Tema 1: Sistema escolar i educació

-->Antecedents: La Il·lustració



El terme Il•lustració es refereix específicament a un moviment intel•lectual històric. Existeixen precedents de la Il·lustració a Anglaterra i Escòcia a finals del segle XVII, però el moviment es considera originalment francès. Així mateix, la Il•lustració va tenir també una expressió estètica, anomenada neoclassicisme. Des de França, on madura, es va estendre per tot Europa i Amèrica i va renovar especialment les ciències, la filosofia, la política i la societat; les seves aportacions han estat més discutits en el terreny de les Arts i la Literatura. Aquest corrent advocava per la raó com la forma d'establir un sistema ètic autoritatiu. Entre 1751 i 1765 es publica a França la primera Enciclopèdia, de Denis Diderot i Jean Le Rond D'Alembert, que pretenia recollir el pensament il•lustrat. Volien educar la societat, perquè una societat culta que pensa per si mateixa era la millor manera d'assegurar la fi de l'Antic Règim (l'absolutisme i les dictadures es basen en la ignorància del poble per dominar). En la seva redacció van col•laborar altres pensadors il•lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

-->Conceptes clau en educacio

L’eficàcia= és la divisió entre la realització i els objectius. És a dir allò que han aconseguit de tot allò que s’havien proposat fer.
L’eficiència= és la divisió entre la realització i els recursos. És a dir, allò que hem aconseguit amb els recursos amb els quals disposem.
A més hem de tenir en compte que avaluarem les pràctiques metodològiques segons els criteris de: funcionalitat ( ensenyança funcional com ; saber anar amb tren o amb metro etc..) eficàcia, eficiència i optimització.
També cal ser capaç de diferenciar entre els termes de: sistema educatiu i sistema escolar. El primer d’aquests dos fa referència especialment a l’educació en totes les etapes de la vida, no només en l’etapa escolar, i per conseqüent el segon fa esment als òrgans i les institucions que avarquen tota l’etapa d’escolarització obligatòria d’un infant.

Instrucció: És l’aprenentatge de tipus repetitiu, com: sumar, restar dividir, multiplicar, llegir i/o escriure.
Quan es va crear l’escola, volien que tothom, tant els pagesos com els burgesos, sabessin llegir i escriure i disposessin del dret d’anar a l’escola.
- 1881 es crea a França la instrucció pública. Gilles Ferry crea una escola per a tots els nens fins els 12 anys. D’aquesta manera a França s’estableix una sola llengua.
- L’any 1977-1980 a Espanya és crea l’escola fins els 14 anys.
- 1900 Espanya entra en la Instrucció. Es crea el Ministeri de Foment Públic on es fa l’ensenyament. Amb la intensió de que tots els estudiants que volen anar a la universitat fan batxillerat, la resta ja no fa batxillerat perquè no tenen com a objectiu anar a la universitat.
Ensinistrament: És una part més biològica. Per exemple fer anar una eina. S’usa més en el terme dels gossos o dels animals de companyia.
Educació: L’educació, és tot, tant l’ensenyament com la instrucció. Es pot considerar que es dur a terme tant a casa com a l’escola. En canvi, l’ensenyament sol, s’usa més quan es parla en termes escolar.
Domesticar: Fer tractable una persona de caràcter rebel i esquerp. És un terme encarat més cap a la vessant dels animals domèstics, que no pas cap als infants.
Didàctica: Ciència que que orienta i dirigeix el procés d'ensenyament-aprenentatge.
-Johan Amos Comenius: crea un artifici universal (sistema) que permeti ensenyar a tots i totes, totes les coses (llegir, escriure), en totes les societats cristianes. L’ensenyament obert de llengües. La didàctica va ésser la primera ciència de tipus empíric (basada en l’experiència). 1635.
Pedagogia:Ciència que té per objectiu l'estudi de l'educació. Que apareix cap el 1600 i algo, amb els il•lustrats. La pedagogia ve de la filosofia. Peidagogia és la ciència que condueix als infants tenint clar la pedagogia amb la finalitat de cada temps. Són les finalitats de l’educació.
La didàctica i la pedagogia s’han de lligar.
Organització escola: fa referència a la manera que tenen dividits els infants per edats, per necessitats educatives especials, en les sorties, en com fan les assignatures que s’imparteixen etc... El professor Teixidó considera que no fa falta que siguin tots de la mateixa edat, perquè així s’ajuden uns als altres i aprenen d’altres infants més grans que aquests primers. Jo penso que si els infants estan amb altres infants de la seva edat es poden sentir més iguals als seus companys, d’aquesta manera existeixen menys comparacions negatives que provoquin sentiments de frustració als infants menors. Per altra banda també crec, que hi ha una part positiva si els infants conviuen amb d’altres d’edats diverses, ja que d’aquesta manera poden tenir més interès en aprendre per tal de ser com els alumnes més grans, ja que són un model educatiu al qual tenen com a ideal.
Orientació escolar: fa referència a les disciplines de les ciències pedagògiques com: la didàctica, la pedagogia, la orientació...
Aprenentatge: Procés pel qual un individu o una col·lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta. Fa referència al que queda de la instrucció i l’ensenyament.
Formació: Acció de formar;l'efecte. És el que queda de l’educació en conjunt, des de que neixes fins als 18 anys (educació formació). Dels 18 anys en endavant l’educació és un procés i el que queda és la formació.
Altres....
Metodologia: Estudi del mètode. És la manera que s’usa i que es creu l’adequada per utilitzar a cada ciència. Es podria considerar com a un sinònim de didàctica.


