Tema 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics

-->Europa anys 1930: Pensament i pràctiques

Édouard Claparède:
Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
L’éducation fonctionnelle, 1931
Institut des Sciences de l'Éducation
Jean-Jacques Rousseau, 1912 (Genève)

Claparède es pregunta què és la intel·ligència, i ho respon dient que podríem dir que la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes amb pensament. El psicòleg seria la persona que coneix el pensament de l'infant i el rol que ha d'adquirir professor i alumne. I és la ciència condiconant de l'educació. Però,
en canvi, el psicopegog és el coneixement, més els principis d'intervenció que dur a terme.

Henri Wallon
Filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études.

Les seves obres més importants són:
De l'acte a la pensée, 1942
Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945

Pensa que la consciència es construeix socialment,és intel·ligència criada en l'afectivitat, que l'humà ser biològic i social, sense dualisme. I que s'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada, entre d'altres coses.

ESTADIS DE MADURACIÓ
Impulsiu: motriu reflex
Emocional: simbiosi amb l'entorn
Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai
Projectiu i executant
Personalisme. Consciència del jo
Personalitat polivalent
Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors.

*Henrri Wallon, creu que una part molt important del desenvolupament de l'infant és individual, però a un cert punt es necessiten els altres per a superar estadis i arribar a la adulescència en positiu.
A partir de la lectura dels estadis de maduració que proposa Henrri, m'he adonat que els infants han d'aprendre coses de manera individual i que encara que aprenguem en societat, mitjançant la observació-imitació, hi ha certs aspectes com la consciència del jo i la relació dels objectes amb ell mateix que només pot associar ell per si sol sense l'ajuda dels altres. Ara bé quan aquest estadi ja està superat ha de passar a d'altres estadis amb l'ajuda de les persones externes i és quan aprèn a través de la imitació a parlar i a estar en societat.

Lev Semianovitx Vigotski
Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.

Les seves obres més importants són:
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
Pensament i llenguatge, 1934

Diu que el desenvolupament humà és possible per interacció social
La consciència és construcció social i el llenguatge és mediador entre la consciència i la ment. El llenguatge ens permet fer més extens els pensaments i s'hi ho podem escriure encara més extens perquè així ho recordem sempre. Així doncs diu que el raonamnet és com un disquet on poso el pensament.
Com que fa un especial esment en l'aduqisició del llenguatge distingeix els intercanvis socials amb símbols i signes.
Signes:és una casa codificada que tothom ho enten igual.
Simbols: conserva llibertat i ingenuitat. Unes flors (de vida i comunicació...) creativitat i impresició. Tothom ho representa a la seva manera.
Vigotski creu que tendim a codificar la cultura. Veu la llei amb un doble procés: l'interpsicològic i l'intrapsicològic.

La seva vassant conductivista es veu reflectida en l'explicació que fa sobre la zona de desenvolupament proper, en la que diferencia entre el que un infant és capaç de fer, amb l'ajuda d'un adult, i el que és capaç de fer tot sol. La idea d'assistir i asessorar, l'aprenentatge és el que es coneix com a andamiatge.
Quan un nen o nena treballen sols en un problema o tasca, estan realitzant-ho al que anomenem el seu nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult, una persona amb més experiència que ells els condueix o ajuda.

Amb aquests estudis va arribar a ser un precursor de la Neuropsicologia (seguint la de A. Luria; avui A. Damasio). I fou el constructor de la psicologia científica amb la finalitat de construir una nova societat.

*Un cop estudiat a fons Vigostki, anteriorment al cicle formatiu de grau superior d'integració social i actualment en l'assignatura de Teories i Pràctiques Contemporànies en Educació, he pogut observar i reflexionar sobre la diferència entre la pedagogia de Vigotski i la de Wallon. Aquest últim afirmava que els infants primer havien d'aprendre per si sols i després extreure-ho cap a l'exterior. En canvi Vigotski era del parer que els infants aprenen en societat, amb els altres i després internen els seus coneixements en el seu raonamnet.


Jean Piaget
Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Fou director de l'Institut Jean-Jacques Rousseau

Les seves obres més destacades són:
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1069
Piaget diu que la lògica de l'acció és prèvia al llenguatge. És una interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació. És després d'aquesta descoberta que crea la introdució de l'epistemologia domèstica.

ESTADIS EVOLUTIUS
Van comprovar que els estadis passaven entre infants de diferents llocs, no només amb l'estudi els seus fills. El que pasa és que segons el lloc on creixent els infants va més ràpid o va més lent.(l'entorn és un variable important en els estadis evolutius)
Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàdies, terciàries
Preoperatori: joc simbòlic
Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació
Operacions formals: generalització, conceptualització
-el pas de allò concret a allò formal, no es fa automàtic passa per la porta de le generalització de primària a secundària. La generalització dur allò específic a allò general, extret en un altre context.La pedagogia aplicada passa per la interacció social.

* Piaget, també és un dels pedagogs que vaig estudiar al cicle d'Integració Social. A mi personalment em sembla molt interessant la divisió que fa ell, dels diversos estadis evolutius. Tot i que crec que els infants depenent del lloc d'on són tenen aquestes etapes una mica més llargues o més curtes, ja que l'estimulació que rebran de l'exterior, tan important com Piaget l'anomena, serà més pobre que en d'altres llocs.
A més m'agradaria fer un especial esment a l'estadi evolutiu de les operacions formal. El pas d'allò concret a allò formal, hi té lloc, l'anomenada generalització. És a dir quan l'infant apren, que no ha de trencar una finestre jugant a pilota perquè el seu pare el renyi o s'enfadi, sinó perquè sap que no ho ha de fer, ja que socialment no és una acció acceptada.


Eduard Spranger
Eduard Spranger (Berlín, 1882 - Tubinga, 1963) va ésser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany, deixeble de Dilthey.
Preconitzà una educació liberal i integral, establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques.
Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans. Per això parla de la Dimensió espiritual de la naturalesa humana entre l'escola i la cultura. Diu que és necessària una ciència de la natura per explicar els fenòmens, i una ciència de l'esperit per comprendre les vivències.
La pedagogia de la cultura, vol dir que l'educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.

Les seves obres més iportants:
Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische
Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]
Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós

A Catalunya arriba el seu pensament a través de: Joaquin Xirau
Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.

* El fet que Spranger doni tanta importància als valors humans fa que crei una certa simpàtia, almenys per mi, ja que personalment penso que actualment molts valors humans s'estan perdent per deixar lloc a valors de competitivitat. A l'escola s'haurien d'ensenyar valors d'aquest tipus, ja que com ja he dit, l'escola és el reflex d'una futura societat i si des de ben petits s'ensenyen aquests valors en un futur la nostra societat tindrà valors humans que ajudaran a entendre més bé els sentiments que tenen les persones i a ser més pacients i a esforçar-se més a l'hora d'aconseguir allò que volen aconseguir.

Rudolf Steiner
La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l'antroposofia.
L'aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els "ritmes naturals del dia a dia".
L'aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l'aprenentatge, desenvolupant procesos mentals que inclouen tant components analítics com creatius. Estudis sobre l'educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la que es podran desenvolupar de manera lliure, moral i individus integrats, i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l'existència del qual postula l’ antroposofia). L’escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu curriculum dins de les estructures col·legiades.
La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919; ara hi ha unes 1000 a tot el món. Escoles independents Waldorf i 1400 guarderies independents Waldorf.Es troben en aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar, i escoles d'educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.

