-->Teoria general de sistmes- Cibermètica -Taxonomies a Nord- Amèrica als anys 1950, en
investigacions universitàries.
TEORIES GENERALS DE SISTEMES (autors fora de l'àmbit educatiu)
Són mètodes que analitzen l'educació en sistemes, mitjançant la cibernètica, les matemàtiques i la inform+atica.
CIBERNÈTICA
La cibernètica és una ciència interdisciplinària que tracta dels sistemes de control i de comunicació. La paraula cibernètica prové del grec κυβερνητική i significa "art de pilotar un navili", encara que Plató la va utilitzar en La República amb el significat de "art de dirigir als homes" o "art de governar". En el segle XIX, André-Marie Ampère i James Clerk Maxwell van reprendre el sentit polític de la paraula. Però la cibernètica tal com l'entenem avui dia va ser formalitzada per Norbert Wiener en la seva obra Cibernètica o el control i comunicació en animals i màquines (Cybernetics, or control and communication in the animal and machine, 1948) i per uns altres, com William Ross Ashby.
Wiener va popularitzar les implicacions socials de la cibernètica, en establir analogies entre els sistemes automàtics com una màquina de vapor i les institucions humanes en la seva obra Cibernètica i societat (The Human Usi of Human Beings: Cybernetics and Society, 1950).
La cibernètica, segons l'epistemòleg, antropòleg, cibernetista i pare de la teràpia familiar, Gregory Bateson, és "la branca de les matemàtiques que s'encarrega dels problemes de control, recursivitat i informació".
Stafford Beer filòsof de la teoria organizacional i gerencial defineix a la cibernètica com "la ciència de l'organització efectiva".
En una reflexió molt poètica donada per Gordon Pask la cibernètica és "la ciència de les metàfores a ser defensades".
Molta gent associa la cibernètica amb la robòtica, els robots i el concepte de cyborg a causa del ús que se li ha donat al terme en algunes obres de ciència ficció, però des d'un punt de vista estrictament científic, la cibernètica tracta sobre sistemes de control basats en la retroalimentació (feedback, en anglès).
El desenvolupament de la cibernètica ha afavorit una relació multidisciplinar en la investigació que l'ha permès d'obrir-se a múltiples terrenys: en intel·ligència artificial, en teories sobre la ment, estudis de robòtica i automàtica, teoria de sistemes i informàtica.
Ludwig von Bratalanffy
Va ser un biòleg i filòsof austríac nascut a Viena, Àustria.
La teoria general de sistemes va ser, en els seus origens, una concepció totalitzada de la biologia, sota la qual es conceptualitzava a l’organisme com un sistema obert, en constant intervanvi amb altres sistemes cincundants pel mig de complexes interaccions. Aquesta concepció dintre d’una teoria general de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General de Sistemes. Bertalanffy va llegir primer un esboç de la seva teoria en un seminari de Charles Morris en l’universitat de Chicago en 1937, per a desenvolupar-la progressivament en diverses conferències dictades a Viena. La publicació sistemàtica de les seves idees es va haver de pospondre a causa del final de la Segona Guerra Mundial, però va acabar cristalitzant amb la publicació, en 1969 del seu llibre titulat, Teoria General de Sistemes.
Von Bertalanffy va utilitzar els principis exposats allà per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incluint una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.
LLibres més destacats:
Teoria General de Sistemes
*Ludwig, ens mostra la tencologia com si d'un essèr humà es tractes. Compara les funcions vitals amb les d'una màquina.
CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ
Norbert Winner (1894-1964)
Va ser un matemàtic nord-americà. Se’l considerà el creador de la cibernètia.
Amb aquesta nova especialitat Wiener aporta una teoria matemàtica de la informació, nous conceptes com ara el d’entropia negativa i els principis dels sistemes automatitzats; tot plegat ha conduït a noves aplicaciones tecnològiques en els camps de la informàtica, la psicologia i la robòtica, entre d’altres.
Els seus llibres més importants són:
Cibernètica i societat (1950)
I am a Mathematician (1956)
Cybernetics (1948)
* Veu l'educació com un procés regulador en el qual intervenen diversos sistemes perquè funcioni correctement. Tan el director, com els mestres, com els pedagogs i els inspectors han d'anar molt ben coordinats per aconseguir una bona educació dels infants de la seva societat.
TEORIA MATEMÀTICA DE LA INFORMACIÓ DE CLAUDE SHANNON (1949)
La Teoria de la informació és una branca de la teoria matemàtica de la probabilitat i la estadística que estudia la informació i tot el relacionat amb aquesta, és a dir els canals, la compressió de dades, la criptografia i d'altres temes relacionats.
Aquesta branca fou iniciada per Claude E. Shannon a través de l'article "Una teoria matemàtica de la comunicació" presentat a les Bell System Technical Journal del 1948 i ens permet valorar la capacitat de transmetre informació per un canal de comunicació d'acord amb el seu ample de banda i la seva relació senyal a soroll.
La informació es tractada doncs com una magnitud física i per a caracteritzar la informació que transmet una seqüència de símbols s'usa un concepte anomenat entropia. Normalment considerem els canals no ideals però és habitual idealitzar les no linealitats per tal de poder estudiar la màxima quantitat d'informació útil que es pot arribar a enviar a través d'un cert canal.
