La LOE (2006) i la LEC (2009)

Les dues lleis d'educació vigents actualmnet en el nostre sistema educatiu és la LOE(2006) (Ley Orgánica de Educación)a nivell d'Estat i la LEC (2009)(LLei d'Educació de Catalunya)a nivell de la Generalitat de Catalunya.
Es poden consultar les noves mesures de la LOE a la següent pàgina web: Medidas de aplicación de la LOE para el curso 2009-2010
També podeu consultar la LEC al link següent: Diari oficial de la generalitat de Catalunya

Alguns dels principis i finalitats de les lleis d'educació (LOE i LEC) que reponen a les idees propugnades pels il·lustrats al 1800.

Els iŀlustrats eren íntimament lligats amb la línia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de René Descartes, les fórmules polítiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revolució científica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la física d' Isaac Newton. Aquests pensadors es van esforçar a demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerància i en la igualtat legal.

Els iŀlustrats eren, en conjunt, optimistes, eren convençuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiança en el progrés, i van elaboarar una doctrina amb vocació universalista difosa en els salons, els cafès, les gasetes, les societats secretes (la maçoneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussió i de difusió que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Amb tot, la part més beneficiada per la Iŀlustració fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma més ràpida per accedir al poder polític, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.

La Iŀlustració veia a la raó com a base de tot pensament, i com a forma unica de l'home per superar els seus obstacles i problemes. Defensaven la tolerància envers la persona, davant la pluralitat de punts de vistes i de cultures del món, i per tant, predicaven la llibertat de culte. Creien que l'home era al món per ser feliç, i només podia ser-ho si es progressava i es millorava el món.

En qüestions econòmiques, el pensament iŀlustrat criticava els obstacles que el mercantilisme posava a la producció i defensaven la llibertat de producció i el dret a la propietat. Davant el liberalisme anglès, la fisiocràcia francesa sostenia que la terra era la principal font de riquesa. F. Quesnay, a Maximes générales du gouvernement économique d'un royaume agrícole (1767) sosté que la terra és l'unica font de riqueses: que el sobirà i la nació mai no perdin de vista que la terra es l'única font de riqueses, i que és l'agricultura qui les multiplica. Ja que l'augment de les riqueses assegura el de la població; els homes i les riqueses fan prosperar l'agricultura, estenen el comerç, estimulen la indústria, acreixen i perpetuen les riqueses. De tan abundós brollador depèn l'assoliment de totes les parts de l'administració del regne.

En política, es defensava la divisió dels poders en legislatiu, executiu i judicial; la sobirania nacional residia en el poble; s'havien de garantir els drets i llibertats individuals… Jean-Jacques Rousseau defensava que l'home, per naturalesa, era bo, i que era el contacte amb la societat allò que el corrompia.

Podem observar segons el pensament dels il·lustrats que a les lleis (LOE i la LEC) apareixen principis que són dels anys 1800, com ara defensen l'educaació en valors de tolerància envers un mateix i davant el pluralitat de punts de vistes i cultures del món i la llibertat de culte. Tal com molt bé ensenyen a l'assaignatura de educació per la ciutadania i els drets humans a L'educació Primària.
A més també es pot veure semblances en els principis de pluralitat, és a ser conscients de que existeixen diferències entre els infants i que tots formen part de la nostre societat per aquest motiu hem d’aprendre a conviure amb ells i a integrar-los en l’entorn que els envolta. Hem de treballar tots junts ajudant-nos els uns als altres´
Un aspecte que també és destacable és el raonament, ja no aprenen tants conceptes de memòria “la letra con sangre entra” sinó aprenen a reflexionar sobre allò i veure perquè és d’aquesta manera i no passa d’una altra.