La teoria del desenvolupament del nen que proposa l’Educació Waldorf és funda en la visió antroposòfica de l’esser humà.
L'Antroposofia per ell és l'educació estètica, la creació artística, els relats mítics, simbòlics, màgics i la contemplació de la natura. No té Cap pressa per als aprenentatges, les classe són de dues hores, no més. Després realitzen Tallers, art, hort...molts joc motrius a la natura.
L'Eurítmia, la realitzen mitjançant instruments musicals. Rituals interioritzadors, calmosos. Defugen la música enregistrada, els ordinadors (tot i que ara actualment en les escoles Waldorf han intruduït ordinadors amb els adolescents)

L’estructura de l’educació que segueix el model pedagògic de desenvolupament infantil de Steiner,que descriu tres amplis nivells de del desenvolupament del nen, cadascun d’ells té els seus propis requeriments per a l’aprenentatge;els nivells són similars als descrites per Piaget.

* Aprenentatge en l’inici de la infància és empíric, imitatiu i basat en els sentits.L’educació emfatitza l’aprenentatge a través d’activitats pràctiques.
* En l’escola elemental (7-14 anys), l’aprenentatge té un enfocament artístic i imaginatiu. En aquests anys, s’emfatitza el desenvolupament del nen mitjançant la "vida sensitiva" i l’expressió artística.
* Durant l’adolescència, per tal d’arribar al desenvolupament de la capacitat del pensament abstracte i el judici conceptual l’èmfasi es posa en la comprensió del desenvolupament intel•lectuals i en el pensament ètic, incloent la tasca de prendre responsabilitat socials.

"Ser lliure és ser capaç de pensar els propis pensaments-no els pensaments merament corporals o de la societat, sinó pensaments generats pel nostre ser més intern i profund, més original, més essencial i espiritual, la nostra individualitat!"
(Rudolf Steiner)

*Les escoles que segueixen la seva pedagogia són escoles que desenvolupen la creativitat dels infants i adolescents perquè aquests puguin aconseguir assolir un coneixement lliure i propi en l'adolescència. Em sembla una pedagogia molt bona, diferent i fresca, que actuament tant es necessita, s'han de buscar maneres per motivar els infants i a través de la música, i els sentits és una bona manera. Tot i que això per l'eduació infantil i primària ho trobo molt bé, però després ja cap a l'adolescència és més complicat perquè potser amb la música no n'hi ha prou sinó que s'han de buscar altres maneres d'acostar-se is er proper als alumnes més grans per saber com podem aconseguir l'interés que amb l'edat es va perdent, i així d'aquesta manera evitar el fracàs escolar, que tan ens preocupa en l'actualitat.I recordem que el fracàs no són els infants sinó les males pedagogies dutes a terme pels professionals interns o externs.

Georg Kerschensteiner (München)
Georg Kerschensteiner (Munic, 1854 - Munic, 1932) va ésser un pedagog, professor de matemàtiques i física, i dr. en ciències.

L'escola ha de formar individus competents per el treball en pro de millores a la societat. Així doncs, planteja l'eduació com una meta que ha de tenir qualsevol tipus de societat.
El seu interès pel camp de l'Educació Cívica, afirma, que el ciutadà ha de formar-se en una activitat que després pot posar a disposició de la societat. Així mateix, considera la feina com la font que integra l'home a la comunitat i li ensenya a superar l'individualisme.
Creu en l'educació espiritual i amb sentit; cultura personal, Educació social, Educació cívica/treball. L'educador ha de transmetre emoció als seus alumnes.
Crea la direcció d'una escola del treball per a adolescents,joves aprenents. Ell fou un dels primers que va iniciar la Formacioó Professional que ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.

Les obres més importants són:
Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació


* La visió de crear individus pensant en què seran futurs treballadors és una manera molt positiva de preveure el futur, que sempre intentem evitar, però que sempre acaba arribat i és millor que anem ben previnguts.


El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya

Anton S. Makarenko
Anton Semiónovitx Makàrenko (en rus Антон Семёнович Макаренко) (1888-1939) va ésser un pedagog i escriptor rus.
Durant 15 anys treballà en la reeducació d'infants abandonats. Va ser professor en un centre per a delinqüents juvenils, òrfes.
En els darrers anys de la seva vida va escriure les seves experiències.
Era partidari de la vida en comunitat, per tal que els joves aprenguin a relacionar-se, i del treball, a través del qual l'ésser humà transforma la natura, ambdós aspectes base de la sociabilització de l'individu.
Crea la Granja Gorki, 1921, per tal de que els joves adquireixin el valor del treball coperatiu en la seva propia gestió del dia a dia.
De fet el seu pensament, va canviar radicalment arrel d'una pallisa en un context d'acceptació dels joves interns, ideant altres maneres de tractar aquests joves problemàtics.

Algunes de les seves obres són:
El poema pedagògic, 1926
Les banderes a les torres

* Em sembla molt interessant que Makarenko es preocupes de la reeducació dels més joves amb conductes antisocials, ja que actualment és un dels principals problemes dels nens amb dificultats a l'hora d'estar en societat. A més el mètode que utilitza per solucionar els conflictes que puguin sorgir fa que els joves vegin la comunitat i la societat com un tot, en el qual ells hi estan dins i per això, entre tots, han de pocurar que les persones s'entenguin bé entre elles solucionant els problemes que puguin sorgir de la convivència.
Avui en dia moltes de les tècniques que s'utilitzen en els CRAEs, centre d'acollida , centres oberts o bé centre de menors, són semblants a les que va desenvolupar Makarenko en el centre de joves delinqüents, ja que aquests joves tenen una maca de valors humans i socials molt important que fa que no sàpiguen actuar en societat.

Célestin Freinet et Élise
Célestin Freinet (Gars, Alps Marítims, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francès.
Freinet fou influenciat pels pedagogs de l'Escola Nova i ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores:text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon,màquines d’instrucció,pla de treball setmanal, correspondència escolar,els mètodes naturals, biblioteca de treball,fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem, però no sabem dur-lo a terme de manera pedagogicament adequada.
Freinet va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d'una escola a Vence (pública d'ençà del 1991). Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l'art infantil.

Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants. Pensava en la pedagogia per damunt de tot en termes d'organització de la feina i de cooperació i els conceptes claus del seu pensament són els següents:

* Pedagogia del treball (pédagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.
* Aprenentatge basat en investigacions (tâtonnement expérimental): Feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.
* Aprenentatge cooperatiu (travail coopératif): l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.
* Centres d'interès (complexe d'intérêt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.
* El mètode natural (méthode naturelle): la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.
* Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.

“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.C.Freinet


*Tal com molt bé diu el professor Martí Teixidó, Freinet podria ser conciderat el millor pedagog del segle XX, ja que els grans avanços que fa respecte a la metodologia de la pedagogia són molt cretius i renovadors i ajuden als infants a expressar-se lliurement.
El fet de la incorporació de les pissarres digitals a les classe de primària, avui en dia, és un fet innovador que vé de les idees pedagògiques innnovadores de Freinet.
Així doncs el fet de que a primària es traballi per projecte allò que els nens i nenes tenen interès per saber, ja venia del pensament de Freinet quan parla dels centres d'interès. Aquesta pedagogia és la que s'imparteix avui en dia a moltes escoles d'educació primària, és allò que anomenem "aprendre a aprendre".
A mesura que vaig avançant amb l'assignatura m'adono, cada vegada més, que l'educació d'avui, té moltes influències d'altres pedagogs, i que el que ens senmbla tan innovador resulta que ja ho havien proposat fer pedagogs de fa més de 60 anys. Cal dir però que els pedagogs i els mestre, penso, que sempre s'han d'anar adaptant a les necessitats del temps en el que viuen perquè no hem d'oblidar que els mestres eduquem a la futura societat.



El professor Teixidó opina, i si em permet l'atreviment jo també comparteixo la seva opinió, que al mestre li cal actitud investigadora.
La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors(Pedagogia experiemental: Lay, Meumann, Buyse).
Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.
El dr. Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.