Tema 2: L'École Nouvelle Progressive Education

-->Al llindar del segle XX Necessitat d'un canvi del model escolar fonamentació en el model científic
L'Any 1974 els mestres van fer una manifestació perquè els paguessin més. Van crear un cant amb l’himne Aragonès, canviant-li la lletra de manera reivindicativa. ( Ho va protagonitzar Labordeta)
L'any 1900 canvi d’educació. La burgesia necessita alguna cosa diferent. Fonamentar l’educació en ciència, psicologia, sociologia.

PRECURSOS
(3 puntals anteriors, però que s’agafen les idees al 1900)
Comenius
Jan Amós Komenský, anomenat Comenius (28 de març de 1592, Uherský Brod, Moràvia - 15 de novembre de 1670,Amsterdam) fou un filòsof, gramàtic i pedagog txec. Va destacar per la seva visio pedagogica, vista com un artifici universal per esnenyar a tots totes les coses. Ensenyar a com ensenyar la didactica, la tecnica.
En la seva Didàctica magna 1935, fa una reforma de l'organització escolar, distingeix quatre escoles molt semblants a les actuals:

* L'escola maternal: Seria la comparació a la guarderia, que en total arriben fins als 6 anys. En aquesta l'autor diu que han d'ensenyar les ciències.

* L'escola elemental: És l'equivalent a primària (fins sisè) que arriba fins als 12 anys. En l'època de l'autor, era obligatòria igual que en l'actualitat. S'hi ensenya una instrucció general i virtuts. Es cultiva la intel ligència, la memòria i la imaginació.

* L'escola llatina o gimnàs: porta dels 12 als 18 anys, el que nosaltres estem a l'institut. Serveix per preparar els alumnes per a estudis superiors. Quan acaben aquesta escola els alumnes realitzen un examen per comprovar que són aptes per entrar a l'acadèmia. Aquest examen és molt semblant al de selectivitat.

* L'acadèmia: dels 18 als 25 anys, és molt semblant a la universitat, l'únic és que ara hi ha carreres que no duren tant de temps i gent que no triga tant o que tarda més que fins als 25 anys a aprovar. L'Estat concedia beques com fa ara.

*Em sembla molt interresant la divisio que fa Comenius en realcio a les etapes educatives, ja que son quasi be iguals a les que tenim actualment, tal com es pot veure en el paragraf anterior. La unica diferencia es que actualment l'etapa maternal esta dividida en dos periodes diferents etapa: jardi d'infancia i educacio infantil. I en l'etapa d'duacio secundaria no divideix la ESo del batxillerat. Pero per la resta es gairebe igaul a l'actual.

Herbart
Johann Friedrich Herbart (1776-1841) va ésser un filòsof i pedagog alemany.
El 1809 va substituir Kant a la seva càtedra de Königsberg, on fundà i dirigí el primer seminari pedagògic per a la formació del professorat.
Segons Herbart (que va rebre un gran influx de Pestalozzi) la veritable educació té per finalitat primordial la promoció de l'interès, del coneixement i de la participació. Quant a l'activitat intel·lectual, creu que ha d'abraçar dos aspectes: la profundització i la reflexió.
La seva obra teòrica es mou entre la pedagogia, la filosofia i la sociologia, per aquest ordre
Exemple de la seva pedagogia: quin tipus de ciutadà vull crear? Finalitats de l’educació.. crear homes, treballadors, polítics...

*Hem sembla una idea de la pedagodia molt correcte, ja que diu que els professors han de pensar en quin tipus d'alumnes volen crear per la societat que hi ha en cada moment. Personalment penso que te tota la rao, perque en realitat una institucio escolar es l'eduacio d'una societat futura.


Pestalozzi (1800) Fer escola dia a dia, compromís per l’infant.
Johann Heinrich Pestalozzi (Zúrich, 12 de enero de 1746 - Brugg, 17 de febrero de 1827) fue un pedagogo suizo, uno de los primeros pensadores que podemos denominar como pedagogo en el sentido moderno del término, pues ya había pedagogos desde la época de los griegos.Reformador de la pedagogía tradicional, dirigió su labor hacia la educación popular.
Para su enseñanza tomó en cuenta la intuición intelectual, tomando los aspectos que conforman su educación elemental que son:

1. Para la enseñanza de los números (relaciones métricas y numéricas):

* Utilización de tablillas con letras, las cuales acumulaba de 1 en 1 para que el niño conociera la relación de los números, al mismo tiempo que servía para aprender las letras.
* Partir de las cosas simples antes de avanzar a las más complicadas.

