemes de valoracions (anar de baix a dalt, ja que de dalt a baix és teocràtic de tipus jeràrquic)
-Centre educatiu (últim)
Conjunt del centre educatiu
-Equip professional
Avaluació professionals:Si no partim de l'avaluació d'alumnes no anem en lloc.
Hem de veure, si estan interssats, veure si fan el que poden segons les seves capacitats i el rendiment serà acord amb aquestes i la creativitat.
-Organització
Crear nous horaris, distribució de les assignatures i d'alumnes per classe, desdoblaments, grups heterogenis per les assignatures de llengües i matemàtiques.
-Ensenyament-aprenentatge
Abans quedava l'ensenyament, ara també queda l'aprenentatge.
-Grup- classe
A partir dels interessos, que volen aprendre, de que tenen curiositat.
Els que tenen gust per la materia treuran més nota, però no perquè vulgui treure més nota, sinó perquè tindran la necessitat de conèixer més d'aquell tema i tindran interès.
Abans només era ensenyament, ara també queda aprenentatge.
-Alumne:
Tenir en compte: 1.interès, 2.rendiment, 3.nivell i 4.creativitat (primer)
-->Avaluació del centre
-Interna: autoavaluació gent dins del centre educatiu.
-Externa tècnica: no deixen de tenir en compte la interna, però, són persones de fora com els inspectors que tenen certs protocols.
-Social: són els pares, que no saben el que s'espera de l'aprenentatge s'ha de saber com valoren ells, l'eduació. També han de deonar la seva opinió.
-Externa: és l'escola Activa d'Educació Pedagògica. Un exemple que ens va posar el professor Teixidó és que al Carmel els pares no saben que aquesta educació era tan moderna, ells volien que els seus fills surtin de l'escola sabent tots els rius de memòria. No entenen que saber buscar la informació és allò realment positiu, ja que al final sabien llegir mapes i buscar en enciclopèdies.
*Al consell escolar és l'organ institucional on es veu si els resultats funcionen o no.
-->Avaluació de sistema
Són proves estandaritzades, mostres, qüestionaris que mostren els resultats del sistema educatiu.
EXPPLICACIÓ DELS DOS MODELS D'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU (AP)
- Modelo integral de evaluación de la calidad del sistema educativo, Castillejo (1988)
Dins aquest model podem veure com, fins ara el consell superior era qui feia l'avalució i a partir d'ara, el patró i el model de referència serà com si fos una empresa de serveis segons el professor Casillejo.
A partir d'un determinat macro analisis del sistema educatiu, detecta parts del micro analisi de la classe d'un centre educatiu.
Veiem com l'entrada és dels alumnes i la sortida són els seus resultats després de passar pel sistema educatiu i de tota la organització interna del centre en concret.
L'avaluació és la part de l'anàlisi des del punt de vista de la part legal, organitzativa de l'espai i els recursos tant econòmics com humans.
La relació entre tots aquest elements és el que provoca una eficàcia i una eficiència millors o pitjors.
L'eficàcia= resultats/ objectius--> és el producte que ha de complir els objectius de l'inici del procés i s'han de comparar amb els resultats de les altres escoles.
L'eficiència= resultats/recursos-->és el valor afegit de l'escola. Per exemple: treure els resultats més baixos, però partien d'uns nivells inicials més baixos i han evolucionat més que altres centres que partien de nivells més elevats i no s'ha vist tanta evolució.
- Modelo EFQM
Aquest model s'explica a través de punts.
Sobre 100 punts, el 50% és el valor dels procesos i l'altre 50% és el valor dels resultats.
Dins el procés hi tenim el lideratge valorat amb un 10%, els processos en general valorats amb un 14% , les persones que hi treballen amb un 9%, les polítiques i les estratègies valorades amb un 8% i els recursos i aliances amb un 9%.
Pel que fa a la part de resultats del 50%, en tenim un 9% del resultats de les persones que hi treballen, un 20% dels resultats amb els clients (alumnes), un 6% de resultats de la societat en general, i un 15% de resultats clau.
Com podem veure tot va encarat cap els resultats, però per això cal que la innovació i l'aprenentatge comencin pels agenst facilitadors i el lideratge, segons el model EFQM.
*Sempre s'ha d'avaluar analitzant variables o indicadors de:
Entrada: context, recursos/ inversions
Procés: sevei, gestió/direcció, agents
Producte:resultats, beneficiaris/grups d'interès
*Personalment crec que el model que té més sentit utilitzar al sistema educatiu d'avui en dia és el de EFQM ja que posa el mateix interès en la metodologia per aconseguir els resultats desitjats que en els resulatst en si. A més intenta crear un espai adequat i que tant els mestres com els mateixos alumnes es sentin bé en el centre escolar en qüestió.
Avaluació als alumnes de sisè curs de l'Educació Primària 2010 (Activitats portafolis)
La conclusió a la que vam arribar un cop vam posar en comú la intrepretació de les gràfiques que ens va proporcionar el professor Teixidó, van ser les següents:
-Matemàtiques: en global a disminuit el nivell, d'un 78% de mitjana a un 78,2%. En canvi, ha pujat per numeració i càlcul i espai, forma i mesura , però a baixat en relacions i canvi.
Veiem també que si el nivell socioeconòmic del centre és més elevat, la mitjana puja. També veiem que la privada té més mitjana 83,3 %(+o,6), per contra en la pública hi ha més alumnes amb rendiment baix que alt.
- Llengua catalana: en global el nivell alt i el baix han augmentat i el mig ha disminuit. L'any 2010 ha baixat respecte l'any 2009 que era de 76,9% i ara és de 73,7%. Ha baixat la comprensió lectora i l'expressió escrita s'ha quedat igual 68,9%.
El nivell socioeconòmic més alt, té la mitjana més alta 78,5%, i quasi la meitat de la població amb un nivell socioeconòmic baix presenta un rendiment baix. Per contra hi ha doble de rendiment alt en el nivell elevat. Un fet curiós que hem pogut comprovar és que en la concertada hi ha un nivell més elevat que en la pública, tot i que en la privada hi ha menys baixos resultats i més resultats mitjans.
- Llengua castellana: en global respecte l'any passat ha augmentat el nivell alt i el nivell baix, i ha disminuit la població de nivell mig, sobretot el nivell de comprensió escrita i expressió oral.
Pel que fa als resultats pel nivell socioeconòmic alt, alts resultats, un 76,1% de mitjana. Per tant, en la privada més alts resultats, seguida de la concertada.
-Llengua anglesa: hi ha molta diferència de resultats depenent del nivell socioecònomic. On el rendiment és molt bo,en les persones d'un nivell econòmic alt, ja que podem pensar que van a acadèmies d'anglès privades. Així doncs, veiem que en la privada quasi no hi ha nivell baix, ja que el 80% té un nivell alt.
- Francés: molt poques persones tenen un nivell alt (23,50%) i mitja és el que més (49,00%).
l'any 2010 més gent té el nivell baix, però també el nivill alt (25%).
Pacte Nacional per a l'Educació de Catalunya (Activitat portafolis individual)
Acords relatius famílies i educació
-->Principis
La família ha d'educar eals fills, l'escola és un complement, però mai no ho substituirà. La relació de reforç per l'alumne entre la família i l'escola.
- Disminució individual de la participació de les famílies a l'escola
>Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius.
>Govern creu, en la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials de tots els centres oúblics educatius.
>Participació i corresposabilitat de famílies i els seus drets a saber com funciona el centre.
> Compromís de les famílies amb l'escola. Obligació famílies a donar suport necessitats fills, filles. L'escola també ha d'ajudar a les famílies en complir deures.
> Respectar PEC encara que no ho comparteixi.
>Compatibilitat activitat laboral amb obligacions educatives de les famílies. Permisos laborals pels treballadors amb fills i filles en edat escolar.
-Dimensió col·lectiva particpació famílies a l'escola: associació de mares i pares d'alumnes.
> Reconeixement AMPA com a associació d'utilitat pública. La llei catalana d'educació de govern promourà mesures fiscals i de suport de la seva tasca.
>Incloure grau participació AMPA en l'avaluació de centre educatius.
>Establiment de canals estables d'interlocució entre federacions AMPA i Administració educativa. Un responsable d'aquestes relacions assignat pel Departament d'Educació.
>Suport i assessorament de les activitats formatives organitzades per les federacions d'AMPA. departament d'educació dóna suport, especialment Escoles de Pares.
> Formació específica pel professorat per millorar les relacions amb les famílies.
Relació LEC amb la regulació Pacte Nacional de Catalunya
Artícle 20
-Carta de compromís educatiu: carta signada pels professionals de l'educació i les famílies on s'expresa objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte al desenvolupament de les activiatst educatives.
-Potenciar educació fills en les famílies. I han de complir principis de la carta.
Artícle 25. Participació famílies procés educatiu
- Tenen dret a rebre informació de projectes educatius de caràcter propi del centre, serveis que afavoreix al centre i caraterístiques que té, carta de compromís educatiu, coresposabilització famílies, normes organització i funcionament centres, activitats complementàries (caràcter voluntari), programació anual de centre, beques i ajuts a domicili.
- Dret a rebre informació de l'evolució dels fills, mitjançant tutories.
- Respectar P.E i caràcter propi i dret i deure de participar en l'educació dels fills.
- Govern promoure mesures facilitadores perquè pares vagin reunions escolars i tutories.
Artícle 26
- Finalitat essencial de facilitar la participació de mares i pares activitats centre.
- AMPA pot ser declarada com a utilitat pública.
Artícle 27: Suport formatiu famílies
- Formació per implicar famílies en l'educació dels fills.
-Govern ha de promoure intercanvi d'experiències sobre estratègies amb què les famílies eduquen llurs fills.
Artícle 91: Projecte educatiu
- Relació entre entorn social i projectes educatius territorials.
- Valorar caraterístiques socials, culturals context escolar i necessitat educativa alumne.
- PE ha de contenir: criteris organització pedagògica, indicadors de progrés pertinent, desenvolupament curriculum, criteris defineixen organitzativa pròpia, projectes lingüístics, caràcter del propi centre.
- Disposició tots membres comunitat educativa.
Analizi PEC, del CEIP Riera de Ribes i confrotació PNEC Catalunya i normativa legal
- Relació famílies participació en activitats sistemàtiques i qüotidianes de l'aula.
- Col·laboració en l'aula en racons, projectes, tallers...
- AMPA convoca periòdicament l'assemblea (regida per la junta) per tractar tant aspectes ordinàris com extraordinàris, si és el cas. Cada trimestr, la junta, també es troba amb l'Equip Directiu per compartir qüestions més rellevants treballades des de l'assemblea, així com les qüestions més relevants de la dinàmica general del centre.
La Qualitat de l'educació. Preocupació i retòrica de Martí Teixidó (Activitat portafolis)
Aquest article, escrit pel professor Teixidó, ens explica què és la qualitat de l'ensenyament i de com ha d'anar canviant aquest concepte al llarg del temps mirat des de diferents punts de vista d'una mateixa societat.
Ens diu que primerament es considerava que una bona qualitat està en la quantitat de persones que arriben a l'ensenyament i en la durada més llarga dels estudis obligatoris, ja que volien aconseguir un ensenyament bàsic més ampli per tothom i que l'educació obligatòria fos durant més anys com dicta la LOGSE 2000(1o anys educació obligatòria).Moviment rehivindicat per moviments obrers s. XIX i XX.
Com que veuen que no milloren els resultats, donen la culpa als baixos nivells de coneixements per part dels mestres i professors, ja que la es veu que la despesa d'educació ha augmentat i el nombre d'alumnes i el temps d'ensenyament, però els resultats segueixen estancats. No hi ha un justificació d'aquest dèficit públic.
D'aquest tema n'opinen pares, professors, mestres i polítics. A la pràctica tots som responsables, ja que els profesors només parlen de la seva eperiència i no analitzen el problema de fons, sense una base de ciència pedagògica. Els pares porten els fills a l'escola perquè els altres els eduquin perquè ells, diuen, que no tenen el temps suficient.
Per altra banda els mestres fan el que diu l'Administració i els pares són els que menys han evolucionat, però tampoc hi ha una orientació dels pares per part de professionals.
A partit d'aquesta situació van sortir diverses visions. La primera és la de l'informe Coleman que deia que la variable ambiental de la família sónj aspectes més formals determinats en el nivell i resultats academics dels alumnes. En canvi, Ronald Edmonds diu que els resultats d'un alumne depenen més de l'escola on va que de la família on ha nascut, perquè una educació sigui de qualitat ha de constar de 4 criteris. funcionalitat, eficiència, eficàcia i optimització. Tots en la seva proporció justa donan una bona qualitat en l'educació.
Així doncs, Un aspecte molt important és que els professors han de mostrar als alumnes que aquells coneixements són útils per ells, han de despertar l'interès en ells, d'aquesta manera s'ha de donar més importància a les llengües, els professors s'han de formar en aquest àmbit. I han d'aconseguir que els alumnes aprenguin a saber trobar la informació, no ha memoritzar-ho tot. Així doncs, hi ha dh'aver un canvi de concepte en el fet que no ha de ser important treure nota, sinó comprendre els coneixements. L'escola actual ha de ser personalitzadora i creativa i orientar a tothom, sense necessitat de fer exàmens de selectivitat per entrar a una carrera universitària.
Per últim m'agaradaria acabar amb una frase extreta del text que diu així: "la qualitat de l'ensenyament no depèn de la llei que la regula, sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar. "
Tot això gràcies al Sistema escolar de catalunya la LEC del 2009 subsistema del SE d' España LOE 2006, derivat de l'Estatud de Catalunya/2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional : amb membres recusats, membres amb mandat finalitzat, més de tres anys per emetre sentència.
Catalunya surt del sistema escolar, é més un sistema educatius tal com diu la LEC, ja que també té en compte l'educació i la formació en temps de lleiure (esplais) i la carta de compromis educatiu (relació entre famílies i escola).
AUTONOMIA DE CENTRES I RENDIMENT DE COMPTES
autonomia de centres=responsiveness
rendiment de comptes=accountability
1.Quan els centres decideixen ells mateixos tenen autonomia (LEC 90.1)
- Els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.
- En exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.
- L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel.lència de l'activitat educativa.
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
- L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.
- Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.
- En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
1.2.organitzatiu (LEC,98)
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.
- Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92.
- En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
- En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.
1.3. i 1.4. gestió de recursos humans i materials(LEC, 99)
- La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
- a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
- b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
- c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.
- d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
- e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
- El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.
- La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.
-->Avaluació educativa: sistema de valoració:
Sistemes de valoracions (anar de baix a dalt, ja que de dalt a baix és teocràtic de tipus jeràrquic)
-Centre educatiu (últim)
Conjunt del centre educatiu
-Equip professional
Avaluació professionals:Si no partim de l'avaluació d'alumnes no anem en lloc.
Hem de veure, si estan interssats, veure si fan el que poden segons les seves capacitats i el rendiment serà acord amb aquestes i la creativitat.
-Organització
Crear nous horaris, distribució de les assignatures i d'alumnes per classe, desdoblaments, grups heterogenis per les assignatures de llengües i matemàtiques.
-Ensenyament-aprenentatge
Abans quedava l'ensenyament, ara també queda l'aprenentatge.
-Grup- classe
A partir dels interessos, que volen aprendre, de que tenen curiositat.
Els que tenen gust per la materia treuran més nota, però no perquè vulgui treure més nota, sinó perquè tindran la necessitat de conèixer més d'aquell tema i tindran interès.
Abans només era ensenyament, ara també queda aprenentatge.
-Alumne:
Tenir en compte: 1.interès, 2.rendiment, 3.nivell i 4.creativitat (primer)
-->Avaluació del centre
-Interna: autoavaluació gent dins del centre educatiu.
-Externa tècnica: no deixen de tenir en compte la interna, però, són persones de fora com els inspectors que tenen certs protocols.
-Social: són els pares, que no saben el que s'espera de l'aprenentatge s'ha de saber com valoren ells, l'eduació. També han de deonar la seva opinió.
-Externa: és l'escola Activa d'Educació Pedagògica. Un exemple que ens va posar el professor Teixidó és que al Carmel els pares no saben que aquesta educació era tan moderna, ells volien que els seus fills surtin de l'escola sabent tots els rius de memòria. No entenen que saber buscar la informació és allò realment positiu, ja que al final sabien llegir mapes i buscar en enciclopèdies.
*Al consell escolar és l'organ institucional on es veu si els resultats funcionen o no.
-->Avaluació de sistema
Són proves estandaritzades, mostres, qüestionaris que mostren els resultats del sistema educatiu.
EXPPLICACIÓ DELS DOS MODELS D'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU (AP)
- Modelo integral de evaluación de la calidad del sistema educativo, Castillejo (1988)
Dins aquest model podem veure com, fins ara el consell superior era qui feia l'avalució i a partir d'ara, el patró i el model de referència serà com si fos una empresa de serveis segons el professor Casillejo.
A partir d'un determinat macro analisis del sistema educatiu, detecta parts del micro analisi de la classe d'un centre educatiu.
Veiem com l'entrada és dels alumnes i la sortida són els seus resultats després de passar pel sistema educatiu i de tota la organització interna del centre en concret.
L'avaluació és la part de l'anàlisi des del punt de vista de la part legal, organitzativa de l'espai i els recursos tant econòmics com humans.
La relació entre tots aquest elements és el que provoca una eficàcia i una eficiència millors o pitjors.
L'eficàcia= resultats/ objectius--> és el producte que ha de complir els objectius de l'inici del procés i s'han de comparar amb els resultats de les altres escoles.
L'eficiència= resultats/recursos-->és el valor afegit de l'escola. Per exemple: treure els resultats més baixos, però partien d'uns nivells inicials més baixos i han evolucionat més que altres centres que partien de nivells més elevats i no s'ha vist tanta evolució.
- Modelo EFQM
Aquest model s'explica a través de punts.
Sobre 100 punts, el 50% és el valor dels procesos i l'altre 50% és el valor dels resultats.
Dins el procés hi tenim el lideratge valorat amb un 10%, els processos en general valorats amb un 14% , les persones que hi treballen amb un 9%, les polítiques i les estratègies valorades amb un 8% i els recursos i aliances amb un 9%.
Pel que fa a la part de resultats del 50%, en tenim un 9% del resultats de les persones que hi treballen, un 20% dels resultats amb els clients (alumnes), un 6% de resultats de la societat en general, i un 15% de resultats clau.
Com podem veure tot va encarat cap els resultats, però per això cal que la innovació i l'aprenentatge comencin pels agenst facilitadors i el lideratge, segons el model EFQM.
*Sempre s'ha d'avaluar analitzant variables o indicadors de:
Entrada: context, recursos/ inversions
Procés: sevei, gestió/direcció, agents
Producte:resultats, beneficiaris/grups d'interès
España
1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa
Catalunya
1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14
*Personalment crec que el model que té més sentit utilitzar al sistema educatiu d'avui en dia és el de EFQM ja que posa el mateix interès en la metodologia per aconseguir els resultats desitjats que en els resulatst en si. A més intenta crear un espai adequat i que tant els mestres com els mateixos alumnes es sentin bé en el centre escolar en qüestió.
Avaluació als alumnes de sisè curs de l'Educació Primària 2010 (Activitats portafolis)
La conclusió a la que vam arribar un cop vam posar en comú la intrepretació de les gràfiques que ens va proporcionar el professor Teixidó, van ser les següents:
-Matemàtiques: en global a disminuit el nivell, d'un 78% de mitjana a un 78,2%. En canvi, ha pujat per numeració i càlcul i espai, forma i mesura , però a baixat en relacions i canvi.
Veiem també que si el nivell socioeconòmic del centre és més elevat, la mitjana puja. També veiem que la privada té més mitjana 83,3 %(+o,6), per contra en la pública hi ha més alumnes amb rendiment baix que alt.
- Llengua catalana: en global el nivell alt i el baix han augmentat i el mig ha disminuit. L'any 2010 ha baixat respecte l'any 2009 que era de 76,9% i ara és de 73,7%. Ha baixat la comprensió lectora i l'expressió escrita s'ha quedat igual 68,9%.
El nivell socioeconòmic més alt, té la mitjana més alta 78,5%, i quasi la meitat de la població amb un nivell socioeconòmic baix presenta un rendiment baix. Per contra hi ha doble de rendiment alt en el nivell elevat. Un fet curiós que hem pogut comprovar és que en la concertada hi ha un nivell més elevat que en la pública, tot i que en la privada hi ha menys baixos resultats i més resultats mitjans.
- Llengua castellana: en global respecte l'any passat ha augmentat el nivell alt i el nivell baix, i ha disminuit la població de nivell mig, sobretot el nivell de comprensió escrita i expressió oral.
Pel que fa als resultats pel nivell socioeconòmic alt, alts resultats, un 76,1% de mitjana. Per tant, en la privada més alts resultats, seguida de la concertada.
-Llengua anglesa: hi ha molta diferència de resultats depenent del nivell socioecònomic. On el rendiment és molt bo,en les persones d'un nivell econòmic alt, ja que podem pensar que van a acadèmies d'anglès privades. Així doncs, veiem que en la privada quasi no hi ha nivell baix, ja que el 80% té un nivell alt.
- Francés: molt poques persones tenen un nivell alt (23,50%) i mitja és el que més (49,00%).
l'any 2010 més gent té el nivell baix, però també el nivill alt (25%).
Pacte Nacional per a l'Educació de Catalunya (Activitat portafolis individual)
Acords relatius famílies i educació
-->Principis
La família ha d'educar eals fills, l'escola és un complement, però mai no ho substituirà. La relació de reforç per l'alumne entre la família i l'escola.
- Disminució individual de la participació de les famílies a l'escola
>Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius.
>Govern creu, en la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials de tots els centres oúblics educatius.
>Participació i corresposabilitat de famílies i els seus drets a saber com funciona el centre.
> Compromís de les famílies amb l'escola. Obligació famílies a donar suport necessitats fills, filles. L'escola també ha d'ajudar a les famílies en complir deures.
> Respectar PEC encara que no ho comparteixi.
>Compatibilitat activitat laboral amb obligacions educatives de les famílies. Permisos laborals pels treballadors amb fills i filles en edat escolar.
-Dimensió col·lectiva particpació famílies a l'escola: associació de mares i pares d'alumnes.
> Reconeixement AMPA com a associació d'utilitat pública. La llei catalana d'educació de govern promourà mesures fiscals i de suport de la seva tasca.
>Incloure grau participació AMPA en l'avaluació de centre educatius.
>Establiment de canals estables d'interlocució entre federacions AMPA i Administració educativa. Un responsable d'aquestes relacions assignat pel Departament d'Educació.
>Suport i assessorament de les activitats formatives organitzades per les federacions d'AMPA. departament d'educació dóna suport, especialment Escoles de Pares.
> Formació específica pel professorat per millorar les relacions amb les famílies.
Relació LEC amb la regulació Pacte Nacional de Catalunya
Artícle 20
-Carta de compromís educatiu: carta signada pels professionals de l'educació i les famílies on s'expresa objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte al desenvolupament de les activiatst educatives.
-Potenciar educació fills en les famílies. I han de complir principis de la carta.
Artícle 25. Participació famílies procés educatiu
- Tenen dret a rebre informació de projectes educatius de caràcter propi del centre, serveis que afavoreix al centre i caraterístiques que té, carta de compromís educatiu, coresposabilització famílies, normes organització i funcionament centres, activitats complementàries (caràcter voluntari), programació anual de centre, beques i ajuts a domicili.
- Dret a rebre informació de l'evolució dels fills, mitjançant tutories.
- Respectar P.E i caràcter propi i dret i deure de participar en l'educació dels fills.
- Govern promoure mesures facilitadores perquè pares vagin reunions escolars i tutories.
Artícle 26
- Finalitat essencial de facilitar la participació de mares i pares activitats centre.
- AMPA pot ser declarada com a utilitat pública.
Artícle 27: Suport formatiu famílies
- Formació per implicar famílies en l'educació dels fills.
-Govern ha de promoure intercanvi d'experiències sobre estratègies amb què les famílies eduquen llurs fills.
Artícle 91: Projecte educatiu
- Relació entre entorn social i projectes educatius territorials.
- Valorar caraterístiques socials, culturals context escolar i necessitat educativa alumne.
- PE ha de contenir: criteris organització pedagògica, indicadors de progrés pertinent, desenvolupament curriculum, criteris defineixen organitzativa pròpia, projectes lingüístics, caràcter del propi centre.
- Disposició tots membres comunitat educativa.
Analizi PEC, del CEIP Riera de Ribes i confrotació PNEC Catalunya i normativa legal
- Relació famílies participació en activitats sistemàtiques i qüotidianes de l'aula.
- Col·laboració en l'aula en racons, projectes, tallers...
- AMPA convoca periòdicament l'assemblea (regida per la junta) per tractar tant aspectes ordinàris com extraordinàris, si és el cas. Cada trimestr, la junta, també es troba amb l'Equip Directiu per compartir qüestions més rellevants treballades des de l'assemblea, així com les qüestions més relevants de la dinàmica general del centre.
La Qualitat de l'educació. Preocupació i retòrica de Martí Teixidó (Activitat portafolis)
Aquest article, escrit pel professor Teixidó, ens explica què és la qualitat de l'ensenyament i de com ha d'anar canviant aquest concepte al llarg del temps mirat des de diferents punts de vista d'una mateixa societat.
Ens diu que primerament es considerava que una bona qualitat està en la quantitat de persones que arriben a l'ensenyament i en la durada més llarga dels estudis obligatoris, ja que volien aconseguir un ensenyament bàsic més ampli per tothom i que l'educació obligatòria fos durant més anys com dicta la LOGSE 2000(1o anys educació obligatòria).Moviment rehivindicat per moviments obrers s. XIX i XX.
Com que veuen que no milloren els resultats, donen la culpa als baixos nivells de coneixements per part dels mestres i professors, ja que la es veu que la despesa d'educació ha augmentat i el nombre d'alumnes i el temps d'ensenyament, però els resultats segueixen estancats. No hi ha un justificació d'aquest dèficit públic.
D'aquest tema n'opinen pares, professors, mestres i polítics. A la pràctica tots som responsables, ja que els profesors només parlen de la seva eperiència i no analitzen el problema de fons, sense una base de ciència pedagògica. Els pares porten els fills a l'escola perquè els altres els eduquin perquè ells, diuen, que no tenen el temps suficient.
Per altra banda els mestres fan el que diu l'Administració i els pares són els que menys han evolucionat, però tampoc hi ha una orientació dels pares per part de professionals.
A partit d'aquesta situació van sortir diverses visions. La primera és la de l'informe Coleman que deia que la variable ambiental de la família sónj aspectes més formals determinats en el nivell i resultats academics dels alumnes. En canvi, Ronald Edmonds diu que els resultats d'un alumne depenen més de l'escola on va que de la família on ha nascut, perquè una educació sigui de qualitat ha de constar de 4 criteris. funcionalitat, eficiència, eficàcia i optimització. Tots en la seva proporció justa donan una bona qualitat en l'educació.
Així doncs, Un aspecte molt important és que els professors han de mostrar als alumnes que aquells coneixements són útils per ells, han de despertar l'interès en ells, d'aquesta manera s'ha de donar més importància a les llengües, els professors s'han de formar en aquest àmbit. I han d'aconseguir que els alumnes aprenguin a saber trobar la informació, no ha memoritzar-ho tot. Així doncs, hi ha dh'aver un canvi de concepte en el fet que no ha de ser important treure nota, sinó comprendre els coneixements. L'escola actual ha de ser personalitzadora i creativa i orientar a tothom, sense necessitat de fer exàmens de selectivitat per entrar a una carrera universitària.
Per últim m'agaradaria acabar amb una frase extreta del text que diu així: "la qualitat de l'ensenyament no depèn de la llei que la regula, sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar. "
Tema 9: L'escola
Quan parlem de l'escola, ho fem com a institució, perquè tots puguin incorporar-se en la nostra cultura i societat. L'educació que s'exerceix en aquest tipus d'institució ha de tenir: qualitat, equitat i excel·lència. Ha de ser una Escola amb autonomia i compte de resultats.
Segons l'article del mestre Teixidó, La Qualitat de l'educació: preocupació i retòrica, en diu que la qualitat de l'educació la creem entre tots: les empreses de lleure, els mitajans de comunicació, la família, l'escola, el lloc de treball, la publicitat.
Tot i que cada un dels agents socialitzadors anomenats anteriorment, veuen la qualitat d'una manera diferent ( diverses visons entre pares, mestres, polítics...)
La via per arribar la formació, és de la informació passant pel coneixement.
LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ: PREOCUPACIÓ I RETÒRICA, Martí Teixidó (AP)
Aquest article ens parla de què és la qualitat de l'ensenyament i de com ha anat canviant aquest concepte al llarg del temps, mirat des de diferents punts de vista.
Ens diu que primerament es considerava la qualitat de l'educació en el major nombre d'infants que estaven escolaritzats i en el temps que hi estaven, es a dir en la quantitat, que es va aconseguir gràcies a la LOGSE de l'any 2000.
Al veure que no hi havia millors resultats, van començar a buscar quina era la causa, i van arribar a la conclusió que era degut a la mala formació dels mestres i professors. Així doncs veiem com la despesa de l'educació ha augmentat, però els resultats estan estancants.
Els pares són els que estan més preocupats perquè veuen que els seus fills estan més temps a l'escola que ells i no surten amb uns grans nivells de coneixements. També s'ha de dir que molts pares d'avui en dia deixen a l'escola la responsabilitat d'educar els seus propis fills.
Després de les dicusions entre pares i mestres, s'ha vist que la causa d'aquests mals resultats és la falta de responsabilitats per les dues bandes, tots som educadors. Els mestres, es limiten a fer el que diu l'administració sense tenir en compte quines són les necessitats de cada alumne, sense observar abans de saber com intervenir.
Així doncs, s'arriba a la conclusió que els mestres han de mostrar als seus alumnes que els coneixements que aprenen tenen una utilitat per a ells, han de despertar l'interés pels coneixements. Apendre a saber trobar al informació, no a memoritzar sense entendre res de res. D'aquesta manera tots els alumnes rendiran al màxim de les seves capacitats.
Els mestres a més, també han de seguir formant-se, i relacionar-se amb els pares per formar-los i fer que ells també s'impliquin en l'eduació dels seus fills.
Estic molt d'acord amb el que diu en Teixidó, que hi ha d'haver un canvi de concepte en el fet que no ha de ser important treure nota, sinó, comprendre els coneixements. L'escola actual ha de ser pesonalitzadora i creativa i orientar a tothom, sense necessitat de fer exàmens per entrar als graus universitaris.
Per acabar dir que he trobat una frase d'aquest article que reflexa força bé el que he anat dient que és "la qualitat de l'ensenyament no depèn de la llei que la regula sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar."
Segons l'article del mestre Teixidó, La Qualitat de l'educació: preocupació i retòrica, en diu que la qualitat de l'educació la creem entre tots: les empreses de lleure, els mitajans de comunicació, la família, l'escola, el lloc de treball, la publicitat.
Tot i que cada un dels agents socialitzadors anomenats anteriorment, veuen la qualitat d'una manera diferent ( diverses visons entre pares, mestres, polítics...)
La via per arribar la formació, és de la informació passant pel coneixement.
LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ: PREOCUPACIÓ I RETÒRICA, Martí Teixidó (AP)
Aquest article ens parla de què és la qualitat de l'ensenyament i de com ha anat canviant aquest concepte al llarg del temps, mirat des de diferents punts de vista.
Ens diu que primerament es considerava la qualitat de l'educació en el major nombre d'infants que estaven escolaritzats i en el temps que hi estaven, es a dir en la quantitat, que es va aconseguir gràcies a la LOGSE de l'any 2000.
Al veure que no hi havia millors resultats, van començar a buscar quina era la causa, i van arribar a la conclusió que era degut a la mala formació dels mestres i professors. Així doncs veiem com la despesa de l'educació ha augmentat, però els resultats estan estancants.
Els pares són els que estan més preocupats perquè veuen que els seus fills estan més temps a l'escola que ells i no surten amb uns grans nivells de coneixements. També s'ha de dir que molts pares d'avui en dia deixen a l'escola la responsabilitat d'educar els seus propis fills.
Després de les dicusions entre pares i mestres, s'ha vist que la causa d'aquests mals resultats és la falta de responsabilitats per les dues bandes, tots som educadors. Els mestres, es limiten a fer el que diu l'administració sense tenir en compte quines són les necessitats de cada alumne, sense observar abans de saber com intervenir.
Així doncs, s'arriba a la conclusió que els mestres han de mostrar als seus alumnes que els coneixements que aprenen tenen una utilitat per a ells, han de despertar l'interés pels coneixements. Apendre a saber trobar al informació, no a memoritzar sense entendre res de res. D'aquesta manera tots els alumnes rendiran al màxim de les seves capacitats.
Els mestres a més, també han de seguir formant-se, i relacionar-se amb els pares per formar-los i fer que ells també s'impliquin en l'eduació dels seus fills.
Estic molt d'acord amb el que diu en Teixidó, que hi ha d'haver un canvi de concepte en el fet que no ha de ser important treure nota, sinó, comprendre els coneixements. L'escola actual ha de ser pesonalitzadora i creativa i orientar a tothom, sense necessitat de fer exàmens per entrar als graus universitaris.
Per acabar dir que he trobat una frase d'aquest article que reflexa força bé el que he anat dient que és "la qualitat de l'ensenyament no depèn de la llei que la regula sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar."
Lagarto Amarillo 'HOY'
He escolit la cançó HOY, del grup LAGARTO AMARILLO per identificar-la amb la postmodernitat, ja que el lema que presenta és el fet d'adaptar-se al dia a dia que vas vivint amb una visió positiva "si ves la pagina medio vacia igual tienes que aprender a mirar". És un crit a deixar-se portar pels sentiments i pel que un vol fer i deixa de banda la racionalització sòlida dels fonemants de la modernitat "deja que te lleve el viento, hoy, a ver el mundo entero".
A més també mostra que sempre hi ha nous camins per explorar i escolir quins vols agafar "dale su tiempo al tiempo, hoy, porqué en el mundo entero, siempre hay un rumbo nuevo donde mirar"
Així doncs, malgrat els dies dolents que puguis tenir, sempre has de pensar que a la vida hi ha moltes opcions a escollir i que sempre pots rectificar si t'equivoques, per tant t'has de llençar sense por al que pugui passar. Per viure t'has d'arriscar.Has de seguir els sentiments, has de viure, sense pensar en si ho fas bé o no, perquè si segueixes el que et diuen els sentiments sempre estarà bé. "que llegas donde quieras, hoy, es todo lo que yo quiero"
sábado, 20 de noviembre de 2010
Tema 8: Pensament contemporani
El model escolar pensat actualment, és el del 1900 dels Il·lustrats, seguida de les idees de l'etapa industrial que és la etapa de modernitat. Ara estem a la societat postmoderna (on tot val). Actualment la societat és molt superficial i efímer. Es tan moderna que tot ha d'anar ràpid.
D'aquí surgeixen els paradigmes (model) cièntic del corrents filosòfics, ja que els filòsofs asseguren el coneixement de la ciència.
PARADIGMES O MODELS CIENTÍFICS(Activitat portafolis del tema 8)
Aristòtil va introduir i va establir una relació pel coneixement. Apareix la ciència positiva pràctica en sentit empíric, experimental. El plantejament dels Il·lustarts es divulga o s'imposa en la revolució francesa. La república dóna avenç a la ciència investigacional experimentalista. D'aquí apareixen els següents models cièntific:
1. Model racional positivista
La realitat és vista com a objectiva respecte a l'individu. Aquest es situa com a un subjecte que mira la societat com a un objecte. Intenta buscar la veritat de les coses.
2. Model hermanèutic interpretatiu
És un model en el qual l'individu veu la realitat i és conscient de que en forma part. Sap que ell i la societat estan cada vegada més units.
3. Model Sociocrític
Model que sorgeix d'un grup de sociòlegs: Marx i Berber entre d'altres.
Aquesta teoria posa en connexió amb els significats i interpretacions de la societat. És un model que planteja un analisis crític de la societat i unes propostes de canvi, centrades en la pràctica social.
4. Model Emergent
Aquest model incorpora l’experiència d’un mateix a la totalitat dels models anteriors.
Agafa la idea positivista de que l'individu forma part de la realitat social i al mateix temps fa que la persona pugui ser crítica davant de la societat segons les accions que ella com a subjecte du a terme en la realitat social.
* Així doncs podem dir que aquests quatre models van canviant segons els coneixements cietífics descoberts al llarg de la història, fins que arriben a l'actualitat, en la que tota persona sap que la seva manera de veure la societat serà totalment subjectiva, ja que tots nosaltres som subjectes que hem viscut unes experiències que ens condicionaran la manera de veure la realitat. Tal com deia el gran filòsof "jo sóc jo i les meves circunstàncies"
CORRRENTS FILOSÒFICS (De la modernitat a la postmodernitat)
Podriem definir la modernitat com a l'accés del racionalisme que porta al despotisme, i la postmodernitat com allò que vull, ho tinc al moment, no em costa cap mena desforç aconseguir-ho.
En certa manera agraim que la postmodernitat ens tregui tot l'abús racional de la modernitat.
Modernitat : és la solidesa dels fonaments. L'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. Aquest període va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món
Postmodernitat : societat líquida (s'adapta segons el recipient) s'adapta ràpidament a tot. És centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals. La ideologia postmoderna defensa la hibridació, la cultura popular, el descentrament de l'autoritat intel·lectual i científica i la desconfiança davant el que defineix com a grans relats.
La postmodernitat defensa el lema: No només s'ha de treballar també s'ha de viure.
Neoliberalisme: es refereix a la filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat.
Utilitarisme:és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. Es defensa el que beneficia a la majoria.
Ecologia :En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació en les comunitats biològiques. Reutilitzar, reduir, reciclar.
Sostenibilitat :és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. Mantenir les coses.
Comunitarisme :centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. És una ideologia que subratlla el dret de la majoria a prendre decisions que afectin a la minoria. el nucli de l'especie humana és femení, i la mutació d'aquesta especie és l'home.
Feminisme : buscar afavorir interessos de les dones en situació de submisió dels homes per modificar posicions de desigualtats i de violència. Hi ha cultures en que la poligamia és un deure, ja que és un cosa positiva per a les dones d'aquelles societats, perquè els homes les mantenen.
PERSONES I SOCIETAT
Cosmovisió:és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Sentit de la vida :és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció (per què vaig nèixer i que hi faig aquí)
-->totes dues són característiques de l'ésser humà.
Creiem que l'adquisició del coneixement i la cultura, superarien la superstició , però algunes persones encara la necessiten.
Autoajuda:és un terme que es pot referir a un individu o a un grup que cerca millorar des del punt de vista econòmic, espiritual, emocional o intel·lectual. L'autoajuda és un dels principis bàsics del cooperativisme.
Angoixa: La gent té por perquè l'educació no dóna una solidesa. Aquesta angoixa és una resposta normal al ser humà, i també a tots els animals, quan existeix un perill real. I és el que provoca el desig de fugir o evitar una situació potencialment perillosa.
Religiositat:és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals.Cadascú segueix el seu procés.
Leicitat secularitat:és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. Així doncs,interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església És una conforntació de la religiositat. Una escola laica hauria de respectar i tenir en compte totes ni cada una de les reigions, perquè no va, ni a favor ni en contra de cap religió en concret.
* M'agradaria comentar que el fet que existeixin escoles laiques, és positiu, tal com he dit abans, perquè és una manera de que els nens i nenes que estudien en aquestes escoles aprenguin la gran diversitat de religions i creences que hi ha en tot el món, i així vegin, que no n'hi ha una que és millor o és pitjor, sinó que totes són iguals d'importants per aquells que hi creguin. Penso que les escoles laiques haurien d'agafar aquest concepte des del punt de vista que acabo d'esmentar, perquè si agafen el concepte totalment al contrari no estan afavorint en res l'enriquiment dels infants d'aquesta escola i a més estan actuan com si ser laic fos ser d'alguna religió que no permetés acceptar i respectar les demés religions.
Consum:és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.
Consumisme :és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa.
LA LLIBERTAT? LA MEVA VIDA?
La llibertat és una entelequia, són petites decisions que tu pots fer. El que compte és la teva llibertat.
la llibertat més lliure--> viure amb qui tu decideixis
No hem de dir la meva vida. Jo sóc 60 anys de vida, no sóc tota la vida.
La vida és pot donar, participant d'un procés. Però has de ser totalment fidel a ella, no la podem canviar per una altra.
* L'aclaració d'aquests conceptes em porta a la reflexió que és totalment cert que no pots dir la meva vida, perquè tu només ets vida des dels anys que tens en el moment que ho dius, com he dit abans. Tot i això, costa entendre que no sigui la teva vida sinó que sigui la vida, una part d'ella que tu estàs vivint. La vida la podem donar a una altra persona de moltes maneres, figurades o literals, però mai podem canviar la vida per una altra. Realment és un pensament complex que m'ha portat a fer aquesta particular reflexió.
D'aquí surgeixen els paradigmes (model) cièntic del corrents filosòfics, ja que els filòsofs asseguren el coneixement de la ciència.
PARADIGMES O MODELS CIENTÍFICS(Activitat portafolis del tema 8)
Aristòtil va introduir i va establir una relació pel coneixement. Apareix la ciència positiva pràctica en sentit empíric, experimental. El plantejament dels Il·lustarts es divulga o s'imposa en la revolució francesa. La república dóna avenç a la ciència investigacional experimentalista. D'aquí apareixen els següents models cièntific:
1. Model racional positivista
La realitat és vista com a objectiva respecte a l'individu. Aquest es situa com a un subjecte que mira la societat com a un objecte. Intenta buscar la veritat de les coses.
2. Model hermanèutic interpretatiu
És un model en el qual l'individu veu la realitat i és conscient de que en forma part. Sap que ell i la societat estan cada vegada més units.
3. Model Sociocrític
Model que sorgeix d'un grup de sociòlegs: Marx i Berber entre d'altres.
Aquesta teoria posa en connexió amb els significats i interpretacions de la societat. És un model que planteja un analisis crític de la societat i unes propostes de canvi, centrades en la pràctica social.
4. Model Emergent
Aquest model incorpora l’experiència d’un mateix a la totalitat dels models anteriors.
Agafa la idea positivista de que l'individu forma part de la realitat social i al mateix temps fa que la persona pugui ser crítica davant de la societat segons les accions que ella com a subjecte du a terme en la realitat social.
* Així doncs podem dir que aquests quatre models van canviant segons els coneixements cietífics descoberts al llarg de la història, fins que arriben a l'actualitat, en la que tota persona sap que la seva manera de veure la societat serà totalment subjectiva, ja que tots nosaltres som subjectes que hem viscut unes experiències que ens condicionaran la manera de veure la realitat. Tal com deia el gran filòsof "jo sóc jo i les meves circunstàncies"
CORRRENTS FILOSÒFICS (De la modernitat a la postmodernitat)
Podriem definir la modernitat com a l'accés del racionalisme que porta al despotisme, i la postmodernitat com allò que vull, ho tinc al moment, no em costa cap mena desforç aconseguir-ho.
En certa manera agraim que la postmodernitat ens tregui tot l'abús racional de la modernitat.
Modernitat : és la solidesa dels fonaments. L'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. Aquest període va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món
Postmodernitat : societat líquida (s'adapta segons el recipient) s'adapta ràpidament a tot. És centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals. La ideologia postmoderna defensa la hibridació, la cultura popular, el descentrament de l'autoritat intel·lectual i científica i la desconfiança davant el que defineix com a grans relats.
La postmodernitat defensa el lema: No només s'ha de treballar també s'ha de viure.
Neoliberalisme: es refereix a la filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat.
Utilitarisme:és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. Es defensa el que beneficia a la majoria.
Ecologia :En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació en les comunitats biològiques. Reutilitzar, reduir, reciclar.
Sostenibilitat :és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. Mantenir les coses.
Comunitarisme :centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. És una ideologia que subratlla el dret de la majoria a prendre decisions que afectin a la minoria. el nucli de l'especie humana és femení, i la mutació d'aquesta especie és l'home.
Feminisme : buscar afavorir interessos de les dones en situació de submisió dels homes per modificar posicions de desigualtats i de violència. Hi ha cultures en que la poligamia és un deure, ja que és un cosa positiva per a les dones d'aquelles societats, perquè els homes les mantenen.
PERSONES I SOCIETAT
Cosmovisió:és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Sentit de la vida :és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció (per què vaig nèixer i que hi faig aquí)
-->totes dues són característiques de l'ésser humà.
Creiem que l'adquisició del coneixement i la cultura, superarien la superstició , però algunes persones encara la necessiten.
Autoajuda:és un terme que es pot referir a un individu o a un grup que cerca millorar des del punt de vista econòmic, espiritual, emocional o intel·lectual. L'autoajuda és un dels principis bàsics del cooperativisme.
Angoixa: La gent té por perquè l'educació no dóna una solidesa. Aquesta angoixa és una resposta normal al ser humà, i també a tots els animals, quan existeix un perill real. I és el que provoca el desig de fugir o evitar una situació potencialment perillosa.
Religiositat:és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals.Cadascú segueix el seu procés.
Leicitat secularitat:és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. Així doncs,interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església És una conforntació de la religiositat. Una escola laica hauria de respectar i tenir en compte totes ni cada una de les reigions, perquè no va, ni a favor ni en contra de cap religió en concret.
* M'agradaria comentar que el fet que existeixin escoles laiques, és positiu, tal com he dit abans, perquè és una manera de que els nens i nenes que estudien en aquestes escoles aprenguin la gran diversitat de religions i creences que hi ha en tot el món, i així vegin, que no n'hi ha una que és millor o és pitjor, sinó que totes són iguals d'importants per aquells que hi creguin. Penso que les escoles laiques haurien d'agafar aquest concepte des del punt de vista que acabo d'esmentar, perquè si agafen el concepte totalment al contrari no estan afavorint en res l'enriquiment dels infants d'aquesta escola i a més estan actuan com si ser laic fos ser d'alguna religió que no permetés acceptar i respectar les demés religions.
Consum:és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.
Consumisme :és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa.
LA LLIBERTAT? LA MEVA VIDA?
La llibertat és una entelequia, són petites decisions que tu pots fer. El que compte és la teva llibertat.
la llibertat més lliure--> viure amb qui tu decideixis
No hem de dir la meva vida. Jo sóc 60 anys de vida, no sóc tota la vida.
La vida és pot donar, participant d'un procés. Però has de ser totalment fidel a ella, no la podem canviar per una altra.
* L'aclaració d'aquests conceptes em porta a la reflexió que és totalment cert que no pots dir la meva vida, perquè tu només ets vida des dels anys que tens en el moment que ho dius, com he dit abans. Tot i això, costa entendre que no sigui la teva vida sinó que sigui la vida, una part d'ella que tu estàs vivint. La vida la podem donar a una altra persona de moltes maneres, figurades o literals, però mai podem canviar la vida per una altra. Realment és un pensament complex que m'ha portat a fer aquesta particular reflexió.
domingo, 7 de noviembre de 2010
Tema 6: Crítiques al model escolar
-->Societats occidentals (1960-1980)
Summerhill, infants en llibertat. Escola, des 1921...
Alexander S. Neil, mestre
Alexander Sutherland Neill (1883-1973) va ésser un pedagog escocès, el qual, després d'un breu parèntesi periodístic, començà la seua activitat docent als 31 anys.
El 1924, després d'haver treballat a Alemanya, Neill creà una comunitat terapèutica lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston, a uns 100 km. al nord-est de Londres. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir de dos principis bàsics: l'autogestió i l'autocontrol.
Neill va intentar portar a la pràctica escolar les idees de Norman Lane i Wilhelm Reich
Creu en la llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. Sense coaccions, llibertat d'acció. Llibertat menys en aquelles llibertats físiques irreversibles. Pedagogia antiautoritària. Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivència social i familiar (Lane), sexualitat (Reich; creien que els adolescents visquesin en llibertat sexual per conexe's a sí mateix i en la convivencia i així escollir una persona amb la que podia fer un projecte de vida). Esclosa la religió. Decisións democràtiques en assamblea: les normes es posen entre tots, tant alumnes com professors. Defensor del poble. Tribunal.
"En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, llo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad" (Neil)
* Neil era una persona molt liberal. En part estic a favor d'aquest tipus d'educació, tot i que avui en dia és una mica complicat, perquè els valors estan molt desgastats i no podem deixar que facin el que vulguin. Hem de marcar unes pautes, com; menjar, dormir, dutxar-se i complir les necessitats bàsiques.
La no-directivitat. Teràpia basada en el client (no el pacient).
Carl Rogers, psicoterapeuta
Psicoterapeuta. La no directivitat, Teràpia en el client (no en el pacient).
L'actitud del psicoterapeuta era escoltar. Tu anaves a les consultes per a comunicarte. Introduir coses de tipus no directiu, fa que la persona sigui ella mateixa.Autoteràpia. Cadascú fa el seu procès. Educació: procés. Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves possibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora. Aprenentatge vivenvial o significatiu (interès, creativitat).. No pot ser igual per a tots. La relació professor-alumne, tam important. S'ha de viure de manera plena, autoconcienciar.
"...tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicològico adecuado, esta tendencia puede expresarse libremente... se pone de manifiesto en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacción"(Karl Rogers)
Obres importants:
On becoming a person, 1961. El proces de convertir-se en persona.
* El que diu Karl Rogers és molt interessant, ja que considera que els infants es converteixen en persones a través de la pròpia experimentació i de les vivències que ells mateixos viuen. Per això se'ls ha de donar llibertat. Els infants no s'han de sentir empresonats en un món de normes constants, sinó que ells mateixos han d'aprendre a donar-se compte del que han de fer i del que no han de fer a través de les seva pròpia exprimentació.
M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965
* perspectiva sociopolítica: Projecte Educatiu: qui som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.
"La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la familia en el sector de la sociabilidad (socialización). Al proponer, como únicos modelos de relaciones sociales, la relación de autoridad, i la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven".
"El mestre és el que fa ser que cascú sigui ell mateix"
*Estic totalment d'acord amb la primera cita, ja que no s'ha de crear competitivitat entre els nens, ni odi entre els alumnes. S'han de mostrar valors com el respecte, la tolerància i la igualtat que és molt important per conviure amb els altres.
F. Oury, A Vàsquez, 1967
* orientació psicoterapèutica: Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció
"Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos"
* No m'agarada gaire acosta visió, ja que no cerc que s'hagin de formar persones per, sinño persones que tinguin els seus valors i que puguin conviure en societat, però sense encaminar el seu furur. Els infants han d'adquirir tot allò necessària per poder estar viura amb els altres, però no hem de crear mestres o metges. Això és un camí que escull l'infant un cop aquest té els recursos necessàris per fer-ho.
LA DESESCOLARITZACIÓ: LA MORT DE L'ESCOLA
M. MACLUHAN; El aula sin muros, 1964.
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura. L'escola era per a La galaxia Gutemberg, 1969. La Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.
IVAN ILLICH; La sociedad desescolarizada, 1971.
La rigidesa de l'escola és inoperant, recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia). El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola.XELL: xarxa d'escoles lliures.
EVERETT REIMER; La escuela ha muerto, 1974.
L'escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial docent.
PAUL GOODMAN; La desescolarización obligatoria 1973
L'educació sí i es fa a l'escola i a tota la ciutat. Hem de potenciar el diàleg i la convivència.
L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL
P. BOURDIEU i J.C. PASSERON:La reproducción. Elementos para una teoria del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) és objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrati (AuP), de una arbitrarietat. El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.
CH. BAUDELOT i B. ESTABLET; La escuela capitalista en Francia, 1971.
És un estudi de caràcter empíric sobre educació itreball. L'escola no uniffica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica).Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior.
L'EDUCACIÓ PERSONALITZADA
EMMANUEL MUNIER: Manifeste du service du personnalisme,, 1936.
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós). Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament. L'educació: inducció externa per família i comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal. L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
* Emmanuel creia en un escola religiosa, però també acceptava l'escola laica. Deia que els infants havien d'ecollir la religió volien estudiar. Creia en la comuniació entre alumnes i mestres. Amb el concepte de que els infants triïn el que volen estudiar sobre la religió, em recorda molt a les escoles d'avui en dia, ja que a les escoles públiques, les famílies poden triar si volen que el seu fill estudiï religió o no.
LOURENZO MILANI
OBRA: Carta a una mestra, 1987. Denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola.
Capellà rector de Barbiana, és un educador social. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societ.
L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
PAULO FREIRE:
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.
Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador:
Gran educador nascut a un barri pobre de Brasil. Fa educació d'adults amb gent de les fabeles. La gent vol estudiar per aprendre a llegir, escriure per votar, defensar-se i pensar. Va haver de fugir per dictadura.
Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària):
No ideològic: Pensa en la teva vida, tens dret a dir la teva paraula i anar a votar pensant a qui votes.
CONCIENTITZACIÓ: Proces per el qual un apren a alfabetitzar-se i a concienciar-se: apren quins son els seus drets, deures, apren a pensar, a tenir la seva pròpia opinió i no basar-se en la d'altres.
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència mítica. La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.
INGENU: la persona que no ha nascut. Per tant, consciècia ingènua: consciència que encara no ha nascut.
La persona ha de patir un canvi exterior i interior, un canvi de la persona. Aquest canvi és molt important.
Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs. L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand. L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
No és possible ser neutre, Paulo Freire no imposa res però segurament serà de la classe opressora ja que és la que té el poder.
Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica:
CAM PE SI NO
CAM, QUEM, QUIM, COM, CUM
PA, PE, PI, PO, PU
SA, SE, SI, SO, SU
NA, NE, NI, NO, NU
Amb aquestes síl·labes, els treballadors creen noves paraules amb sentit. Per exemple, CAM - PO.
Algunes de les seves obres més importants són:
La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.
* Freire feia educació als adults de les fabeles de Brasil. I va crear un manera d'essenyar ha llegir als nens, a partir de les paraules conegudes dels alumnes, les que tenien més significació i eren més properes a ells. Per exemple la "c" de "campo", sabien com s'esribia perquè aquesta paraula la veien constanment. En aquest sentit es semblant a Decroly, va d'allò general a allò específic.
"No hay cambio sin sueño, ni sueño sin esperanza"
PEDAGOGIA CRÍTICA
A través del curriculum s'ensenya a la gent a adaptar-se.
HENRY GIROUX:
Llibres més destacats:
Teachers as Intellectuals, 1988.
Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990.
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999. Els estudis culturals.
Parla dels professors com a intel·lectuals creatius.
Socioleg que va fer una constatació sociològica important: els codis lingüistics. No pots posar-te a parlar amb uns nens si no els has conegut, si no saps on estan vivint, el llenguatge que han aprés. Has d'informar-te de l'entorn on viuen els nens i el seu vocabulari i costumbs abans de poder educar-los.
*Estic totalment d'acord amb el que diu, perquè és cert que tu no pots tracar amb nens quan no coneixes quin és el seu context habitual, amb qui viu i quina situació tenen casa seva. Això ho vaig estudiar a Integració Social i s'en diu fer un diagnostic de la situació abans d'intervenir-hi. En aquest punt és molt important l'observació en tot moment.
MICHAEL APPLE:
Llibres més destacats:
Ideology and curriculum (El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.)
BASIL BERSTEIN:
Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.
Referents simbòlics, romàntics i comercials
* El Che, 1967 a América Latin.
* El Maig de 1968 a Paris
* La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia
Som el món, som els infants, tots hem estat infants.
La institució escolar, la professió de mestre, compromesos pel món dels infants.
Que creixin en llibertat, que esdevinguin persones. Cada escola una comunitat de persones, una institució oberta que s'estén als mitjans de comunicació, la ciutat sencera.
L'escola no pot ser aparell de reproducció . Depèn dels mestres professionals, intel·lectuals actius en la societat.
Funció d'un mestre/a
* Educar persona i comunitat
* Evitar el fracàs escolar
* Compensar les desigualtats socials
* Educar en la pràctica de la llibertat
* Estic totalment d'acord amb aquestes funcions, tot i que algunes són difícils d'aconseguir, com la de compensar les desigualtats socials, ja que crec que en la vida d'un infant intervenen molts altres factors socials que els mestres no podem controlar. Si que és cert que educant ja fem molt, però no ho és tot. No podem canviar la vida d'un infant, sí que podem donar-li estratègie i ajudar-lo a viure-la el millor possible, però mai podrem solucionar els problemes d'una família. Això ho vaig aprendre fent les pràctiques d'Integració Social a un IES d'un barri marginal de Sabadell.
Summerhill, infants en llibertat. Escola, des 1921...
Alexander S. Neil, mestre
Alexander Sutherland Neill (1883-1973) va ésser un pedagog escocès, el qual, després d'un breu parèntesi periodístic, començà la seua activitat docent als 31 anys.
El 1924, després d'haver treballat a Alemanya, Neill creà una comunitat terapèutica lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston, a uns 100 km. al nord-est de Londres. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir de dos principis bàsics: l'autogestió i l'autocontrol.
Neill va intentar portar a la pràctica escolar les idees de Norman Lane i Wilhelm Reich
Creu en la llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. Sense coaccions, llibertat d'acció. Llibertat menys en aquelles llibertats físiques irreversibles. Pedagogia antiautoritària. Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivència social i familiar (Lane), sexualitat (Reich; creien que els adolescents visquesin en llibertat sexual per conexe's a sí mateix i en la convivencia i així escollir una persona amb la que podia fer un projecte de vida). Esclosa la religió. Decisións democràtiques en assamblea: les normes es posen entre tots, tant alumnes com professors. Defensor del poble. Tribunal.
"En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, llo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad" (Neil)
* Neil era una persona molt liberal. En part estic a favor d'aquest tipus d'educació, tot i que avui en dia és una mica complicat, perquè els valors estan molt desgastats i no podem deixar que facin el que vulguin. Hem de marcar unes pautes, com; menjar, dormir, dutxar-se i complir les necessitats bàsiques.
La no-directivitat. Teràpia basada en el client (no el pacient).
Carl Rogers, psicoterapeuta
Psicoterapeuta. La no directivitat, Teràpia en el client (no en el pacient).
L'actitud del psicoterapeuta era escoltar. Tu anaves a les consultes per a comunicarte. Introduir coses de tipus no directiu, fa que la persona sigui ella mateixa.Autoteràpia. Cadascú fa el seu procès. Educació: procés. Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves possibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora. Aprenentatge vivenvial o significatiu (interès, creativitat).. No pot ser igual per a tots. La relació professor-alumne, tam important. S'ha de viure de manera plena, autoconcienciar.
"...tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicològico adecuado, esta tendencia puede expresarse libremente... se pone de manifiesto en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacción"(Karl Rogers)
Obres importants:
On becoming a person, 1961. El proces de convertir-se en persona.
* El que diu Karl Rogers és molt interessant, ja que considera que els infants es converteixen en persones a través de la pròpia experimentació i de les vivències que ells mateixos viuen. Per això se'ls ha de donar llibertat. Els infants no s'han de sentir empresonats en un món de normes constants, sinó que ells mateixos han d'aprendre a donar-se compte del que han de fer i del que no han de fer a través de les seva pròpia exprimentació.
M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965
* perspectiva sociopolítica: Projecte Educatiu: qui som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.
"La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la familia en el sector de la sociabilidad (socialización). Al proponer, como únicos modelos de relaciones sociales, la relación de autoridad, i la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven".
"El mestre és el que fa ser que cascú sigui ell mateix"
*Estic totalment d'acord amb la primera cita, ja que no s'ha de crear competitivitat entre els nens, ni odi entre els alumnes. S'han de mostrar valors com el respecte, la tolerància i la igualtat que és molt important per conviure amb els altres.
F. Oury, A Vàsquez, 1967
* orientació psicoterapèutica: Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció
"Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos"
* No m'agarada gaire acosta visió, ja que no cerc que s'hagin de formar persones per, sinño persones que tinguin els seus valors i que puguin conviure en societat, però sense encaminar el seu furur. Els infants han d'adquirir tot allò necessària per poder estar viura amb els altres, però no hem de crear mestres o metges. Això és un camí que escull l'infant un cop aquest té els recursos necessàris per fer-ho.
LA DESESCOLARITZACIÓ: LA MORT DE L'ESCOLA
M. MACLUHAN; El aula sin muros, 1964.
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura. L'escola era per a La galaxia Gutemberg, 1969. La Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.
IVAN ILLICH; La sociedad desescolarizada, 1971.
La rigidesa de l'escola és inoperant, recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia). El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola.XELL: xarxa d'escoles lliures.
EVERETT REIMER; La escuela ha muerto, 1974.
L'escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial docent.
PAUL GOODMAN; La desescolarización obligatoria 1973
L'educació sí i es fa a l'escola i a tota la ciutat. Hem de potenciar el diàleg i la convivència.
L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL
P. BOURDIEU i J.C. PASSERON:La reproducción. Elementos para una teoria del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) és objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrati (AuP), de una arbitrarietat. El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.
CH. BAUDELOT i B. ESTABLET; La escuela capitalista en Francia, 1971.
És un estudi de caràcter empíric sobre educació itreball. L'escola no uniffica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica).Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior.
L'EDUCACIÓ PERSONALITZADA
EMMANUEL MUNIER: Manifeste du service du personnalisme,, 1936.
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós). Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament. L'educació: inducció externa per família i comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal. L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
* Emmanuel creia en un escola religiosa, però també acceptava l'escola laica. Deia que els infants havien d'ecollir la religió volien estudiar. Creia en la comuniació entre alumnes i mestres. Amb el concepte de que els infants triïn el que volen estudiar sobre la religió, em recorda molt a les escoles d'avui en dia, ja que a les escoles públiques, les famílies poden triar si volen que el seu fill estudiï religió o no.
LOURENZO MILANI
OBRA: Carta a una mestra, 1987. Denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola.
Capellà rector de Barbiana, és un educador social. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societ.
L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
PAULO FREIRE:
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.
Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador:
Gran educador nascut a un barri pobre de Brasil. Fa educació d'adults amb gent de les fabeles. La gent vol estudiar per aprendre a llegir, escriure per votar, defensar-se i pensar. Va haver de fugir per dictadura.
Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària):
No ideològic: Pensa en la teva vida, tens dret a dir la teva paraula i anar a votar pensant a qui votes.
CONCIENTITZACIÓ: Proces per el qual un apren a alfabetitzar-se i a concienciar-se: apren quins son els seus drets, deures, apren a pensar, a tenir la seva pròpia opinió i no basar-se en la d'altres.
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència mítica. La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.
INGENU: la persona que no ha nascut. Per tant, consciècia ingènua: consciència que encara no ha nascut.
La persona ha de patir un canvi exterior i interior, un canvi de la persona. Aquest canvi és molt important.
Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs. L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand. L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
No és possible ser neutre, Paulo Freire no imposa res però segurament serà de la classe opressora ja que és la que té el poder.
Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica:
CAM PE SI NO
CAM, QUEM, QUIM, COM, CUM
PA, PE, PI, PO, PU
SA, SE, SI, SO, SU
NA, NE, NI, NO, NU
Amb aquestes síl·labes, els treballadors creen noves paraules amb sentit. Per exemple, CAM - PO.
Algunes de les seves obres més importants són:
La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.
* Freire feia educació als adults de les fabeles de Brasil. I va crear un manera d'essenyar ha llegir als nens, a partir de les paraules conegudes dels alumnes, les que tenien més significació i eren més properes a ells. Per exemple la "c" de "campo", sabien com s'esribia perquè aquesta paraula la veien constanment. En aquest sentit es semblant a Decroly, va d'allò general a allò específic.
"No hay cambio sin sueño, ni sueño sin esperanza"
PEDAGOGIA CRÍTICA
A través del curriculum s'ensenya a la gent a adaptar-se.
HENRY GIROUX:
Llibres més destacats:
Teachers as Intellectuals, 1988.
Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990.
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999. Els estudis culturals.
Parla dels professors com a intel·lectuals creatius.
Socioleg que va fer una constatació sociològica important: els codis lingüistics. No pots posar-te a parlar amb uns nens si no els has conegut, si no saps on estan vivint, el llenguatge que han aprés. Has d'informar-te de l'entorn on viuen els nens i el seu vocabulari i costumbs abans de poder educar-los.
*Estic totalment d'acord amb el que diu, perquè és cert que tu no pots tracar amb nens quan no coneixes quin és el seu context habitual, amb qui viu i quina situació tenen casa seva. Això ho vaig estudiar a Integració Social i s'en diu fer un diagnostic de la situació abans d'intervenir-hi. En aquest punt és molt important l'observació en tot moment.
MICHAEL APPLE:
Llibres més destacats:
Ideology and curriculum (El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.)
BASIL BERSTEIN:
Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.
Referents simbòlics, romàntics i comercials
* El Che, 1967 a América Latin.
* El Maig de 1968 a Paris
* La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia
Som el món, som els infants, tots hem estat infants.
La institució escolar, la professió de mestre, compromesos pel món dels infants.
Que creixin en llibertat, que esdevinguin persones. Cada escola una comunitat de persones, una institució oberta que s'estén als mitjans de comunicació, la ciutat sencera.
L'escola no pot ser aparell de reproducció . Depèn dels mestres professionals, intel·lectuals actius en la societat.
Funció d'un mestre/a
* Educar persona i comunitat
* Evitar el fracàs escolar
* Compensar les desigualtats socials
* Educar en la pràctica de la llibertat
* Estic totalment d'acord amb aquestes funcions, tot i que algunes són difícils d'aconseguir, com la de compensar les desigualtats socials, ja que crec que en la vida d'un infant intervenen molts altres factors socials que els mestres no podem controlar. Si que és cert que educant ja fem molt, però no ho és tot. No podem canviar la vida d'un infant, sí que podem donar-li estratègie i ajudar-lo a viure-la el millor possible, però mai podrem solucionar els problemes d'una família. Això ho vaig aprendre fent les pràctiques d'Integració Social a un IES d'un barri marginal de Sabadell.
lunes, 1 de noviembre de 2010
Activitats portafolis
CONCEPTE D'EDUCACIÓ
Definició d'educació i classes d'educació:
EDUCACIÓ
Etimològicament, el concepte d’educació pot provenir de educare, que significa “conduir, portar, guiar; o bé, de exducere que vol dir “treure, extreure”. Partint d’aquests dos significats es podria definir l’educació com un procés pel qual es complementen els factors endògens i exògens, és a dir, aquells factors externs rebuts de la influència exterior, de la societat; i per altra banda, de la capacitat individual de cada persona. Per acabar de completar la definició es podria afegir que aquest procés dura tota la vida i condueix a les persones a la seva formació completa mitjançant els dos factors esmentats anteriorment.
CLASSES D’EDUCACIÓ
L’educació es pot classificar segons l’àmbit, i aquestes són:
- EDUCACIÓ FORMAL
També es coneix amb el nom d’educació reglada, i és l’ensenyament oficial reconegut, normalment pel govern d’un país, que s’imparteix a les escoles o centres similars. A més, té un currículum prescriptiu que guia els nivells d’aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s’han d’ensenyar a cada nivell.
El mestre ha d’orientar els alumnes i facilitar els recursos necessaris perquè es produeixi un procés d’ensenyament i aprenentatge coherent amb les característiques psicopedagògiques i amb el context sociocultural.
En aquest tipus d’educació s’obté un títol acadèmic oficial.
Ex.: l’escoles, llars d’infants, ...
- EDUCACIÓ NO FORMAL
També anomenada educació en el lleure, és aquella educacions planificada i no obligatòria que es porta a terme e el temps de lleure, i par tant, fora de la institució escolar de forma voluntària. Té una estructura pe`ro fora del sistema educatiu.
En els seus inicis aquest tipus d’educació es basava en l’educació d’adults, especialment en l’alfabetització.
És l’educació que té una organització similar o igual que la formal, però no s’aconsegueixen títols oficials. Però en l’actualitat, també té un fort pes en la població infantil i juvenil:
Ex.: activitats extra-escolars, casals d’estiu, esplai
Dins d’aquest àmbit també podem trobar aquelles intervencions de caràcter més social i assistencial:
Ex.: centre d’acollida, residències, centres de dia, etc.
- EDUCACIÓ INFORMAL
És l’educació que permet adquirir l’aprenentatge de forma continua i espontània, i es realitza fora del marc de l’educació formal i no formal, sinó com a un fet social no determinat.
Exs.: Mitjans de comunicació, excursió a una granja amb la família, etc.
*En el seminari del 14 d'octubre ens hem organitzat en grups de treball i hem buscat arguments de 4 de les diferents educacions proposades en les cartes. Posteriorment, les hem anat posant en comú per trobar l’argumentació idònia, reforçades amb les aportacions del professor, en Martí Teixidó.
Les argumentacions resultants són les següents:
Educació com a funció social: L’educació en aquest sentit, ajuda a relacionar-nos, a entendre’ns i a interactuar en la societat. La metàfora de “l’ascensor social”,clarifica la idea de que segons l’educació pots canviar amunt o avall segons la classe a la que pertanys.
Educació com a aspiració: les persones aspiren a tenir una educació, ja que veuen que a través d’aquesta els permetrà arribar, aconseguir el camí d’aconseguir les seves fites.
Educació com a realitat: L’educació és un fet inevitable que rebem per tot arreu, ja sigui en la familia, a través de la televisió, al cinema, amb el grup d’iguals, etc. I dins de l’educació es poden trobar els ensenyaments acadèmics i els socials, de l’entorn.
Educació com a necessitat: L’educació és necessària per tothom, ja que ens beneficia. Ajuda a millorar individualment i col·lectivament.
Educació com a desenvolupament: L’educació és important en l’àmbit del desenvolupament perquè necessitem tenir agents de socialització que ens ajudin a créixer fins arribar a obtenir un criteri propi i ser autònoms en la societat.
Educació com a funció internacional: L’educació en aquest sentit, amplia les possibilitats d’accés als estudis fora del país d’origen. Un exemple d’això seria la reforma que s’ha fet dels estudis universitaris amb Bolonya.
Educació com a funció cultural: En aquest cas, l’educació ens permet adquirir coneixements, en primer lloc sobre la cultura pròpia, catalana i espanyola. I amb l’arribada de nouvinguts, ha donat la oportunitat a l’educació d’ensenyar diverses cultures. Promovent un sentiment de més respecte i tolerància entre les diferents cultures.
CITES D'ALGUNS AUTORS (Tema 2)
Froebel:
Creemos que lo que precede responde suficientemente a las cuestiones: ¿Convienen las escuelas? ¿Porqué convienen las escuelas? ¿Qué conviene que las escuelas sean?
Por medio de la escuela llegaremos a ser hombres pensadores, conscientes y razonables, obrando con inteligencia, manifestando por el empleo de nuestra fuerza interior, don de Dios, la acción divina que en nosotros reside; no olvidaremos que todo lo que es terrestre tiene también derechos incuestionables;
Text extret del llibre “La educació de l'home”
John Dewey:
“Ningún número de lecciones de cosas dadas como lecciones de cosas para proporcionar informaciones, pueden constituir ni la sombra de la sustitución de la familiaridad con las plantas y los animales de granjas y jardines, adquirida en la convivencia con ellos tiene su cuidado. Ningún adiestramiento de los órganos sensibles en la escuela, introducido con el fin mismo del adiestramiento, puede competir con la alerta plenitud de la vida sensible que proceden de la intimidad diaria y del interés por las ocupaciones familiares. La memoria verbal puede ser adiestrada acometiendo tareas, cierta disciplina de la facultad razonadora puede adquirirse mediante lecciones de ciencias y de matemáticas; pero, después de todo, esto es algo remoto y dudoso, comparado con el adiestramiento de la atención y del juicio que se adquiere teniendo que hacer las cosas con un motivo real detrás y una aspiración efectiva delante.”
Text extret de la obra de Dewey, The School and Society (Chicago, University of Chicago Press, 1899), traduida i publicada en 1915 en el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (XXXIX, 662, pp. 129-134; 663, pp. 161-165).
Ovide Decroly:
“El que interessa al nen en l'edat preescolar es la realitat immediata sobre tota la vida que hi ha al seu voltant”
“que els alumnes aprenguin de la realitat tal com es, sense simplificacions inútils”
Aportacions de: Eli Ballester, Miriam Jimenez, Marc Montaner i Alba Madriles.
INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA (ILE)(Tema 3)
La Institución Libre de Enseñanzas va ser fundada l'any 1876 per un grup de catedràtics, entre els quals destaquen Francisco Giner de los Rios, expulsats de la Universitat per defensar la llibertat de càtedra i una pedagogia massa innovadora per a l'època.
Al ser expulsats per poder seguir exercint van haver de crear una escola privada al marge de les Universitats, així va ser com es va fundar la Institucion Libre de Enseñanza, que va provocar una reforma social i cultural a espanya a traves de la formació cientifica i cultural.
L'objectiu de la ILE era la transformació d'Espanya a traves de la educació
Caldria destacar que la pedagogia que duia a terme la ILE era molt moderna i progressista per a l'època. Els principals punts d'aquesta eren:
*
Classes amb nens de totes les edats
*
Motivant la seva imaginació
*
Exercici a l'aire lliure
*
Coeducació de sexes
Producte de les idees renovadores de la Institució Lliure d'Ensenyament, el 1910 es crea la residència d'estudiants
La Residència d'Estudiants, des de la seva fundació el 1910 per la Junta per a l'Ampliació d'Estudi, va ser el primer centre cultural d'Espanya i una de les experiències més vives i fructíferes de creació i intercanvi científic i artístic de l'Europa d'entreguerres. Durant la primera etapa el seu director va ser Alberto Jiménez Fraud, que va fer d'ella una casa oberta a la creació, el pensament i el diàleg interdisciplinari.