SISTEMA ESCOLAR I EDUCACIÓ

Els il·lustrats: Condorcet i Rousseau

El 1789 hi ha la revolució de França, on els ideals que es defensaven eren: Instrucció universal per tothom, que tothom arribi a la cultura. Fora monarquies absolutes, que el poble tingui coneixements, que escriguin, que creïn el seu propi pensament.
Condorcet: defensava la instrucció universal, l’escola pública per tothom. (tendència política)
Biografia de Condorcet
(Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marqués de Condorcet; Ribemont, Francia, 1743-Bourg-la-Reine, id., 1794) Filósofo, matemático y político francés. Autor de un Ensayo sobre el cálculo integral (1765), fue admitido como miembro en la Academia de Ciencias en 1769. Redactó artículos de economía política para la Enciclopedia de Diderot, en los que se mostró partidario de la fisiocracia. Como diputado de la Asamblea legislativa de la Convención, propuso un proyecto de reforma de la instrucción pública (1792). Durante el período revolucionario del Terror cayó en desgracia por su adhesión a la facción de los girondinos y fue encarcelado. En prisión escribió su obra más importante, Bosquejo de un cuadro histórico de los progresos del espíritu humano, en la que, convencido del progreso indefinido de las ciencias, afirmaba que el perfeccionamiento moral e intelectual de la humanidad puede asegurarse mediante una enseñanza bien orientada. Condenado a muerte, prefirió envenenarse antes que subir al cadalso. Sus ideas económicas se basan fundamentalmente en la doctrina de Turgot, mientras que en filosofía anticipa las teorías de Auguste Comte.
Rousseau: va ser una provocació del pensament. Deia que qui fa malbé els nens és la societat. Els mestres hem d’observar. S’ha de conèixer l’infant, i el seu entorn. No hem de fer un cas absolut als llibres, cada època, cada entorn i cada infant és diferent i s’ha d’observar ( naturalisme)
Biografia de Rousseau
(Ginebra, Suiza, 1712-Ermenonville, Francia, 1778) Filósofo suizo. Huérfano de madre desde temprana edad, Jean-Jacques Rousseau fue criado por su tía materna y por su padre, un modesto relojero. Sin apenas haber recibido educación, trabajó como aprendiz con un notario y con un grabador, quien lo sometió a un trato tan brutal que acabó por abandonar Ginebra en 1728.
Escribio su libro mas famoso de pedagogia: Emilio o De la educación (1762) es una novela pedagógica, cuya parte religiosa le valió la condena inmediata por parte de las autoridades parisinas y su huida a Neuchâtel, donde surgieron de nuevo conflictos con las autoridades locales, de modo que en 1766, aceptó la invitación de David Hume para refugiarse en Inglaterra, aunque al año siguiente regresó al continente convencido de que Hume tan sólo pretendía difamarlo.
A partir de entonces Rousseau cambió sin cesar de residencia, acosado por una manía persecutoria que lo llevó finalmente de regreso a París en 1770, donde transcurrieron los últimos años de su vida, en los que redactó sus escritos autobiográficos.
Un cop, amb el grup del seminari hem posat en comú els diversos textos del Condercet i de Rousseau que cada persona del grup a trobat, arribem a la conclusió que Rousseau creu que l ’infant és capaç de desenvolupar-se, per naturalesa, amb un entorn adequat. I Condorcet creu que aquest entorn han de ser escoles públiques que impedeixin la desigualtat entre els homes, creant una educació igual per a tothom.

Els romàntics: Schiller i Goethe

Shiller i Goethe són romàntics, tot i que el nostre professor Martí els considera Il•lustrats Romàntics, ja que segueixen tenint en compte emocions i sentiments. Segons el meu parer classificaria Schiller el com a il•lustrat, perquè creu en la naturalesa del pensament i l’observació de les coses i els fets com també ho feia Rousseau.
Schiller: 1700, creu que la raó i el sentiment té el mateix pes. Era entusiasta i creia que l’estètica natural era patró de la vida que cadascú havia viscut des de petits, segons les seves vivències.
Goethe: 1749 al 1832. Va ser poeta, dramaturg, i científic alemany, que va ajudar a fundar el romanticisme, moviment en el que el va influir profundament. A la seva novel•la Fausto, es troba l’últim mite que va ser capaç d’engendrar la cultura europea, el de com la grandesa intel•lectual i les ganes de saber poden, tanmateix, engendrar la misèria de la moral i l’esperit.

La institució escolar també és un instrument del despotisme il•lustrat.
Uniformització
Centralisme
Imperi Romà: llengua- dret- religió
Imperi Napoleònic: llengua- dret- escola
- Imperi Napoleònic: utilitzen la ideologia dels il•lustrats per arribar i posseir el poder. La frase “tot pel poble però sense el poble” defineix molt bé aquesta ideologia de voler millorar els drets de la societat del moment, però en cap moment deixen que aquests donin la seva opinió sobre el que prefereixen.
-Imperi Romà: també ho aprofiten per fer-se amb el poder, utilitzant la religió. Els cristians és fan romans, ja que els primers eren perseguits pels romans en territori romà prohibint, d’aquesta manera la conversió al cristianisme, entre d’altres mètodes.

En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals. ( Dewey. 1897: My pedagogic Creed)
Els mestres som aquí, atents al desenvolupament personal i social dels infants i joves, contribuirem a fer persones i ciutadans.( Martí Teixidor)