2. Para la enseñanza de la forma (observar, medir, dibujar y escribir):

* Enriquecer la memoria de los niños con explicaciones sencillas de objetos y materiales. Enseñar a describir y a darse cuenta de sus percepciones.
* Enseñar al niño, por medio del dibujo, a medir todos los objetos que se presentan a su vista y adquirir habilidades para reproducir. Pestalozzi pensó que por medio del dibujo se ejercitaba al niño en su escritura.

3. Para la enseñanza del lenguaje:

* Aplicar la psicología, pasando del sonido a la palabra y de la palabra a la frase (Método analítico).
* Por medio del ejercicio de lectura y escritura afianzar los conocimientos del lenguaje.

4. Para aspectos generales de su Educación elemental:

* Poner en práctica el método de enseñar a unos por medio de otros, debido al gran número de niños.
* La enseñanza de ambos sexos (coeducación).
* Importancia de la educación creativa y productiva.
* Enseñanza de moral y religión, que se debe de iniciar en la familia.
* Considerar que las relaciones afectivas entre madre e hijo, condicionan a éste paulatinamente, a desarrollar sentimientos de bondad y amor.
* Educación Social: la cual debe iniciarse en la familia y continuarse en la escuela.
* La práctica de la escuela-trabajo, combinando la enseñanza de la lectura, escritura, cálculo, dibujo, moral y religión con las actividades agrícolas.



REFORMES SOCIALS
Josep de Calasanç: escola per a nens pobres ( fundador de les Escoles Pies)
Jean-Baptiste de la Salle: escoles cristianes
Marcellin de Champagnat: escoles rurals (maristes actuals)
Giovanni Basco: tallers d’oficis professionals (salesians)

REHABILITACIÓ I REEDUCACIÓ CIENTÍFICA
Juan-Pablo Bonet (1620): llenguatge de signes
Jean-Gaspard Itard (1801) Infant salvatge. Creu que les persones han de tenir un criteri moral propi, ja que podran decidir per ells mateixos i no es deixaran influència per cap polític, etc..

Frederich Fröbel (1837 Alemany) deia que l’educació de l’home no s’ha de coaccionar (forçar a fer alguna cosa)
-Plantejament dels nens petits. Edició infantil.
-Va implantar jardí d’infants de 3 a 7 anys: iniciativa, jocs, cançons, material “dons” (donatiu, regals)
-Obre el Kindorgarten.
-El joc és desenvolupament personal i social.
-L’educació integral ( física, anímica... part biològica, sensorial, motriu)
-Conèixer i comprendre: la natura, un mateix, déu.
-Aprenentatge per intuïció i interès total.
-El joc com a treball. Pels nens el joc, és com el treball pels adults (jugant es fan grans)
-Formacio en les mares i la importancia d'aixo en el desenvolupament dels infants.
En general hi ha tres dimensions filosòfiques: la natura, l’home i déu. Francis W.

* Es molt interessant la idea que desenvolupa sobre que les mares estiguin en tot moment, pendents, de l'eduacio dels seus fills. I per aqust motiu elles tambe han de rebre ensenyament de com eduacar als seus fills. Es com una escola de pares actual.

Francis W. Parker(USA 1875) va ser militar. Fa pràctiques amb els mestres.
-Progessive Education (forma part d’aquest moviment i n’és el creador segons Dewey ( aquest ho va teoritzar i Parker ho va organitzar)
-Als 35 anys va a Alemanya i estudia nous models de pedagogia
(Rousseau, Fröbel, Pestalozzi, Herbart)
-Mètode Quincy: (fora disciplina punitiva i memoritzacions mecàniques) habilitats socials, expressió oral i escrita, activitats culturals, educació física, experimentació científica amb materials.
-Escola experimental de Chicago integrada a les escoles laboratori de Dewey (1901)
* Més dones mestres, perquè antigament, eren les que s’havien llegir, ja que la bíblia era una lectura obligada per tots els protestants. I com que les dones no treballaven anaven a missa i ho aprenien i després ho ensenyaven als seus fills que cuidaven durant tot el dia i que passaven molt temps amb elles.