La idea bàsica d'aquesta teoria es que la informació transmesa a través de qualsevol mitjà (telèfon, telègraf, televisió, etc) ho es amb la ajuda d'un determinat canal (línia telefònica o telegràfica, ondes hertzianes) i amb un codi particular. Els estudis d'aquesta teoria es divideixen en tres grans sectors:
* Estudi de la informació o quantitat d'informació
* Estudi de les propietats dels canals de transmissió
* Estudi de les relacions entre la informació que es vol transmetre i el canal a partir del qual es vols transmetre
* Com en tot en la vida, en l'educació també es necessària la informació, ja que segons quin canal utilizem pot arribar millor o pitjor. Com a mestres que som em de saber fer arribar als nostres estudiant tota aquella informació que volem que sàpiguen de la millor manera que els pugui arribar, fent-la creativa i interessant al seu gust.
TENOLOGIA EDUCATIVA I MESURES D'EFICÀCIA
Ralph Tyler
Crea l'any 1930, l'avaluació eduactiva com a mesura de resultats i el 1942 l'avaluació del currículum (entre objectius i resultats)
El seu pensament no arriba massa lluny, ja que no es veuen resultats millors.
Lee J. Cronbach
L'any 1963 crea una avaluació per millorar el currículum. L'avaluació de centres.
A partir de 1970 professionalització en l'avaluació: Scriven, Stake, Stufflebeam
Joint Committee on Standards for Educational Evaluation, 1981
Volen un control de la despesa pública. Obsessió per l'eficàcia, resultats.
INSTRUCCIÓ PROGRAMADA PER SKINNER (1950)
Burrhus Frederic Skinner (20 de març de 1904 - 18 d'agost de 1990), psicòleg, és un dels principals exponents del conductisme radical, que per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta, pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, és a dir, tant sers humans com animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seues conductes.
Va reformular la Llei de l'Efecte d'en Thorndike, donant lloc a la Llei del Reforç, que va servir de base per tots els seus desenvolupaments posteriors, i que afirma que si una conducta és seguida d'un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir.
Skinner, pare del condicionament operant, desenvolupà esta tècnica en contrast al condicionament clàssic. Les parts importants de la seua teoria van ser l'incloure dins del condicionament els conceptes de: càstig, reforç positiu, reforç negatiu, i el seu efecte conductual.
Les característiques d'aquesta metodologia és que cada alumne va al seu ritme, no existèixen els exàmens, hi ha motivacions graduals les dificultats (pujar el mínim les dificultats perquè estigui clar tot allò anterior i no haver de tirar enrere després). El metode que utilitza s'anomena aprenentatge repetitiu.
TAXOMONIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ (PEDAGOGIA)
La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació composat per una jerarquia de tàxons aniuats.
Benjamin S. Bloom (1950)
És de l'àmbit del coneixement. Pensa que s'ha de programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables.
Volen el arribar al coneixement no al saber
-coneixement: recordar, identificar, localitzar
-comprensió: entendre, interpretar
-aplicació : tècnica, saber fer, realitzar
-anàlisi: descomposar el que és complex en parts, elements
-síntesi : reintegrar elements que formen part d'una estructura
-avaluació: identificadors clars per a comprovar l'aprenentatge
(Avaluat: una cosa ja pensada. Hi ha un model ja creat/ Valoració: no hi ha sistemes model, ni valors)
Aquesta metodologia s'introdueix a Espanya l'any 1970, amb finalitats i objectius: generals, específics, operatius, finals.
L'avaluació ha de ser inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
I els continguts ha de ser conceptuals, procedimetals, actitudinals-habituacions(1990)
*Bloom intenta buscar maneres, a través de tot al que s'ha anat dient al llarg dels anys, de millorar els resultats finals del sistema educatiu d'aquell moment. Avui en dia, també s'utilitzen alguns conceptes mencionats com ara la compresió i el recordar els coneixements adquirits.
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ (AFECTIVITAT, GANES D'APRENDRE)
David R. Kraathwohl (1960)
De l'àmbit de l'afectivitat.
Pensa que és molt important com arriben els coneixements als infants, per això creu que hi ha d'haver afectivitat durant el procés d'educar.
-recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva
-resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
-valoració: acceptació del valor, peferència pel valor, lliurament
-organització: conceptualització, organització sistema de valors
-caracterització conjunt e valors : prespectiva generalitzada, caracterització.
LA FORMACIÓ TECNOLÒGICA DELS MESTRES
Els mestres han de tenir:
-pensament sistèmic
-precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
-programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
-finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
-avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
-avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre
* Crec que és actualment és molt important la formació tecnològica per als mestres, ja que el món actual així ho demana i els mestres sempre han d'estar atents als canvis de la societat. A més és una manera d'acosatr-se més a la manera de viure dels infnats d'avui, on existeix una era de la tecnologia molt important. D'aquesta manera podrem ensenyar als nostres infants, amb eines creatives i que els criden l'atenció, els coneixements que han d'aprendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario