Tema 3: Sistema escolar i pedagogia a España i a Catalunya

-->1r terç del segle XX La Institución Libre de Enseñanza i La Renovació pedagògica a Catalunya

Las cortes de càdiz crean la constitución liberal de 1812 en la España ocupada por Napoleón. (aquest fet el podem relacionar amb el conflicte de Iraq i els soldats de Bush, que diuen que volen fer una societat més lliure i ells estan ocupant el país d’Iraq on volen fer la societat lliure)
Informe Quintana de 1813 (semblant a Condercet)
Pedía la Igualdad, universalidad (instrucción tan igual y completa como las circunstancias lo permitan) uniformidad, gratuidad y libertad de enseñanza ( no influenciar en el seus ideals i opinions. Ensenyar de manera que quan ells siguin grans tinguin el seu propi criteri sobre les coses)
Ministerio de Fomento Ley Moyano de 1857: primaria, batchillerato y universitarios.
Principios de las escuelas según los gobiernos conservadores o progesistas.
Disputas: gratuidad, obligatoriedad, libertad decátedra, libertad de creación, escuelas católicas/laicas.
Constitución monàrquica de 1876: enseñanza particular=privada /enseñanza pública= era escuela de miseria antes del 1970.
La religión es una invariante humana, es necesaria para dar sentido a la vida.

INSTRUCCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA (LIE) (molt important)

1868 revolución política
1876 típico de españa echar a los profesores de la universidad porqué defienden libre enseñanza. (els que manen no volen que la universitat sigui científica i culturalment oberta. Ara és massa científica i massa poc de sentit comú).
Cambiar la eduación y la metodologia emprada hasta entonces, conservadores no quieren que avance.

Francisco Giner de los Ríos
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 de octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrero de 1915) filosofo, pedagogo y esayista español.
En 1867 obtuvo la cátedra de Filosofia de Drecho y fue considerado krausista por el marqués de Orovio. Despúes de 1868 recuperó su cátedra, y en muy poco tiempo pasó de lider al corriente krausista por la mort de Julián Sanz del Río, de quien fue discípulo. Estuvo influenciado por Rousseau, Fröbel y Pestalozzi.
Fue fundador, al 1876, y director de la Institución Libre de Enseñanza.
Su pedagogia se comparava a la de las escuelas socrática porqué el profesor influia en sus alumnes no mediante la autordidad sinó per conocimiento. En su pedagogia los examens memorísticos no existian. Y se realitzavan excursiones a museus y al campo que podíen ser de más de un dia.
Dirige, entre otras:
Museo Pedagógico Nacional
Congreso Nacional de Educación
Junta de Ampliación de Estudios
Ministerio de Instrucción Pública (1901). La ILE influye al resto de la población civil.

*Este pedagogo me llama mucho la atención, porqué hace un cambió radical en la educación del momento y quita importáncia a la parte memorística que muchos profesores de hoy en dia, aún dan. El respeto hacia los profesores es importante, pero no por la autoridad que ellos podrían mostrar sobre sus alumnos, sino por el simple hecho de la gran fuente de conocimiento que trasmiten a sus alumnos.

Manuel Bartolomé Cassio
Manuel Pedro Bartolomé Cossío (Haro, La Rioja, 12 de febrero de 1857 - Collado Mediano, Madrid, 1 de septiembre de 1935), pedagogo krausista español e historiador del arte, perteneciente a la Institución Libre de Enseñanza. Sigue la pedagogia de su gran maestro Giner de lo Ríos.
Estuvó en una residencia de estudiantes como: Machado , Lorca... y varios pensadores del siglo XX. (sentido amplio de la cultura)
Crea la reforma de escuelas normales que son dedicadas para formar maestros. Después sigué la escuela superior del Magisterio (pedagogia) dónde pueden perpararse para plazas de inspector o plazas de maestro.

Lorenzo Luzuriaga (más modernos)
Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, provincia de Ciudad Real, 29 de octubre de 1889 - Buenos Aires, 1959), pedagogo español.
Durante la guerra civil española se refugia en Argentina, donde es un conocido pedagogo.
Luzuriaga llevó a cabo una intensa actividad publicista en temas de educación. difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.
Tiene una misión que es, que los jóvenes universitarios vayan por los pueblos y divulguen que es necesario que la gente estudie y que se cultiven.

* La misión que presenta Luzuriaga es muy interesante y sigue un poco las ideas de Frasncesc Ferrer i Guardià, de divulgar por los pueblos la necesidad de aprender a leer y a escribir para hacer entender a la gente que es importante para cambiar las cosas que no les favorecen. La educación es la base de todo un país y si la gente piensa, porqué ha adqirido información y conocimiento para poder hacerlo, puede llegar a cambiar la política y la ideologia entera de un país.

ESCOLA CATALANA I LLIUREPENSADORA A CATALUNYA

Francesc Flors i Calcat
Fou el primer que es va atrevir a crear una escola en català. Que dur a la creació d'una Associació Protectora de la Ensenyança catalana (1899) i en fan publicitat.

Francesc Ferre i Guardià:
Francesc Ferrer i Guardià,Alella, Maresme, 10 de gener de 1859- Barcelona, 13 d'octubre de 1909.
Concepció de l'infant, de l'educació i de l'escola que es desprèn de la seva pedagogia
Inscripció honorifica a un monolit respecte a Francesc Ferrer i Guardia, muntanya de Montjuïc (Barcelona), per l'ajuntament de Barcelona el 13 d'octubre de 1990 al 81 aniversari de la seva mort.
Marxa a Paris i quan torna crea l’Escola Moderna el 8 de setembre 1901. Era una escola racional i científica on: no hi feien exàmens, ni premis, ni càstigs, fomenten la higiene escolar, coeducació sexes(trobar la pròpia identitat educant-se amb complementarietat), diverses classes socials juntes, cooperació laica, surten a la natura, importància de la lectura “las aventuras de Momo” .
Ell treballava als ferrocarrils i passava informació d’uns republicans exiliats a uns republicans clandestins de Catalunya. D’aquesta manera crea una biblioteca al tren perquè els passatgers es formin metre viatgen. A més dóna suport a un gran moviment que començava a neixer, l'emancipació de la dona.
L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:
• L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
• La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel•ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
• L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
• És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
Així doncs els principis de Ferrer i Guàrdia defensaven la formació d'homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaços de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberació de l'individu per sobre de sí mateix i de la societat. Una educació integral que inclou només el pensament, la sexualitat i els sentiments, així com el desenvolupament de la personalitat infantil.
Convindria recordar doncs el missatge gravat en el peu del monument de Brussel•les on diu: "L'educació racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament als nens per sobre de la via amplia i directa de la investigació personal". Per ser anticlerical, per fomentar la solidaritat i l'educació lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.
Francesc va ser executat als 50 anys durant la setmana tràgica. Ell havia fet un canvi en l’educació, llibertat d’educació. Deia que per fer una societat lliure, se’n havia d’aprendre a l’escola.

* Francesc Ferre i Guardià va fer un gran pas en l'educació catalana, i gràcies a la seva lluita i al seu entusiasme ara els catalans gaudim d'una educació pròpia en la llengua de la nostra comunitat autònoma. És cert que el primer creador de l'escola catalana va ser el Francesc Flors i Calcat, però Frerer Guardià va tirar endavant el projecte iniciat per Flors i Calcat.
A més la pedagogia emprada en l'escola nova em sembla molt correcte, ja que els examens són totalmnet inecessaris, segons el meu punt de vista. Un examen mai pot valorar el que tu saps o no saps, això només és valora en el dia a dia en la pràctica, en les accions que l'infant realitza en cada moment.

LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A CATALUNYA (1906-1939)

Gairebé tots aquests pedagocs eren religiosos i per aaquest motiu eren més ben acceptats per la població.
Joan Bardina (escola de mestres): li van tancar l’escola en 2 anys perquè es va endeutar.
Pau Vila (escola horaciana vellesa estètica): va marxar per la guerra. I des de Veneçuela es fent de professors es va convertir en un gran geògraf.
Rosa Senat ( directora del Bosc)
Artur Martorell (formador de mestres)
Eladi Homs (Organitzador Escoles d’Estiu Butlletí dels Mestres Introductor bàsquet)
Josep Estalella (director de l’ Intitut-Escola
Alexandre Galí (Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar)
Pere Vergés (director escola del mar):
-Llengua catalana i la llengua castellana a l’escola.
-Les colònies escolars
-Psicotècnia i orientació professional
-Escola del Treball
-Mètode Montessori
-Tècniques Freinet - impremta escolar.

Institucions del moment: Ajuntament de Barcelona (1909), Mancomunitat de Catalunya (1914), Generalitat de Catalunya (1931).