John Dewey
John Dewey (1859-1952) va ésser un filòsof i pedagog estatunidenc. En la línia pragmàtica de William James i el seu mètode, la filosofia de Dewey és una aplicació del mètode científic a la filosofia. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. Les seves concepcions sobre sociabilització i educació social han exercit una gran influència en la pedagogia contemporània, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova.
Parla sobre el desenvolupament cognitiu i diu que es fa en un entorn social amb les necessitats adequades. Per aixo s'han de superar els dualismes (ment-acció, psiquic-social, terico-pràctica, treball-leure..) L’educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present (ensenyar ha anar per la vida). L’esforç es fonamenta en l’ interès no en compulsió (mitjà d’execució forçosa).I diu que la vida comunitària es molt important per aprendre al demòcrata.
MÈTODE:
1.experiència directa
2.necessitat a respondre
3.cerca d’alternatives
4.apuntar solucions
5.comprovar eficàcia

*M'agradaria comentar el fet que consider-hi importantque l'infant aprengui actuant, es a dir fent que aquest experimenti i apregui de manera directe per ell mateix. crec que es molt important perque es la unica mes eficaç que tenen le spersones d'entendre les coses di les viuen en primera persona.

Ovide Decroly
Ovide Decroly (23 de julio de 1871, Renaix (Ronse), Bélgica - 1932, Uccle) fue un pedagogo belga. Se educó en un medio abierto y con la influencia de una sensibilidad por la búsqueda científica gracias a su padre. Se diplomó en Medicina en la Facultad de Medicina de Bruselas en el año 1897 y viajó a Berlín y París, donde continuó estudios de neurología y psiquiatría.
Cuando volvió a Bélgica se dedicó a la reeducación de niños con retraso mental. En el 1901 fundó en su propia casa en Bruselas el centro educativo École d'Enseignement Spécial pour Enfants Irreguliers. En el 1907 creó en Ixelles la institución École de l’Ermitage, la famosa «École pour la vie par la vie» (Escuela para la vida mediante la vida), donde aplicó los métodos y materiales anteriormente experimentados con niños que él llamaba "irregulares" esta vez con niños de "inteligencia normal". Esta escuela estuvo dedicada en un principio sólo al ciclo elemental, pero después se fue ampliando para constituirse también como escuela maternal, secundaria elemental y superior. Durante este periodo puso a punto sus teorías sobre la "globalización" y sobre los centros de interés. En el año 1920 fue nombrado profesor de psicología y de higiene educativa de la Universidad de Bruselas. En el año 1930 enfermó gravemente y dos años más tarde, el 12 de septiembre de 1932 falleció en la localidad de Brabant, Bruselas.
Decroly, al igual que Montessori, comenzó interesándose por los problemas de los débiles mentales. Aplicó el método científico a la investigación de los factores que puedan modificar de forma favorable, la evolución intelectual, afectiva y motriz de los niños que sometía a su observación.
Diu que l’escola no crea anormals...sinó que afavoreix l’eclosió
(facilita que es desenvolupin anormalitats.)Tambe diu que la classe és un laboratori d’acció, que s’ha d’aprendre de la natura. I també s’aprendrà el bé, la bondat i la bellesa. És a dir, l’educació moral.
A mes creu que les necessitats primàries dels infants son:(biològiques 50%), tendències socials amb personalitat (psicosocials 50%)
Tambe parla del centre d'interes a partir de les necessitats: alimentació, protecció, seguretat, treball/joc. I de la globalitzacio com a mètode dels passos seguents: observació, associació, expressió.
L'observació: és molt important, perquè el que veus, és experiència que expliques o escrius en un text. I dibuixes el que observes amb atenció de la natura.
Associació: relació entre les coses, entre les idees.
Expressió: plàstica, física, musical..

* Em sembla un pedagog molt interessant, ja que es preocupa per l'ensenyament dels infants amb retras i busca com aconseguir que aquests tambe puguin aprendre. Abans quan algu tenia un fill amb retard ja no s'intentava ni educar, simplement se'l tenia tencat a casa. En canvi, ell busca solucions perque aquests nens i nenes puguin aprendre al seu ritme.

Maria Montessori
Va néixer a Chiaravalle, una província d’Ancona (Itàlia) el 31 d'agost del 1870[cal citació]. Quan tenia 12 anys, la seva família es trasllada a Roma per tal que ella pugui tenir una bona educació.Tot i que els seus pares havien pensat que estudiés per ser mestra – de fet, l'única sortida oberta a dones – ella opta per estudiar medicina, pel que haurà de passar per nombroses dificultats de caire econòmic i social. Tot i així, als 26 anys, esdevé la primera dona italiana que obté el certificat de metge. Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica.
Però Maria Montessori aviat comença a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrés pedagògic a Torí realitza una intervenció sobre el tractament i l'educació dels nins amb retard mental, que en aquella època eren considerats malalts mentals.
Crea la Casa dei Bambini, 1907,un lloc on els nens tinguessin l'oportunitat d'aprendre seguint els seus innovadors mètodes.
-Educació sensorial
-Pla de desenvolupament immanent (Biologisme)
-Bellesa, bondat i veritat...Divinitat (Religiositat)
-El silenci
-La percepció multisensorial
-El material com a estímul, reglat
-Estar al costat de l'infant quan demana ajuda
-La regularitat: els hàbits
-La higiene
-L'aprenentatge quan s'arriba al moment llindar de la maduració.
Es a dir mentre l'adult entén el treball com a mitjà per assolir una finalitat externa, els nens no tenen aquesta consciencia de la finalitat externa.D'aquesta manera, s'enten perquè no hi pot haver col·laboració, el nen té una “activitat autocreadora”, necessita fer les coses per si mateix per aprendre. És per això que l’autoformació és una premissa fonamental del Mètode Montessori.
CREA
-La descoberta de l'infant (1909)
-El mètode Montessori (1939)
-Antropologia pedagògica(1910)

*Trobo molt important l'autocreacio i l'autoformacio dels infants mitjançant l'esperimentacio sensorial, pero tot aixo esta molt be si es donen unes premises perque vagin ben encaminats i aprenguin be allo que han d'aprendre per anar per la vida. Tot i que ella creu que en la naturalesa propia de l'infant ja es capaç d'anar pel cami correcte, d'adquirir nous aprenentages cadascu al seu ritme i de manera independent.

Adolphe Ferrière,
Adolphe Ferrière (1879-1960) va ésser un pedagog suís que estudià a Ginebra i on fou professor de l'Institut Jean-Jacques Rousseau d'aquesta ciutat entre els anys 1912 i 1922.
Col·laborà el 1921 en la fundació de la Lliga Internacional de l'Educació i en la del Oficina internacional d'educació (Bureau International d'Education).
Formulà els 30 punts que defineixen l'escola nova o escola activa, 1915. Els seus treballs teòrics es basen en l'élan vital de Henri Bergson, el principi de l'interès com a base de l'educació de John Dewey i la llei biogenètica.
pedagog i sociòleg, psicòleg, politicòleg.
A mes va escriure i publicar:
L'autonomie des écoliers (1921)
L'école active (1922)
La coéducation des sexes (1926)
L'essentiel, introduction au symbolisme universal des religions (1952)
Tambe escriu: Discrepància amb Langevin i Wallon al Cogrés de Nice 1932 i escriu sobre assumptes polítics, econòmics, i socials.

30 PUNTS DE L'ESCOLA NOVA 1915 ( del llibre Els Mestres de la República)
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel•lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col•laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
5. La coeducació.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
11. En matèria d'educació intel•lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col•lectiu o en equip.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel•lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col•lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."

Segons la meva opinió, l’estudi dels 30 punts m’ha sorprès gratament, ja que puc observar com un tipus d’escola creada al 1912 , actualment en les escoles d’avui en dia té tanta vigència. Sembla mentida que l’any1912 ja es parles de coeducació i que després en el temps del franquisme tornéssim enrere en aquest aspecte. Els punts que tracten de que els alumnes haurien de fer un assignatura per dia crec que tenen molta raó i que no s’ha aplicat prou bé a les escoles d’avui, ja que un infant té més dificultats de seguir diverses classes que parlin de temes diferents que centrar-se en una assignatura cada dia. A més el fet que creguin convenient que els infants estiguin en contacte amb la natura i que realitzin excursions trobo un fet molt positiu. També és curiós el fet que creguin que els infants han de ser encarregats de criar els animals i de escollir delegats de classe, penso que d’aquesta manera estem fomentant la responsabilitat i l’autoconfiança dels infants més joves. Un altre dels punts que és molt interessant és el que diu que és convenint que estiguin en contacte màxim amb la família, rebutjant d’aquesta manera a l’educació en internats aïllada, completament, de l’àmbit familiar.

Aspectes que s’haurien d’actualitzar serien el de considerar els internats com a centres positius pels infants i el tema d’aprendre a través de l’experimentació a la natura ja que cada vegada és més difícil trobar llocs amb vegetació a les grans ciutats.

Ligue Internationale pour
l'Éducation Nouvelle Calais 1921

* Congrès fondateur à Calais (6 août 1921)
* Congrès de Montreux (2-15 août 1923)
* Congrès de Heidelberg (2-15 août 1925)
* Congrès de Locarno (3-15 août 1927)
* Congrès d’Elseneur (1929)
* Congrès de Nice (1932)
* Congrès de Cheltenham (1936)
* Congrès 'de retrouvailles' à Paris (1946)
CREADORS
Édouard Claparède, Pierre Bovet, Beatrice Ensor, Paul Geheeb, Ovide Decroly, Adolphe Ferrière