La Residència es proposava complementar l'ensenyament universitari mitjançant la creació d'un ambient intel·lectual i de convivència adequat per als estudiants. Característiques distintives de la Residència van ser propiciar un diàleg permanent entre ciències i arts i actuar com a centre de recepció de les avantguardes internacionals. Això va fer de la Residència un focus de difusió de la modernitat a Espanya, i d'entre els residents van sorgir moltes de les figures més destacades de la cultura espanyola del segle XX, com el poeta Federico García Lorca, el pintor Salvador Dalí, el cineasta Luis Buñuel i el científic Severo Ochoa. A part també acudien a ella com a visitants assidus o com a residents durant les seves estades|estances a Madrid Miguel de Unamuno, Alfonso Reyes, Manuel de Falla, Juan Ramón Jiménez, José Ortega i Gasset, Pedro Salinas, Blas Cabrera, Eugeni d'Ors o Rafael Alberti, entre molts altres.
La Residència va ser a més un fòrum de debat i difusió de la vida intel·lectual de l'Europa d'entreguerres, presentada directament pels seus protagonistes.
Una altra producte de les idees de la Institución de Libre Enseñanza van ser les famoses Misiones Pedagogicas
Ja el 1881 Francisco Giner havia proposat una sèrie de mesures per a la reforma de la institució pública que incloïen la idea de les Missions. En elles Giner suggeria la creació d'unes Missions Ambulants que incloïen els serveis com el servei de biblioteca, el museu del poble, el cinema, el cor i el teatre del poble, amb la seva secció de música
No va ser fins a l'arribada de la II República que es van creara traves del Decret de 29 de Maig de 1931.
L'objectiu de les Missions Pedagògiques era portar a totes les zones rurals i poblets aïllats, allò que es desenvolupava a les ciutats, perquè en gaudissin com|com a espanyols que formaven també part de la societat.
Les missions oferien entre d'altres els següents serveis
*
Biblioteca amb lectures per adults i per a nens.
*
Musica
*
Cor i teatre del poble
*
Cine
*
Museu circulant
*
Cursos per a mestres
Cal dir que amb la guerra i la posterior derrota del govern de la II República, les idees de la ILE, i les tasques que desenvolupaven tant la residencia d'estudiants com les missions pedagògiques van ser aixafades i censurades. La gran majoria de intel·lectuals, artistes o mestres que formaven part d'aquests projectes van haver de fugir a l'exili, ser amagats, i fins i tot alguns van ser executat. Les idees renovadores que creien que l'educació de tota la societat ens faria mes grans i mes lliures no quallaven amb les idees del nou regim feixista.
Opinió: Com seria avui la gent d'Espanya si dos dictadures no haguessin interromput la obra de la ILE
Es difícil especular sobre com estaríem si la historia del segle XX a Espanya hagues estat diferent.
Els enemics de la cultura, la educació i la llibertat son el caciquisme i la espanya mes retrograda. Segurament ho son per que saben que en un món en que la societat esta culturitzada no tenen rao de ser. La cultura i la educació ens fan persones lliures, ens donen eines per a poder comparar, pensar i decidir i aixo no interessa a les elits que ho volen tenir tot sota control (sota el seu control). Segurament si no haguessin existit les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, que van frenar i tallar les aportacions de la ILE, avui estaríem al nivell cultural, de drets socials i d'infraestructures dels països europeus, o sigui per dir algo 40 o 50 anys més avançats. Les dictadures basades en la ignorància son un retrocés en l'evolució natural de la societat.
Per acabar voldríem destacar lo lo necessàries que, encara ara, son les idees que es desprenien de la ILE o de la Residencia d'estudiants, en l'actualitat gaudim d'una societat alfabetitzada on abunden les titulacions universitàries però realment, hem aconseguit transformar la societat a traves de l'educació com propugnava Francisco Giner? A la gent li costa pensar, discutir i crear. Lo més còmode és seguir el patro establert i no fer gaire soroll i en certa manera això es com seguir amb el model de fa 100 anys.
Per a més informació:
http://www.fundacionginer.org/
http://www.residencia.csic.es/
Aportacions de: Eli Ballester, Miriam Jimenez, Marc Montaner i Alba Madriles.
CONCLUSIONS EXTRETES DELS TEXTOS DE ROUSSEAU I DE CONDORCET (Tema 1)
Un cop hem posat en comú els diversos textos que cada persona del grup a trobat, arribem a la conclusió que Rousseau creu que l ’infant és capaç de desenvolupar-se, per naturalesa, amb un entorn adequat. I Condorcet creu que aquest entorn han de ser escoles públiques que impedeixin la desigualtat entre els homes, creant una educació per tothom.
(falta posar-la amb comú amb el grup)
30 PUNTS DE L'ESCOLA NOVA
Els trenta punts de l’Escola Nova (tret del llibre Els Mestres de la República)
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel•lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col•laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
5. La coeducació. Aquest punt trobo que actualment es té força en compte ja que hi ha una coeducació de sexes en gairebé totes les escoles. Trobo que aquest fet és positiu perquè els infants s’ acostumen a conviure amb persones de diferent sexe que també es trobaran en societat.
Si es parla coeducació en l’edat, no seria un punt se semblança ja que aquest aspecte si que es totalment al contrari avui en dia perquè s’intenta que siguin del mateix any tots els alumnes d’una mateixa aula.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy. Aquest punt em recorda al dibuixos lliures que feia a primària o la plastilina que fèiem servir per jugar, un cop ja havíem acabat la feina que ens havia manat la mestre.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports. Aquest punt també el veig semblant a l’escola d’avui en dia, ja que l’educació del cos, tot i que encara queda molt camí per recorre, és una de les assignatures obligatòries en el currículum d’un nen durant la seva escolarització, com ho seria la llengua catalana o les ciències socials, per exemple.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova. Avui en dia les excursions són i les convivències estan implantades en gairebé totes les escoles, i trobo que hauria de seguir així, ja que es veuen altres maneres de que els infants aprenguin de l’experimentació a la natura.(s’hauria de fer més)
11. En matèria d'educació intel•lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col•lectiu o en equip. El tema del treball col•lectiu també és un punt en comú, ja que cada vegada més a les escoles es treballa de manera col•lectiva perquè s’aprengui dels grups d’iguals que són una gran font de coneixement i de model a seguir.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel•lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida. La funció dels delegats de classe i dels encarregats és una figura que existeix avui en dia a les nostres aules. És un aspecte que trobo molt important perquè ajuda a fomentar la responsabilitat d’una tasca en particular com per exemple de apuntar els nens que es queden a dinar o de netejar l’aigua de la mascota que tinguin a classe.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col•lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Segons la meva opinió, l’estudi dels 30 punts m’ha sorprès gratament, ja que puc observar com un tipus d’escola creada al 1912 , actualment en les escoles d’avui en dia té tanta vigència. Sembla mentida que l’any1912 ja es parles de coeducació i que després en el temps del franquisme tornéssim enrere en aquest aspecte. Els punts que tracten de que els alumnes haurien de fer un assignatura per dia crec que tenen molta raó i que no s’ha aplicat prou bé a les escoles d’avui, ja que un infant té més dificultats de seguir diverses classes que parlin de temes diferents que centrar-se en una assignatura cada dia. A més el fet que creguin convenient que els infants estiguin en contacte amb la natura i que realitzin excursions trobo un fet molt positiu. També és curiós el fet que creguin que els infants han de ser encarregats de criar els animals i de escollir delegats de classe, penso que d’aquesta manera estem fomentant la responsabilitat i l’autoconfiança dels infants més joves. Un altre dels punts que és molt interessant és el que diu que és convenint que estiguin en contacte màxim amb la família, rebutjant d’aquesta manera a l’educació en internats aïllada, completament, de l’àmbit familiar.
Aspectes que s’haurien d’actualitzar serien el de considerar els internats com a centres positius pels infants i el tema d’aprendre a través de l’experimentació a la natura ja que cada vegada és més difícil trobar llocs amb vegetació a les grans ciutats. A més també s’hauria de tenir en compte que no s’ha de comparar l’evolució d’un infant amb l’evolució de la resta de la classe sinó que s’ha de comparar amb la seva mateixa evolució un mes enrere, per així veure millores i fer que l’alumne senti que a millorat, això farà que es motivi més i avanci a més bon ritme.
(falta posar-ho amb comú amb la resta del grup)
ACTIVITATS INDIVIDULS
ENFANT SAUVAGE: afecte, exigència i comunicació. Tres puntals en l’educació segons Jose- Antonio Marina.
Un cop vista la pel•lícula de l’Enfant Sauvage m’adono que el mestre sempre ha de tenir una actitud investigadora. Per això, la observació es clau en aquest aspecte.
Durant el visionat del film es pot veure com el doctor Itard utilitza els tres puntals en educació segons Jose-Antonio Marina, en el seu llibre La educacion del talento. Aquests tres puntals son l’afecte, la exigència i la comunicació.
L’afecte es necessari en tota educació ja que ajuda a que l’infant adquireixi una autoconfiança i autoestima necessàries per a creure en les seves possibilitats i estar segur d’ell mateix en tot moment. A mes li dona uns valors que l’ajudaran a encarar-se en les possibles situacions que li porti la vida.
L’exigència es un valor, que actualment s’està perdent molt en l’educació d’avui en dia, ja que la llei del mínim esforç i de donar les coses fàcils perquè no les hagin de buscar, es el que predomina en la societat actual. Penso que l’exigència sempre ha d’existir en l’educació i en la vida en general. Els infant han d’aprendre que “quien quiere algo, algo le cuesta”, es a dir que qui vol alguna cosa ha de fer quelcom perquè pugui aconseguir la cosa desitjada, d’aquesta manera també es potencia el valor de tenir cura de les coses que ha costat aconseguir.
La comunicació, es un altre dels puntals d’una bona educació. Si hi ha comunicació per part dels pares amb l’ infant, aquest veu que es un fet important en les relaciona entre les persones i ho utilitzarà en societat per resoldre possibles problemes que sorgeixen en qualsevol tipus de relació interpersonal entre dues o mes persones.
Justament aquest puntals que explica Jose-Antonio en el seu llibre, son usats per Itard amb l’infant salvatge. Aquest mostra un afecte per l’Infant que l’omple de comunicació en tot moment perquè el nen entengui com s’ha de comportar en societat i ajudar així a la seva socialització. També mostra exigència en el seu aprenentatge, quan per exemple es veu com el doctor li comença a dir una sèrie d’objectes que a d’anar a buscar i posar-los sobre la taula, o be quan li exigeix que faci línies rectes amb el guix a la pissarra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)